Repsol amb Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
Són dos quarts de dotze ara mateix en punt.
Seguim des del vestíbul del Teatre Tarragona,
des de la ràdio de les festes.
Ven a tocar de l'estand de festes de Santa Tecla,
vivint la Santa Tecla tot el prop que ens ho permeten.
I ara hem de parlar de més actes, com per exemple de la Sala Trono,
que avui acull l'espectacle Juan Callate, de la companyia Pez en Ralla.
Avui volem parlar d'una banda amb la directora d'aquesta companyia,
la Cristina Medina, a qui ja la podem saludar a través del telèfon.
Cristina, bon dia.
Cristina?
Sí, sí.
Hola, bon dia.
Sí, bon dia.
Disculpa, que no t'escoltava jo des d'aquí.
I també ens acompanya, també a través del telèfon, l'actor Joan Estrader.
Joan, bon dia.
Bon dia.
Bon dia, Joan.
Us podeu saludar?
Sí, sí, us escolteu també entre vosaltres.
Cristina, què és exactament, o com plantegem Juan Callate?
Aviam, explica'ns-ho.
Don Serguan Callate és un espectáculo que hace, justo antes de que creáramos Joan y yo la companyia Pez en Ralla,
él ya tenía hace, pues, 16 años, vamos, o 17, y entonces es un solo muy particular de Joan, donde después de 16 años juntos en el escenario, él lo ha querido retomar.
Entonces, digamos que hemos hecho una nueva versión de aquel espectáculo tan particular que define muy bien el humor que Joan tiene encima del escenario y que Pez en Ralla ha defendido durante sus 16 años de andadura.
O sea, que va a ser una comedia para reírnos, ¿no?, en plenas fiestas de Tarragona, o sea, que nos va a venir perfecto, ¿no?, para la gente que quiera acudir a verlo.
Eso, sin duda. Pez en Ralla defiende el humor, defiende el cachondeo y él partiz el pecho en la butaca y Juan Callate es otra muestra de que seguimos en nuestra línea.
¿Quién es el teu paper, Joan, o com va això?
Bueno, és un espectacle molt unipersonal, per dir-ho així, i és un espectacle que es basa una mica, la idea és un homenatge al gran escapista Harry Houdini, però es fa des d'un punt de vista d'humor absurd, és a dir, no es fa des d'un punt de vista...
Hi ha màgia, hi ha màgia, però mai es pensa l'espectacle des d'un punt de vista de màgia, sinó sempre des d'un punt de vista d'humor, de cachondeo, que en definitiva és el fil conductor, i bàsicament és així.
És a dir, que barregeu la màgia amb l'humor, però la màgia és una mica l'excusa, no?, per després fer humor.
Aquí guanya sempre l'humor, sempre, sempre. Pez en Ralla, que és bàsicament tots els espectacles, qui guanya, aunque tinguem una excusa, que en aquest cas és el Houdini,
perquè som uns enamorats del Houdini, de tot el que feia i tal, però en el fons el Houdini sempre és un pretext perquè qui guanya és l'humor absurd.
Cristina, ¿la gent té que venir preparada de alguna manera? És a dir, ¿tienen que venir concienciados de que se van a partir el pecho,
como tú dices, o que se lo encuentren mejor?
Sí, bueno, yo creo que la gente que viene a ver Pez en Ralla, a la Sala Trono, siempre que hemos venido con todos los espectáculos,
la gente sabe a lo que viene y yo creo que no hace falta que se preparen de ninguna manera.
Yo creo que ya teniendo el espíritu de las fiestas de Santa Tecla, ya es una buena preparación.
Ya venimos preparadísimos porque llevamos ya un montón de días de fiesta.
Habéis estado, digo, otras veces en la Sala Trono, conocéis ya el espacio, sabéis que tiene también esa magia especial
de estar casi casi tocando al público, es decir que eso, imagino que es un añadido, ¿no, Cristina, Joan?
Sí, la Sala Trono se conoce en cuanto se entra, no hace falta darse mucha vuelta, uno entra y ya conoce la sala
y entonces tanto nosotros estamos muy cerca del público como el público cerca de nosotros, ¿no?
Y es una sala, pues eso, muy cercana con todo y parece que estemos todos en el salón de casa.
¿És més fàcil, Joan, fer humor o actuar d'aquesta manera, més tocant al públic o no?
O encara posa més nerviós, això?
Bueno, home, nerviós estàs molt a prop, però per un costat és molt agraït, perquè tens el públic...
Bueno, és molt agraït si funciona a la nit, si no funciona a la nit vols sortir per la porta d'emergència ràpidament, clar.
Sí, però és agraït. Tenir el públic molt a prop, són espectacles de molta complicitat amb el públic,
també hi ha molta improvisació, i quan hi ha aquest feedback, doncs, home, l'actor ho agraeix moltíssim.
Sí, hi ha altres dosis d'improvisació a l'obra?
Home, perquè m'entenguis que és un xou en directe, vull dir que...
La nit del públic és diferent, llavors no són escenes muntades en plan teatre, sinó que és un xou en directe,
llavors la improvisació és bastant important en aquest espectacle.
Imagino que si la nit funciona o no, ho noteu ja als primers minuts.
Sí, però els primers minuts no, els primers 40 segons ja...
Els primers 30 segons ja es nota, eh?
Ja sap si ve la clatellada.
Doncs crec que estàvem parlant també amb la Cristina Medina, crec que la trucada s'ha tallat.
Joan, anava a preguntar-li també a la Cristina, però potser també m'ho pots contestar tu.
Quins altres projectes té ara mateix la companyia PC en Ranya?
Bé, estem amb tres espectacles en gira, perquè són diferents espectacles,
llavors durant tot l'any anem amb aquests espectacles que anem en gira i tal.
Llavors fem espectacles junts i fem espectacles separats.
Ara pròximament, l'any que ve, el més segur que fem un de junts.
ens ho anem tornant, perquè com que ens tenim molt vistos,
ens demanem una mica d'aire, que et dic jo.
Jo crec que l'any que ve fem un projecte nou.
Anireu però tornant a Tarragona, no?
Sempre venim a la Trono, perquè a la Trono hi vam aterrissar de casualitat fa molts anys.
Em sembla que va ser a través de Tàrrega o de la Fira, no me'n recordo.
Però, hòstia, al final ens ha fet amics i és que venim encantats,
encantats perquè l'espai, per nosaltres és un espai màgic.
És un espai molt petit, jo crec que és un dels espais més petits
que hi ha a Catalunya, però l'espai és màgic i preciós.
I quan la nit funciona, hòstia, tothom surt encantat, el públic.
Es crea una màgina allà molt especial, molt especial.
I amb els anys, doncs, ara tenim una gran amistat.
Cristina, que te habíamos perdido, eh?
Sí, porque estoy en el tren, ya estoy, estoy muy a prop.
Estás ya llegando a Tarragona o qué?
Sí, sí, ya nada, me quedan 15 minutos, estoy allí en la Santa Tegla, la primera.
Pues bueno, a disfrutar también de las fiestas de Santa Tegla.
Cristina, Medina, Joan Estrader, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos
a aquests Minuts de Ràdio.
Que vagi molt bé, doncs, aquesta representació
i encantats de tenir-vos també a Tarragona i a la Sala Trono.
A vosaltres, gràcies.
Bon dia i bona festa.
Bon dia.
Adéu.