Fins demà!
Déu-n'hi-do quantes coses hem fet i de quants temes hem parlat aquest matí i ara ens queda parlar de sèries perquè realment som uns addictes en sèrie.
Avui no us oferim l'espai del cinema però tranquils perquè sortejarem igualment aquestes entrades que us hem promès al llarg del matí.
Ja ens acompanya la nostra experta en sèries de Tarragona Ràdio, Helena Gavaldà, bon dia.
Molt bon dia, Miquel.
Bon dia. Molta actualitat, no?, pel que veig. Vas carregada de papers, carregada de notícies.
Sí, sembla que l'agost és fluixet però després, bueno, van sortint cosetes.
Jo em pensava que a les sèries passava una mica com al cine, que a l'estiu la cosa baixava però sembla que no.
Té el seu públic encara, es manté, es manté.
Però la qualitat no baixa, o bueno, depèn de la sèrie.
Depèn de la sèrie, depèn de la sèrie. Hi ha grans sèries a l'estiu.
Crec que discutirem una mica de les sèries perquè no sé si com... No, no, cadascú té, òbviament, els seus gustos, com els oients, però vaja.
Comencem parlant de Breaking Bad, que torna, no?, i a més, d'una manera claparadora, trencant rècords gairebé.
Doncs sí, Breaking Bad torna a trencant rècords.
La sèrie de Vince Gilligan va reunir 5,9 milions d'espectadors, que es diu aviat, i més parlant dels Estats Units.
Això és molt? Moltíssim. Sí? Sí.
La seva millor dada, des que va començar l'any 2008, amb aquesta dada no només estableix un nou màxim,
sinó que supera en més del doble el resultat de l'estrena de la primera part de la cinquena temporada, l'estiu passat,
que va sumar uns 3 milions d'espectadors.
És a dir, que duplica aquesta reunió d'espectadors davant de les pantalles.
Aquí quan la podrem veure-ho? No ho sabem encara.
Això no ho sabem.
No ho sabem, eh?
Se diu que potser a l'octubre alguna cadena Sant Nacional la compra. No n'estem segurs.
Però els seguidors ja tenen la seva manera de trobar-la, que no la diem.
Tenim les nostres maneres i els nostres subtítols i totes aquestes coses.
Ara ens en parlarem més a fons d'aquest tema.
Seguim parlant de Breaking Bad perquè no és la primera vegada que Brian Cranston, el protagonista Walter White,
dirigeix un capítol de la sèrie. En aquest cas també ho ha fet amb aquest primer capítol de la segona part de la cinquena temporada,
titulat Blood Money. Malgrat que el creador de la ficció, Vince Gilligan, va escriure el guió de l'episodi i és l'ideòleg,
va deixar la direcció amb mans de Cranston, com ja va fer en el capítol d'obertura de la segona i de la tercera temporada.
Això se sol fer, quan la sèrie ja està una mica consolidada, donen com aquest premi als protagonistes,
els que ho volen fer, suposo, i els deixen dirigir els capítols i fer-los una mica més a mida de cada...
Fins i tot escriure capítols, no? Hi ha protagonistes que arriben a escriure i arriben a fer guions de capítols.
Però no es dona massa, la veritat és que Brian Cranston suposo que haurà demostrat que tenia aptituds per fer-ho,
si no, no sol passar. El que passa és que estem parlant que li van deixar el capítol d'obertura de la segona temporada,
quan Breaking Bad encara no tenia aquest èxit.
Clar, no s'havia consolidat encara, potser.
Suposo que això també va ajudar.
Escolta'm, i una altra curiositat, per què es fa això de partir les temporades?
És a dir, ara parlaves de la segona part de la cinquena temporada, per què ho fem tan complicat?
O per què ho fan tan complicat?
Això ho vam parlar la segona passada amb la Núria i és que és una estratègia...
Ara després preguntaré una mica de què va la sèrie, veient que...
I aquí ja pots veure que no estava prestand massa atenció, però disculpa'm.
No passa res, Miquel.
Digues, digues.
La cosa és que és una estratègia pura de màrqueting, és una estratègia per allargar encara més el tirón, la fama,
que ha aconseguit en aquestes últimes temporades.
I llavors fan 11 capítols i 11, o 12 i 12, o com vas?
8 i 8, en moment.
És més curteta, no?
Sí, sí.
Jo està acostumat a l'es de 23, però no, és una mica més curt.
Exacte.
Doncs defineix-me una mica...
Vinga, convéns-me que em miri la sèrie, jo que no sé de què va, Breaking Bad.
Mira, tu que ets de produccions espanyoles...
Sí, a més, tothom ho sap, si jo mi tant.
Aprofito per dir-te que ja es comença a rodar la versió latina de Breaking Bad.
Ep.
No sabem molt bé com anirà.
Ostres, però això em fa por.
A mi també em fa por, perquè fer un remake mai és una bona proposta.
No, és veritat.
I fins i tot al revés, després que s'han fet remakes de sèries d'aquí bones a fora,
no ha estat el mateix.
Però vaja, per què m'ha d'agradar Breaking Bad?
Per què l'he de mirar, Helena?
Perquè és un drama molt profund, perquè et farà sentir com es sent el protagonista,
perquè és un dilema moral constant entre la lluita, entre una malaltia i fer el bé o el mal.
i jo crec que és aquesta posició en què et posa el que realment t'enganxa.
Després, evidentment, el guió és espectacular.
Les actuacions dels protagonistes són molt, molt destacables.
Per cert, estan nominats els Emmy, dos actors secundaris i el propi Bryan Cranston.
Per tant, jo crec que és una sèrie que s'ha de veure.
Això, quan començo a veure una sèrie que ja porta cinc temporades,
costarà molt posar-me el dia o no?
La primera temporada hem de confessar que és bastant lenta.
Costa.
Quan te la recomanen, dius, ostres, és que...
Clar, perquè això passa amb aquestes sèries tan llargues o tan consolidades,
que t'has de posar al dia, perquè tothom en parla,
i llavors et fa com una mica de mandra, sobretot les primeres temporades.
Sí, fa una mica de mandra.
I més en aquest cas que la sèrie arrenca fluixa.
perquè, ja ho diem, aquesta sèrie no va començar com una gran producció americana.
Va començar com una sèrie d'un canal de segona.
Bé, de segona.
Sí, però que després va anar creixent.
Però que va anar creixent per la seva qualitat narrativa,
per la seva qualitat estètica i fotogràfica,
i que llavors ha enganxat aquests espectadors.
Molt bé, doncs més enllà de Breaking Bad, o ens falta comentar alguna cosa?
I tant, perquè Time Warner és això que et deia, que parlarem de descàrregues.
Time Warner assegura que la gran pirateria de Joc de Trons,
o Juego de Tronos, és millor que un Emmy.
Això ho ha dit el director executiu de la companyia filial d'HBO, Jeff Beukis,
que s'uneix així al director de la saga, que fa uns mesos ja van dir que...
Que a ells els anava molt bé, això.
Que a ells els anava molt bé, les descàrregues.
I ara s'hi afegeix, el director executiu de la companyia filial d'HBO,
home, doncs, i considera que és beneficiós que aquesta sigui la sèrie més descarregada il·legalment del món.
Però clar, aquí hi ha alguna cosa que falla, perquè potser les distribuïdores no els hi convé tant, això,
perquè després la gent se les compri amb DVD o perquè les segueixi amb canals tradicionals.
I aquí ja entraria aquella discussió que cada dia mirem menys la tele amb canals tradicionals,
és a dir, allò esperant que la sèrie vingui a nosaltres,
sinó que som nosaltres qui anem a buscar la sèrie amb televisió a la carta o bé per internet.
Exacte.
O sigui que realment, vaja, no s'acaben de posar d'acord amb temes de pirateria.
Jo crec que l'HBO està donant un pas endavant, està seguint...
O sigui, normalment les productores i també les institucions públiques, com poden ser els governs,
van sempre per darrere del que la societat va marcant.
I això és una cosa que s'ha de revisar.
I jo crec que potser s'haurien de regularitzar les descàrregues,
però d'una manera...
Sí, que hi ha moltes solucions.
Que afavorís.
Que hi ha cadenes que les pengen a les seves webs i fan pagar uns preus raonables.
Netflix, per exemple.
Exacte, o negocis...
Exacte.
Tipo Netflix o el que amb la música coneixem com l'Spotify o, vaja, hi ha diverses opcions.
La qüestió és que aquí a Espanya, doncs...
No arriba tot això encara, no?
T'acompren una sèrie, per exemple, a la Sexta,
i, bueno, si aquell dia fan futbol, doncs no t'aposen la sèrie.
O te la allarguen o te la tallen al...
Hi ha com un maltractament generalitzat, no?
Sí.
És a dir, jo ara em venia al cap Telecinco amb el maltractament que fa.
Ja no de les sèries estrangeres, que també, sinó de les pròpies d'aquí.
És a dir, és que maltracten les sèries canviant-les d'horari,
canviant-les de format, en pauses inacabables...
No puïten a l'espectador de sèrie.
Exacte.
Aquí està el problema.
i per això la gent, al final, per molt poca edat, o sigui, per molta edat que tinguis,
perquè jo conec gent gran, relativament gran, que ha après a descarregar-se sèries,
perquè no li ofereixen...
És que has de marxar a canals de pagament, que t'ofereixen una programació regular,
com puguin ser la Fox, o el TNT, o el Sci-Fi, és igual, o tots aquests...
Exacte.
Bé, Canal Plus ha estrenat aquesta nova fórmula que es diu...
Ui, no me'n recordo.
Bé, que surt una nena a l'anunci.
El Jombi.
El Jombi, aquest.
El Jombi, aquest.
Molt bé.
Doncs, bé, que se suposa que és un nou plantejament de televisió
i que oferirà tots els continguts a la carta, sense horaris...
Bé, esperem que sigui així.
És un pas endavant.
És un pas endavant.
Vinga, doncs no ens desviem del tema, que ens anem aquí per la tangent.
Passem, perquè Anna Torf, l'Olivia d'anam de Fringe,
de la que parlàvem fa una estona tu i jo, Miquel,
s'incorpora al repartiment d'un nou pilot de l'HBO,
i això sona a gran producció.
Ja fa temps que Fringe va acabar als Estats Units,
els més fans ho sabem.
A Fringe ha acabat?
Sí, fa temps.
Doncs aquesta la tinc pendent sencera, eh?
Doncs també.
Ja me la puc baixar.
Això m'agrada, perquè em baixo ja la sèrie sencera,
i així ja la començo i l'acabo.
I en un moment ja fas quasi una temporada.
Sí, sí, sí, això ho vaig fer amb Lost.
Mira, tu he de confessar, les cinc primeres temporades
les vaig veure amb un estiu, eh?
Molt bé.
Sí, sí.
Vinga, més enllà d'aquesta dada que no li interessa a ningú,
seguim.
De que Fringe va acabar als Estats Units fa uns mesos,
és hora que els seus actors comencin nous projectes.
La primera que sí que ha posat és l'Australiana Anna Torf,
que s'ha incorporat al repartiment d'Open.
És la nova sèrie de Ryan Murphy,
productor de sèries com Nip Tag,
Glee o American Horror Story, que ha triomfat recentment.
L'HBO és l'encarregada de preparar Open
i pretén oferir una visió trencadora i provocadora
de les relacions amoroses actuals.
Sense saber encara si el pilot serà aprovat
i tindrem definitivament una sèrie,
potser podrem veure Anna Torf a Almos Human,
que és el nou projecte de J.J. Abrams,
que els fans de J.J. Abrams estem esperant,
on s'ha confirmat que hi haurà una reunió
amb els protagonistes de Fringe.
Per tant, potser veiem Anna Torf
o potser els altres protagonistes
immersos en aquest projecte de J.J. Abrams.
No n'hi do.
Doncs aviam què passa, si es tornen a reunir o no.
Aquí també correm el perill que es reuneixin
i facin una nova sèrie i que no acabi d'anar a veure.
Això sempre passa, no?
Bé, sempre.
A vegades ha passat.
Sí, hi ha pilots que no s'acaben fent
i es graven però no acaben agradant als productors.
O una sèrie d'un productor que ha estat molt bo.
Ara recordo, per exemple, Flash Forward,
que realment es va haver de...
Vaja, tu ho sabràs millor que jo,
però crec que es va haver de cancel·lar
per una cosa pareguda.
Li havien donat tanta volada i tant...
És que el pilot era molt bo.
Realment era molt bo.
Sí, sí, estic d'acord.
Però després va fluixer ja.
No va funcionar, gent.
Molt bé. Què més, Helena?
Doncs ara, si vols, com la setmana passada,
fem un especial sobre una sèrie
que us recomanem des d'aquí per aquest estiu.
Haurà de ser ràpid, eh?
Perquè ens mengem el temps que no ens n'adonem.
Molt ràpid, molt ràpid.
Miquel, tu què em deies?
Que et fa mandra posar-te en grans temporades,
en grans sèries que porten moltes temporades.
Doncs te'n dono una.
Tinc alguna cosa fresqueta, però ara per les vacances, va.
Exacte. Porta una temporada només, sis capítols.
Per tant, t'ho menges en un moment.
Això m'ho faig en un diumenge a la tarda.
Es diu Utopia. És una minissèrie de televisió
que ja s'ha confirmat la segona temporada donat el seu èxit.
És un thriller dramàtic i d'acció.
El produeix Dennis Kelly i Channel 4,
que és productora de com Misfits i Black Mirror,
que és una de les sensacions del 2011.
és britànica, com ja sabreu, per el Channel 4.
I és una sèrie que ha estrenat aquest gener
que compta amb 60 minuts d'una generalitat narrativa i estètica
poc comparable a cap altra.
Capítols de 60 minuts.
Exacte.
No es fan llargs, Helena, els capítols de 60 minuts.
Sobretot acostumats amb aquesta fórmula
de les sèries americanes dels 42.
O no, això s'està deixant enrere ja.
Home, jo crec que si el capítol, o sigui,
si la trama dona, es poden fer 60 minuts.
Sempre que la trama doni.
Omplir per omplir.
No 90 com les sèries d'aquí,
que potser ens en passem a vegades amb 80 o 90 minuts de capítol.
I dispersades amb milions d'anuncis al mig, no?
És veritat, sí, sí.
Utopia.
Mira, fa poc s'ha confirmat aquesta segona temporada
i el públic més exigent no dubta ja en catalogar-la
com una de les millors estrenes de la temporada.
Utopia és difícil d'encasella, ja us ho dic.
que és un thriller conspiranoic carregat de drama, misteris
i altes dosis d'acció i violència sense escrúpols.
Per tant, atenció.
L'epicentre argumental de la sèrie gira al voltant d'un còmic
o manuscrit anomenat The Utopia Experiments,
escrit per un esquizofrènic que es va suicidar
després d'acabar el segon volum d'aquest còmic, vale?
Ja pinta una mica...
Sí, sí, mare meva, ja...
Els protagonistes són cinc nerds, o freaks, com els hi vulguem dir,
que es coneixen en un fòrum virtual parlant dels misteris
i les teories conspiratòries del còmic.
Quan el manuscrit acaba amb mans d'un d'ells,
es desencadena la reacció d'aquells
qui no volen que surti a la llum.
Personatges obscurs i intencions gens innocents
esperen a la cantonada de cada capítol.
Veurem el govern, el govern ni més ni menys,
lluitant contra cinc, aparentment, ciutadans
que no tenen perill.
Que no són més enllà d'un ciutadà normal.
Exacte.
Una altra de les coses, la banda sonora
és una genialitat d'utopia, com el que estem escoltant.
Sí, la sentim de fons, sí.
És electrònica experimental mínima, desconcertant,
i gens escoltada amb productes audiovisuals,
però amb una capacitat addictiva i definidora
que trenca esquemas.
Crec que és una de les millors bandes sonores.
És d'aquelles bandes sonores que acompanyen a la sèrie,
perquè també és important.
A vegades estem veient una sèrie i diem
mira, la música li està donant aquell toc.
És perfecte, és una simbiosi perfecta.
Del tractament de la imatge o el color
se'n podria fer una tesi d'aquesta sèrie.
Composició de plans,
una fotografia digna de gran pantalla.
M'atreviria a dir que no he vist
tanta qualitat d'estètica en cap altra sèrie o pel·lícula.
És d'aquelles que s'ha de mirar amb pantalla HD.
En 1080p, si te les pots baixar.
Exacte, 1080p o 1080i,
no sé com se n'hi diu.
Un espectacular, un color espectacular.
Utopia per situar-nos està a mig camí entre Misfits i l'estil Tarantino.
És molt agressiu.
I també ve carregada de crítica social.
Planteja l'existència d'un govern capaç de manipular la realitat al seu gust
i es fa referència a la gripa com la gran mentida del segle XXI.
Això em va agradar molt.
Utopia és capaç de crear paranoies i desconfiances fins i tot a l'espectador.
Moltes cadenes han sabut valorar l'espectador més exigent
i ja no només es produeixen sèries pel públic massiu,
sinó que es produeixen sèries més segmentades
i per aquest públic que és molt exigent i que vol un producte molt específic i de molta qualitat.
David Simon, el creador de The Wire,
ja fa uns anys prenia aquesta postura amb la seva famosa frase
«Fuck the average viewer», que és...
No sé si ho puc dir en horari matinal.
Que le den al...
Sí, te lo digo muy sí.
Al espectador medio o a l'usuario medio.
Bueno, jo ja us avanço.
Utopia té molts números per convertir-se en la sèrie de culte dels pròxims anys.
Us aviso, avanceu-vos per poder dir...
La mirarem.
D'aquí un temps que el que tot cultureta vol dir que és jo ja la veia cuando se estrenca.
Ha arribat a Espanya o encara no?
No, no, no.
No, eh? L'hem de veure amb subtitulada i amb les nostres...
Exacte, però és que és com s'han de veure totes, eh?
Bueno, aquí entraríem en un altre...
Dilema.
Dilema, que ja ho deixem per un altre dia.
Si vols un dia parlem del doblatge, que serà interessant.
Tu i jo discutint sobre el doblatge.
Helena, doncs ho deixem aquí.
Molt bé.
Que passis un bon cap de setmana.
Veieu utopia.
Sí, per cert, Friends, que no torna al final, eh?
que han dit que no...
No, és una llegenda urbana.
És una llegenda urbana que va sortir.
És que ahir ho vaig tornar a veure al Twitter.
No.
I que el Friends no torna.
Doncs no, ja ho sabem que no torna.
Que no, que no.
Deixeu estar els Friends, que ja no tornen.
Helena, que vagi molt bé.
A la bute.
Fins demà!