Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És una associació que parteix d'una idea de programes d'acció social, d'acompanyament a persones que estiguin en situacions complicades,
dones en situació de violència, persones que estiguin en situació de vulnerabilitat o risocial,
i a partir d'aquests dos grans eixos, aquests programes d'acció social, desenvolupem tota una idea d'igualtat en diversos projectes socioeducatius i de formació i d'acompanyament.
L'associació la formeu diversos perfils diferents, no?, de professionals, tots vinculats, com deies, a l'àmbit social.
Sí, nosaltres vam començar, perquè ja fa sis anys que com a associació existim, però en principi vam començar persones relacionades amb l'educació, educació social, treballadors socials, psicologia, antropòlogues, etc.
i ara comptem amb moltes persones que estan en l'àmbit social, educadores socials, animadores socioculturals, treballadors socials i investigació.
I a dia d'avui els objectius continuen sent aquells que us vau marcar fa sis anys o ha canviat?
L'objectiu, com que és molt genèric i molt ampli, no ens l'acabarem mai, continua sent el mateix, que és incrementar la qualitat de vida de les persones,
o millorar-la a través d'incrementar els nivells en la igualtat d'oportunitat. I per això aquest és l'origen i la finalitat de tots els nostres projectes,
que tothom o totes les persones puguin aconseguir majors nivells en la igualtat d'oportunitats.
Això s'aconsegueix des de l'inici de l'educació, per això vam crear o construir l'escoleta lliure, i també quan vas tenint edats més d'adult,
a través de projectes socioeducatius o d'inserció laboral.
La societat va canviar a poc a poc respecte a la igualtat d'oportunitats, o anem en una tendència desigual?
La societat, tal com està muntada, genera desigualtats, i el que hem de fer és tenir les eines per poder visibilitzar-les,
per poder detectar-les i per poder analitzar d'on sorgeixen aquestes desigualtats,
i poder establir estratègies o accions per poder pal·liar-les o reduir-les i fins i tot a veure si podem fer-les desaparèixer.
És difícil, hi ha desigualtats que tenim tan assimilades com a normals, que tampoc no fem per poder reduir-les o estar-hi en contra,
però nosaltres ens hem ficat en aquesta línia, sobretot de les desigualtats pel raó de gènere,
que són aquestes que es normalitzen més i que són més invisibles als ulls de la gent,
perquè som com som, els homes som com som, les dones som com som, i funcionem així.
La idea és veure aquest impacte de gènere i com ens posiciona en dos nivells diferents.
Vosaltres però lluiteu per la igualtat amb aquests programes d'acompanyament de dones, com dèiem, situació de violència,
també programes de coeducació a les escoles, perquè m'imagino que és un tema que ha de començar, com deies tu,
per la base, per la base de l'educació, sobretot als nens, i més aquests dies on veiem que fins i tot entre els menors
sembla que s'estan produint casos de violència de gènere, no? És a dir, que és preocupant el tema realment.
Sí, la veritat és que és un tema que gairebé tot el nostre marc legal recomana, si no obliga, a establir estratègies de coeducació a les escoles,
igual que estratègies d'igualtat a l'àmbit empresarial i a les organitzacions.
El problema és que considerem que ja estem en un moment, que tots som iguals, o que les persones han arribat a solir certa igualtat,
però és una igualtat molt formal, molt de punta, disavert, i ens queda molt per treballar a sota.
Per això nosaltres vam crear aquesta escola lliure, que és lliure i igualitària,
perquè intentem que la transmissió dels estereotips de gènere no es faci en aquests dos models estàndards,
i els programes de coeducació a les escoles també els duem a terme des d'aquesta idea,
d'impregnar la institució d'aquesta visió de gènere, perspectiva de gènere,
perquè la institució mateixa no sigui reproductora d'aquesta desigualtat de gènere,
sinó que aprengui a visibilitzar i a detectar els espais on es donen aquestes desigualtats
i poder fer accions per pal·liar-les.
Amb la finalitat única d'assolir aquests objectius, aneu creant diversos espais,
perquè veig que teniu, d'una banda, per exemple, l'espai d'IDES,
és a dir, que teniu moltes branques dintre de la mateixa associació, no?
Sí, clar, és que com és un tema tan genèric, es pot treballar des de molts àmbits,
i nosaltres intentem aglutinar totes les esferes de la societat,
les organitzacions empresarials amb un programa per a les empreses
per facilitar que implementin la igualtat a les seves organitzacions,
també amb els centres educatius, amb les associacions.
Nosaltres mateixes, a d'IDES, tenim l'espai preparat per poder treballar en aquest sentit
i oferim un espai d'escola lliure per a famílies amb nens i nenes de 0 a 6 anys,
perquè puguin venir i, a banda de fer un acompanyament respectuós i amorós
i poder estar amb els nens d'una altra manera no intervencionada,
doncs no transmetre aquests estereotips de gènere,
i també fent programes de formació, formació en temes d'igualtat,
formació a escola de pares i mares, escola de ciutadania,
perquè les persones hem de començar a fer valer els nostres drets
i primer els hem de conèixer per poder fer valer-los.
És a dir, que incidiu en molts àmbits, eh?
Des de l'educació, la inserció, la formació també amb els nens i amb els pares,
que és important també, no només que els nens rebin una bona educació
per part de les escoles, sinó que després a casa també vegin el que han de fer
i com han d'actuar.
Sí, una mica en aquest sentit és...
A vegades només falta que et donin com una idea per tu començar a plantejar-te
què és el que estàs fent, perquè vivim com per inèrcia en coses que ens han dit,
que no ens hem qüestionat, i si et donen les eines per qüestionar-t'ho,
comencem a treballar una mica diferent, perquè ningú en si vol ser desigual
ni vol provocar desigualtats.
Llavors, en aquest sentit, hem creat aquesta Escola de Ciutadania,
que és els dimarts a la tarda, a les 8 de la nit,
fem unes sessions una vegada al mes, el primer dimarts del mes,
sobre drets socials, i l'Escola de Mares i Pares,
que funciona un dissabte al mes, tot això ho poden trobar
al web de l'associació, al web d'associaciodides.com.
I llavors, a l'Escola de Pares i Mares,
parlem de temes que poden interessar les famílies
com temes que nosaltres proposem,
i construïm una mica els debats al voltant de temes
que ens poden ser d'interès per poder generar aquesta reflexió.
Actueu també com una mena de laboratori d'idees, no?,
és l'objectiu. De fet, ho teniu tot clar,
ho teniu tot allà ben explicat a la seva pàgina web,
com dèiem, i també a les xarxes socials,
a Facebook i a Twitter, no?, que també hi teniu presència.
Oferiu fins i tot servei de mediació, també veig.
Sí, el servei de mediació, ho he donat,
és com que tot es va engranant, no?, una mica sol.
Si nosaltres fem un programa d'acompanyament
en situacions de violència,
i hi ha situacions en les que no hi ha
una violència de gènere
tal qual podem detectar-la,
sinó que són situacions de conflicte
que poden arribar a enquistar-se,
i llavors nosaltres actuem de mediadores
per poder posar sobre la taula una mica
les necessitats de les dues parts
i sobre aquestes necessitats treballar-hi, no?,
que no... possibilitar un espai
en què el conflicte no sigui fàcil
de dur el terme, sinó que es neutralitzi.
I llavors, en aquest sentit,
hem arribat a fer plans de parentalitat
de persones que s'estan arribant a separar
sense que arribi al conflicte
i una mica potenciar el diàleg
en un espai neutral en el que no prens part,
de cap de les dues parts,
sinó que estàs en una posició
de deixar que parlin
i que s'entenguin entre elles i ells.
Tots aquests serveis els centralitza,
com dèiem, l'associació i els ofereix
a l'Associació del Més i Dones
per la Igualtat del Desenvolupament.
Ara fa un any inauguràveu la vostra seu
a la plaça dels Àngels
de la ciutat de Tarragona.
Un any en sa, com fem la valoració?
Quin balanç en feu d'aquest darrer any,
del canvi de local, de seu,
o per dir-ho d'alguna manera?
A nivell d'activitats i d'accions,
estem duent a terme un munt de projectes,
molts, i cada vegada surten més idees,
surten més projectes,
i també fem casals,
també estem donant ara un servei
d'assessoria jurídica,
col·laborem amb entitats
per poder oferir coses conjuntament.
Ara, per exemple, estem fent una col·laboració
amb l'Associació Art i Flamenc
per proposar que persones que estan
en una situació també de vulnerabilitat social
o de violència puguin arribar a fer una activitat
que els faci bé,
i ho ve que la meitat Art i Flamenc
i l'altra part la posa d'ides com a associats,
i duem a terme molts programes.
El problema és econòmic.
Nosaltres necessitem que les persones
que creuen en projectes d'aquest tipus,
que estem fent moltes coses,
hi col·laborin econòmicament,
perquè s'han de pagar molts gastos de lloguer,
de llum, d'aigua, etc.
i a vegades pensem que és difícil arribar a assumir tot això
perquè no comptem amb cap tipus de subvenció
per part de les institucions públiques.
És autogestió pura i dura i a vegades és difícil.
Les persones que hi som totes estem de manera voluntària
i ens agrada molt el que estem fent,
ens agrada molt el projecte, la idea,
tot el que s'està generant,
però a vegades necessitem una mica
aquesta col·laboració ciutadana,
que poden venir al local sempre que vulguin
a proposar i a utilitzar-lo,
poden llogar a l'espai del local
per fer celebracions d'aniversaris
o per fer trobades, etc.
I ens agradaria molt que la gent contés amb nosaltres,
que ens vingués a veure,
que conegui el nostre projecte
i que si ho creieu bonic
i que val la pena que hi col·laborin econòmicament,
que la quota de socis són 25 euros trimestrals
i tampoc no és tant per fer tot el que estem fent.
És a dir, que el primer any el balanç seria positiu,
seria satisfactòric,
però hi hauria aquest punt de l'economia.
Aquesta mancança econòmica que ens fa patir una mica.
Sí, que realment sembla que és generalitzada.
Presentàveu també ara fa un any una exposició,
no sé si continueu també amb l'espai expositiu,
oferint mostres, oferint exposicions també.
Això també us ho ha permès la nova seu, el nou local.
Sí, era una idea, poder facilitar un espai
per a aquells artistes que volen mostrar la seva obra
i que tinguin un espai
que poden mostrar la seva obra gratuïtament
i fer una mica difusió d'allò que estan fent.
El tema és que encara no hem acabat de dur aquest projecte,
de fer-ho cada dia o de manera estable.
Vam fer aquesta exposició amb l'Herman Art
i que sàpiguen els artistes i les artistes de la ciutat de Tarragona
o de Rodalies que poden utilitzar el nostre espai
per posar la seva obra i que estan les portes obertes també.
L'espai, Dides, aquest nou espai també us ha permès posar en marxa
un espai de joc lliure per a infants
i també aquest espai que anomeneu Lletres Lliures.
Això també, durant aquest any, us ha anat funcionant de manera estable?
Sí, bé, aquest espai, com que és un espai d'ús lliure,
que venen les famílies i poden estar tan utilitzant les joguines
que tenen a l'espai com als llibres,
li diem lletres llibres perquè són llibres que no reprodueixen sexisme
i que parlen des de la llibertat del ser.
No hem de fer, sinó que hem de ser,
que és una mica la idea també de l'escoleta lliure.
A vegades estem en un món en què tot el que val és el que es fa
i hem de fer treballs i hem de fer feina.
I nosaltres, senzillament, partim de la idea
que ser i estar com un vol ser i com un vol estar ja és important,
com una vol ser i com una vol estar.
I és respectar aquests ritmes, aquesta manera de ser,
aquestes personalitats i que flueixin.
Quin és l'objectiu ara més a curt termini
que es marca l'associació ara mateix, en un futur immediat?
Doncs és continuar existint.
Nosaltres ens faria molta pena, moltíssima,
haver de tancar portes perquè no podem pagar
els costos que genera tenir un local propi.
Però tot el que més, cada vegada hi ha més projectes,
cada vegada s'hi apropa més gent
i pensen que és un projecte interessant i important,
hi ha pocs espais que tinguin les portes obertes.
D'aquesta manera, totes les idees que tinguin a veure
amb aquesta perspectiva de gènere o igualtat.
I ens agradaria a curt termini continuar estant.
I cada mes és un repte.
Amb aquesta situació, és difícil parlar d'ampliar el projecte,
d'ampliar l'abast del projecte?
Bé, de moment, ampliar-lo en temes de projectes,
cada vegada tenim més idees.
I s'hi apropa més gent, estudiants de pràctiques,
persones que volen ser voluntàries.
Ara ja tenim un equip de gent que està molt compromesa.
Hi està la Tatiana, la Maria, la Txell,
i som un munt de persones, la Júlia,
i es van apropant perquè tenen ganes de fer alguna cosa així.
La Lucía, que portarà el tema de violència.
La veritat és que les persones que ens hi estem apropant
per fer que això continuï existint,
tenen moltes ganes de treballar
i ho estem fent de manera voluntària,
invertint moltes hores.
Llavors, ampliar-lo a altres espais també ens ho han demanat.
Persones de Barcelona que han llegit la nostra web
i els agradaria posar hondides a Barcelona.
I estem plantejant que sigui una opció també,
en espais que potser tenen una altra manera de fer
i que no costa tant que projectes així impactin en la ciutadania.
Nosaltres a vegades ens sentim com que ens miren
i sembla que no s'hi atreveixen a entrar.
Jo, de veritat, podeu entrar, podeu venir,
podeu observar el que fem
i que som persones que només tenim ganes
que la societat sigui una mica més justa i igualitària
i que tothom pugui tenir oportunitats
de sentir-se satisfet i feliç.
I això per aconseguir aquesta igualitat
i, òbviament, l'erradicació de la violència de gènere,
fa falta un replantejament profund de la societat?
Sí, sí, no fa falta.
És necessari reconstruir les nostres estructures
perquè partim d'una estructura desigual
i d'unes bases desiguals,
desiguals en relació al gènere, a la classe social, a l'origen,
i això impacta en les nostres oportunitats.
Si ens ho plantegéssim des d'aquí,
potser funcionaríem diferent,
però cal un canvi en les estructures,
una transformació real i profunda.
És el canvi que demanen des de l'Associació Homes i Dones
per la Igualtat i el Desenvolupament
i, de fet, pel qual treballeu amb tots aquests projectes,
tots aquests espais que hem comentat en aquesta entrevista.
Rosa Casas, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquest matí.
Quant celebreu l'aniversari?
Doncs, en principi, l'estem pensant per la setmana del 4 al 9 de novembre.
Veurem, a veure si ho fem entre setmana,
o fem un dinar solidari el dissabte,
seria el 7 de novembre, em sembla,
per 1, 4 i 5, el 10 de novembre.
El dissabte 10 de novembre ens aniríem una setmana més enllà,
però farem un dinar solidari també perquè la gent pugui apropar-se
i que ens coneixi, coneixi l'espai
i sàpiga tot el que podem fer
i tot el que poden fer allà,
si volen utilitzar també l'espai per poder fer coses ells i ells.
Doncs anirem conèixent la informació també a mesura que es vagi definint.
Rosa Casas, moltíssimes gràcies.
A tu, Miquel.
Gràcies a vosaltres.
Adéu.