...
Comencem ara sí, com els dèiem aquest proper divendres,
la gent del territori assistirà a una jornada
en defensa del tram del corredor entre Tarragona i Castelló,
de fet serà el castell de Penyéscola.
És només un dels temes que avui volem abordar
amb el president de la Diputació, Joret Poblet,
perquè també hi serà en aquesta trobada,
juntament amb el seu moc a l'Ens Supermunicipal de Castelló,
entre d'altres autoritats del territori,
i que aniran divendres, això,
a defensar el corredor ens aquí en aquesta jornada.
Josep Poblet, molt bon dia i benvingut.
És això, divendres, no?, aquí el proper divendres,
i en el marc hi ha una trobada que es va fer en el seu moment
aquí al territori, no?
Efectivament, divendres farem pinya, Penyéscola,
diferents institucions públiques
i diferents institucions econòmiques
representatives del conjunt territorial
de la demarcació de Tarragona
i de la veïna demarcació de Castelló,
en què farem una aposta en escena,
en el marc també d'una cosa que organitza
l'Institut Vilallonga,
i que té com a sentit i com a raó
marcar una posició unitària
d'en dues comunitats
en prou del corredor mediterrani.
Però no només perquè ho vulguem,
sinó perquè ho argumentem
en base a tot un seguit de qüestions
de caràcter econòmic
que donen ple sentit a la realització
d'aquest corredor transpiranai
i que va cap a Europa i que ve d'Europa
per aquesta zona litoral
i no pas per les altres opcions
que en alguns moments s'han contemplat.
Afortunadament sembla que les institucions europees
cada vegada més es decanten més
per aquesta posició,
però per si de cas és bo que coneguin
que el pols del territori,
representat per les seves diverses instàncies,
també universitàries,
aposta clarament per aquest corredor.
En parlarem.
En aquesta jornada ja hem fet la prèvia,
diguem-ne, en parlarem en el seu moment
del que doni de si,
perquè existiran, com bé deia Josep Poblet,
a banda d'altres agents del territori,
com a l'universitat mateixa,
per part de les càmeres de comerç també seran,
en fi, en parlem d'aquesta qüestió.
Per cert, com estan els membres
del Patronat de Turisme
que eren els orals,
que van viure en primera persona,
no?, el meteorit,
l'equival del meteorit?
Efectivament, va ser una situació
ben sorprenent i ben impactant
que una delegació nostra,
que encapçala l'Octavi Bono,
director del Patronat de Turisme
de la Diputació,
doncs en la mateixa regió i ciutat
on, doncs, que hi ha aquella pluja
de meteorits,
algun dels quals,
doncs, ben gros
i que va produir un estrèpit considerable,
doncs, és en el mateix lloc
on es trobaven ells.
Naturalment que de seguida
es van anticipar
i em van enviar un missatge
dient, president, estigues tranquil,
que estem tots bé
i no passa res.
I per distensionar una mica l'ambient
ja els hi vaig contestar
i dir que escolteu,
la meva demanda i exigència
de feina a favor del turisme
és molt alta,
però mai perquè lluiteu contra meteorits
encara no hi hem arribat.
Ves, vagis xocant
que et trobis en una situació així,
per altra banda,
diguem, no de broma,
perquè doncs va produir
uns danys importants
i el risc va ser alt.
Afortunadament ens podem enriure una mica
perquè no ha sigut res
més enllà de l'ensurt.
Per tant, estan bé
i disposats a seguir
fent la feina que tenen allà.
Una feina que passa
per la captació de turisme
a nivell internacional
però entre d'altres turismes ruts.
Ja tenen previsions
de cara aquest any?
Perquè ens donava
algunes xifres
des de Fitur
que hi va anar recentment
que hi hauria
un increment espectacular
del turisme ruts.
Sí, estem tenint
any rere any
uns creixements importants
perquè és un país
amb una demografia molt alta
de prop de 150 milions
de persones
que estan creixent ràpidament
construint
el que en diem
i en diuen
les seves classes mitges.
Cada any estan traient
un entorn
d'un milió i mig
de ciutadans
més van de vacances
que l'any anterior
amb números
absoluts
i per tant
això ens dona
un factor
d'oportunitat
molt gran
si sabem
consolidar
el que ja és
una marca de prestigi
com és la Costa Daurada
i les Terres de l'Ebre
amb aquella mentalitat
i alhora també
intensificar-la
i fer-la créixer.
Així és com
en els últims anys
estem creixent
xifres molt significatives
i que la previsió
per aquest 2013
és també
que creixem
xifres de dos dígits.
Això vol dir que
podríem estar parlant
de més del 20%
de creixement
o entre el 20%
i el 30%
de creixement
i això si tenim en compte
que l'any
que hem tancat
just ara
hem tingut
uns 405-409 mil
aproximadament
visitants russos
a la nostra destinació
doncs vol dir que
fixi's
que si creixem
entre un 20%
i un 30%
on ens porta
aquesta xifra?
Aquests creixements
nets i interanuals
doncs són
de gran importància
econòmica
de gran importància
laboral
i això és d'haver
de gran importància
estratègica
pel país
i per la nostra zona
perquè ens dona
doncs uns creixements
que nodreixen
d'una forma important
una economia
que no està en crisi
que és l'economia
del turisme
i els serveis
i per altra banda
acrediten cada vegada
més la marca
en allò que és
el principal publicitari
que pot fer el boc a orella
que és aquell que ve
li agrada
les vacances aquí
fa un estat
d'onze dies i mig
de promig
amb la seva família
s'hi deixa uns ingressos
molt importants
i se'n torna al seu país
parlant bé
d'aquesta zona vacacional
de fet
turistes russos
molts arriben
a entorn operadors
de forma aèria
per l'aeroport de Reus
vostè ja va dir
fa alguns dies
que convé
seguir apostant
de forma pública
naturalment
és una d'aquelles qüestions
que a vegades
no tenim en compte
o no expliquem prou bé
que és que
quan fem una acció econòmica
de promoció
o de foment
d'una determinada
acció
com és per exemple
que els operadors
de baix cost
actuïn a l'aeroport de Reus
això té
traduït a diners
té un cost
rellevant
de més d'un milió d'euros
que entre les diverses institucions
que ho fem possible
doncs hi apostem
però això té un retorn
que la gent ha de conèixer
estimable
a més de 300 milions d'euros
per tant imaginem-nos
un en què es converteix
si aquestes arribades
no tinguessin lloc
a l'aeroport de Reus
aquests 300 milions d'euros
no arribarien tampoc
per tant
l'impacte econòmic
induït
quan es fa una iniciativa
que crea les condicions
perquè d'altres
de privades
s'hi puguin desenvolupar
té un efecte resultant
molt important
i en aquest cas
els números
parlen per si mateixos
parlant de números
o millor d'obres
com està la Terra Corena
l'actuació
crec que queda pendent
alguns serrells
la part d'edifici exterior
per exemple
és un vell costum
d'aquesta casa
que quan vinc
sempre em preguntin
per la Terra Corena plaça
i és un vell costum meu
que em faci goig
que me'n preguntin
perquè és un equipament estel·lar
és un equipament
d'una gran importància
que està ubicat
a la ciutat de Tarragona
que està al servei
de tot el territori
que ha recuperat
una joia
d'aquella època
del modernisme català
de cap a mitjans
del segle XIX
de l'il·lustre arquitecte
Ramon Sales
i Ric Humà
que la va fer
i la va dissenyar
fora vila
fora de la ciutat
però amb unes dimensions
generosíssimes
i que avui
plena de salut
l'hem recuperat
i l'hem reorientat
a una funció
que no és la que
originàriament
la va fer concebre
però que és una funció
de caràcter social
cultural
festiu
lúdic
tradicional
que dona tantíssimes possibilitats
que ara ja estan
totes elles a disposició
com s'ha pogut veure
en el darrer concurs casteller
per exemple
però amb tots els aveniments
que s'hi han celebrat
i que fa que ara ja sigui
un lloc utilitzable
amb totes les circumstàncies
que es vulgui
utilitzar
per altra banda
efectivament
vostè ho acaba de dir
hem dotat
una darrera partida
econòmica important
que servirà
per a fer
l'edifici extern
de serveis
per a fer-hi
altres complements
doncs
de qüestions
de caràcter administratiu
de caràcter sanitari
o de caràcter gastronòmic
que puguin atendre
aquelles coses
que es facin al seu interior
i que precisin
d'aquests serveis externs
vinculats directament
a la Tarracorena plaça
amb aquesta construcció
finalitzada
podrem dir
que s'ha enllestit
tot el procés
al 100%
sense aquesta construcció
podem dir
que la Tarracorena plaça
està acabada
al 100%
en quant a la funcionalitat
l'accessibilitat
les mesures de seguretat
la climatització
l'il·luminació
el so
tot està enllestit
però naturalment
tindrà aquest complement
amb l'edifici de serveis
que millorarà
les seves possibilitats
i les seves prestacions
quan estigui enllestit
però fixi's
si ara
el nivell en què està
és definitiu
que justament
en aquests dies
estem acabant
de tramitar
el concurs
per la seva explotació
com havia anunciat
també en tantes ocasions
al final de tot
hi haurà un concurs
perquè no és normal
que les administracions
ens dediquem
a explotar
centres d'oci
i centres d'esdeveniment
socioculturals
o festius
per tant
és més normal
que nosaltres
com a titulars
en portem el control
diguem
verifiquem
la correcta prestació
de tots els serveis
que s'hi facin
però que sigui
una empresa
diguem
de signe privat
la que exploti
aquest conjunt
de prestacions
que pot dur a terme
naturalment reservant
tots aquells espais
i temps
que es necessiten
per la pròpia activitat
de l'administració
que n'és propietària
o d'aquelles
que vulguin
fer-la servir
d'acord amb la Diputació
per tant
estem en aquesta fase
i aquesta fase
no hi podríem estar
si la Tarra Corena
no estés enllestida
per tant
com que hi està
doncs ben aviat
coneixerem
qui és l'adjudicatari
d'aquesta concessió
per l'explotació
quan diu ben aviat
podríem parlar
de propers dies
quan dic ben aviat
vull dir
doncs sí
aproximadament
com a molt
a finals de març
com a molt
a finals de març
perquè ho ha d'aprovar
el ple de la Diputació
i per tant
com que no sé
si encara donarà temps
que pugui anar
el ple del mes de febrer
doncs aleshores
m'acuro allò
que es diu en salut
vull ser prudent
i si ha d'anar
al mes de març
doncs ho sabrem
cap al mes de març
han rebut moltes ofertes
no sé si es pot donar
alguna pista
no perquè és un expedient
que ara està
diguem en resolució
i soc en aquests aspectes
molt estricta
i m'agrada que les coses
se diguin
quan toca dir-les
ara estem en un moment
en què encara
diguem
està treballant la comissió
la taula
de contractació
la mesa de contractació
i per tant
en aquest sentit
encara diguem
n'hi ha més d'una
perquè ens en tinguem
és dir en plural
s'han presentat diverses ofertes
però doncs
més m'estimo
que siguem més precisos
quan públicament
doni el radar de premsa
de presentació
de tot el resultat
d'aquest procés
Segut de pujar
en certa manera
el grau d'exigència
pel que fa a la seguretat
arran del que va passar a Madrid
a la Terra Corena de Madrid
no ens ha influït
per bé que pesa
en la consciència
de tothom
el que va passar a Madrid
però no ens ha influït
perquè de fet
totes les condicions
de seguretat
que la Terra Corena
plaça ha de tenir
ja les hem aplicat
les hem aplicat
doncs
en el concurs casteller
les hem aplicat
en els esdeveniments
que s'hi han fet
en els més de
25 o 30 actes
multitudinaris
que s'hi han fet
en els darrers dos anys
per tant
totes les normatives
de seguretat
totes les qüestions
que fan referència
a la protecció
de les persones
i les seves condicions
de sanitat
de salubritat
i de seguretat
han estat aplicades
són d'aplicació
existeixen
i per tant
garanteixen
aquestes condicions
de seguretat
òptimes
per les persones
que l'utilitzen
li vull preguntar
també per un llibre
segurament
l'estem de constància
un llibre que es diu
Josep Gomis
La solitud del despatx
és un llibre que s'ha presentat
fa poc
i que parla
d'un dels temes
que li volia preguntar
també per la Sabinosa
hi ha un capítol
del llibre que diu
la Sabinosa
un projecte frustrat
es parla
de l'any 1880
quan ja s'havia parlat
de cedir l'espai
per fer la universitat
d'estiu permanent
han passat 33 anys
n'en passaran gairets més?
Certament
la Sabinosa
és la crònica
d'un seguit d'intents
de fer-hi coses
d'interès
que no han reixit
i quan les coses
no reixeixen
es poden trobar
diverses justificacions
o perquè no s'hi ha posat
l'empeny necessari
o perquè aquell enfoc
que es donava
no ha reunit
les condicions
que han justificat
la seva necessitat
o perquè la societat
no ha acabat
de prendre raó
d'aquell interès
hi ha diverses qüestions
que podríem posar
damunt de la taula
justificatives
d'aquestes qüestions
a vegades
potser també
i ho dic ara
sense ànim
que ningú em malentengui
ens esforcem
a pensar coses
que a la millor
no convenen
a la millor
hi ha altres prioritats
a la millor
no és aquella
és a dir
que hi hagi espais
paradigmàtics
preciosos
d'un entorn
com és en aquest cas
aquesta petita
penínsuleta
que surt de la costa
tarragonina
que és propietat
de la Diputació
i que coneixem
amb el nom
de la Sabinosa
doncs a la millor
allò d'estar
bastant baix
esperant temps
que es justifiqui
un projecte
que de bo de bo
sigui convenient
per aquell lloc
ho dic com
la Sabinosa
actualment
i de fa una colla
d'anys
té una dificultat
per poder-hi fer
qualsevol cosa
la que sigui
per bona que sigui
que és que
aquelles restes
aquells edificis
amb estat
gairebé
de degradació
i d'enderroc
és a dir
que són pròxims
a que caiguin
a que s'acabin
de malmetre
perquè no s'hi pot operar
perquè estan protegits
és a dir
hi ha una protecció
i això és una cosa
invisible
però que és terrible
és a dir
hi ha en el Pla General
de Tarragona
una norma
que diu
això és uns edificis
protegits
i per tant
no es poden tocar
només es podrien
rehabilitar
fent una tramitació
especial
rehabilitar allò
té un cost immens
que si a més a més
no se sap
què s'hi vol fer
doncs és difícil
que ningú assumeixi
des de l'abasant públic
impossible
en l'actualitat
i difícilment
en el futur
des de l'abasant privada
sí
però des de l'abasant privada
et poden dir
escolti
i a mi no em convé
rehabilitar allò
o em puc rehabilitar
un edifici
però
potser necessito
tirar a terra
a tots els altres
per fer-hi
unes instal·lacions
que tinguin
interès públic
però que també
tinguin interès privat
i que guardin
un equilibri
que justifiqui
fer una gran inversió
allà
estem en aquesta direcció
ara
i l'Ajuntament
de Tarragona
té voluntat
de treure la qualificació
nosaltres tenim
voluntat
d'engegar
junt amb ells
una tramitació
que tregui
aquesta protecció
si no del tot
parcialment
per tant
que pugui alliberar
aquell espai
aquells edificis
i aquells
darrans
per fer-hi
una intervenció
que sigui
justificativa
de l'interès social
i de l'interès públic
d'aquest territori
que la Diputació
pugui donar una resposta
a inquietuds territorials
que la ciutat
naturalment
ho vegi bé
que el seu planejament
urbanístic
ho permeti
i que en el marc
de la tramitació
que faci
arribem
amb aquesta finalitat
si això ho fem
diguem
serà poc perceptible
per la ciutadania
perquè és tramitació
administrativa
però no es pot arribar
a imaginar
quanta importància té
que aquesta tramitació
administrativa
arribi a bon port
perquè voldrí
que tindrem
la capacitat
d'actuar
sigui la Diputació
sigui la Diputació
amb consentiment
de l'Ajuntament
que és qui té
l'instrument
planificador
o siguem tots dos alhora
que determinem
quina és la qüestió
que s'hi pot fer
per tant
com bé sap
la Corporació Municipal
de Tarragona
i en general
tota persona
que me'n pregunta
o tota instància
que em fa explicar això
la meva disposició
des del 2007
quan vaig assumir
la presidència
de la Diputació
és a tirar endavant
una iniciativa
que la vegi bé
la Corporació
en ple de Tarragona
naturalment
que la vegi bé
la Diputació
i que sigui
d'un interès manifest
per la societat
que representem
si això és així
no hi ha d'haver
cap problema
per actuar-hi
per tant
tot ara està pendent
per dir-ho clar
que hi curti
res de paperassa
de paperassa administrativa
està pendent
d'aquesta tramitació
que li he resumit
molt resumidament
que acabaria
amb una tramitació
d'un pla especial
que s'incorporés
al pla general
de Tarragona
recentment aprovat
i que és una llàstima
que en la pròpia tramitació
del pla
no es vagi a treure
ja aquesta protecció
jo sempre he manifestat
l'interès d'aquesta tria
i de fet ho he demanat
per escrit
en diverses ocasions
l'Ajuntament ens diu
que vol que s'hi impliquem més
que ho tramitem junts
que siguem
totes dues administracions
juntes
que ho fem
també hi he accedit
i estem ara
en aquest punt
de tramitar junts
una modificació
d'aquestes condicions
per a poder-hi intervenir
això pot trigar més
o pot trigar menys
en realitat
parlem de mesos
i obriria les portes
a parlar d'altres qüestions
que poguessin
diguem
ser rellevants
en aquell indret
també li volia preguntar
també per la reforma
de la llei d'àmbit local
que podria entrar en vigor
al setembre
si tot
el més últim és de dir
un que al setembre
quin paper tindrà
la Diputació
per dir llavors
haurà de fer un sobreesforç
especialment en municipis
més petits
aquesta llei
si l'acaben aprovant
tal com tot sembla
i tal com ens van explicar
personalment
em vaig desplaçar a Madrid
l'estiu passat
perquè m'expliquessin
quin era l'abast
després això es va aturar
ara s'ha tornat a reactivar
però em sembla
que poc o molt
continua en la mateixa direcció
el primer que he de dir
és que em sap greu
que estem perdent
una
com tantes vegades passa
estem perdent
una oportunitat històrica
que la mateixa crisi
ens ha posat
damunt de la taula
i que ens dona el repte
ens dona l'oportunitat
de poder fer
una autèntica innovació
legislativa
en allò que és
la prestació de serveis
del món local
a la ciutadania
quina llàstima
que aquesta llei
primer
intenti fer veure
que molts dels mals
del país
són culpa del món local
i dels ajuntaments
que és la primera falsetat
però a més a més
fixi's que li dic falsetat
amb negreta
i sots ratllat
és a dir que
realment
no és així
és una manera
de distreure l'atenció
cap als ajuntaments
que no són ni de bon tros
causants de cap
ni un dels problemes del país
li donaré alguna dada
perquè els ciutadans
ho coneguin
fins a quin punt
això és cert
i segon
aquesta llei
disposats a fer-la
no costava res
de posar-hi en la base
un conjunt
d'experts
del món local
i un conjunt
d'experts
independents
que coneguin bé
l'administració
però que coneguin bé
també la societat
l'economia
i cap on van els temps
per fer una autèntica
legislació estatal
d'àmbit local
que fos innovadora
que fos puntera
que fos referència
al món
i que realment
mirés
les administracions
com a prestadores
de serveis
a les persones
i a les persones
com a responsables
del paper
i el funcionament
de les seves institucions
és a dir
que considerin
la societat
una societat madura
una societat moderna
i una societat avançada
res d'això
si entreveuen
aquesta llei
per tant
diguem que la meva
preocupació
és que acabarà sent
una llei
d'anar tirant
que visualitza
coses que no són
i que alhora
segurament
que no servirà
bé aquest interès
li dic
per una raó
fixi's que
de tot el deute
del conjunt
de l'administració
pública
de l'Estat
de tot el que es deu
de tot l'endeutament
el pes
dels gairebé
9.000 municipis
d'Espanya
dels gairebé
9.000 ajuntaments
de l'Estat espanyol
no arriba al 5%
està a l'entorn
del 4 al 4,5%
això ja li dona
als qui ens escoltin
una idea
de la poca importància
que té
el pes del deute
dels ajuntaments
vers l'administració
global de l'Estat
per una banda
i per l'altra
nosaltres no hem creat
el dèficit
perquè no podem
fer pressupostos
en dèficit
per tant
si no som
els generadors
del dèficit
i de l'endeutament
som els menys
protagonistes
entre un 4 i un 4,5%
del volum total
i d'aquest deute
del 4 al 4,5%
no l'han creat
9.000 ajuntaments
l'han creat
un centenar
d'ajuntaments
no més
i un
que és la meitat
de tot aquest deute
que és Madrid
doncs home
si coneixem les coses
pels seus noms
i pels seus cognoms
anem directament
on hi ha el problema
però no afectem
tot el col·lectiu
com si tot el col·lectiu
fos el culpable
de tots els mals
que estem patint
i això doncs
ens ha portat
a situacions
esperpèntiques
com és
per exemple
en el cas
de la Diputació
de Tarragona
que el conec bé
i en el cas
dels ajuntaments
del nostre territori
i en general
que hàgim hagut
d'aplicar mesures
sobre els funcionaris
supostament
és a dir
per treure pagues
extraordinàries
i per tant
mesures de caràcter econòmic
que fan mal
supostament
per a corregir
aquests problemes
que nosaltres no hem creat
fixi's vostè
si la fal·làcia
arriba a tenir
unes conseqüències
diguem negatives
per un col·lectiu
molt gran
de persones
que no són responsables
ni elles
ni les institucions
al servei
de les quals treballen
d'aquests problemes
que pretesament
es volen curar
des d'aquestes mesures
tot i que estem fora
de temps
hem d'entrevistar
la porteu
del grup municipal
Victoria Forns
li volia demanar
una cosa
i si pot ser
si pot respondre
amb gravetat
el tema
de la futura llei
de vagaries
la de Tarragona
la veuria
a Tarragona
o també
a Tarragona i
Tres de l'Ebre
ja sé que
a mi hi estès massa
però és que
el d'abans
si no ho expliquem bé
la gent acaba no entenent
què fa l'Estat
i què diem
els que representem
el món local
i per tant
ho havia de dir
em perdonarà
que m'hagi estès més
el tema de les vagaries
ho dic
ho he dit
i ho tornaré a dir
les vegades que calgui
que mentre no es variïn
les lleis de caràcter estatal
que afecten aquest desplegament
no es poden desenvolupar
i li diu
un president de diputació
que l'any 2009
va obrir
una seu institucional
a les Terres de l'Ebre
i és la primera diputació
que té un territori
a la seva responsabilitat
que té dues sensibilitats
diferents
com és el del Camp de Tarragona
i les de les Terres de l'Ebre
que s'avenen bé
i que formen part
d'un conjunt històric
econòmic i social
però que són dues sensibilitats
diferents
i que fidel
amb aquestes sensibilitats
diguem
tinc una representació institucional
a les Terres de l'Ebre
i una al Camp de Tarragona
més ben dit dues
al Camp de Tarragona
una a Tarragona i una a Reus
i que han fet
un desplegament territorial
gran
apropant-nos
als serveis
i a les necessitats
de les persones
però que si em pregunta vostè
si són d'aplicació
avui les vagaries
com ho vaig dir en temps
del govern tripartit
ho dic ara també
que no governa el tripartit
les vagaries
no es poden dur a terme
tal com estan concebudes
si no es varien
les lleis estatals necessàries
per a poder-ho fer
altra cosa és
que no ho aconsello
que senzillament
doncs decidim
que les diputacions
tal com són ara
passin a dir-se vagaries
i ens quedem tots tranquils
però això em sembla
que és
diguem
una acció
poc rellevant
que l'única cosa
que fa
diguem
és
crear una certa
cortina
de dir
ja tenim les vagaries
però això no és
allò que les vagaries
volen ser
quan es puguin fer bé
que és una reorganització
del món local
i en relació al govern
de la Generalitat
Josep Poblet
president de la Diputació
gràcies per acompanyar-nos
a Tarragona Ràdio
i ja ho sap
quan vulgui
això és casa seva
moltíssimes gràcies
disculpi que hagi hagut
d'anar una mica de pressa
per aquests minuts
que he arribat de tard
i li agraeixo moltíssim
diguem
la seva deferència
i l'amabilitat
d'aquesta entrevista
fins aviat