.
Darrers deu minuts abans de la una del migdia
per simplement rematar l'hora amb una boníssima notícia
que ja tenim en nova programació,
almenys per aquest primer trimestre,
pel que fa a la Sala Trono, a la Sala del carrer Missar Sitges.
Per tant, de nou, entrevistem el Joan Negria.
Joan, bon dia.
Hola, què tal, com esteu?
Molt bé, amb ganes de parlar amb tu.
Home, la setmana passada ja parlàvem
perquè fèieu una boníssima valoració de l'any 2012
i la setmana vinent tornarem a parlar amb vosaltres
a començament de setmana
perquè ens explicareu en què consisteix aquesta producció,
anava a dir macroproducció, no?
Una coproducció amb Argentina,
dic macro perquè ocuparà la Sala durant el mes de gener.
Avui ens centrem en la programació per aquest trimestre.
Doncs, Joan, què destacaríem així com a titular a Trets Generals?
Bé, clar, què destacaria seria aquesta desena producció
de la Sala Trono que estrenarem la setmana que ve.
Però, en definitiva, que el mes de març farem, per exemple,
un intercanvi amb la Sala Ponent de Granollers,
una altra sala de la coordinadora que vam formar,
la CEPIC, no?
i que vindran quatre produccions d'allà aquí
i que el febrer aniran quatre produccions de la Torono allà.
Penso que és un inici d'un projecte
que esperem que estableixi altres sinergis en altres sales
i pugui tenir una viabilitat de futur
que puguem comptar amb ella, vaja.
És el primer conveni d'aquest tipus que signeu,
en una sala?
De dir, fem aquest intercanvi d'obres?
Sí, és la primera vegada que es fa
perquè també ha coincidit que tant Ponent com nosaltres
tenim quatre produccions en marxa,
que és una cosa també extraordinària,
que una sala petita pugui tenir quatre produccions
realment en cartera i que en funcionament les quatre.
M'ha coincidit i això vam provar.
Vostè no és això, intentem fer el mes de la Torono a Ponent
i el mes de Ponent a la Torono i a veure què passa, no?
I, bueno, això és el que passarà el mes de març.
De moment gener el tenim tot ocupat,
tant dijous com divendres, com dissabtes i diumenges, eh?
Per tant, a tot i plen, amb el don de les sirenes.
Us en parlarem més, vaja, la setmana vinent,
que la presentareu,
però és aquesta coproducció argentina.
És una comèdia de nou, no?
Sí, sí, sí.
Nosaltres, i de nou amb el text d'en Pere Riera,
coincideix amb l'autor de Red Pontiac,
l'última que van fer a la sala,
que va triomfar com la Coca-Cola, per sort,
i perquè és un autor que ens agrada
i perquè, a més a més, segueix la línia de producció de la sala,
l'astrosofia de la sala Trono,
que és d'autors contemporanis
i que tinguin això,
que parlin de temes interessants,
però amb contingut,
que no siguin només comèdies de l'ús,
sinó que tinguin un cert contingut, vaja.
Doncs ja en parlarem.
Es tracta de la desena producció de la sala Trono
i que, en certa manera, serveix també per celebrar
els deu anys de la sala.
Jané estarà ocupada per el don de les sirenes.
Què tal, febrer? Com pinta?
El febrer serà el mes de la comèdia absoluta,
perquè tenim tres propostes realment per pixar-se de riure
i que penso que la gent que vingui a la sala es tronçarà
perquè és que estan realment molt bé.
Arriba el Carlomó,
que és un vell amic de la sala Trono
que havia de venir,
amb la seva producció més gran i més ambiciosa
i realment més divertida.
Després arribarà el Joan Bantaller,
que és un actor showman de la Cubana,
boníssim, que està a la Riera treballant
a la Culebra de TV3, vull dir,
i que també és un monòleg còmic de cabaret molt bo.
Després Josep Ferrer, l'actor de Bilderberg,
també estrena a la Trono.
Un espectacle més personal,
que es diu La Passió de Shirley,
on hi ha una barreja de teatre,
cançons, sobretot molt musical,
i també una barreja de ficció,
amb unes imatges que ha gravat realment espectaculars,
que els faré seran més de riure tot i plen.
Doncs si estem veient tot això que ens explica el Joan,
ho podreu remenar i llegir amb tota mena de detalls
a la pàgina web, salatrono.com.
Això, Carlomó, que ja no és la primera vegada que passa,
el monòleg inhumans i la passió de Shirley.
Fa una mica de soroll?
També, per mi, és un altre espectacle realment molt bo,
molt interessant, de moltíssima qualitat,
de la sala Planeta de Girona,
que és una altra sala de la coordinadora,
que també ens arriba a la Trono amb la seva última producció,
que és aquesta, de la Romina Paula,
una autora argentina, realment,
que està en un moment molt alt,
i que per mi és del millor que hi ha en aquell país
a nivell de dramaturgia i direcció.
i també és una comèdia
que amb un final més dramàtic
no és, evidentment, tan cabaret ni tant humor
així com el que veurem
durant les tres primeres setmanes de gener,
però que també és realment, bueno,
boníssim, vaja.
Què t'has de dir?
Què m'has de dir?
Predomina la comèdia,
no sé si és també si passa igual al març
amb les obres, com dius tu,
que venen de la sala Ponent, de Granollers.
Sí, també, exacte, de la Ponent,
les feures propostes també són comèdies,
però a més amb la literatura catalana i espanyola,
i a partir d'aquí en fan revisions
de moltes obres que a tothom li sonaran,
des de l'arbre de la ciutat dels Sants
fins a, jo què sé, obres de Pío Baroja
que abarquen això,
tant la literatura catalana com l'espanyola, vaja.
En aquest sentit tenim una posada en escena,
això al mes de març, eh?,
de l'Arbol de la Ciència.
Exactament.
Que, déu-n'hi-do, tot un clàssic.
Després, a veure, estic veient per aquí
Olor de Gas, de Pep Elías,
una producció que ens presenta
amb un cartell molt...
Bueno, com a mínim sugerent, no?,
d'una manera d'astronauta.
Aquí t'escafant, mire, d'astronauta,
sí que arriba i que...
Bueno, també és un monòleg molt divertit
i que parla de com se'n va,
com ens hem de mal,
a la llavades que us desitgem alguna cosa
i no la podem aconseguir, no?,
que sembla que estiguis a la Lluna,
però en el fons el que passa és
crear-te aquesta mena d'imaginari
per poder-te aconseguir allò que realment vol.
Després, Fèlix i Galatea,
que amb l'excusa de dos personatges
com són una bibliotecària
i un guarda de seguretat d'una biblioteca,
doncs aprofiten per llegir sa poesia.
Exactament, i altres coses.
Victraïna,
amb textos, a partir de textos de Víctor Català,
és el que deies,
doncs un març molt literari, eh?
Sí, sí, sí,
però realment molt versionat
i molt contemporani,
vull dir que no és un espectacle
amb el text original,
sinó que és una revisió
i, a més a més, actualitzat
i una posada en escena molt més contemporània.
I Laura, la ciutat dels Sants.
És un tipus de programació
potser una miqueta diferent
del que estem acostumats
a veure a la Sala Trono
i molt concentrat al mes de març.
Això que ens arriba des de Granollers
també anirà bé, no?,
com per tenir una altra visió,
com per engressar-nos en el que fan altres llocs.
perquè, com que és aquesta mena d'intercambi,
penso que és com, vull dir,
la gent de la Sala Trono
pot venir i fer-se com un abonament,
diguéssim,
pot ser un pack de funcions
del mes de març
per poder veure
totes les produccions de Ponent
que són d'una línia molt més concreta
que, per exemple,
la del que he fet d'altres, no?,
perquè, evidentment,
hi ha molt públic
i també li interessa molt
la literatura espanyola i catalana
i que, evidentment,
posada en escena
en un marc molt més contemporani
i més...
doncs això, no, vanguardista,
realment és una barreja molt interessant
a nivell teatral.
Quines quatre produccions
aporteu vosaltres cap allà,
cap a Ponent?
Nosaltres, doncs,
anirem amb el Don de les Sirenes,
Red Pontiac,
Bilderberg
i Menü del Dia.
Val, un bon paquet.
Bé, esperem que sí.
Molt bé.
Ara, en aquest sentit,
què més teniu rodant pel món?
La Marató de Nova York continua?
Exacte.
Bé, bueno,
posarà en marxa l'abril a Barcelona,
es pot fer,
i sí, sí,
tindrem la Marató,
el Bilderberg,
el Kieler,
les Sirenes
i el Kieler també estem mirant
de col·locar-lo a Madrid,
vull dir que
les produccions de la Trona
estan com en bastanta marxa,
diguéssim.
Molt bé.
I ara, aquests dies,
l'activitat bull a la mateixa sala
perquè em sembla que esteu a Saigènia
amb els actors argentins,
no?
Exactament,
ja estem a la sala instal·ladíssims
amb el Don de les Sirenes,
tot l'equip argentí ja està aquí,
també hi ha l'actriu catalana
que és la Roser Batalla
que ens fa una il·lusió tremenda
que estigui en aquest projecte
perquè és una senyora actriu,
una del topet, diguéssim,
de les que està més amunt
i és una molta il·lusió
que estigui a la sala Trona
en aquest projecte
tan tan sol·lentat
que tant de l'únic ens fa.
Doncs de moment,
el Don de les Sirenes
és l'obra,
la coproducció de la Trona
amb l'Argentina
que ens ocuparà
durant tot el mes de gener.
Si voleu més detalls
de tota la programació
per aquest primer trimestre
a la sala Trona,
consulteu la web
salatrono.com
i sabeu que
ja podeu adquirir
si voleu
també aquesta mena
de passis
o d'abonaments
que us permetran
anar a diferents funcions
amb un preu
una miqueta més arreglat.
Molt bé,
tota la informació
a la vostra pàgina web.
Exactament,
salatrono.com
Molt bé,
no preguntem més,
Joan,
perquè la setmana vinent
parlarem concretament
del Don de les Sirenes,
d'acord?
Genial,
perfecte, Núria.
Una abraçada,
Joan,
gràcies.
A vosaltres com sempre.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.