Fins demà!
Seguim endavant al matí a Tarragona Ràdio.
Ja sabeu que Tarragona és molt típic, anar a tocar ferro,
allà baix al balcó del Mediterrani.
Hi ha qui ho fa de tant en tant, hi ha qui ho fa un cop a la vida,
hi ha qui no ho fa mai, però hi ha gent que toca ferro cada dia.
I és el cas del convidat que ens acompanya ara,
perquè cada dia toca ferro, i el toca, però el toca a la mar de bé.
Perquè ara us ho ensenyarem, de fet, a través del Facebook o del Twitter,
posarem una fotografia d'un objecte que ens ha portat,
fet sense cap soldadura,
és una mena de rosa metàl·lica, sense cap soldadura,
i feta amb la forja.
Ell fa 40 anys que toca ferro,
i ho fa des de Bonastre,
i segurament esperàveu que tingueu a casa vostra
alguna ferradura feta per ell, perquè va a moltes fires,
a banda de l'ofici,
i en aquestes fires fan ferradures per la canalla,
doncs que pràcticament la canalla pot fer la ferradura allà en directe,
tocant el ferro, escalfant-lo,
ja sabeu que picar ferro fred no porta enlloc,
el ferro s'ha de picar ben calent,
i és el que fa l'Oriol Mercadés de fa 40 anys,
com veiem des de Bonastre.
Avui ens acompanya aquí als estudis,
a ferro i forja,
volem parlar d'un ofici tradicional,
amb ell, amb l'Oriol Mercadé.
Oriol, molt bon dia.
Bon dia.
Aquí a Tarràbona anem a tocar ferro allà baix,
al bócol al Mediterrani,
i aquí li agrada tocar ferro,
a nosaltres cada dia toqueu ferro.
Sí, cada dia toqueu ferro,
i concretament,
suposo que hi ha algun oient que ens escolta,
que va estar present a la fira medieval,
que l'any passat van fer el port del Pilar,
al casc antic,
concretament allà a la catedral,
i suposo que algú que està escoltant aquest programa
ens recordarà que jo estava present a la vostra ciutat.
Vau vindre a la fira medieval,
que es fa cada any a Tarragona,
i de fet no pareu,
perquè ara aneu cap a Calaf,
és a dir, que aneu a banda de l'ofici,
no del dia a dia,
no del taller de treballar en un ferro forjat,
que per cert,
quedeu molt pocs,
ara en parlem també,
perquè avui també s'havia d'acompanyar,
des de l'Espulga Francolí,
que havia de vindre també als estudis,
el Valentí,
que és també el president
de l'Associació de Forjadors de Catalunya,
finalment no ha pogut venir,
podria ser-hi a nosaltres,
però vull dir que no sou gaires,
que mantingueu l'ofici,
aquesta, la flama de l'ofici viva?
Sí,
bueno,
això de les fires,
doncs, bueno,
a veure,
l'ofici fa 40 anys,
com dius tu que el fem,
perquè els ferrers de tall,
que diuen,
dels pobles,
doncs ja ha de transmet de generacions,
primer mon avi,
després el pare,
i després jo,
lògicament,
aquests tallers rurals,
encara existeixen,
dir que encara,
almenys a la meva provisió de donar estancat,
tinc una fornal,
l'inclusa,
i llavors,
el tema de la forja,
ferro calent,
com dius tu,
picat,
i donar-li forma,
i tot això,
doncs,
té que ser,
bàsicament,
en un lloc rural,
que tingui ja,
que ho rebis d'herència,
difícilment,
trobaràs una nova implantació,
d'aquest ofici,
no?
I llavors,
a partir,
com t'heus comentat,
d'anar,
doncs,
a aquestes fires,
és una manera,
de treure dintre
l'ofici que em porta,
de transmetre'l,
d'ensenyar'l,
d'explicar'l,
de fer el participatiu,
i, doncs,
bàsicament,
ho fem com a hobby,
i ens ho passem molt bé,
anem al meu germà Ramon,
aquí present,
al Paco de Creixell,
i, doncs,
anem a moltíssims llocs,
i a moltíssims llocs,
doncs,
passem d'una fira a l'altra,
perquè ens ho estan demanant.
Quan trigues a fer una ferradura,
una ferradura de cavall,
quan trigaríem a fer-la?
Ah, una ferradura de cavall.
Això ho feu a les fires,
agafeu canalla,
no?,
li feu fer la ferradura amb la canalla,
no?
Sí,
dintre de la gran gamma de peces
que fem a les fires,
una, lògicament,
està la tradicional ferradura,
és una cosa,
sense cap complicació de fer,
i, doncs, bueno,
com dius tu,
doncs,
pots tardar un quart d'hora,
oi,
un quart d'hora la fas,
parlo de ferradures grans,
no de ferradures d'aquestes petites
que a vegades també es fan per les fires.
Què és el que feu?
Perquè ara deies que el ventall és molt ampli,
no?,
a l'hora de tocar el ferro i fer forjat,
des d'això que tens aquí que ens has portat,
que és una rosa gran,
perquè deu tenir...
Un lliri, un lliri.
Un lliri,
un lliri que posa a Tarragona Ràdio
que no té cap soldadura, no?,
a més a més.
No, no, no.
Està tot fet íntegrament
a base de cops de martell,
lògicament,
com es feia abans,
sense cap mena de soldadura,
per això vull dir d'aquí el valor,
perquè si una...
aquesta peça, doncs,
hi ha soldadures,
ja perd la gràcia, no?
Doncs això és un...
una mica...
un petit exemple
que l'ofici pot arribar a fer.
A veure,
a l'ofici agafes un ferro,
gran, petit,
i comences a picar,
i vols donar-li forma, forma, forma,
el pots fer amb ell
el que un vulgui fer,
vulgui fer teòricament,
clar,
tens que...
tens que conèixer una mica l'ofici,
però amb paciència i amb hores
fas verdaderes virgaries,
i això és el que jo vull mostrar,
doncs,
amb aquestes fires que anem,
no?,
que a part de la ferro,
doncs, bueno,
doncs,
també fem...
també fem flors,
fem lliris,
fem...
fem claus,
fem gabinets,
aquests claus artesans
que a vegades veiem
per les portes de fusta
i no li fem ni cas,
que la gent ho sàpiga valorar,
fem mostres
d'aquestes reixes medievals
que hi ha als castells,
als convents i tot això,
fem mostres de reixes
que els nostres segles passats,
doncs,
feien,
però amb un missatge clar,
amb un missatge clar
i és que la gent
ho sàpiga valorar.
Jo ho explico molt,
veieu l'afanyada
que hi ha a fer,
doncs,
aquesta peça,
d'aquesta reixa,
segur que la teniu
a costat de casa vostra,
segur que passeu
cada dia per davant
i no la veieu
ni li feu cas.
El meu objectiu aquí
és,
amb aquesta fira concretament,
doncs,
això,
quan estic en fires,
és que ho sapigueu valorar,
sapigueu valorar,
doncs,
i que us ho recordeu
com es fa
i aquest és el meu objectiu,
vull dir,
passar-ho bé
i transmetre
i explicar l'ofici,
i explicar l'ofici
i també,
també,
doncs,
a través de l'associació
de forjadors
al qual saludo el Valentí
que no ha pogut venir
i que ell també
hauria d'explicar
moltes coses
referent a la forja,
doncs,
que hi ha
que és el president
de Catalunya,
de l'associació
de forjadors,
totes les activitats
que fem.
També un dels nostres
elemes que tenim
és arribar
a tot arreu
que puguem,
arribar i ensenyar
l'ofici
cadascú
des de la seva vessant,
cadascú
des de la seva
petita
grada sorra,
vull dir,
però, bueno,
que fem activitats,
fem trobades,
és a dir,
perquè aquest ofici,
aquest ofici,
doncs,
no es perdi,
al contrari,
que l'ensenyem
i el mostrem
i la gent
i molta canalla
està escoltant
a les fires
i, bueno,
jo sempre dic
que aquest nen
a lo millor
com s'ha agafat
el dia de mar
serà ferrer,
no?
És un tip,
però, vull dir,
aquest és l'objectiu
que la gent
entri dintre
d'aquest ofici
desconegut,
al contrari,
que no es perdi,
que vagi endavant,
aquest és l'objectiu
bàsicament
de les fires
que anem.
Oriol,
com parla de la Marta,
s'han sempre sigut
que costa molt
trobar per nens.
Abans,
la figura de l'aprenent,
vaja,
en trobaves moltíssims,
ara que de cop
costa més trobar
gent que disposada
a prendre l'ofici,
a fer l'aprenent,
la figura de l'aprenent,
no?
Sí, evidentment,
és molt difícil,
és molt difícil,
primer i complicat,
i llavors perquè
tampoc l'administració
t'ajuda massa,
però,
però, bueno,
que,
actualment,
les dates,
les dates,
no,
l'aprenent està molt complicat,
des de l'ego,
i jo,
lògicament,
amb mi,
el tinc un fill,
ja,
ni el meu fill
ni els familiars
de mon germà
tampoc,
i els fills de mon germà
tampoc volen seguir
aquest ofici,
i desgraciadament,
en jo acabarà,
doncs,
la saga de ferrers
de Bonastre,
però, bueno,
esperem que
algú s'implanti
i jo,
abans de jugar,
em pugui ensenyar
dedicació
amb un noi
que estigui disposat
perquè continuïs
amb el meu taller
i tot plegat,
no?
I quina és la peça
més estranya
que t'han encarregat mai?
La peça més,
o més voluminosa
o més complicada
de fer?
Perquè, clar,
si estem parlant
de fer floritures,
no,
amb ferro,
clar,
hi ha peces
que pots trigar
a fer-la,
no ho sé,
mesos,
no?
Sí,
evidentment,
però, bueno,
això,
això dintre del ram
dels ferrers,
cadascú té
la seva especialitat,
així com he parlat
abans del Valentí,
el president
de l'associació,
ell és,
per mi,
i si m'escolta,
sap que jo
li dic el meu
Messi particular,
perquè és un,
entre cometes,
és un crac,
és un fora de sèrie,
però, clar,
ell,
aquesta especialitat
té la seva especialitat
de dir,
doncs,
una cara
d'un drac,
d'una cara
d'un dimoni,
d'una cara
d'un personatge,
clar,
són peces delicades,
però sí que,
una vegada,
doncs,
em van encarregar
per,
per,
per Torredambarra,
doncs,
una,
una,
una figura
de,
del,
no ho sé,
ara me'n recordo,
d'un personatge,
però, bueno,
en aquell moment,
en aquell moment,
estava,
estava jo,
per ingressar,
amb una operació
molt complicada,
no la vaig poder fer,
però, bueno,
dintre de,
d'Arram,
sí,
hi ha moltes coses complicades,
i que abans de fer-les,
les tens que rumiar molt,
però,
està preparat per fer-ho,
a veure,
jo,
la meva especialitat més,
és dedicar-me a la,
a la,
a la,
a la forja de,
de,
de,
de,
de les branes,
reixes,
disseny,
taules,
cadires,
tot això,
és el meu fort,
ara,
en quant a coses,
de dir,
unes peces concretes,
me n'en surto,
però no és la meva especialitat.
Però,
per exemple,
una reixa d'aquestes que podem veure,
en qualsevol cas,
el senyor Ialda,
per aquí,
de per Tarragona,
no?,
floritures,
no?,
que estan molt treballades,
que estan...
Sí, sí,
això,
això,
cap tipus de problema,
no?
Em va,
doncs,
quan tenia 15 anys,
ja vaig fer unes reixes forjades,
a la part de Barcelona,
a la Bonanova,
concretament,
vaig estar fins a anar a l'Emili,
treballant en 15 anys,
per aquella casa,
vull dir que,
evidentment,
això ho trobarem també,
al Roc Sant Cayetà,
ho trobarem al Porto Romano de Queixell,
que són els indrets més a prop els meus,
i en molts llocs,
poblacions,
digue-li,
Creixell,
digue-li,
Torre d'en Barra,
digue-li,
Masurens,
digue-li,
una sèrie de pobles rodalies,
en què,
lògicament,
hi ha reixes,
hi ha treballs fets meus,
sí.
Quines són les eines d'un forjador,
o d'algú que treballa el ferro en el dia a dia?
Les eines que treballeu vosaltres cada dia,
quines són?
Les eines,
les que podem veure,
per exemple,
les fires,
no?,
quan aneu a una fira,
porteu,
doncs,
tot un arsenal,
no?,
per escapar el ferro,
per picar,
Sí,
a veure,
les fires,
almenys,
particularment nosaltres,
no hi anem per vendre,
hi anem,
el que portem d'exposició,
és com una exposició del que es pot arribar a fer amb ferro,
no?,
llavors,
el dia a dia,
el taller,
a veure,
poder ja la setmana,
una vegada,
un dia a la setmana,
que em pugui jo dedicar amb una fenya forjada,
o per encàrrec,
o pel meu hobby particular,
però habitualment,
habitualment,
el dia a dia del taller,
no,
el meu,
concretament meu,
no és,
també treballar tot el dia,
calentant ferro i picant-lo,
no?,
vull dir,
hi ha el que avui en dia fa en Ferrer,
tallar i soldar,
això és evident,
tot el ram de la Constitució,
tot això,
tot és el que jo toco.
ara,
quan convé dedicar-me al 100%
amb una peça,
o amb una reixa que requereix tot l'ofici de ferrer,
doncs, bueno,
intento sortir-me'n.
per què,
per què diries que es perden els oficis tradicionals?
Per què es perden?
Doncs no sé per què es perden,
suposo,
a veure,
l'ofici aquest de forçador
es perd ràdicament
perquè no deix,
no deix,
no deix,
no deix butxaca,
no deix,
avui en dia el que deix butxaca,
a la millor que era ferrer,
s'ha dedicat a fer alumini,
a posar vidres
i a fer coses així,
estàndard,
potser,
tal,
això li diu un ferrer,
clar,
el ferrer,
un ferrer fa alumini,
un ferrer fa portes,
un ferrer fa moltes coses,
fa automatismes i d'això,
això realment des peles,
l'ofici no des peles,
l'ofici és,
quan treballes una peça
potser t'estàs tot un dia
sencer fent-li,
donant forma,
picant-la,
modificant-la,
etcètera,
perquè hi ha un procés
que lògicament
es té que calentar el ferro
i perquè si no un ferro fred
que amb tu has dit abans
no li fas res,
no li fas ni pessigolles,
per tant,
aquest procés
de calentar,
pica,
torna a calentar,
clar,
és un procés a l'obriós
i que porta moltes hores
i la majoria de les fenyes
no les pots comptabilitzar
pel que valen
i per això no les deix peles
i és una cosa
que per això
s'està perdent.
Recordes,
no sé,
fa algunes dècades
que éreu més
al RAM
i ara sou menys,
no sé,
fa 15 o 20 anys
i hi havia més gent
dedicant-se a la forja
que no passava,
fa 15 o 20 o 30 anys?
Si hi havia gent.
Més gent,
més gent.
Sí,
tant,
sí,
sí,
sí,
perquè llavors
jo,
més encara
que formo part
de les zones rurals,
lògicament,
a cada poble
hi havia el seu forrer
i tenia que tenir
la seva fornal
i tenia que tenir
la seva inclusa
perquè abans
només hi havia això,
parlant
per pobles petits
que siguessin
cada lloc
hi havia el seu forrer.
Jo concretament
et podia anomenar
molts forrers,
començant
pel duc de Roda,
començant
per un de Mas Llorens
que era molt amic meu,
començant
pel de Rodanyà,
bueno,
cada lloc hi havia el seu forrer
quan jo era molt petit
i curiosament
també
sempre he
après
molt d'aquest,
sempre
sempre m'ha agradat
arribar més
i aprendre més
i avui en dia
encara
encara crec
que
necessito
aprendre
perquè
el que
un ofici
diu que ho sap tot
malament
és com tot,
sempre
necessites
saber més
i
aquest
és el nostre cas
ara
el que tu dius
de si
efectivament
hi havia
evidentment
hi havia molts forrers
a cada poble
hi havia un forrer.
Hi ha diferents tipus de ferro?
El ferro és tot igual?
El ferro,
tot el ferro és igual?
O hi ha diferents
dureses,
hi ha diferents textures?
Jo el veig
tot igual.
Sí,
sí,
sí,
bueno,
el ferro es veu tot igual
però no és igual.
Avui en dia
hi ha
lògicament
els tubs
que són ja
per coses així
tipus modernes
i tot això
i el ferro massís
doncs cada
hi ha des de rodons,
quadrats,
rectangulars
però no ara
sempre ha existit
i llavors
tens que agafar
el determinant
ferro
per la peça
que tu
vulguis fer.
Llavors també
hi ha
els tipus de serats
hi ha molts tipus
de ferro
clar,
però concretament
a la forja
és el ferro
tradicional
però lògicament
massís,
tot massís
o sigui
tu pots agafar
depèn de la peça
que tinguis que fer
agafes un
ferro
rodó gran
un ferro
rodó petit
o un quadrat
etcètera
depèn de la
que tu vulguis fer.
Oriol,
la temperatura
que s'ha d'escalfar
el ferro
és molt alta
la temperatura
amb el que
i com se diu
aquella parella
amb el que
bufeu
la fornal
la fornal
la temperatura
sí pot arribar
entre 900
i 1000 graus
depèn
tot està en funció
també del carbó
que un es fa servir
a veure
jo per les fires
fa servir
el carbó
tradicional
de com
no?
altres
veig
que no ho fan així
fan un carbó
així
que en diuen
de refineria
que és un carbó
que no fa tanta flama
però que no fa tanta
temperatura
depèn
depèn
de lògicament
si tens que fer
una peça
molt gran
lògicament
necessites
molta temperatura
i llavors
ronda aquests graus
jo diria
que entre
700 i 1000
depèn del tipus
de carbó
que un faci servir
millor no posar-hi
la mà
millor no posar-hi
la mà
perquè
clar
ja ho feu
si es veieu
a una fira
veureu
que una
canalla petita
pot agafar
i fer
tenen que anar
en compte
encara que no sigui
fora de
pregunta
jo vull dir
que
actualment
l'associació
de forjadors
d'aquí a Catalunya
aquí a Tarragona
som tres
i a nivell
de Catalunya
només som
14
aquestes són
les dates
doncs feu
això
no una perpensa
aneu rumiant
perquè
un el tenim
a la Terra Alta
Arnis allà baix
a la Terra Alta
al poble
de la Mel
l'altre aquí
l'espluga
la Conca Barberà
l'altre que ets tu
a Bonastre
vull dir que
això són els farres
que tenim aquí
al territori
per això avui
hem volgut
conèixer aquest ofici
i recordeu
que la fira medieval
si finalment
el fa
com cada any
el podreu veure
amb l'Oriol
Mercader
i podreu veure
objectes
com aquest
que avui ens ha portat
aquí fets a mà
sense soledures
picant
picant
és a dir
anar picant
i que en fi
que tenen el seu valor
i que això s'ha
també de valorar
l'ofici
el mestratge
tot el que ha costat
aprendre l'ofici
i tots els que s'hi dediqueu
doncs que en fi
que sou els que ens comentava
sí perquè
jo també el que dic
és que ens valem
almenys parlo
el meu propi
ens valem
d'aquestes fires
digue-li medieval
digue-li d'artesans
o digue multisectorials
en els quals anem
perquè ens criden
d'anar d'una fiera a l'altra
per
com he dit
es valem
d'aquestes fires
d'aquesta exposició
el públic
d'una fiera
per mostrar l'ofici
per explicar
perquè si no
el taller
no ve ningú
aquí està
doncs mira
si voleu anar al taller
el trobareu a Bonastre
el taller
al carrer del mig
esteu
a Bonastre
sí, correcte
aquest és fàcil de trobar
perquè
no hi ha gaires carrers
a Bonastre
no, no
és un poble
d'uns 600 habitants
per això
si pregunteu
al carrer del mig
segur que el trobareu
a l'Oriol Mercader
amb aquests 40 anys
d'ofici
de ferro i forja
i si voleu fer
doncs alguna peça
perquè us interessi
fer alguna peça
doncs aquí
a Tarragona
alguna retxa
o el que sigui
també voldré localitzar-lo
al telèfon
el 97050
518
el 97050
518
un dels 3 ferres
que quedem aquí
a la nostra demarcació
Oriol
ens veiem a Calaf
no?
a Calaf
sí, aquest dissabte
tenim concartat
una fila
però no és una fila
de
medieval
és una fila
exclusivament
d'oficis
o sigui
només serem
10
10
10
firaires allà
que mostrem
ofici
però és realment
digne de veure
perquè
tots aquests oficis
molt curiós
és molt curiós
jo l'any passat
vaig estar allà
i hi ha oficis
des de fer cordes
d'aquelles manuals
quan feien cordes
des de fer unes teules
antigues
des d'unes pedres
és igual
és espectacular
però només d'ofici
a Calaf
el proper dissabte
doncs això ho teniu aquí
a menys d'una horeta
de tocar
d'igualada
Oriol Mercader
gràcies per acompanyar-nos
i per molts anys d'ofici
gràcies a tu
i bueno
esperem
que
les meves paraules
doncs
inviti algun jove
a prendre
aquest ofici
i que no es perdi
torno a dir
aquest és un dels objectius
que tenim
a través de l'associació de forjadors
fins aviat