Música que ens serveix per parlar dels Diables a vora mar
del Serrallo Bíblia de Tarragona
perquè ja es preparen de cara a Sant Joan
per tornar a rebre la Flama del Canigó.
Encara falta, però de moment ja han fet algunes activitats
dintre del que és o està sent la celebració del seu 20è aniversari.
No fa gaire, la Bíblia i els seus portants anaven cap a França
a visitar aquesta fàbrica dels monjos cartoixans de la Chartres
i avui en parlem amb el seu responsable, el Ricard Virgili.
Ricard, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Viatge a França, 20è aniversari, moltes coses a comentar.
Anem per parts. Aviam, això del 20è aniversari,
heu començat ja a realitzar activitats?
Bé, precisament el viatge a la Chartres va ser com si diguéssim
a l'acte inaugural d'aquest 20è aniversari.
Era un acte potser més intern per la gent dins de la colla,
encara que estava obert a amics o familiars de membres de la colla.
I res, aquest és l'acte inaugural i a partir d'aquí,
sobretot a partir de Sant Joan, a l'estiu, ja començarem a fer
més cosetes.
20 anys dels Diables a vora mar del Serrallo o Bíblia de Tarragona.
Com han canviat les coses amb aquests 20 anys?
Molt, molt. Els Diables són del 90,
la Bíblia va néixer el 93 i han canviat moltíssim.
És la pirotècnia, la manera que et contractin,
els contractes que tu et fas, la manera de cremar.
Hem madurat en altres com a Diables, com a gent, com a colla.
Hi ha coses que no fèiem, coses que no...
coses que fèiem i que no estaven del tot polides,
les hem anat polint.
Bé, crec que ens hem fet més grans.
Llavors, realment celebreu els 20 anys de la Bíblia, no?
Sí, sí.
Però vaja, ho englobeu tot amb aquest 20 aniversari o com...
No, farem exclusivament de la Bíblia,
ja que fa 3 anys vam fer exclusivament dels Diables.
Ja ho ha fet els Diables,
ara celebreu aquest 20 aniversari de la Bíblia,
més concretament d'aquest element.
Sí, està enfocat a tots els actes que farem d'aquest estiu,
d'aniversari, de celebració, estan enfocats a la Bíblia.
I aquest element, durant els darrers 20 anys,
ha patit algun canvi o continua sent igual que l'any 93?
Bé, és exactament igual, potser amb algun...
A les restauracions que se li fan, perquè cada 3 o 4 anys...
És a dir, li han anat fent alguna restauració, no?
Sí, sí, restauracions, si no m'equivoco,
se n'hi han fet 4, 4 o 5,
alguna d'important, alguna de petits detallets,
allò una capeta de pintura,
anar retocant les regues que salta.
I fa 3 anys, si no m'equivoco,
es va fer una reestructuració íntegra
de tota la que és l'estructura,
els materials amb els que està feta la Bíblia,
es va pintar tota de nou,
es van recuperar els colors antics, originals de la Bíblia,
que en una restauració de fa 7 anys o 8,
alguns es van anar canviant,
i bueno, sí que s'ha anat fent cosetes a la Bíblia, sí.
Vaja, però és un element que en 20 anys s'ha consolidat
dins del seguici popular de la ciutat, no?
És a dir, tothom la coneix, la Bíblia de Tarragona.
Sí, no solament tothom la coneix,
sinó una cosa que ens engrandeix d'orgull
és que els nens se l'estimen.
En principi era una bèstia que feia por per les seves dimensions,
és una bèstia que fa vora dos metres i mig d'ample
i quan la porta un portant se'n va als tres metres i mig d'alt.
És una bèstia que impressiona les urpes, les ales,
és com si t'envolcallés tot.
I a poquet a poquet allò d'anar fent la Santa Tecla a les escoles,
com vam començar nosaltres,
els nens s'han anat apropant,
allò que poden apropar-se quan està plantada a terra,
que no té pirotècnia, no està encès,
la poden tocar, ficar-se sota, anar-la mirant,
poquet a poquet tota la maïnada el que han anat fent
és apropar-se amb ella, estimar-la, abraçar-la
i bé, que fem també l'entrega dels xumets i tot això ha contribuït.
Perdre la por amb aquests elements pot ser més lletjos de cara als nens,
entén-me, és a dir, d'aspecte, més...
Agressius.
Agressius, exacte, podem dir-ho així.
I evidentment amb aquesta entrega dels xumets
jo crec que ja des de ben petits els nens els hi perden la por, no?
Sí, sí, si anem a les escoles o parlem amb nens i tot això,
li diem que por no han de tindre a les bèsties de foc.
Ja no parlem...
Quan anem a les escoles no parlem solament de la víbria
o no parlem dels diàlegs del serrallos,
sinó parlem dels elements pirotècnics i les bèsties de foc.
Parlem que por no han de tindre,
però que sí que s'han de vigilar molt
quan s'apropen a algun element que està encès,
perquè són petitets, les bèsties són molt grans, els diàlegs,
que potser no els poden veure, els poden donar un cop,
que s'apropin més aviat quan estiguin parades i tot això,
i amb el tema de la víbria és espectacular
com els nens pugen damunt de les potes
per intentar arribar a la cara i acariciar-la.
És una bona feina que heu fet durant aquests 20 anys.
Dèiem ara que un dels primers actes
de la celebració d'aquest 20è aniversari de la víbria
és anar a França.
Escolta, com vau portar la víbria cap a França?
Com va ser aquest viatge?
Bé, és una cosa que portem treballant des de fa un any.
Hi ha molts membres de la colla que ens ho deien,
nosaltres també teníem moltes ganes.
i un parell de persones de la Junta
es van encarregar d'aquest projecte,
més un altre membre de la colla,
i el van anar desenvolupant,
fins que ja estava tot tancat
i ho van presentar a la gent de la colla,
els hi van cantar.
I res, el 19 del mes ens en vam anar cap allà dalt
i vam haver de llogar una furgoneta
per pujar la víbria cap allà dalt.
Aquest matí ens ho preguntàvem aquí a la redacció,
com va ser el procés de trasllat,
perquè és una bèstia que és gran.
Sí, és molt gran,
però tenim la gran avantatge
que les ales els desmunten.
Llavors passa de ser una bèstia
de dos metres i mig d'ample
a una bèstia d'un metre setanta d'ample,
més o menys.
Que es pot carregar amb una furgoneta.
Exacte, sí, sí.
I res, va ser la gent de la colla,
els cinquanta que van pujar en autobús,
i tres persones conduint la furgoneta
fins a la Crenoble.
I allà què vau fer?
Vau visitar la fàbrica de les Jartres?
Sí, vam sortir d'aquí el divendres
a dos quarts d'onze de la nit,
vam conduir durant tota la nit,
vam arribar allà a la fàbrica de les Jartres
i ens vam fer una visita guiada,
vam veure el que és els cellers
on tenen les botes plenes de Jartres
que s'estan curant,
en vellín i tot això,
ens van ensenyar un audiovisual,
una cata de diferents tipus de Jartres
que estan elaborant,
i ens van tractar excepcionalment bé,
ens van donar un dinar,
un menú fred,
però era brutal,
ens van cuidar molt bé.
Alguna ampolla haureu portat cap aquí, no?
Bastantes, bastantes,
alguna no.
No ho direm, però...
Em van portar moltes,
però crec que se'n van quedar moltes més allà buides,
evidentment.
Sí, bé, això està bé.
I la cata,
hi ha molts d'hi ha diferents tipus de Jartres?
Doncs la veritat és que n'hi ha bastantes,
jo em vaig provar poquets
perquè tenia l'estómac una mica regiat,
però els membres de la colla,
Déu-n'hi-do,
i si no recordo malament,
ja en Déu, potser,
Déu tipus de Jartres
o Déu licors elaborats
amb la base del Jartres.
Hi ha l'Elexil, el Centenari,
el Groc i el Ver,
que són els més normals.
Sí, són els més típics.
I molt bé, molt bé,
la gent va disfrutar moltíssim.
Allà vau fer algun tipus de demostració
amb la víbria?
És a dir, la vau tornar a muntar allà, si no?
Sí, sí, home,
ja que es puja...
Ja que és clar,
no la deixaríem a la furgoneta.
No, no, no,
la nostra intenció era fer-ho a dalt al monestir,
perquè vam...
Amb els monjos cartoixants.
Amb els monjos cartoixants.
Primer vam pujar a la fàbrica
i després ens en vam anar a veure al monestir
i vam preguntar si es podia fer l'encesa
i el ball i tot.
Al monestir ens van demanar, sisplau,
que allà és un lloc de relaxació,
de meditació, de silenci.
I als monjos,
els agrada estar tranquils
i vam dir, bueno, és cap problema.
Vam anar allà dalt,
ens vam fer unes fotografies
i l'espectacle,
els balls i les enceses
les vam fer davant de la fàbrica.
I allà quin públic teníeu?
Bueno, hi havia...
Estàvem bàsicament nosaltres,
van sortir alguns treballadors de la Jartres,
els representants de la Jartres,
la noia que ens havia fet la guia,
molts visitants que hi havia també
a la fàbrica de Jartres,
però ens va sorprendre
que hi havia bastants visitants.
I bueno, hi va haver algú del poble
que es va enterar,
que pujaven alguns de Tarragona
a fer no sé què
i van vindre a treure el cap
a veure què hi era.
I bueno, un centenar de persones
ja estaven allà mirant.
Coneixien la víbria?
No.
I quin retorn vau rebre?
Què us van dir?
que els va encantar un tracte,
ja et dic,
el tracte excepcional.
No coneixen la víbria,
però evidentment allà sí que saben
la veneració que tenim a Tarragona
per tot el que porti la paraula Jartres
i la seva dolça mel que té la beguda.
Perquè el fet d'anar
amb aquesta fàbrica de la Jartres
va ser casualitat?
És a dir,
ho vau idear per algun motiu?
Bueno,
és com la meca
del tot bon tarragoní
i ja et dic,
tota molta gent de la colla
volia dir
ostres,
anem allà de la Jartres,
anem a veure què passa allà.
Exacte,
i vam dir,
mira,
com a acte inaugural
del 20è aniversari de la víbria
ens en anem cap allà dalt
i iniciem així
l'any de celebració.
L'any de celebració
que no només tindrà
molts més actes
a banda d'aquest,
què esteu programant?
Bueno,
estem,
hi ha quatre actes
com si diguéssim
inicials,
un és
el desenvolupament
del logo
del 20è aniversari
amb una samarreta
commemorativa
per enguany.
Estem treballant també
per fer una exposició
fotogràfica
i audiovisual
que s'intentarà,
no s'intentarà,
no,
es farà per Sant Magí.
Estem buscant
una localització
cèntrica a Tarragona
perquè la màxima gent
ho pugui veure.
Sobre els 20 anys
de la víbria també?
Sí, sí.
Sobre aquesta temàtica,
fotografies
dels anys passats,
imagina't.
Exacte,
dels inicis,
de l'evolució
de la gent
que ha anat passant
a la colla,
després ficarem
vídeos d'enceses
més importants
que hagi pogut fer
a la víbria,
sortides i tot això.
Després,
estem treballant
en un projecte
que prefereixo
guardar-me'l encara
i ja us el comentaré
més endavant
i l'acte principal
serà per Santatecla
que farem
la mostra
Folklore Viu
i portaríem
una representació
bastant important
de totes les víbries
de Catalunya
i la que hi ha
al País Valencià
allà a Castelló.
Molt bé,
és a dir que
Déu-n'hi-do.
Actes gairebé
fins a Santa Tecla
que serviran
per celebrar
aquests 20 anys
de la víbria
de Tarragona.
Abans,
ho dèiem al principi,
encara falta
per arribar a Sant Joan,
per rebre
aquesta flama
del Canigó,
però ja us esteu
preparant també.
Sí,
falta,
no falta.
No falta tant,
ben mirat,
un mes i mig
i això
passa volant,
no te'n dones
compte
i ja estàs
al damunt.
Sí,
sí,
sí,
nosaltres
seguirem
els mateixos actes
que es fan
cada any,
que fa la colla
de Diaules
cada any,
farem la baixada
dels Ninots
juntament
amb el Vall
de Serrallonga
que això
ho fem
conjunt,
ho organitzem
conjunt
i és la primera
mamadeta
de l'any
que diem
nosaltres.
La setmana
següent
farem
la flama
del Canigó,
la rebuda
de la flama
del Canigó,
que això
si ho organitzem
a la colla
de Diaules
Bonamar,
Vivirà Tarragona,
ho farem allà
baix al Serrallo
i segurament
repetirem
amb la rebella
popular
que es va fer
l'any passat
que va tindre
un èxit
absolut
i va ser
un ambient
molt boniquet.
Això es repetirà?
No ho teniu
encara clar?
Estem acabant
de polir
quatre coses
però el 99,9%
de probabilitats
és que sí
que es faci.
L'any passat
vam tindre
molta gent,
l'ambient
va ser excepcional,
no va haver-hi
cap tipus
de problema,
la gent va
disfrutar,
per tant
no tenim
cap cosa
per dir
no,
no ho fem
però bueno,
sempre hi ha
aquelles cosetes
que has d'acabar
de remirar
perquè com que
en juguem
uns dinerons
que són una entitat
petiteta
que ens costa
molt de guanyar
hem de tindre
molt clar
que no tan sols
guanyarem
sinó
ja no importa
guanyar diners
sinó que com a mínim
que recuperis
allò invertit
perquè el 20è aniversari
o una celebració
o una temporada
sencera d'una colla
de diables
és molt cara.
Continuareu
però abandavant
amb projectes
en quin moment
es troba
ara mateix
l'entitat?
Bueno,
ara estem en un moment
de consolidació
i de veure-les vindre
perquè estem
a una època complicada
i fer correfocs
és car,
és molt car
i els ajuntaments
apreten,
demanen
a veure si podem
reduir una miqueta
de costos
però en altres
diem que sí
que alguna cosa
podem reduir
però no volem
perdre tot el que hem guanyat
durant 20 anys
hem fet una evolució
molt important
hem fet dos o tres passos
cap amunt
d'augmentar el nostre nivell
i no ens ve de gust
rebaixar el nivell
potser preferim fer
un o dos correfocs menys
mantenint el nostre nivell
que no perdre'l
per fer-ne de molts
i creiem que és una cosa
que hem de...
la gent ha de saber
que quan un correfoc
hi va a la colla
diables bona mar
o la vibra de Tarragona
o la vibra de Tarragona
han de ser conscients
de dir
això és un correfoc
de qualitat
venen gent de Tarragona
ve la gent del Serrallo
i aquesta gent
fa bon...
t'ho fa disfrutar
t'ho fa passar
t'ho fa passar bé
aquella hora i mitja
que dura el correfoc
i creiem que és
un signe d'identitat
que no hem de perdre
sota cap concepte
Ricard, doncs estarem atents
amb aquestes activitats
de cara al 20è aniversari
amb aquesta també
Revetlla
i aquestes activitats
de cara a Sant Joan
i sobretot també
de cara a Santa Tecla
amb aquestes propostes
que ens has comentat
Ricard Virgili
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
aquesta estona
als estudis
de Tarragona Ràdio
l'aniversari
a vosaltres
per convidar-nos
i deixar-nos parlar per aquí
gràcies