Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
La segona, perquè ja en vas fer l'altra, la primera de la Guerra del Francès, la marca del traidor i ara aquesta altra, la mort de l'invasó.
Sí, la primera era el cercle, l'asseig i la sala a la ciutat de Tarragona, i aquesta comença, aquesta és una miqueta més llarga,
perquè comença des del 1 de juliol de 1811 fins que van sortir les tropes del general Bertoletti, que va posar les 24 mines i va esclatar tota Tarragona el 19 d'agost de 1813.
És a dir, ara commemorarien també el bicentenari de la sortida de les tropes imperials de la ciutat.
Em vas comentar, això per al micròfon, que havies descobert temes interessats, o havies fet descobertes importants, que ara es plasmen amb aquesta nova novel·la.
Sí, de fet, en un principi no tenia cap intenció de fer una segona part, però la mateixa editorial i molts lectors la volien,
i llavors vaig estudiar aquesta part que era bastant desconeguda per mi, perquè jo vaig acabar l'estudi el 28 de juny,
i vaig trobar una sèrie de conspiracions, una sèrie d'associacions com els brigants, que el que intentaven era recuperar la plaça per al baron de Roles,
que sempre estava mincerclant i assediant la ciutat, el general Laci també, que va ser nombrat per la Junta Superior de Catalunya
després que Campo Verde pràcticament fuggís de Tarragona.
Aquí a Catalunya es van quedar sense exèrcit perquè Suchet continuava cap a València,
i els valencians, perquè n'hi havia molts combatents valencians, doncs els van cridar,
i només es van quedar els catalans per defensar Tarragona i Catalunya.
De Tarragona, de Tarragona ciutat, quins elements trobaran destacats en aquesta nova novel·la?
La novel·la pràcticament té un escenari, que és la mateixa ciutat de Tarragona.
Les seves callejas, que jo dic a la novel·la, les seves correderes,
i els habitants que es van quedar, junt amb el que va ser l'adultació dels governadors que van haver,
i principalment el governador, el baron de Burguer, i el general Bertoletti, que tenia tropes italianes.
I el taló de fons, òbviament, és rigorós, en el sentit que es viu el dia a dia dels ciutadans de Tarragona amb les seves vedades.
La vedada era una imposició, un toc de campanes, que es feia un quart abans de les vuit del vespre.
Quan se sentien el toc de campanes, tenien que deixar-lo tot i amagar-se a casa.
A les onze de la nit no podia haver-hi llum.
Els portons rossers, tots estaven tancats a Calicanto.
Els ciutadans, per sortir, tenien que comprar un passa, que es deia un passa de seguretat,
que els costava quatre reals de l'època.
No te sabria dir la comparació, però m'imagino que seria una fortuna, no?
I només els deixaven sortir per dues hores.
És a dir, tu compraves aquest passa i només podies sortir, abandonar la plaça dues hores i després tenies que tornar.
I, bueno, era la vida quotidiana, es reflexa molt la vida quotidiana,
es reflexa a aquesta agressivitat que n'hi havia per les tropes d'ocupació,
els sobornos que es produïen amb el tema de la gendarmeria,
perquè n'hi havia una gendarmeria interior que vigilava que les coses anessin amb tranquil·litat,
les rondes de l'exèrcit d'italians.
I n'hi havia també, una cosa molt curiosa, efectes de novel·lar,
n'hi havia una gendarmeria exterior.
I aquesta gendarmeria exterior estava composta per un senyor,
un Ramon Siré, el Rajulé, li deien,
que era un assaltador de camins, humaleante,
i sempre anaven 33 homes a cavall que eren com ells.
I les instrucions que tenia, a part de ser sapadors i mostrar el terreny a les tropes imperials,
era anar de poble en poble per exigir les gabeles, els impostos.
I a partir d'aquí, si no complien,
doncs a los promes de les villas els agafaven
i els deixaven tancats presoners al castell del patriarca,
que va volar, el van volar el 19 d'agost.
Van posar unes mines i allà se va quedar tot en ruïnes.
De quina poble servia a Tarragona llavors?
Mira, abans, en la primera novel·la, abans del que va ser el 16,
autòctons de la ciutat, eren unes 9.000 persones, 9.000 veïns.
Quan el 19 d'agost de 1813 surten,
perquè el sujet el que no volia era ja més massacre,
i quan li va ordenar Bertoletti que posés les mines,
també va dir que a les 6 de la tarda els pobladors de la ciutat marxessin.
van sortir 200 persones, de 9.000 que eren al principi,
van sortir 200 persones.
No, no, va ser un temps que ja deien que és el temps de l'esclavitud,
és a dir, estaven tancats.
Aquí només van quedar els que no tenien més remei
ni podien guanyar la vida d'una altra manera,
que no és que se la guanyessin,
perquè van patir una gana terrorífica,
sobretot l'any 1812,
i van patir una opressió increïble,
és a dir, uns registres a les cases,
a part que estava tot en ruïnes
i que les cases estaven ocupades
per els mateixos militars que ocupaven la ciutat
i ells actuaven com a servents dels militars,
les robaven el menjar,
li tornaven a vendre amb ells per el preu triplicat,
deien, va ser horrorós el que van patir.
Mort a l'invasor, que era una consigna de l'època, no?
No, no, això va ser un títol que se me va ocórrer
precisament pel tema dels brigants,
els brigants el que feien era intentar donar mort a l'invasor
per recuperar la plaça,
i llavors van haver-hi diferents intents,
algun molt xocant,
que va ser envenenar la guardent de la plaça,
llavors van fer proves,
perquè clar, havien d'intentar que la dotació
estigués tota quartelada
i que l'efecte del veneno,
que era cianur,
fes l'efecte a les 24 hores,
perquè no podien donar-li a la guardia en amunt
que es morís,
llavors ja quedava tot a l'aire.
I feien proves amb els polgossos,
feien proves amb cavalls,
el que passa que dins del moviment de brigant,
de la resistència,
estava tot ple de persones que s'avenien
i venien la informació tant a les tropes
com a la gendarmeria.
I en aquest cas concret,
va fallar l'intent d'envenenar la guardia,
i el senyor Bertoletti,
el general Bertoletti,
va penjar a 19 persones brigants,
a 19 membres brigants,
dels balconcillos que deien de la Merce,
perquè era el joc que havien escollit
per penjar a tothom.
I no va ser l'última vegada
que van penjar a gent de Tarragona.
Això prop de la catedral, no?
És a dir, prop de...
Estava extramurs, sí,
estava extramurs,
però bon, se sortia per Sant Antoni
i podies arribar.
Ara no sé si està a la Diputació
o per allà n'hi ha...
Perquè extramurs que hi havia fora de...
Hi havia convents,
per exemple, aquí només tractem el tema de les Calisses,
el convents de les Calisses,
estava tot el que era l'arrabal,
que va quedar pràcticament destrossat,
perquè damunt,
quan se van tancar dins de la ciutat,
els primers dies agafàvem a la gent
i el que feien era anegar les trinxeres que havien fet,
derruir tots els baluars
i ells se van tancar única i exclusivament
a la ciutat de Tarragona.
Sortien quan no estava el general Lassi
o no estava el baron de Loles per les rodalies
i llavors el que feien era això,
anar per els corregiments,
per les poblacions veïnes,
a recollir les gabeles
per mantenir la dotació que n'hi havia a la ciutat de Tarragona,
que voltava entre 2.000 i 2.500 soldats.
Per què van dinamitar la ciutat abans de marxar?
Va ser una instrucció de Sochet.
Sochet estava hosticat, va sortir de València.
Què era Mariscal?
El Mariscal, sí, va tenir el títol de Mariscal,
precisament,
em sembla que va ser el març de l'any 1811,
quan va rebre de puny i letra de Napoleón
que prengués la ciutat de Tarragona.
Ell venia de Tortosa de Saragossa
i en aquell llavors li van nombrar Mariscal.
Una vegada que aconsegueix el tema de prendre la ciutat,
ell se'n va cap a Montserrat
i de Montserrat ja ordena que se'n vagi cap a València.
Tarragona s'ha de tenir en compte
que era l'última plaça baluartada,
era l'últim obstacle que tenia dins de Catalunya
per poder tirar des de Saragossa cap a València.
Llavors Wellington estava hostigant totes les tropes imperials,
surt de València,
dinamita València també,
li envia un correu que passa per Tarragona també a Sochet,
està una nit i se'n va.
I li ordena Bertoletti que destruissi tota la ciutat
perquè venien les tropes de Wellington
i el que no volia és que fessin servir
el castelló de Pasquerca,
els baluartes, etcètera.
Inclús l'aqueducto que anava i subministrava l'aigua,
el van volar,
o sigui, van volar tot.
Van llançar al mar canons,
fusells...
O sigui, no tenien que trobar res.
Les tropes que venien darrere d'ells no tenien que trobar res.
I lo van derruir absolutament tot.
Carai, amb el Sochet, eh?
Va ja con el Sochet, sí.
I els brigants, al final, guanyen els bons, no?
No.
No, en aquesta història, realment no.
La ciutat va perdre,
se va quedar en ruïnes.
Ja et dic, o sigui,
200 veïns van sortir,
i l'endemà van tornar,
després d'esclatar totes les bombes,
i se van trobar en tota la desolació,
és a dir, la ciutat totalment derruïda.
I precisament, al cap d'un dia o dos,
van arribar les tropes de Wellington
i van fer el mateix que van fer les tropes de Sochet.
Ocupar la ciutat, els edificis, les cases que podien,
i els veïns de Tarragona,
que ja et dic, van sortir 200,
van haver d'aguantar un altre cop
o la presència de tropes,
i molts també van fugir cap a Altafulla, etcètera.
Dels brigants, hi havia algun personatge destacat,
o hi apareix algun personatge destacat a la novel·la?
Sí, però és literari.
O sigui, dintre dels brigants,
com a tema històric,
he trobat només un membre
que era un alcalde,
una alcalde de Tortosa,
que damunt va ser un traïdor,
va ser la persona que va vendre la informació
de l'amerinament de l'Aiguardent,
i aquí sí, n'hi ha persones,
però no es revelarà quin personatge és.
Els lectors que ho vagin averiguant,
perquè té una mica d'això,
d'intriga i conspiració,
i han d'eligir-la per saber qui és el bo
i qui és el dolent,
perquè, ja et dic,
es venien uns a l'altre,
i el que sembla bo potser no ho és
i el que sembla dolent tampoc ho és.
Perquè també n'hi havia francesos
que col·laboraven amb els brigants.
És a dir, hi havia un petit merder amb aquest tema,
com sempre, com sempre n'hi ha.
Escolta'm,
quant té l'interès per la guerra del francès,
per aquest període de la història?
Perquè, a veure, tu ets escritor, poeta,
però com a ofici ets assessor fiscal,
i que té literària,
és una mica de tot.
Bé, a mi la història és una assignatura pendent.
Jo crec que tenim moltes assignatures pendents.
Una de les meves és la història.
Jo me'n recordo que,
quan era jove,
sempre quedava...
D'on de...
A los desnudos.
Vinga, doncs a los desnudos.
Nosaltres li diem,
i aquí, los desnudos.
I veies allò, 1811,
i començava a picar la curiositat.
En aquella època que jo era jove,
vaig començar a treballar també molt jove,
i m'ho vaig deixar una mica de banda,
fins que vaig tenir l'oportunitat,
per la feina i per altres temes,
i dir, bueno, doncs mira,
ara intentarem averiguar què és això.
I una vegada que vaig llegir
i vaig començar a averiguar
què és el que estava passant,
dic, ostres,
això s'ha de comptar, s'ha d'explicar, no?
Novel·lat, però s'ha d'explicar.
I llavors vaig estar,
jo crec que vaig estar un any i mig,
estudiant tot el tema.
La primera novel·la va ser més complicada,
i em va obrir les portes a la segona entrega.
I va ser, bueno,
doncs un tema que estava desconegut,
és a dir, on vagis a mirar no trobaràs res,
potser alguna referència que va venir Suixet
i va ocupar la ciutat de Tarragona,
però res més.
I jo penso que n'hi havia moltes,
i n'hi ha moltes coses a explicar.
I una cosa t'emporta a una altra,
és a dir,
l'interès va creixent a mida que vas trobant
que això t'agrada,
que això t'interessa,
i a partir d'aquí,
doncs, bueno,
he deixat pràcticament de banda
el que és l'escriptura d'altres gèneres,
com la fantasia, la ciència-ficció,
perquè jo vaig començar amb aquests gèneres,
i ara tinc un altre projecte històric,
i, bueno,
això ja en parlarem l'any que ve,
perquè ha de sortir l'any que ve
i és molt interessant.
En el gènere fantasi,
vas fer el Triangle o viking,
perquè potser alguns el coneixeran per aquest altre,
i també el Sexte Sol i el Ret final,
per això un partit de ciència-ficció, eh?
Sí, aquestes són,
el Triangle o vikingul és més de fantasia,
també amb un component històric,
de, bueno, dels vikinguls del segle XI,
el Sexte Sol és apocalíptic,
és escatològic,
en el sentit de les profecies maya,
bé, hem vist que el 23 de desembre no ha passat res,
a la novel·la meva tampoc passa res,
però, bueno, és bastant escatològic,
i Ret final, bueno,
és una conspiració política,
alienígena,
tot el tema de les bases subterrànies,
etcètera.
I, bueno, jo la veritat és que m'ho passo bé,
amb aquestes històries,
i el que has de fer és,
doncs és això,
per transmetre un tema,
és que tu t'ho passis bé mentre s'ho faci.
Jo m'ho passo bé,
tant amb el tema fantasia i ciència-ficció,
però m'ho estic passant més bé amb el tema històric,
i realment ara estic més centrat en el tema històric.
Fins al punt que l'any que ve podríem veure la tercera novel·la històrica,
no?
El que comentaves.
Estic intentant que sigui ja,
perquè a més és que és molt important que surti,
i l'editorial que ja ha llegit els primers capítols,
doncs està molt interessada,
i bueno,
se celebrarà un tercer centenari d'un fet a Catalunya molt important,
i versa i narra sobre aquest fet del tercer centenari.
És, ja t'ho diré,
és Barcelona 1713-1214,
es titularà, us ho adelanto,
Guerra a ultrança,
que és la declaració de guerra dels tres braços,
dels tres comuns,
i aquest és el projecte,
un projecte molt complicat,
però que em té absorbit totalment,
perquè és apassionant aquest període.
Ho hem d'esperar,
Ho esperarem, però...
Per aquest altre no,
demà recordeu,
a l'Ateneu de Tarragona,
a dos quarts d'avui del vespre,
la presentació d'aquest llibre de la guerra de la Francesa,
Muerte a l'Invasor,
de Mando la Cueva,
acompanyat d'amics,
com Joramaría Sabate Bosch o Elías Torres.
Per cert,
com estàs veient tot el que estan fent des de l'associació,
que s'han donat a terme moltes activitats?
L'altre dia presentaven dos estratges televisius,
que els tenen, no?
Sí, sí,
ara el que està buscant l'Elías
és persones per fer el que és la companyia i tot això.
I no sé si m'ha dit que a partir de l'agost
començaran a fer també temes,
perquè al mes de novembre de l'any passat
ja van venir invitats a temes de milícia,
no sé si de Lleida o Girona.
Vam estar fent també unes conferències.
jo vaig donar una conferència
sobre el tema del temps de l'esclavitud
d'aquests dos anys.
L'Elías està molt versat
amb el tema de la bandera,
dels botons,
de l'uniforme,
i està lluitant
per aconseguir-la.
Crec que ja tenen els patrons,
ja han fet algunes proves
i, bueno,
hem d'intentar que Tarragona
conèixi a través d'aquesta associació
molts fets d'aquests segles,
de 1.500.
De moment també es podeu començar a conèixer
a través d'aquest llibre,
de la Guerra del Francesc.
Amando, gràcies per acompanyar-nos,
que vagi molt bé demà la presentació
i, en fi, molt gràcies.
Moltes gràcies, Josep.