El matí de Tarragona Ràdio.
Ja se'ns acaba el mes d'agost, però encara hem de parlar
d'alguna de les festes majors dels barris de Tarragona.
És el que ens proposem a cada estiu.
I avui us presentem la festa major que arriba aquest cap de setmana
de l'Associació de Veïns Tàrraco.
Que qui són? Que on estan?
Si els diem les festes de l'Avinguda Andorra,
potser ens entendrem tots millor.
En Pere Calvet és el president de l'Associació de Veïns Tàrraco
Pere, bon dia.
Hola, bon dia.
Què és això? A veure, Avinguda Andorra,
Veïns d'Associació de Veïns Tàrraco, sou el mateix.
Sempre s'ha dit Associació de Veïns Tàrraco.
El que passa és que al principi només pertanyia a l'Avinguda Andorra
perquè era un acte reivindicatiu,
per tallar el trànsit i que la gent descansés.
Què us va passar? Això fa 22 anys, no?
Què passava a l'Avinguda Andorra?
No, simplement que era la sortida de Tarragona,
ara també ho és, però abans no hi havia
ni la circunvalació, ni desviaments.
Marquès de Montoliu era més estret
i el Companys era també més estret.
Llavors, què passa?
Tots els camions que venien de València
i anaven cap a Barcelona o Lleida
passaven per l'Avinguda Andorra.
Tots els que venien de Lleida
i anaven a Barcelona
passaven per l'Avinguda Andorra,
feien la cruïlla.
Llavors, o sigui, era un cacau.
La gent que tingui una edat com la meva, per exemple,
se'n recordarà de tots aquests...
Llavors, tancavam el carrer
i per això tothom deia
ja estan els de l'Avinguda Andorra,
ja estan els de l'Avinguda Andorra.
Per això potser quedava més com l'Avinguda Andorra
que això.
O sigui, vau començar a fer les festes
per poder tancar el carrer.
Per dir, avui aquest carrer és nostre,
ni camions ni històries.
Sí, senyor.
Vostès per què esteu aquí?
Però, per exemple, si demà, divendres,
a les 3 de la tarda,
aneu al carrer,
veureu les voreres
amb tots els crios,
amb els patins, bicicletes,
tots,
esperant que tanquem el carrer.
A la que la Guàrdia Urbana
tanca el carrer,
el carrer està ple de patinatges,
de crios...
És que les festes
se fan pels crios, eh?
O sigui,
si no tenim diners
per portar una orquesta,
no ballarem.
No ballarem.
Però,
totes les joguines
que comprem als crios,
el que ens donen les cases,
comercials,
perquè les festes
també es fan gràcies
a les cases comercials.
Perquè, nantros,
hi ha moltes associacions
de veïns
que necessiten
la subvenció
de l'Ajuntament
per a les festes.
Nantros la necessitem,
també, ojo.
Però no tant,
perquè primer tenim socis.
Tenim socis
que paguen una quota l'any
i els hi entra tot.
Perquè, nantros,
no és només les festes.
Nantros fem classes
de rus,
d'inglès,
francès,
castellà normal,
castellà pels que no saben escriure,
fem Photoshop,
fem informàtica,
o sigui,
fem moltes coses.
Tenim un bon casal
de l'Associació de Veïns,
exacte, sí,
perquè tenim lloc,
allà per fi tenim lloc,
ens ha costat molt el local,
molt de temps de discutir,
i ara tenim el local.
Llavors, esclar,
en un local
una mica així
pots fer moltes coses.
I després allí venen els crios
i és el local de la gent
que pugui,
vingui el que vulgui.
Clar,
es diu Associació de Veïns de Tarraco
perquè no només afecta
l'Avinguda d'Andorra,
sinó que,
bueno,
teniu un gran gruix de socis,
eh?
Sí, sí, sí.
i encara es volen ajuntar més,
però no podem,
o sigui,
el primer ajuntat
va ser Joana Júgan,
el que tothom coneix com,
ai, perdó,
Marqués de Guat el Jalú,
el que tothom coneix
com la Casa Bloch.
Ah, val,
sí, sí, sí.
És de les més antigues
del barri, també.
O sigui,
ara em sembla que ha fet
quasi 60 anys o alguna cosa així,
sí, sí.
I després,
Joana Júgan,
el tram final
de Sant Antoni Maria Claret,
i després girant a l'esquerra
el tram de l'Avinguda Catalunya.
O sigui,
tots estos,
ells,
els presidents de les escales
van voler ser socis.
Llavors,
o sigui,
o ser socis,
perdó,
pertany a l'associació.
Llavors,
el que vol ser fa soci.
La quota són 20 euros a l'any.
O sigui,
que amb aquests 20 euros
paguem tot això,
els professors,
la llum,
la neteja,
ho paguem tot.
Llavors,
el que anava amb les festes?
Les festes estan encarades
sempre als nens.
El que obri el llibre
de festes
veurà que per al divendres,
a les 4 a la tarda
comencem
en carreres de patins,
patinets,
bicicletes,
sacs
i després jocs infantils.
Per tots,
per tots els crios.
Tot això a l'Avinguda Andorra,
eh?
Sí,
sí,
es fa el mig
perquè és el lloc,
diguéssim,
més ample,
perquè,
clar,
si ho fas amb un carrer
una mica estret,
pensa que nosaltres
tenim en guany
240 crios per jugar.
Tenim que fer tandes,
sí?
Tenim que fer tandes,
perquè, clar,
no ens hi caben tots.
Ara imagina't,
l'Avinguda Andorra,
l'ample que és,
que és de 4 carrils,
no ens hi caben,
imagina't si ho fem
al carrer,
Joana Juga,
no,
no,
tindríem que estar
tota la setmana
per poder fer
les curses.
I llavors,
ho fem per edats,
o sigui,
hi ha categories
de 0-2,
3-4,
5-6,
7-8,
9-10,
i, no,
10-11-12
i més de 12.
O sigui,
a 12 ja tinguem
per tots ja.
Són curses organitzades,
de 3-2-1
i a veure qui té el primer.
Exacte, sí, sí,
o sigui,
donem premis a tothom,
és a dir,
molt bé.
Sí,
anem,
sí,
ja tenim 240 bosses preparades.
A veure,
nosaltres anem pels locals
del barri,
anem,
vamos,
a tot arreu,
al port de Tarragona,
anem plorant a tothom.
Llavors,
cadascú ens dona...
Esquitxa el que pot.
Sí.
Llavors,
què fem?
Tenim l'Oles,
que és un artista
fent aquestes
birqueries de bosses,
llavors,
o sigui,
fem paradats
i posem amb una bossa
quatre tonteries.
El que hem aconseguit,
una gorra,
una samarreta,
una pilota de platja,
tot així amb bosses.
Llavors,
això els hi donem
a tots els que participen,
perquè primer els obliguem
a apuntar-se,
perquè, clar,
jo necessito fer les bosses.
Si no sé els nens
que m'he curratat,
no sé les bosses
que tinc a fer.
O sigui,
240 criatures,
eh?,
participant en les carreres
i ja només començar divendres,
és això,
tanquen el carrer
quarts de les 3
i a les 4 ja teniu tot això.
Molt bé.
I pensa una cosa
que molts d'estos criatures
corren en quatre coses diferents,
no només una.
Clar.
És a dir,
jo m'he apuntat,
sí,
que tinc quatre anys,
però m'he apuntat
a bicicleta,
patins,
a sacs
i al dibuix.
O sigui,
tota la tarda ocupats, eh?
Tota la tarda,
superocupada.
Escolta,
que teniu capgrossos,
veig,
a l'associació.
Sí, sí,
els van fer manualitats
que es fan a Ller
i els van fer els capsgrossos.
Sí, sí.
Molt bé.
També sortiran, eh?
Sí, sí, sí.
El divendres a les 6.
Sí, sí, sortiran el divendres per allí,
surten per allí,
a més,
diem que surten el divendres,
però el dissabte també,
com fem el parc infantil
i tot això,
també surten,
entraran al cap per allí,
són del barri.
Molt bé.
Són els capsgrossos del barri.
Veig per aquí també divendres
per anar a Popular, clar.
Sí, sí,
això és sempre fent
pàmps tomaca.
Sí, sí.
Fem per tothom
pàmps tomaca.
Concurs de disfresses.
Que és el que té molt d'èxit,
el concurs de disfresses.
Té molt d'èxit.
El que passa és que nosaltres
li diem concurs de disfresses
perquè hi conseguim un patricinador
i ens dona premis.
Però sempre els donem també
un detall a tots
i ja està.
Simplement que pugin allí
a l'escenari,
el nen amb una cara rodona
plena de satisfacció,
allà hi ha un cara més traient
fotos a baix
i els pares.
O sigui,
sí, sí,
és una cosa que té
moltíssim d'èxit, eh?
Molt.
I actuació a la nit.
Sí, després...
Una mica de rebella.
Més cosetes, va,
que dissabte també tenim
el dia bastant complet.
Sí, dissabte també és més
encara pels crios, diguéssim,
a Parc Infantil
pel dematí i per la tarda.
Totalment gratis a tothom.
Què vols dir a Parc Infantil?
Què és?
Doncs tenim,
en guany,
amb la crisi,
tenim quatre onflables només.
Bé,
sí, sí.
Normalment en tenim cinc.
Tenim cinc onflables
i després unes bicicletes i això.
En guany tindrem quatre onflables
i les bicicletes
que també van tindre molt d'èxit.
Llavors això està obert
de...
De les onze fins a les dues.
Sí, de les onze a dotze
i després a la tarda
de quatre a set.
Això és lliure.
Vull dir,
que si qualsevol
nen de Tarragona B
no tindrà cap problema de pujar.
Només li direm
que es tragui les sabates.
Sí, sí, sí.
Res més.
No li preguntarem
ni si és de l'avinguda tal
o de l'avinguda qual.
No, no.
Simplement,
ei, a jugar ja està
perquè per això són els jocs.
Molt bé.
I després feu tallers i manualitats
que això també està molt bé, no?
Exacte.
Sí, perquè tenim un...
Això sí que ho vull dir.
Tenim un esplai
que es diu esplai la grapadora.
En guany fan cinc anys.
Llavors nosaltres fem esplai tot l'any.
És a dir, els dissabtes de quatre a sis
els nens venen i fan esplai tot l'any.
I després al final fem colònies.
Llavors, si es lloguen a casa per all
i es fan colònies amb aquests nens
inclús nens de fora
que si no fem el cupo de la casa
poden vindre perfectament.
Llavors fem colònies al final.
Molt bé.
Jo estic molt content de l'esplai.
Mira, de veritat,
perquè tenim cada...
No ho sé si poden ser uns 40 nens
donant voltes cada dissabte de quatre a sis.
o sigui, l'esplai el que fa és
un itinerari durant tot l'any
no ho sé, per exemple, els egipcis.
Llavors, cada dissabte fan un tema diferent
però sempre interrelacionat amb els egipcis.
Llavors, a les colònies se fa al final
llavors ja ve Nefertitis
ve...
Mare de Déu!
Sí, sí, s'ho monten molt bé.
Ni que tenen que dir que són tots voluntaris
són estudiants
i ho fan per la bona l'arte.
Bé, com tota la Junta
i com tots els que estem allí.
Déu-n'hi-do, esplai l'agrapadora.
Sí, sí, esplai l'agrapadora.
Per això és una joia
que tingueu aquesta articulació.
Doncs sí, va començar una miqueta així
com te diria allò
va vindre un i diu
escolti, per què no fem un esplai?
Tu ets d'esplai?
Perquè jo tinc títol de directe d'esplai.
Diu, tu ets d'esplai?
Dic, home, no se m'havia acudit.
Diu, pues va, no sé què
van vindre quatre o cinc joves més
que estaven en un altre esplai.
Diu, va, dius, un altres va
anem i fem l'esplai.
Va començar una mica en broma
i escolta, i funciona...
40 nens, eh?
Funciona la mar de bé.
Amunt i avall,
perquè un any en tens una mica més,
l'any altre any en tens una mica menys,
però sí, més o menys rondem per aquí.
Doncs també podrà conèixer aquest esplai
perquè també treballen activament
en aquestes festes.
Mira, dissabte a les 11,
doncs això, us organitzen tallers
i manualitats.
Per tothom també?
Per tothom, sí, sí, sí.
No, això no...
O sigui, nosaltres les festes
són sempre obertes a tothom.
Només demanem que s'apuntin
per les carreres,
però el que t'he dit abans...
Clar, per controlar.
Perquè, clar,
tenim que controlar els premis i tot,
perquè a nosaltres ens agrada que...
A veure,
si un nen participa,
que se'n porti un premi.
El que jo no puc és dir-li a un nen
que participa
i després no li diuen un premi.
Això no pot ser.
Prefereixo dir-li amb tot el mal del meu cor
dir-li, no, no pots participar.
Però que després,
quan acabi la carrera...
Tots iguals.
Exacte.
No pot ser.
Anem a dinar, a les dues, dissabte.
Paella, no?
Paella Popular, dissabte.
Dissabte o diumenge?
Dissabte, dissabte.
Bé, jo tinc aquí apuntat dissabte.
Ah, sí, dissabte.
Potser diumenge també, eh?
No, és que passa una cosa.
L'any passat ho vam fer el diumenge
i ens va ploure.
Llavors diuen...
Ep!
En Guany diu,
malestrogueses,
és veritat,
ho vam canviar el dissabte.
Sí, sí.
És popular
i llavors s'apunta tot el que vol.
Nosaltres ho posem tot.
Ells només tenen que portar la gana
i ja està.
Molt bé.
Nosaltres parem taula,
tot.
A més,
tenim un grup de hit-hop
que balla molt bé,
ha ballat per les festes de Tarragona també,
ha ballat a molts llocs,
a Port Aventura també han actuat.
Llavors,
estos fan de cambrers.
Els Chris y Dancers.
Chris y Dancers, exacte.
Que després ballen.
Molt bé.
I durant el dinar fan de cambrers.
Exacte.
O sigui,
us exploteu a tope.
Sí,
són xavalets i xavaletes joves,
llavors inclús s'abasteixen
i tot de cambreres
i sí,
perquè normalment la paella
el que fa és que la gent s'aixeca,
va a buscar el plat i seu.
Doncs l'any passat van dir,
va, ja ho fem nosaltres, va,
així en plan de conya.
I en guany diuen,
no, no, tornarem a fer-ho.
Doncs llavors, mira,
per això dic que la gent
només porta la gana
i no s'ha d'aixecar per res.
Déu-n'hi-do.
Això sí,
hauríeu d'agafar els tiquets,
inscriu-vos per la paella,
ah, sí, sí, això, sí.
Fins a demà,
al màxim.
Sí, bueno,
vam dir,
sí, demà encara en queden unes quantes,
sí,
demà encara es pot apuntar la gent.
Quanta gent preveieu
que menjarà paella?
A veure,
l'any passat érem 100.
En guany baixem una miqueta,
en guany em sembla
que estem ara mateix
pels voltants dels 70 o així.
Però que no hi ha cap problema
perquè a més la paella
la fa a un restaurant del barri.
Val, o sigui,
que pot anar amb la gent.
El puc apretar una mica
i li dir,
va, home,
passa una mica més d'arròs
i dues gambes més,
va,
i llavors,
doncs dius,
cada any,
perquè em sembla mentida,
però el dissabte encara s'apunta gent.
Clar, clar.
Però clar,
si ho tens tancat
ja has de dir que no.
Però encara s'apunta l'última hora.
Per què?
cosí o ha vingut un familiar
i diu,
ah, pues mira,
nosaltres sopem aquí,
ah, i dinem aquí,
vine.
I a veure,
sempre hi ha algú de més.
Amb l'arròs raica,
sempre llarga una mica.
A Grans Trets,
això és el que ens espera,
a part Revella,
a la matinada,
el dissabte.
Anem passant ràpid,
ens queda diumenge.
Diumenge,
diumenge també una cosa
que té molt, molt, molt d'èxit
és el concurs de dibuix.
Sí.
Sí,
que en guany
ho patrocina la farmàcia
que tenim al barri,
la farmàcia Pons-Pons.
Llavors,
tots també tenen
la seva bosseta
amb els detalls
i aquí,
aquí sí que
els hi demanem
que s'apuntin,
però és igual.
La farmàcia
em sembla que ara mateix
ja porta 200 bosses preparades.
Ostres.
O sigui,
imagina't,
i segurament
faltarà alguna bossa.
Clar.
O sigui que...
Clar,
és que a dibuixar
s'hi atreveix tothom també.
Exacte,
té molt d'èxit.
Escolta,
i festa de l'escuma
a les 12.
Sí,
sí,
això també,
això s'ho passa en gran.
Nosaltres diem
que primer els rentem
i després els dutxem.
Val.
Sí,
perquè després de l'espuma,
de jugar amb tota l'espuma,
llancem aigua
i llavors això s'ho passa
allà,
que els hi caigui l'aigua damunt,
sobretot els més petitots,
s'ho passen en gran,
de veritat,
és molt bo.
Molt bé.
Tot de vermut
i ara ja sí que aquí
a dinar cadascú a casa seva
i a les 6 de la tarda
us torneu a trobar
per fer una xocolatada.
Molt bé.
Una xocolatada
per tothom també,
que hi ha amb coca.
Repartiu els obsequis,
feu cantada de baneres.
Sí, sí,
cada any,
això també.
Molt bé.
I a la mitja part
fem roncremat.
Molt bé.
Fem...
Molt bé.
Un roncremat.
I enguany sí que trobarem
a faltar una activitat
que tancaveu sempre les festes
i enguany,
tot i que està el programa,
no podrà ser.
Sí,
perquè ens van avisar
de l'Ajuntament tard.
O sigui,
ja estàvem fora de plaç.
Havíeu de fer un correfoc,
no?
Sí.
El tradicional,
el que feu sempre.
Sí.
El correfoc és una cosa
que s'ha fet
des que som associació de veïns.
és a dir,
la colla de Diables Boramar
del Serrallo,
que ho fa molt bé,
almenys en nostre barri,
ho fa molt bé,
els crios estan entusiasmats
amb ells.
Llavors,
clar,
entre que la Generalitat
ha avisat tard
a l'Ajuntament
o el que sigui
o no ens han avisat
com demana,
hem estat fora de plaç
i no...
Estem parlant
d'una nova normativa
que us obliga
a fer un estudi
del carrer abans
i que no hi heu sigut.
El que passa
que, a veure,
també podíem tindre
un parell d'uïs
perquè si som
l'única associació
de Tarragona
que cada any
fem corre a foc,
que ens demanen
la segurança nostra,
la segurança dels diables,
tindre una ambulància,
tindre guàrdia de seguretat,
a veure,
ho complim tot cada any,
home,
que ara a última hora
ens traguin això
i no ens ho diguin.
Llàstima,
perquè a més ja ho tenim al programa.
Sí,
i per mi
serà molt fotut,
molt fotut demà,
ho faré abans de l'alcalde
perquè no hagi tonteries
perquè l'alcalde
ve cada any
a inaugurar les festes,
jo tinc que dir
a tot el barri
que no haurà correr foc.
Per mi això és molt fort,
de veritat.
És una tradició
molt important.
Perquè no és culpa nostra.
Si nosaltres la caguem,
escolta,
la culpa és meva
i jo surto allà davant,
agafo el micro i dic
eh,
tireu-me tomàques a mi
que la culpa és meva.
No,
però en guany
entre uns i altres
i també nostra culpa,
veiem,
perquè poder,
podíem,
el secretari va entrar,
el que passa
que em sembla
que hi havia 25 folis
a les Reus
amb això que vam treure.
Llavors,
potser nosaltres
també ho vam passar
una mica per damunt,
el que sigui.
Però jo crec
que ens tenien
que haver avisat
perquè saben
que ho fem cada any.
No desistiu,
però sou molta gent
amb molta empenta
i fareu aquest estudi
del carrer
i l'any que ve
tornareu a tenir
correr focs.
Segur.
Des d'aquí
ja els hi puc dir
a tot el barri,
als nens sobretot,
que haurà correr foc.
Molt bé.
Pere Calvet
és el president
de l'Associació
de Veïns de Tarraco
que ja veieu
que és una associació
que aglutina
molts més carrers
que l'Avinguda Andorra
que fa una mica de nucli
i que aquests dies
la trobareu allí,
serà el nucli
de la festa
des de divendres
fins a diumenge.
Felicitats a tot el barri
i que us ho passeu molt bé.
Moltes gràcies a vosaltres.