Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
27 d'octubre, eh?
Era el 27 d'octubre de l'any 2013, aquest any present.
Com és una beatificació, un acte de beatificació tan gran?
Bueno, no ho sé, jo no l'he experimentat mai.
Suposo que demà, quan tingueu una visita amb el senyor arquebisbe,
amb motiu de Sant Francesc de Sales,
que és el patró vostro dels mitjans de comunicació,
i tingueu...
Jo crec que us ho podrà donar detalls més concrets
sobre la cerimònia,
però bé, en qualsevol cas,
són cerimònies molt ben mesurades,
amb un cerimonial molt concret,
que té una part eucarística, de celebració, de missa,
i que tindrà la seva part protocolària litúrgica
respecte al fet de la beatificació en si mateix.
Suposem que la conferència episcopal espanyola,
naturalment, els màxims responsables seran aquí, no?
El papa també, o no?
Evidentment, el papa no.
El papa estarà a Roma, en veritat,
però crec que hi haurà un fet molt significatiu,
molt bonic,
i és que hi haurà una connexió amb l'Àngelus, no?
Sabeu que és la pregària de migdia,
que es fa des del balcó,
des de la finestra de Sant Pere del Vaticà,
de les residències del papa,
i evidentment serà un moment molt emotiu,
perquè el papa, doncs, en aquest moment,
citarà aquest fet, no?,
aquestes beatificacions,
citarà Tarragona.
Per tant, doncs, Tarragona, en aquest moment,
jo crec que estarà en el panorama universal.
Això jo crec que és un fet molt important.
Com us deia, demà ja parlem amb el marcabisbe
i ens enclarirà, doncs,
més dades sobre aquesta beatificació,
però hi ha un darrer punt,
crec que hi ha un bisbe a Tarragoni, no?,
entre els beatificats.
Efectivament, no?,
tenim el doctor Manol Borràs,
ell va ser bisbe auxiliar
en temps del cardenal Vidal i Barraquer,
que va tenir, doncs,
un paper molt rellevant
dintre del gran conflicte,
del trist conflicte, no?,
de la guerra civil.
coneixeu perfectament
que ell no va voler signar, no?,
d'alguna manera,
el document de creuada
i, bueno, doncs,
va ser un home que va rebre incompressions
d'una banda i d'una altra.
Per part de les autoritats, doncs, franquistes,
Vidal i Barraquer va ser, doncs,
catalogat com d'un bisbe, doncs,
no grat pel règim
i, d'altra banda, doncs,
per la seva condició de bisbe,
doncs, també va patir
el que representaria
el context de persecució religiosa
d'aquest moment.
Quan Ramon Montanyola,
no?,
qualifica de cardenal de la Pau,
crec que és un títol molt merescut.
Bisbe auxiliar seu
va ser Manel Borràs, no?,
que va ser, doncs,
justament martiritzat
al Coll de l'Illa.
Va ser, doncs,
transportat a un punt concret,
de camí de Montblanc
cap a l'Illa
i abans d'arribar al poble de l'Illa
va ser, doncs,
li van disparar uns trets
a la cara
i, finalment,
el van col·locar
al damunt d'uns serments
i va ser cremat, no?
Per tant, doncs,
és un dels bisbes
que es beatificaran,
és un bisbe nostre
i és una cosa molt bonica,
no?, a nivell històric
perquè ens concadena
una tradició llarga, no?,
martirial a Tarragona
del bisbe fructuós
al bisbe Borràs.
amb una distància, doncs,
pràcticament
de 17 segles,
un cremat viu
i l'altre, doncs,
també executat
per la bala i el foc.
Tornem a la passió,
parlem de la passió,
perquè jo ara estava pensant
que l'amfiteatre,
40.000 persones,
no les posaríem, eh?,
no les posaríem, eh?,
efectivament.
L'amfiteatre
és l'espai
per excel·lència,
a més a més,
és un espai
molt emotiu.
Pocs anfiteatres,
com el de Tarragona,
poden dir
que en la seva arena,
en la pista, no?,
d'aquesta gran construcció,
va tenir lloc
un esdeveniment històric
amb una certesa
tan gran.
El bisbe va ser martiritzat
un 21 de gener
de l'any 259
i sabem que aquest martiri
es va produir
entre les 10 i les 11 del matí.
És a dir,
que són aquestes notícies històriques
que la història
ens ha obsequiat,
ens ha regalat.
El seu lloc concret
és l'amfiteatre
romà de Tarragona
i la emotivitat
que respira, no?,
que transpua aquest espai
quan a l'estiu
cada dos anys
el representem,
doncs jo crec que és palès, no?,
tenir el mar al costat,
d'aquelles piedres
que parlen per si soles
i un fet històric
que no és inventat,
que no és fruit d'una tradició,
sinó d'un fet històric
constatable.
És el que ens agradaria
oferir als visitants
que vinguin, no?,
als peregrins
que ens visitaran a Tarragona.
Però, clar, imagineu-vos, no?,
la capacitat que tenim nosaltres
per protocols de seguretat
són de 800 persones.
Hem acabat més d'octubre,
una gota freda,
un vent fort.
Això, doncs,
ens porta a pensar
que hem de triar
un altre espai
que conceptualment
reuneixi
aquesta idea
d'amfiteatre.
Bé,
les nostres places
de toros,
Tarra Quarena,
per exemple,
doncs és un espai
que creiem
que conceptualment
s'adapta,
que reuneix
unes grans mesures
de seguretat,
que aquest gran encert,
no?,
de cobrir-lo ara
amb aquesta carpa
ens aïlla
de qualsevol problema
atmosfèric, no?,
i, per tant,
doncs,
poder oferir
amb una garantia,
doncs,
molt ferma
de seguretat
i també
de confortabilitat,
que la gent,
doncs,
pugui assistir
a aquest acte
en la mesura
del possible.
És un fet
que encara,
doncs,
s'ha de parlar,
no?,
ja tenim una reunió
convocada,
bueno,
demanada,
no?,
amb la Diputació.
La Diputació
ha estat una entitat
que,
des dels inicis,
no?,
des dels orígens
de la passió,
ha estat sempre
una col·laboradora
molt directa
nostra,
no?,
ens ha ajudat molt
en tot el que ha pogut,
bé,
doncs,
sol·licitarem,
no?,
aviam aquesta possibilitat
perquè aquest espectacle
pugui arribar.
Clar,
haurem de fer uns passis,
no?,
no tothom,
jo crec que podrà entrar,
però bé,
tot el que es pugui oferir
s'oferirà,
si més no,
com a mínim
que més de 10.000 persones,
no?,
puguin,
com a mínim,
doncs,
gaudir d'aquesta representació.
Potser caldrà fer
un parell de passis
o s'ho volguessin fer?
Sí,
la previsió,
de moment,
com a segura,
seria,
doncs,
que poguessin fer
dos passes
la vigília
del dia 27,
és a dir,
el dia 26,
que és quan nosaltres
començarem,
doncs,
a rebre
totes les causes,
tots aquests grups
que venen,
doncs,
a fer aquesta celebració.
De manera que
faríem dos passes
i fins i tot
estem estudiant
la possibilitat
que la vigília
de la vigília,
per tant,
doncs,
el dia 26,
25,
encara poguéssim,
doncs,
fer una celebració
possiblement més oberta
a la gent de Tarragona,
que també,
doncs,
voldrà conèixer,
no?,
doncs,
el que estem fent
en un ambient
diferent,
totalment innovadors
de com està acostumat
a veure-la
o causes
que són molt properes,
no?,
sobretot a nivell
de Catalunya,
no?,
Montserrat també,
per exemple,
presenta causes,
doncs,
bé,
que puguem tenir
una sessió,
com diríem,
més familiar,
més del país,
i que les altres dues,
doncs,
puguin servir
per tota aquesta gent
que ens va de fora.
És una oportunitat única,
de projectar
tot aquest patrimoni
paleocristia
que tenim
de la ciutat
cap en fora,
no?,
tant,
doncs,
i això ens fa contents.
Vostè va ens fer referència
a les proves
d'aquest martiri
i a les actes,
no?,
és a dir que...
Exacte,
hi ha les actes,
és a dir,
és que tenim,
justament,
això,
aquest document tan preciós
que li diem
la passio fructuosi,
no?,
un document forjat
a partir del martiri,
produït entre mitjans
del segle III
i inicis del segle IV,
que ens explica
d'una forma directa,
no?,
molt viva,
molt certa,
tots aquests esdeveniments
que van passar en aquest hivern
de l'any 259
a Tarragona.
La història ens ho ha volgut regalar
a través de 27 còdecs
distribuïts per biblioteques
de tota Europa,
no?,
el còdex més antic que tenim
és un còdex del segle VIII
que es conserva
a una biblioteca de Múnich
i que ens fa entendre,
doncs,
aquesta tradició contínua
i la importància
que els nostres màrtirs
van tenir en el cristianisme primitiu,
no?,
per tant,
clar,
es converteix en el document
literari cristià
en tant que actes martirials
més antigues
de la península ibèrica.
És un patrimoni
intangible,
únic, no?,
qualsevol enciclopèdia
de cristianisme primitiu,
qualsevol estudi
de cristianisme primitiu,
no només de Tarragona
o de Catalunya,
sinó a nivell hispànic
de península ibèrica,
necessàriament passa,
passa per aquest capítol
de la nostra història.
I és a la que es basa
la passió, eh?
Exacte,
i la passió teatral
no és ni més ni menys
que una adaptació teatral
d'aquest document històric.
Tornant a la seva nova etapa
com a president
de l'Associació Cultural,
quins reptes
per aquest 2013
es planteja?
No sé si...
Ja a Tarracoviba
també recordem
l'any de l'octubre,
no sé si també
hi tindran presència.
Efectivament,
nosaltres a Tarracoviba
sempre hem tingut
una presència important,
vocacional,
molt vocacional,
però també crec que
de necessitat.
Hem de pensar
que el món
del cristianisme primitiu
és un món romà,
és a dir,
no el podem separar
de la cultura romana.
El cristià
que viu a Tarrac
en el segle III
pensa,
viu,
sent,
respira
en llatí,
no?
En aquest sentit,
la presència nostra
estarà en la Tarracoviba,
aquest any,
doncs,
tindrem una agenda
apretadíssima.
Jo diria
que hi ha tres objectius
fonamentals,
o quatre objectius
fonamentals,
no?
Un, evidentment,
és posar-nos al servei
de la ciutat
i de l'Església
de Tarragona
per poder fer
aquesta macro representació,
no?
Per la causa
de les beatificacions.
A la Tarracoviba
volem aterrar
d'una altra manera,
que és intentar
oferir
la passió fructuosa,
no tan ja
com una representació
teatral,
sinó poder fer
una mena de xerrada
representació experimental,
que consistirà
en el següent, no?
Baixarem
els espectadors
a la pròpia arena
de l'amfiteatre,
a un dels seus quadrants
de l'amfiteatre,
i aleshores allà
farem una explicació
d'uns 20-25 minuts
del que representa
tot aquest patrimoni
intangible
tan important.
I a l'altre quadrant
representarem
determinades escenes
de la passió
amb un esperit
reconstructiu
i amb una novetat.
No la farem
en català,
aquests diàlegs,
sinó que els farem
en llatí.
Subtitularem
a través d'una pantalla,
però escoltarem
després de 1754 anys
les mateixes paraules
en el mateix idioma
que aquells romans cristians
del segle III
van fer ressonar
aquestes paraules
en el propi amfiteatre.
Tercer objectiu.
Nosaltres estem,
des de fa temps,
promocionant,
portant
aquests materials gravats.
recordeu que l'any 2009-2010
van fer la gravació
d'Inco Emeterio,
un documental
molt bonic,
reconstructiu,
de com es duien
a terme els funerals
en època paleocristiana.
Aquest documental
ha tingut un gran èxit.
Va ser presentat
al Festival
de Cinema Arqueològic
d'Irún.
Ara aquest any
ha estat presentat
a un altre festival
perquè ens ho van demanar
a Robertetto,
Itàlia,
i ara hem tingut
una grata notícia
i és que l'Instituto Cervantes
de Belgrado
ens demana
també aquest material
per ser projectat
a Sèrbia.
Per tant,
d'alguna manera
és un patrimoni
molt interessant.
Penseu que en aquest documental
apareixen
escenes de la necròpolis,
de Tarragona,
de diferents punts històrics
que projecta aquest patrimoni
a nivell internacional.
Per tant,
mantindrem
d'alguna manera
aquests punts oberts
i després,
la línia
del que fem sempre.
Mantenim
publicacions científiques,
en marxa.
Ara,
el dia 4 d'abril,
presentarem
una publicació
molt important
anomenada
Tàrraco Cristiana Kiwitas,
Tarragona,
ciutat cristiana,
que és el conjunt
d'aportacions
que es va fer
a través d'un curs
d'arqueologia cristiana
organitzat
per l'Institut Català
d'Arqueologia,
el Museu Bíblic,
després,
l'Institut Superior
de Ciències Religioses
i l'Associació Cultural
Sant Fructuós,
que va donar suport
a tot això.
Per tant,
Déu-n'hi-do,
Agenda,
bé,
doncs,
en aquest esperit
d'il·lusió,
d'entusiasme
i amb uns socis
que també estan
realment entusiasmats,
l'altre dia
vam fer l'assemblea,
esperem escometre
doncs aquests actes,
aquestes activitats
al servei de la ciutat,
que en definitiva
és l'objectiu
de l'associació.
Veig moltes novetats,
novetats importants.
Sí, molt importants.
Que es pugui escoltar
en llatí
la passió,
no?
Això serà molt emotiu.
Molt emotiu,
perquè, clar,
és sentir,
no?,
reverberar
1754 anys després
paraules pronunciades
en aquell ambient.
I, sobretot,
fer entendre,
de vegades,
ja com una certa,
no incomprensió,
perquè jo crec que ja
s'ha fet una tasca
i el tarragoní
ho entén, no?
De vegades,
associem la representació
de la passió Sant Fructuós
a un fet religiós, no?
Evidentment,
és un fet religiós.
Com podríem dir
que el temple d'August,
doncs,
quan feien els seus rituals,
també era un fet religiós
a pagar.
Però,
més enllà de tot això,
la passió de Sant Fructuós
és un fet
profundament històric.
Pocs tarragonins
d'època romana
coneixem amb noms i cognoms,
diem-ho així,
d'una forma, doncs,
oberta,
coneixem de l'època romana.
Fructuós,
Auguri,
Eulogi,
Augustal,
són noms
que van existir realment,
dels quals
tenim les seves cròniques.
quantes cròniques
conservem vives
de la ciutat
romana de Tàrraco?
Poques d'elles.
Una és aquesta,
patrimoni intangible
de primer ordre.
Ja ho comença,
no ho comença,
ja ho entén la ciutadania,
però penseu que fa
20 anys
era un patrimoni
relegat
als cercles més intel·lectuals,
al cercle de clasiàstics,
que, evidentment,
ho entenien.
Progressivament,
veiem aquesta dimensió
tan important,
moltes vegades
més
entesa
a l'exterior
que a l'interior,
com podeu veure.
Costum ha passat, això.
Sí,
en aquests fòrums,
d'Irun,
de Robert,
de l'Aran Belgrado,
bé,
vull dir,
quedant admiradíssims.
La pròpia conferència
episcopal espanyola
ens ha sol·licitat
una conferència
ara
pel mes de març.
A 100 persones
que estan imbricades
en totes aquestes causes
dels sants
volen conèixer
la Tàrraco cristiana.
Aquests dies
que s'estan donant
aquestes notícies
molt felices
de l'apertura
propera
de la necròpolis.
Bé,
comença a reactivar-se,
jo crec que a Tarragona
que sempre estem
amb un pessimisme,
no?
Doncs bé,
tenim aquesta possibilitat
que aquesta part
del nostre patrimoni
tan propi
puguem donar-li vida
i puguem apropar-lo
cap enfora.
Repenent el fil
d'aquestes xerrades
experimentals,
seran cada dia
durant les representacions
que es faran?
Ho farem un cap de setmana,
les oferirem
el primer cap de setmana
de la Tàrraco viva,
això doncs ara ho estem
una mica treballant
amb l'organització,
amb el Magí Serixol,
amb el que tenim també
una relació molt cordial
i ens faciliten molt
les coses,
veritat.
La idea és una mica
poder-ho fer
en aquest primer cap de setmana,
no?
Lligat a una exposició
que també preparem
sobre el propi
anfiteatre,
en connexió
amb l'Institut Català
d'Arqueologia
i el Museu d'Història
de Tarragona.
Crec que podrem
donar una mica
de vida,
d'intel·ligibilitat
a l'evolució
del monument,
aquest ja serà
per parlar
un altre dia,
veritat,
però dintre de...
Per què
l'amfiteatre
de Tarragona
és tan important?
Home,
possiblement perquè
hi ha un fet frontissa
que el fa transformar
i condicionar,
que és la passió fructuosa,
que fa que el monument
se cristianitzi
i que dues basíliques
se superposin
en època visigoda
i en època,
diem-ne,
medieval.
Si allà tenim
aquell,
com diríem,
aquell empremte
de la història,
d'aquestes dues basíliques
enmig de l'arena,
és perquè hi ha un fet
que, doncs,
ho condiciona
i ho projecta.
Aquest és
la passió fructuosa.
La representació,
dos dies,
en aquest primer cap de setmana.
Doncs suposo que
molts collons
podran assistir,
perquè, de fet,
queda molt bé,
és a dir,
pinta molt bé.
Pinta molt bé,
pinta molt bonic.
Aquesta experiència
ja la vam fer
per les joventuts,
quan van venir
les joventuts mundials,
cristianes,
aquí a la Terra Quarena,
i va ser una experiència
impressionant,
impressionant,
com el llatí
és el nostre català
del segle XXI,
el nostre castellà
del segle XXI,
recuperar
aquesta forma original.
avui n'hem volgut parlar,
una mica de tot plegat,
però com dèiem,
demà també ampliarem informació
en la visita que ens farà
els periodistes
a l'arquebisbe Jaume Bujol,
serem nosaltres al matí,
a primera hora i al migdia
també us ho explicarem
a nivell d'informatius.
Andreu Muñoz,
la d'enhorabona
per aquesta nova presidència
de l'associació,
també com a director
del Museu Bíblic,
que això ja ve de més enllà.
Gràcies per l'afecte
que ens ha tot plegat
i que vagi molt bé,
anirem refrescant la informació
a mirar que s'acosti.
Seguretat,
moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.