Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Moltes gràcies!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Adeu!
Fins demà!
formar la fornada diguem-ne dels futurs Diables de Tarragona,
amb la Riga Riga i companyia, no?, el 82, perquè alguns potser recordaran aquell any, no?, el 82 era del...?
Bueno, quan vam acabar Cous, sí, era aquesta anyada, és una anyada molt prolífica i amb moltes ganes de fer també país
i vam tenir un bon dirigent en aquella època, com era el Josep Bargalló, que va engrescar tota una penya
i hi va haver aquesta banda de fer el Ball del Diable, després hi havia tota una sèrie de gent que va sortir per altres bandes,
o sigui que ara que ens hem retrobat uns quants anys després i fem una mica de balanç,
i ha sortit una generació que ha fet moltes coses per la ciutat i en general ha fet moltes coses per donar vida a la vida, no?, de fet.
Com es forma? Com formeu l'octet i quan fa que esteu cantant sense instruments?
Sense instruments, exacte, que sembla més complicat però també és molt més agradable.
Nosaltres vam començar en el 95, perquè alguns formàvem part d'una coral més gran, una coral tradicional,
i vam pensar que volíem fer un altre tipus de música, més així, més moderna i amb un altre estil.
Llavors, poquetes persones ens vam fer aquest grupet i vam començar.
Llavors, mica en mica vam incorporar més persones i vam incorporar també altres elements musicals des del punt de vista vocal, no?,
perquè fins fa deu anys o així no vam incorporar el beatbox a la nostra bateria.
I, de mica en mica, això va anar evolucionant i va prendre un cos molt, molt, molt interessant,
que és el producte que ara us podem oferir demà al boquet.
És a dir, que també hi ha instruments vocals?
Bé, la veu és un instrument, és l'instrument jo crec més potent que tenim.
I llavors, amb la veu intentem nosaltres que la sonoritat que arribi al públic sigui una sonoritat que no trobin a faltar res.
O sigui, que realment sentin aquelles cançons que han sentit sempre i que les coneixen i que les tenen molt properes,
com, ostres, és aquesta cançó, i que sortim molt animats i amb moltes ganes de també cantar-les, per què no?
Sempre canta, escoltàvem un noia cantant, un dels integrants del grup, on aneu?
Tots, tots canteu.
Tots cantem, en funció de la cançó, de la tessitura d'aquella cançó,
i també una mica intentem que tothom tingui aquesta possibilitat d'evolucionar.
S'escolleix el solista, s'escolleix qui fa les veus més baixes, amb el baix té poca opció, pobre.
Perquè, clar, canta alguna cançó i ho fa molt bé, la veritat,
però a ell li toca moltes vegades fer el bombom i, clar, per nosaltres és fonamental el baix, no?
Però intentem que hi hagi una mica de tot, que hi hagi diversitat i que tothom pugui...
Perquè són veus molt diferents, les que tenim tots.
Tu quin instrument de vocal toques?
Clar, nosaltres no és que distribuïm els instruments per veus, sinó que al final del conjunt
pots intentar identificar que hi ha un violí o que hi ha una trompeta o que hi ha una guitarra.
En cançons molt específices sí que pot haver-hi un solo de guitarra, per exemple, no?
El normal és que del conjunt de les vuit veus, tu diguis, ostres, aquí és com si sentís un piano més una guitarra més un...
És aquesta. No és que ens dividim els instruments per veu, perquè és molt difícil.
Xerra i Maria Seré, això ha apassionat, no?, aquest món.
Sí, bé, jo els vaig descobrir fa no gaire, precisament per una retrobada de tots els antics companys del Pons d'Icart,
i vam fer un grupet al Facebook, així, privat, i un dia la Salomé, veient que hi havia uns quants músics,
va dir, escolteu, mireu, jo faig això amb el meu grup, i jo em vaig quedar al·lucinada.
I tot seguit, quan vaig muntar el buquer festival, ja ho vaig tenir clar.
El darrer ha de ser en petit comitè, ho tenia claríssim, perquè té aquesta connotació festiva de fer-ho passar bé a la gent,
i és una mica la idea que tinc jo de fer demà, un bon comiat amb una gran festa.
El seminari, recordeu, com sempre a dos quarts de nou, que és com sempre als concerts a dos quarts de nou,
al seminari, al claustre, a la part alta, amb prena festa major, perquè ja demà ja estarà,
també a sortida oficial, amb l'equip de doblegat.
Quin repertori teniu? És a dir, com escolliu les cançons?
Han de ser cançons especials per poder-s'interpretar amb la veu o no?
No, jo penso al final que totes les cançons es poden interpretar.
Tenen una dificultat, un grau de dificultat més gran, que a vegades no paga la pena,
perquè el resultat tampoc no és magnífic.
Però sí que busquem unes cançons que siguin grans èxits de sempre.
O sigui, que el públic que ve a escoltar-nos i a veure el xou, realment se les senti seves.
I que pensi, ostres, no sabia que es podia fer això.
I sempre busquem aquest tipus de cançons, que siguin conegudes, que portin a la gent molt més que la música,
sinó els seus propis records.
És a dir, que no és només un concert, sinó que és un xou.
És un xou, és un xou.
Per què? Què feu?
Perquè nosaltres combinem la qualitat musical amb coreografies, amb atretzo,
que l'anem adaptant en funció de l'espai en què ens trobem.
I també amb presentacions.
Llavors intentem fer passar una bona estona.
Nosaltres sempre diem que el nostre és el directe.
Que realment on en disfrutem, on pensem que la gent també gaudeix més del que fem,
és anar al directe.
La part de la escenificació de les neu vestides d'una forma o vestitza,
perquè són nois i noies, d'una forma determinada o no?
Això dels vestitza és delicat, perquè les noies sempre busquem...
Volem canviar i volem...
Ara, hem començat temporada nova, anem a mirar a veure què...
I els nois també reivindiquen el no seu, no?
De dir, bueno, nosaltres també volem fer aquesta sortida, no?
Però sí, busquem que cridi l'atenció.
Depenent també si hem d'anar a algun altre concert una mica més formal,
doncs també portem roba més formaleta, però sí.
I en l'atrecció el que busca és el toc d'humor, no?
Si fem una cançó amb la qual s'ha de portar una ploma,
doncs portem ploma, i si s'ha de portar un barret,
doncs portem un barret perquè queda bé, perquè entra millor.
En quina cançó obrireu el concert de dissabte?
Doncs jo crec que començarem amb el Human.
Amb el Human, que és una cançó que és molt coneguda últimament
perquè, bueno, últimament, fa dos anys el Barça la tenia com una de les cançons de motivació.
I segurament hi haurà molta gent que la coneixerà, aquesta cançó.
Carai, Maria, doncs això seria una clòsura...
En tot el que es mereix la clòsura del festival,
després de tants concerts, de tant d'esforç.
Bé, és una mica la idea que tenia.
Finalment, al principi no tenia tampoc la idea molt clara i molt precisa
de com resultaria aquest festival.
El que sí que tenia clar és l'empenta i la força que jo li posaria.
Penso que, finalment, m'he desfondat en el bon terme de la paraula.
I, finalment, penso que aquest grup petit comitè serà la guinda, no?
La clóenda digna d'un festival que penso que ha estat tot un èxit.
Tindrà continuïtat?
A l'any que ve tindrà nova edició del Festival?
A veure, el meu desitge és que hi hagi unes altres edicions.
El que també haig de confessar és que tot l'esforç que he fet enguany,
el mateix, recaient absolutament gairebé tot el pes sobre les meves esquenes,
és massa demanar-me.
Si de cas hi hagués recolzaments d'altre tipus,
perquè no he pogut fer altra cosa que aquest festival.
No he pogut fins i tot ni gairebé ser mare, ni pianista, ni tenir la meva pròpia vida.
Ha estat un esforç que calia fer-ho.
Jo ho he sentit així, que ho havia de fer.
Per mi i per una sèrie de músics que penso que s'ho mereixien.
Però, evidentment, això ara ha estat com una mostra.
La mostra ja està, ja es veu el que funciona.
I ara, a partir d'aquí, com és una cosa per a la ciutat
i per donar també promoció a tot el que és molt, molt nostre d'aquí,
reclamo una mica, una mica de recolzament, crec.
Doncs digues, digues.
No, no, que deia que per part dels músics segur que el continuarà tenint,
perquè realment ha estat una iniciativa molt bonica.
Nosaltres estem molt contents, Maria, que hagis comptat amb nosaltres,
perquè està cluint de la veritat.
I jo molt, molt honorada.
Jo haig de recalcar també que en aquest festival, a veure,
tots han estat esforços múltiples, eh?
Jo potser he tirat del carro.
Però aquí el que menys ha importat ha estat guanyar diners.
Vull dir, s'havia de fer.
La gent s'estava com apagant,
perdent com esperances que es pogués ser feliç amb la música,
en els temps de crisi amb els que estem.
I gent que ha dedicat tota una vida amb molt d'esforç a tirar endavant,
una vocació i una fe amb la música.
I totes aquestes esperances que eren individualitzades
s'estaven com apagant, com enfosquint.
I finalment és el que he comentat fa no gaire.
Ha estat un impuls de tots a una,
una mica com l'imatge de fer pinya i fer un castell, no?
A mi m'agraden moltíssim, haig de dir.
Doncs, com a típic tòpic,
puc dir que la unió fa la força.
Ho tinc claríssim.
L'any que ve, Patrimoni, Música, Vi i Castells.
Ah, sí, sí, sí.
L'any que ve, Patrimoni, Música, Vi i Castells.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Alma de l'ú.
Aquesta era la veu de la Salome.
Quina veu, no?
Gràcies, gràcies.
Com es treballa això? També amb formació musical, amb esforç, amb una mica de tot?
Es treballa amb pràctica i amb tècnica vocal, que la veritat és que ajuda moltíssim poder treballar com respires, com projectes, això és molt important perquè a més a més quan cantes la vibració és la de tot el cos, diguem-ne.
Llavors, el poder utilitzar l'aire i el teu cos amb això, realment val molt la pena, aquest tipus de formació.
És a dir, que en un assaig vostre també feu tècniques de respiració, imagino.
Teòricament comencem sempre amb tècnica, portem uns mesos que no estem fent tècnica perquè anem com una mica accelerats per concerts i tal, i llavors hem anat més a provar les cançons, a rodar-les a la coreografia i tal, però sí, és molt important perquè és la manera de no lesionar-te i d'aconseguir un resultat final més bonic.
I com són aquestes tècniques? És a dir, per poder cantar com cantaves ara, aquesta cançó de Prensos Implicados i que no es trenqui la veu, què s'ha de fer?
És a dir, com es projecta la veu? Des d'on la projectes? Des de l'estómac?
Des del diafragma intentes que l'aire vagi sortint i que faci com una mica de cova a la boca, la meva profe en materia, si em sentís com ho explico.
Que ressoni cap al paladar, cap a la part de dalt, els ressonadors que tenim aquí al costat,
a l'alçada del nas i així aconsegueixes que no forces les cordes vocals i que es projecti molt més clara la veu.
Per surt de l'estómac, la veu?
L'aire, més que de l'estómac, ha sortit des del diafragma cap amunt. Aquesta és la teoria que tothom intentem posar en pràctica.
I llavors hi ha també la interpretació de la partitura musical, que en el vostre cas, clar, l'instrument és la veu, no és un instrument pròpiament dit, no?
Sí, sí, sí.
És a dir que també teniu formació musical, no? També sou músics en definitiva, però canteu amb la veu.
Exacte, sí, sí. Que en definitiva tot és música, eh? El músic d'instrument aconsegueix màgia, no?
Quan l'està tocant i el músic amb la veu, doncs està... A vegades ens havien dit, ah, vosaltres llavors, com deien, que no fèiem música o que fèiem un altre tipus de...
No, al final, música és tot, no? Utilitzant els instruments que tenim a la nostra base, doncs instruments externs a nosaltres o interns, no?
Una mica la conjunció de les dos coses.
Maria, s'aconsegui que pel boquet passin tota mena d'instruments, eh? Fins i tot l'instrument de la veu, eh?
Sí, clar, la veu és tan important com altres instruments i, de fet, si te remuntes al principio de los tiempos, la música era veu i percussió, tamtams i pedres, és a dir, la necessitat d'expressar-se artísticament...
T'havies a la prehistòria i hi havia uns dibuixos a les coves o la veu i els tamtams. Vull dir que això són els nuclis de l'expressió artística, musical, espiritual, que sempre ha fet falta, no?, a l'home.
Demà, mentre sona el tamtama i el seminari, als claustres hi haurà bon vi, també, eh?
Sí, clar.
Recordem el vi perquè no, és que no se'l podem deixar, eh? El patrimoni ja és, el nostre, les veus, la música i el bon vi, el vi d'Hernats, no?
Sí, el vi d'Hernats, sí. A veure, això ha estat com un, també un fletxazo d'Hernats cap a aquest projecte i el Pere i Gomés també ho va veure clar.
Quants concerts et queden? Doncs tres, doncs per a mi. I, doncs, els tornarem a tenir demà a l'Hernats i, a més a més, ha tingut el bon gust d'anar repartint els seus productes.
vam començar en blanc, la setmana passada vam tenir cava i demà em sembla, no em vull equivocar, que serà negra, el que hi tindrem.
Doncs vine negra per aquest concert de Bitbox. Bitbox és la tècnica, ells en diuen petit comité.
Petit comité, això, algú més petit comité. Qui sou a part de tu mateixa?
Mira, tenim, amb la banda de noies, començaré per les noies, tenim la directora musical, que és la Maria José Martí, la Montse Carrascal, la Maria Rosa Gili, i després la part masculina, el Bitbox, diguem-ne, el que fa la bateria és el David Llerga, el nostre baix és l'Andreu Carrascal, després tenim un tenor que és el Mario Carrascal, si veieu, aquí hi ha família, aquí dins, i el Josep Gili.
Sí, tenim com dos rames, famílies, i després els que fem una mica de pupurri, no?
Però, mira, hi ha famílies que tenen aquest tarannà musical i el compartim.
Hi ha gaires grups com vosaltres a nivell de Catalunya?
Fa uns anys hi havia més, hi havia més, inclús s'havia arribat a fer un festival que es deia Tota Capella, Luz de Gas, i s'havien fet tres edicions, crec.
Ara, de mica en mica, costa, costa de, perquè nosaltres portem, doncs això, 18 anys, però costa de mantenir un grup per les obligacions personals, familiars, professionals, el que sigui, i no hi ha tants, no hi ha tants.
Hi ha alguns, però no hi ha tants actualment.
Doncs aquest dissabte, al claustre del seminari, 5 minuts abans, si poguéssim anar-hi, què veuríem que feu?
Bueno, veureu, mira, veureu, bàsicament, una part de nosaltres que dirà, per què no incorporem aquest canvi de coreografia?
Una altra part que dirà, no, ara no és el moment.
Els altres estaran posant els micros a veure si sona, com sona, tal, proves.
Veureu proves, veureu animació, veureu riures, perquè riem molt de les coses que anem fent, i jo crec que us engrescarà quedar-vos.
No relaxeu la veu, la veu no la relaxeu abans d'alguna manera, allò, no feu alguna...
Sí, fem una mica de tècnica, una mica de respiració, uns sons, fem una miquita, sí.
Molt bé, doncs Salome que vagi molt bé, records de la resta d'integrants del grup.
Els hi donaré.
Que siguin èxit, i Maria, ens veiem, ja ens veiem, no sé, quan?
Sí, segur que ens tornarem a veure, i hi ha un octubre carregadet.
Sí, ja ens parlaràs de novetats, doncs...
Ja, ja us donaré l'altava barra, ja.
Maria, Maria Parra, Benafil, gràcies, ha estat un plaer, doncs, seguir tot el desenvolupament del Boquet Festival,
i que l'any que ve, doncs això, en tinguem una nova edició.
Esperem que sí, i moltíssimes gràcies, perquè heu estat un encant.
Un plaer.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit
Bona nit