L'Institut de Agricologia Humana i Evidència Social, l'IPES,
acaba pràcticament d'engegar una nova campanya
al llaciment de Tapuerca, a Burgos,
i també no fa gaire que n'ha acabat la primera excavació sistemàtica
al llaciment de la Güella, situada aquí a tocar pràcticament de Tarragona, a la Canoja.
De tot l'agra on volem parlar avui, al matí d'Arragona Ràdio,
amb el responsable de les excavacions de la Güella, en Josep Vallverdú,
que també és un dels veterans a la sierra de Tapuerca.
Josep Vallverdú, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia, com estem?
Com va per Burgos, per Tapuerca, aquesta nova campanya d'excavacions?
Sí, fa una setmana ja han començat,
i esperem fer aquestes quatre setmanes fins al final de juliol,
si tot va bé, amb els diferents jaciments que s'excaven.
Sí, perquè això, ara ho comentaves, no?
Aquí hi ha diferents zones d'excavació,
o no us centraréu en aquesta nova campanya?
Bé, de fet, estem, tenim, bé, des de l'IPES estem treballant quasi a sis jaciments,
i, bé, per dir-ho així, i, bé, cada jaciment té el seu,
per dir-ho, una forma,
una forquilla econològica,
i que va des de com a dos milions d'anys aquí a l'Elefante
fins quasi a uns 4.000 anys amb una d'alcohol al mirador,
passant per diferents, també, punts del que seria aquesta llarga història de la prehistòria.
En alguna ocasió que hem parlat amb l'Eudà,
l'espai precisament d'Evoluciona que fèiem aquesta temporada,
ens explicava que Tapuerca encara té que donar molt de sí, no?,
a nivell de, en fi, de descobriments científics.
Sí, això mateix, de fet, hi ha llocs que encara s'estem explorant
i no sabem massa bé el que hi ha.
Per exemple, hi ha diferents àmbits,
un molt especial que és el més antic,
que encara hem de sondejar o explorar les capes més antigues,
conegudes fins ara,
que estan entre 1,2 o 1,3,
però, bueno, inclús aquí dintre el que seria tot el sistema de coves
i podem trobar llocs on podem trobar fossiles d'estes dos milions d'anys.
Això s'ho posa en un futur no massa llunyà.
Quins paral·lismes hi ha entre aquest llaciment,
el de Tapuerca, on sou vosaltres,
o alguna d'aquestes zones d'aquí de Tapuerca,
amb el llaciment de la Vuella?
Sí, la Vuella té una part encara, per dir-ho,
coneguda, feta durant els sondejos,
com he estat fent aquí tots els últims cinc anys,
però també, posadament, com a sistema,
en el sentit que pot ser un lloc on hi hagi unes condicions favorables
que podem trobar, per dir-ho així, capes de terra,
que poden ser explorades per conèixer els orígens del poblament humà a Tarragona.
Doncs, per exemple, entre la zona de l'aeroport i la canonja,
si tot va bé i fem estudis geològics pertinents,
que podem, per dir-ho així, establir o, per dir-ho d'alguna forma,
a explorar o el que seria, doncs, diferents llocs
on és possible trobar fòssils tan antics com els de Tapuerca,
també des de dos milions.
I el que coneixem ara a la Vuella, en realitat,
seria una part també molt antiga,
que aniria d'un milió d'anys fins a mig milió d'anys.
És el que més o menys, ara, ho tenim bastant agafat per la mà
i podíem explorar, possiblement, això a la part més antiga.
Però això són diferents, per dir-ho d'alguna forma.
Aquí, a Tapuerca, estaria, per dir-ho així,
tot pensat dintre coves, per entendre'n,
i aquestes coses serien, per dir-ho així,
la trampa on hi ha, doncs, aquests arxius on hi ha fòssils.
Mentre que aquí, a la Vuella, seria, per dir-ho d'alguna forma,
molt més lligat al riu Francolí,
a les dinàmiques dels deltes del final del Francolí.
i com aquests llocs, hi ha llocs per dir-ho així,
també hi haurien trampes molt lligades a la dinàmica del riu Francolí,
doncs, el que passa és que fa falta saber-los detectar.
I és un milió que ho farem aquí tots per 100 anys.
És a dir, que la zona esplora seria gran, no?,
o seria una franja relativament gran, i cal delimitar, no?
Sí, cal fer estudis des d'un punt de vista de l'investigació
i des que, bàsicament, van molt lligades amb la prospecció,
amb la prospecció geològica i amb la prospecció...
I també, i d'aquí, doncs, es creuen els fòssils des de producció de mostres.
I un cop fet aquestes mostres,
doncs, intentar augmentar el nombre de fòssils
de fòssils per poder tenir, doncs, un grup suficient de...
un cos important per poder començar a treballar
amb això de...
amb uns fonaments bastant importants,
que siguin realment estadísticament
o, per dir-ho, d'alguna forma, que siguin consistents.
La campanya d'excavació d'enguany a la Buella,
aquesta primera excavació sistemàtica,
quins fruits s'ha donat?
Quines són les conclusions a les que ha arribat?
Bé, no, en realitat,
el que hem acabat en guany és la fase,
per dir-ho, la forma d'exploració sistemàtica.
I el que és l'exploració,
que és bàsicament el que t'adreia els fondejos,
s'ha portat a terme principalment en dos llocs,
que és un que li diem la mina i l'altre que es diu el forn,
i en guany especialment hem acabat un que es diu el forn
i que, possiblement, aquest lloc documenta molt bé
un tram cronològic que, bueno,
ja igual hi ha tres llaciments,
quatre llaciments en tota Europa,
que estaria entre un milió d'anys i 800.000 anys.
I, possiblement,
com em deia l'any que ve,
per corregir-te una mica,
sí que intentaríem,
especialment amb l'ajuntament de la Canoig,
de la Generalitat de Catalunya,
començar a fer una explotació sistemàtica,
o sigui, ja obrir grans forats de terra
per seure, doncs,
per augmentar el nombre d'abans de restes,
per poder, ja,
que reduixi conclusions més fortes
basades en una mostra més importants.
Perquè, abans,
hi ha molts problemes,
a vegades,
amb el nombre de mostra.
I sigui que aquestes exploracions
més reduixi,
més voluminoses,
en el sentit de poder treure,
desmanejar més volum de terres,
obrir més terreny,
ens portarà, doncs,
a un coneixement més important
i, a més,
hi ha un nombre més important
de línies d'investigació,
o sigui,
podem generar més continguts.
I, així,
tot va bé això,
tot això es tindrà plasmant-se
a poc a poc
en el futur centre d'interpretació
que serà la Canoig.
I hi ha per recuperar, Josep,
les restes d'un nou mamut a la Vuella?
Sí,
bueno, en realitat,
com a mínim,
hem trobat dos llocs on hi ha mamuts,
però sí que el 2007
en vam trobar un lloc
que sembla que pugui estar tot sencer.
això també ho hem de confirmar
i ho confirmarem.
Ara, per exemple,
el 2007 vam obrir un lloc
a just nou metres quadrats
i vam trobar una sèrie de peces
que podien tenir,
per dir-ho així,
certa,
que podien indicar
o el més fàcil
és pensar que tot que hi ha
tot l'elefant sencer.
Per una qüestió,
doncs,
aquesta,
per exemple,
les dents amb els escàpoles
i les escàpoles amb les costelles,
però això,
doncs,
just ho vam veure,
vam obrir nou metres quadrats.
I ara,
el que planifiquem l'any que ve
és començar
en aquest lloc
i que,
en lloc,
podem completar
el que podrà
tot l'estat sencer
mitjançant
una exposició
que tindrà uns 200 metres quadrats.
I,
bé,
també un altre lloc
també n'hem trobat.
En aquest cas,
els elements de l'elefant
que hem trobat
estan,
per dir-ho així,
molt més dispersats.
van trobar una costella,
van trobar una tíbia enorme
també d'elefant,
però aquesta tíbia,
per exemple,
ja estava desarticulada
i, a més,
havia estat molt mossegada
per carnívors,
és per tant,
una hiena,
pensem,
i, a més,
aquest per dir-ho així
no serien elefants.
I també hem trobat
altres animals
que poden estar,
bé,
o amb els tínims d'indicis
d'adalt,
no?
aquests fundets petits
de 3, 4 matíos quadrats
que hem fet,
han trobat
com a mínim
dues capes
també que hi poden haver
hipopòtams,
possiblement sencers,
també.
Però tot això,
clar,
s'ha de fer
quan,
una mica la nostra intenció,
com te deia,
és que si decidim atacar
o obrir una extensió
important de terra
per poder recuperar
tot aquestes
parts esclàtiques
que són molt grans,
en realitat,
fan falta
bastantes campanyes
i, bueno,
i unes condicions,
per dir-ho així,
de conservació
dels inyaciments,
almenys que hi hagi
una miqueta de,
per dir-ho així,
de cobert,
perquè, clar,
any a any,
aquests espais
han d'estar protegits
de les inclemències,
de les pluges
i dels denses,
doncs una mica
el nostre pla
és un cop vist
aquest potencial
intentar promoure
aquest,
aquesta mínima infraestructura.
Si tot aquest material
es confirma,
aflora,
apareix,
estaríem parlant
d'un dels inyaciments
importants
a nivell d'Europa?
Sí,
en principi
seria un gestiment
amb molt de potencial
des d'un punt de vista
dels ossos
que s'hi poden obtenir
perquè penseu
que
llocs on s'hi conservin
les restes dels ossos
junts amb gabinets de pedra
que estan tallats
per l'home
i tot això
n'hi ha molt pocs,
n'hi ha res,
d'injuïts 3 o 4
en tota Europa
d'aquesta tecnologia.
Però també
podem trobar
possiblement
altres llocs
on hi hagi
si tot va bé
també
els pròxims anys
es podrem
que siguin capes
més joves
que poden tenir
700-800-1.000 anys
i també
possiblement
en un altre lloc
potser al nord
cap a l'aeroport
llocs que podrien tenir
fins a un millor
i mig d'anys.
Carai.
Vol trobar també
ens ho vol explicar
restes lítiques
d'una espècie
que es deia
atxalians
si no recordo malament.
Semblen ser, sí.
De fet,
estaríem en uns
desgraciments
on hi ha
la primera presència
o la primera aparició
de les grans
d'esclals de mà.
Sí, sí.
Això és un gran resultat
que tindrà bastant
de resò
dintre del comú acadèmic.
I de fet,
són unes peces
que, bueno,
que bàsicament
suggereixen
que els humans
que ho van fer
eren una gent
que tenien
una competència
molt gran
en fer
aquest tipus d'eines
que són realment
molt difícils
d'elaborar
tant perquè
estan fetes
uns materials
per exemple
uns esquistos
molt canassos
que la necessitat
vol dir que són
molt difícils
de trencar
i que serien
característiques
d'uns grups
que són ja
molt preparats
o sigui,
són capaços
de fer
eines
per...
Nosaltres pensem
moltes
per dir-les
és per
escorxar
grans animals
i grans
quantitats
de carn
i possiblement
l'home
en aquest període
ja
amb aquest tipus
d'evidències
ja pensem
que és un gran
menjador de carn
sigui
una persona
amb una dieta
molt especialitzada
en carn
Estava pensant
que també
haurien de ser
molt forts
és a dir
que potser
els seus braços
eren com
els nostres cames
no?
no sé si tant
però és
on són
per dir-ho així
hi ha molt poques
molt poques restes
aquest aport
que és un dels llocs
que millor
hi ha moltes
restes humanes
d'aquesta humanitat
tan antiga
que fa
10 anys
que es coneix
que existia
perquè pensàvem
que inclús
no hi havia
ningú
al continent europeu
que ha dit
però per exemple
els nardentals
que són
una espècie
més recent
però tot i així
una espècie
diferent
a nosaltres
i que és
fa un 100.000 anys
que per dir-ho així
sempre els traumatòlegs
és molt curiós
això que ho diré
comparen
des d'un punt
de vista
de forense
les ferides
i totes les marques
que queden
als escalets
es comparen
o el més comparable
és amb els cowboys
que treballen
als grans rodeos
americans
per les factures
que tenen
per cops d'animals
per els gastos
que tenen
per córrer
són un altre tipus
d'adaptació
de la que tenim nosaltres
una adaptació
a l'entorn
molt diferent
ja per acabar
en Josep
perquè es puguin fer
una idea
els sojents
del que tens
al voltant
aquí a Tapuerca
com els hi podríem
explicar
no sé
en poques paraules
tot el que hi ha
aquí al voltant
d'aquesta serra
d'aquí de Tapuerca
de Burgos
home
Tapuerca
és un lloc
interessant
per l'evolució
humana
d'Europa
perquè en principi
representa
un dels pocs
arxius
que hi ha
d'un període
de la humanitat
en què
ben just
fa 10 anys
s'ha començat
a conèixer
perquè abans
es pensava
que la humanitat
no existia
en aquest període
i com us deia
com a part
d'aquest arxiu
és un lloc
molt molt
estratègic
perquè
penseu que des d'un punt
de vista
continental
per de alguna forma
ja no només
continental
amb el sentit
europeu
sinó quasi
d'Euràcia
aquí a Europa
per dir-ho així
seria una espècie
de lloc
d'un gran
corredor
d'unes espècies
des d'un punt
de vista
biogeogràfic
per entendre'ns
es desplacen
amb les
migracions
biològiques
però d'una manera
de fet
no és casual
que el que
mira Santiago
en Passacol
enteneu
de fet
serien uns dos llocs
de pas natural
que comunicarien
l'extrem
oriental
d'Euràcia
amb l'occidental
possibilitament
seria un dels pocs
que la que hi hagi
especialment
tot el que seria
el pas del Mediterrani
de muntanya
cap a
els ambients
camparats
que serien
a la façanar
Cantàbrica
i llavors ja
serien cap dalt
de les landes
franceses
o els llocs
franceses
i
però d'una forma
aquest autopista
aquest corredor
de les grans
migracions
no només
manes
sinó
biològiques
doncs aquí
va haver
doncs
una sèrie
de condicionants
que són
possiblement
la formació
de coves
que fan
que tot aquest
temps
on hi havia
aquest moviment
d'espècies
que van canviant
de lloc
per entendre'ns
puguin ser
trobades aquí
i de fet
perquè tinc
una idea
de com és
de la porca
la porca
que conté
restes
d'antic
restos
ossis
d'antidiumans
que van
des de 1,2 milions
d'anys
fins a
especialment
i passa
a una altra fase
que és
de 1,2 milions
d'anys
i és
especialment
una que
té
mig milió
d'anys
la moltíssima
conegut
l'òstima
dels borsos
que representaria
la col·lecció
més important
de restos
humanes
dels homes
de 5,6 mil anys
i bueno
fixeu-vos com és
una miqueta
que després
tots els humans
que venen
després
especialment
els nens rentals
ja no estan
representats aquí
sinó que estan
representats
en altres coves
d'Europa
aquí també
ho estigueran
però de fet
en resum
tindríem
tot el que no
està present
en altres llocs
del món
i especialment
d'Europa
i d'Ebràcia
estaria aquí
una cosa
molt singular
els nens rentals
estan ben representats
per exemple
a França
i al nord
del Cantàbric
per entendre'ns
aquí
a la misseta
està tot representat
tot per dir-li
els humans
més en què
els nens rentals
i quasi
de forma
exclusiva
quasi de forma
exclusiva
doncs d'aquí
la importància
d'aquest llaciment
a la de Puerca
a Burgos
i que ara està
treballant
l'IPES
està fent
aquesta nova
campanya
d'excavacions
Josep
moltes salutacions
als companys
de l'IPES
que esteu aquí
a la Puerca
i que vagi bé
la campanya
moltes gràcies
a la vostra atenció
a la Puerca
a la Puerca
a la Puerca