Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Està molt bé això que fareu en guany, que és que els visitants podran conèixer els diferents grups de reconstrucció des de dintre, no?
És una novetat aquest any.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Fins demà!
I avui fem la broma fàcil, perquè és el fàcil lema de Cèsar.
I llavors l'hem adaptat una miqueta per, bueno, cridarem una miqueta per la participació del públic.
Escolte'm, per cert...
El Cèsar, diguem que el fai, al fet, el fareu desapareixer, not?
Que tu us el carregareu en guany no?
Bé!
L'acte de cuin d'aquest any là domina llo.
Tendrem a crear l'assassinat de Cèsar i el funeral de Cèsar.
Bàsicament per explicar els motius que van portar aquella situació,
és a dir, per què l'assassinat,
i entre els assassins de César hi havia amics seus,
és a dir, què va passar, no?
Va ser un assassinat, que evidentment és dels més estudiats
i el que més influència ha tingut al llarg de la història,
doncs entendrem, a través de la recreació,
entendrem parlar dels condicionants polítics i històrics del moment,
que exemplifiquen això, al final d'un sistema polític
que era la República Romana,
que arriba ja, després de cent anys de guerres civils,
a una situació de col·lapse,
i del qual emergirà un antisistema polític
que s'enomena Imperio Principat,
del qual la figura màxima és August,
però ho tocarem l'any que ve,
perquè tot just l'any que ve s'acomparirà el bimilenari
de la mort del primer emperador, d'August,
i per tant ho celebrarem dedicant-li tot el festival
a la figura i l'època d'August.
Bé, l'assassinareu, no?
Perquè de fet simbolitzarà que serà una nit de cap d'any, no?
Perquè va ser una nit de cap d'any, no?
Sí, és molt curiós, perquè el context en el qual mor César,
que és el 15 de març,
se celebrava una festa
en honor de la deessa
Anna Perenna,
que era una divinitat que se celebrava com a cap d'any,
és a dir, el 14 de març,
pels romans, era el nostre 31 de desembre,
és a dir, inaugurava
el dia següent al nou any,
i per tant la gent sortia bàsicament de gresca,
i la gent estava de festa,
és a dir, César va morir en un context de ressaca
de cap d'any.
També l'enterrareu, eh? També fareu el funeral.
El funeral ho farem per una raó molt important,
i és que el funeral de César marca
el ritual del que després seran
tots els enterros dels emperadors romans.
És a dir, va ser l'últim acte de la vida de César,
va ser el primer
d'una de les litúrgies cerimonials
que va tenir lloc després a l'imperi.
és a dir, els emperadors August i tots els seus descendants,
el que va ser copiar el model de funeral
que fa César,
que té elements dels funerals tradicionals
a la república,
però té elements molt innovadors,
amb el qual, bé, genera una nova litúrgia, diguéssim, no?
I això per això ens interessa explicar-ho també,
no només la vida de César,
sinó que també a través dels últims moments
de la vida de César,
explicarem també alguns continguts
de la cultura del món romà.
Per exemple, una cerimònia d'obertura del mar,
que es feia també justament ara a la primavera, no?
Sí, cada primavera els romans,
el món romà, en tot el Mediterrani,
inauguraven el mar, com si diguéssim,
és el que era mare i apertum, no?
I ho inauguraven a través d'una cerimònia
que es deia Nabi Homicidis,
que en honor de la deessa Isis,
una deessa estrangera,
una deessa egípcia,
i, diguéssim, se feien oferenes al mar,
se feien oferenes a la divinitat
perquè protegís els navegants, els vaixells,
perquè al Mediterrani, durant l'hivern,
se tancava la navegació perquè era perillós.
Llavors, no s'aconsellava que ningú navegués durant l'hivern.
I, per tant, a la primavera,
quan venia amb el temps,
s'inaugurava la temporada de navegació.
És una cerimònia clarament inspiradora
del que és ara la necessària del Carme
i, per tant, és una vegada més,
veiem com el present està molt influenciat
pel passat de les nostres arrels clàssiques.
Home, són una quarantena de novetats
les que presenteu en aquesta quincena edició, Magí.
Hi ha un altre, per exemple,
que també a mi em crida molt d'atenció,
que és explicar com era la feina de les bombers,
no?, de l'antiga Roma.
Bé, una de les lacres i les sacres més importants
al món romà i al món antic
era que les ciutats patien
quasi sempre amb un problema greu d'incendis.
Hem de pensar que la gent no vivien
normalment en grans domus o grans cases de marbre,
vivien en pisos, jo en dic pisos pateres,
vivien en ínsules, en blocs d'apartaments,
que normalment tenien més alçada de la permesa,
els materials en males condicions,
i moltes vigues de fusta i parets de fusta.
Què passava?
Que tot i estar prohibit cuinar les cases
que no tinguessin cuina,
la gent ho va, evidentment, fer servir brisés
i què passa?
Doncs que els incendis eren molt freqüents.
Per combatre això es va crear un cos,
es deien els col·locors de vigiles,
els vigiles,
que era això, un cos...
Érem bombers i també eren guàrdios urbanos,
és a dir, eren fent-nos dues feines.
I van intentar, a través d'això,
frenar una mica aquesta sacra.
Jo crec que em sembla massa poc èxit
perquè van continuar i van incendis,
recordem el de Neró,
que és el més famós.
Però d'altres maneres,
el que veurem serà com funcionava aquest cos
i, si va bé, veurem en directe
com s'apagava un petit foc.
No, no.
Està bé.
No, no, camions de bombers n'hi havia també, no?
No eren ben bé camions, no?
No, eren uns carros,
amb unes bombes d'aigua
que intentaven això
i no només això,
sinó que a vegades tenien...
Hi havia una espècie com de manta
de plaçades impermeabilitzades
que era per tapar el foc.
És a dir, s'utilitzava com a això,
picant, batent el foc
per intentar tapar el foc, evidentment.
Bé, no és que fos allò
els nostres moderns cors de bombers,
però ja era un intent
de solucionar un problema
que afectava la vida quotidiana de les ciutats.
Jo m'imagino, Magí,
que la filla d'August,
deies que l'any que ve
el protagonista serà August,
no, el mil·lenari del seu amor,
però la seva filla, la Júlia,
també devia ser important
o hauria d'estecar per a algú, no?
Perquè en guanyi dediqueu
un dels espectacles, no?
Sí, és que l'any que ve
intentarem que tots els membres
de la família d'August
tinguin un personatge creat
per explicar una miqueta
qui era qui a la família d'August.
A mi, d'això,
aquest any ampliem
l'activitat que en diuen
gent de Tàrrecó i Roma,
amb dos personatges
que ja són de l'època d'August.
Un serà Gripa,
que serà el màxim col·laborador d'August
i el seu amic íntim,
i al final el casarà
amb la seva filla,
és a dir, que serà el seu sogre,
i l'altre és Júlia,
l'única filla d'August.
Júlia és un personatge
com ho diríem,
entre tràgic
i molt interessant
perquè reflecteix unes contradiccions
de l'època d'August.
August és un home
que intenta reformar
no només l'estat,
sinó la societat,
cosa que evidentment
tothom que ho ha intentat
sempre ha fracassat.
És a dir,
les societats no es reformen,
les societats evolucionen
bastant orgànicament,
que digui, no?
Pots reformar l'estat
però difícilment
pots reformar la societat.
Doncs August predicava
una moral
que ja no existia,
la moral republicana
d'austeritat
i les matrones a casa
i la seva filla
resulta que d'això
no en practicava gens.
És a dir...
Júlia,
de totes maneres,
Júlia,
clar,
ella va ser una dona
amb una matrona obedient,
és a dir,
ella va complir
el seu paper que li tocava,
és a dir,
es va casar,
com li van dir,
amb un cosí germà,
amb Marcel,
després a casa de Magripa,
que era molt més gran que ella,
però com que son pare
la vol casar,
doncs ella sí casa
i després se casarà amb Tibèri,
que és el seu germanastre.
És a dir,
ella va obeir,
es va casar amb què li van dir
i va tenir un munt de fills,
és a dir,
que va complir la seva funció
de donar ciutadans
i de donar hereus
a l'imperi.
Jo crec que una vegada
ha acabat aquesta funció,
de mi dir,
bueno,
ara potser encara,
ara em toca potser divertir-me una mica,
no?
I això va fer un pare
quan s'aventenarà,
evidentment no li va fer cap gràcia,
la va condenar a l'exili
i amb la mala patada
que van morir el mateix any.
És a dir,
pare i filla moren
l'any 14 després de Cris
i feia,
com pensar mores un dia,
doncs feia més de 20 anys
que no veia son pare.
Una figura una miqueta tràgica,
però que exemplifica
un moment polític
i històric interessant.
No sé si m'ho sembla,
a mi veig alguns paral·lismes
amb l'actualitat,
no?
No sé fins a quin punt.
Sempre hi ha alguns punts
de contacte
que ens exemplifiquen.
A veure,
el passat i el present
no són el mateix
absolutament,
és a dir,
els condicionants
han canviat,
però sí que ens poden
fer reflexionar.
Per exemple,
una de les causes
del final de la república,
una,
no l'única,
ni molt menys,
és un procés
més complex,
però una causa
del final
del sistema republicà
és l'avarícia
de pocs
que no volen cedir
res,
absolutament res,
del que tenen
per repartir una mica
la riquesa
de la república.
Això va portar
al col·lapse polític
i finalment,
doncs això,
a un sistema
que canvia radicalment
el sistema polític
que havien tingut.
També hem de dir,
eh?,
és a dir,
el Juli César,
doncs enguany,
serà el protagonista,
però,
de fet,
també centrarà
una bona part
de les conferències
que fareu
en aquest mar
d'enguany
de Tarracoviva,
i m'agradaria destacar
la figura,
tot i que en vinen
d'altres,
però n'hi ha una
que em destaca en especial,
l'Antonio Monterroso.
Qui és aquest home?
Bé,
aquest és un arqueòleg
que dirigeix
excavacions
del CSIC,
del Consell
que és un periodista
científica
d'Espanya,
a Roma,
i que ha investigat,
els últims anys
ha dedicat
a seguir el rastre
de l'arqueologia
monumental
de la Baixa República,
és a dir,
bàsicament,
de les dues figures
que ens van construir,
que va ser
César i Pompeu.
Aleshores,
investigant
les restes
del teatre de Pompeu,
que sabeu que
César va morir
assassinat
en el complex
del teatre de Pompeu,
sembla ser
que ha identificat
el lloc exacte
on es va produir
l'assassinat de César.
Això va sortir
una notícia
el mes d'octubre,
em sembla,
de l'any passat,
que, bueno,
va ser portada
a diaris de tot el món,
va sortir
a la geogràfic,
va sortir a diaris...
Un equip
d'arqueoles espanyols
havia descobert,
a veure,
que ja se sabia
que la zona era aquella,
però, en concret,
ara sembla ser
que el...
Antonio Monterroso
us ho explicarà
la xerrada
que farà
aquí a Tarracol Viva,
sembla que ha trobat
en el lloc exacte
on es va produir
l'assassinat.
És molt interessant
perquè, lògicament,
no es sabia,
no es havia trobat
o no es havia identificat.
Per tant,
el públic de Tarracol Viva
tindrà una notícia
de primera mà
a nivell internacional
en el cil de festival.
Doncs valdrà
depèn d'escoltar-ho.
Ja per acabar, Magí,
són moltes novetats,
n'anirem parlant,
un dia en calma
en parlem,
però, bueno,
tindreu també
trobada de museus
i altre cop
Tarracol Taula,
no?
És a dir,
gastronomia
i Tarracol Taula
aquest any
estic pendent
de la llista definitiva
de restaurants,
sembla que participaran
més que mai
i faran d'un doble menú,
un menú de 23,
un menú de 32,
un menú de gustació
de menjar romà
i bé,
és una manera també
que la gent
del públic
del festival
té d'entrar
a l'antiguitat,
a través dels aromes,
dels gustos,
és una altra manera
d'entrar a la cultura romana
que no és menys important
que les altres.
I trobada de museus
també hi haurà,
no?
de la fira de museus.
Sí,
la fira de museus
està consolidant
com una trobada anual
per a la gent
que li interessa
el turisme arqueològic
i que li interessa
les novetats
del món arqueològic
i històric
de l'època clàssica
i ens venen museus
i ens venen museus
d'Espanya,
ens venen museus
d'algun partit
d'Itàlia,
a la vida no cal dir
de Catalunya
i de Tarragona
que oferiran
això,
què és el que
es pot veure
del món romà,
què és el que
s'està fent
per mantenir
el patrimoni
romà
i aquí comença
a ser un referent
de turisme arqueològic
és a dir,
la gent que li interessa
programar vacances
i sobre el món romà
doncs ve aquí
de Tarragona
i si veu
on pot anar.
Això ens hauria de fer pensar
que és un dels futurs
de la nostra ciutat
és a dir,
convertir-nos
en un aparador
del que és
el turisme arqueològic
i crec que aquí tenim
un camp
a recórrer
molt gran.
Ara sí,
darrera pregunta,
entre la quarantena
no matassem,
en deixem alguna
que creguis
que valgui la pena destacar?
Entre aquestes,
que són 40,
ja hem dit
n'hem parlat d'algunes
però baixa,
alguna més
que diguis,
home,
aquesta és molt...
Ara n'hi ha una
que ens pot interessar
als tarragonins
que és,
intentarem explicar
com es va fundar
la nostra ciutat
com a ciutat,
és a dir,
evidentment els escipions
creen
la base militar
de Tarragó,
però la ciutat
s'enfunda oficialment
com a ciutat romana,
com a colònia
a l'època de César,
és a dir,
el nostre patró fundador
va ser Juli César.
Aleshores,
això crec que serà interessant
ficades al vell mig
del món més...
del moment més apassionant
de la història de Roma
que és el final
de la República.
Doncs vinga,
també la recomanem des d'aquí.
Ja n'hauríem parlat,
mira que s'acostin
perquè queda l'abril
de, diguem-ne,
de marge,
de preparatiu
i el maig a tope.
Magíster Itxol,
gràcies,
una forta abraçada
i l'enhorabona
per aquesta quincena edició.
A vosaltres.