Marc, Vallverdó, què tal? Molt bon dia, benvingut.
Bon dia, com estem?
Molt bé.
Estava mirant aquestes parets que tenim aquí a la ràdio,
estava mirant aquestes parets de color groc,
i pensava que potser per aquí quedaria bé un toc de color.
Segur, quan volia.
No trobes que...
Jo vingui aquí i us ho d'acord tot.
Alguns presentadors som al micro,
el Lluís Comas o el Joan Maria Bertran,
que estan a la part tècnica, allò tocant botonets.
Quedaria bé, no?
Perfecte.
Quedaria bé, però no quedaria tan bé com la paret del vapor,
que has estat fent un mural,
home, un mural gran, eh?
Hem vist alguna fotografia.
Com ha anat, eh?
És a dir, com t'ha fet l'encàrrec?
Tu ets estudiant de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació,
eres alumne, exalumne,
i et truca d'un dia i t'encarreguen això, no?
Com va anar?
Sí, bueno, va contactar amb mi el Lluís Valar,
que precisament ha estat.
Ara us ha trobat, eh?
Ara estàvem rememorant aquest moment
quan el Lluís Valar ha sortit d'aquí
per la bombardeix de Tarragona.
I em van comentar que el Jardins Vapor,
el jaciment aquest arqueològic,
doncs que hi havia una paret
que estava allí buida, sense, bueno, grisa,
i que hi volíem ficar alguna cosa
per tal d'evitar, en certa manera, no?,
que anessin allí i fessin qualsevol pintada
de gamberros, per dir-ho, d'alguna manera, no?
D'alguna manera tovada, eh?
I al mateix temps, doncs, aprofitar per fer una mica
una funció pedagògica, no?,
i il·lustrar, doncs, el que hi havia al jaciment.
I, bueno, doncs, a partir d'aquí vam anar treballant
en el projecte, va entrar el Ferran Gris, també,
que va fer el disseny de la font,
el que és l'element central, no?, del mural,
i, bueno, jo al mateix temps, doncs, vam, bueno,
el disseny, a veure, el formen també un context, no?,
que és el que seria el por en època romana,
ja que la font aquesta formava part
del que és la façana marítima.
I, bueno, doncs, a partir d'aquí ja va ser
un cop fet el disseny, anar a la paret i endavant.
I començar, eh?
Quants dies has triat a fer aquest mural?
Com ha anat la realització, diguem-ne, l'experiència?
Doncs han estat, més o menys, uns 15 dies,
i la veritat és que l'experiència és molt maca,
perquè treballar al carrer, doncs, sempre
tens el contacte aquest amb la gent, no?,
va passant per a llit, van comentar, no?,
i això què és, i què tal, i què bé, o què malament,
o, clar, això no et va donar el seu punt de vista, no?,
i és molt interessant, i és enriquidor.
que et van preguntant, no?, què s'està dibuixant aquí, no?,
què passarà aquí?
Clar, clar, les primeres mirades són d'allò de desconfiança,
ui, aquest ja ve aquí a embrutar,
després ja comença a picar la curiositat, no?,
i després ja et venen allò, hosti, encara no està acabat?
Però si això ja està perfecte, no?, vinga.
I jo, no, no, encara falta una mica.
I l'acabat com és? Com ho definiries?
A veure, definir una imatge per ràdio és difícil, eh?
Uf!
S'ha fet molt càrrec, però ja dius que hi ha aquesta font,
que és una font romana, no?, perquè, de fet,
has tingut un assessorament durant aquest temps a nivell arqueològic, no?,
t'han dit més o menys com eren a l'època, no?,
suposo que també has vist imatges, no?
Sí, sí, sí, clar, primer em vaig documentar una mica, no?,
bueno, em van estar explicant com era,
té una forma així com de temple, no?,
són sis columnes en forma circular,
amb una coberta,
i, bueno...
No, no, t'has anat documentant,
s'ha dit, has anat fent una feina, doncs, que, en fi,
que ha estat, que hi ha hagut un rigor darrere, no?,
que t'has hagut d'informar, assessorar...
Sí, i, bueno, això, al final,
la col·laboració de Ferran Gris, doncs,
ha estat molt important, no?,
perquè ell, precisament, és el que ha fet el disseny
de l'element aquest central.
Quan es fa un mural tan gran,
perquè quants metres té d'allargada aquest?
Això és uns sis i mig per tres,
sis i mig per dos i mig, o tres.
O sigui, com es comença?
Perquè no és agafar l'espray i començar a pintar, no?
Home, sí.
Però abans...
Clar, clar, sí.
Estirar...
Bàsicament sí, eh?
Fem un espray...
Sí, tenir-ho molt clar, no?,
sempre és difícil, no?,
el passar del format petit, no?,
un format d'ina 4,
alguna cosa així molt a l'abast de la mà, no?,
passar un format a gran escala, doncs,
té les seves dificultats,
però, bueno, és agafar-li també el truquillo, no?,
com tot.
Però vol dir que tens que anar passant escala, no?,
anar prenent mides, no?, distribuït...
Bueno, és més...
Jo ho feia molt tot amb alçada, no?,
a vista.
O sigui, vas fent, et vas apartant,
per tenir una visió global,
i a partir d'allí, doncs, vas treballant.
És a dir, que tens fer-me la imatge...
La imatge mental...
El mental, no?, el cervell,
i a partir d'aquí la vas visualitzant a mirar que la fas, no?
Sí, sí, sí, clar.
I va sortint.
Vas avançant, vas...
Sempre, clar, sempre ho pots rectificar, no?
O sigui, això...
També es traurà la por, aquesta de...
Ui, sí, m'equivoco.
No, no t'equivoques, sempre...
És un procés constant d'equivocar-te,
rectificar, canviar...
Ho adaptes...
Fa molt que te diguis al món del grafit?
Doncs ara deu fer ja uns set anys o així que vaig començar.
I diries que el que has fet fins ara és molt diferent a aquest mural, per exemple?
O hi ha alguna semblança amb alguna de les que hagis fet,
o amb algun dels murals que hagis fet?
No, és molt diferent.
Realment, clar, bueno, vaig començar com, suposo,
com la majoria de gent que comença amb el tema del grafiti,
que és a partir de lletres, firmes i tot aquest món, no?
I a partir d'aquí, doncs, ja et va sortint dels marges aquests de la lletra,
o sigui que al final, tancar-te allí, doncs, no serveix, no?
T'acabes obrint a tot tipus de dipuix i de dissenys de murals.
Quan has fet?
Quan has fet?
Ni idea.
He perdut el compte, no ho sé.
Però ho vull dir que estem escampats, no?
Sí, estem bastant així al territori i tot.
Tampoc m'han anat molt lluny, però sí, sí.
Tornant a aquest mural, dues setmanes, no?
Com deies, els veïns van passant per allà,
per sonar el vapor, et pregunten,
i bueno, i tu ho vas fent, vas anar treballant,
vas anar fent aquest gran mural.
Hi ha la font central, una mica,
d'aquesta font romana central,
i la resta d'aquests sis metres,
què hi podem veure?
Doncs allí hi ha una reconstrucció
hipotètica del que és el por en època romana.
Que, clar, com jo comentava abans,
tot el conjunt aquest de la font
forma part del que s'anomena la façana marítima, no?
Que és la porta d'entrada a la ciutat,
en època romana, no?
I és la visió que tenien la gent quan entrava, no?
Que era la principal via d'entrada.
I això és el que anomenen la façana marítima.
L'has fet en perspectiva,
com si es veiés de dalt, o com és la...?
He intentat més o menys buscar una perspectiva
bastant a punt de vista humà, no?
O sigui, més o menys a metro i pico, no?
O sigui, com tenir una mica la sensació
que estàs dins.
Espraix, no?
Has fet servir?
Sí.
Bé, és una mica tècnica mixta, no?
Explica'ns la tècnica una mica de monografia.
Per qui no la coneix?
Bé, en aquest cas he utilitzat
primer pintura plàstica, no?
Típica pintura de paret,
per donar-li jo els primers tocs de color,
comences a fer les primeres taques,
perquè, bé, és una forma ràpida
d'omplir grans espais, no?
Amb rodillo, típic rodillo de casa.
Pint de paret, eh?
Pint de paret, tal qual.
I després, doncs, ja, amb l'espray, no?
Això, anar treballant, anar fent zones ja més petites,
més concret, tot, no?
Són moltes capes, o sigui, no és només un color,
hi veus un marró, però no,
n'hi ha 25, saps?
I això, i a poc a poc.
Al final de tot, quan ja s'ha acabat,
i poses la firma, no, s'ho poso?
Sí.
Com és la firma teva?
És un nom, una lletra, un...?
Ui, no, no, no.
Marc Vallvardó.
Una rúbrica, sí.
Marc Vallvardó, la firma.
Poses alguna capa protectora,
perquè, no sé, per la intempèrie, per...
En principi, en aquest tipus de clima que estem aquí,
no és necessari.
Amb el mateix esprai,
les pintures ja específiques per carrer,
doncs ja t'aguanta.
Sí que en climes més extrems,
doncs sí que es fiquen després capes allò de protecció,
però aquí tenim un clima molt temperat,
molt agradable i no cal.
Qui marca tendència en aquest món,
el món del grafit?
Cap on mires, tu,
quan busques allò d'inspiració
o noves formes de fer?
Suposo que, com tot món,
deu haver-hi, no sé, revistes especialitzades,
els cracks a nivell internacional que triomfan, no?
Ara, com moltes coses,
es tira de Facebooks,
reds socials,
i aquí és on trobes influències,
inspiracions,
hi ha pàgines que cada dia
t'estan penjant uns murals
que caus de culaterra,
és que impressionants,
i aquí és on veus influències,
on veus el que fa la gent,
i és el que t'influeix i t'inspira, no?
Ho sentiu una mica furtius,
en algun sentit?
Sí.
Sí.
En realitat,
el cas dels Jardins Vapor
per mi és un orgull
i és un cas extraordinari, no?
Perquè normalment,
per pintar,
pintes el carrer
i la gent et tracta de banda
de qualsevol cosa, no?
I realment,
no el vas allí destruir,
ni molt menys, no?
Vas a fer una aportació a la ciutat,
a fer un regal,
en certa manera.
i hi ha molts pocs espais
aquí a Tarragona
on puguis fer aquest tipus d'acte,
així...
És un acte benèfic,
en certa manera, no?
És un regal.
I sí,
ens sentim mig perseguits,
tampoc...
Bueno,
allí ja depèn de cadascú,
no?
del que fa.
Jo tampoc defenso
que es pinti qualsevol façana
de qualsevol manera, no?
Però sí que hi ha molts espais
que estan buits,
parets grises,
mitjaneres d'obres...
Hi ha mil espais
que es podrien pintar
i podrien donar vida
a la ciutat.
Ara, mira,
m'estic pensant
en l'entrada
del Parc Insavedra, no?
Que es va pintar
a banda i banda, no?
I el Sostre, també, crec,
no?
A recordar?
Sí, potser.
I és un bon exemple, no, aquest?
Sí, sí, sí, clar.
Qualsevol iniciativa d'aquest tipus
és fantàstica.
O sigui,
s'ha d'aprofitar, no?
Però...
Clar,
calen més.
Falteria un espai.
Per tant,
reclamen des d'aquí, no?
Amb més espais
per poder fer grafit.
I de manera més lliure, no?
Perquè sí que hi ha
la iniciativa dels murs que parlen,
que està molt bé,
però...
ha de ser més lliure.
Això d'haver de...
demanar el permís
per tal paret, per tal...
No, o sigui,
que hi hagi certes parets,
com la de la Renfe
d'aquí baix a Torre Jordi,
que és fantàstic, no?
Que pots anar allà i pintar
i no hi ha cap problema.
Doncs...
I ja els propis grafiters, no?
Ja s'organitzen.
Ja quan hi ha un mural acabat de fer,
doncs allò es respecta.
fins a cert temps, no?
I quan ja han passat uns anys,
ja comença a estar allò fet pols,
doncs ja arriba algú
i pinta a sobre.
I, en certa manera,
aquest caràcter efímer de l'obra
doncs és precisament també
el que li dóna la gràcia, no?
És una galeria d'art
constant...
en constant moviment, no?
Constant transformació.
Perquè ara, per ara,
on aneu a pintar?
Doncs ara,
tenim el mural aquest d'aquí baix,
ai, el mural aquest d'aquí baix,
de les vies,
i el francolista és així,
un terreny així mig...
que sí, que no,
que no s'acaba de saber què passa.
La gran paret, diguem, no?
Sí.
La gran paret, aquella separadora, eh?
El francolista és a les dos bandes de baix.
Allí, cap al final,
deien que això formava part dels morts que parlen,
que es podia pintar,
que no sé què,
però, clar,
queda la incertesa, sempre, no?
Sí.
Però, bueno.
Per clar, si tu estàs pintant una paret
de, no sé,
de domini públic
i t'enxampen,
què et passa?
Bé, suposo que, clar,
una denúncia,
jo, per sort,
d'aquestes no en tinc cap,
però, sí, sí,
una denúncia
i em pertinen molt,
suposo.
Sou gaires a Tarragona Ciutat,
els que esteu trobant
i es veient?
Doncs, ja,
hi ha bastant de moviment,
sí,
i pujant noves generacions,
ja,
hi ha bastanta vida,
sobretot,
potser cap a Reus
encara n'hi ha més,
que a la pròpia Tarragona,
no?
No sé si és que està,
no sé,
no sé exactament per què,
però hi ha molta vida
a Reus de grafiti.
Tu vas estudiar
a l'Escola d'Art d'Inseny
de la Diputació,
què vas estudiar allà?
Vaig estudiar pintura moral.
Sí, pintura moral,
ja anaves encaminat, eh?
Sí, sí, sí.
Ja ho tenies clar, no?
Sí, sí, sí,
ho tenia claríssim.
Jo vaig començar
amb el grafiti
i a partir d'aquí,
doncs, ja,
bueno,
em vaig endreçar tot
per qualsevol tipus de moral,
no?
I ara et dediques
al món del tatuatge?
Sí, ara he fet
que també és art, no?
Sí, he fet un canvi
de paret per cos humà
i bé,
la veritat és que
molt interessant també,
ara just començo,
estic començant aprenent,
aprendre a Torre d'en Barra
amb un estudi allí
a l'Escola Garden
i la veritat que molt bé,
una experiència
molt maca també
i, bueno,
una tècnica més,
la veritat.
O sigui, al final
és plasmar la teva idea
amb qualsevol tècnica,
no?
Qualsevol cosa és vàlida.
Clar, suposo que
en el món del tatuatge
tu has de fer primer uns dissenys,
no?
I oferir-los
amb el client,
no?
Amb qui vol...
Sí, clar,
té una...
Té una visió més...
Una sortida més comercial,
no?
En certa manera,
perquè el tema del moral
és molt difícil.
O sigui, ja directament,
si per pintar el carrer
ja tens problemes,
doncs imagina't
perquè algú t'encarregui
alguna cosa, no?
Fas una festa.
I, en canvi,
el tatuatge,
doncs sí que té una sortida
més comercial, no?
I bé,
jo m'he de guanyar la vida
amb alguna cosa
que em ve de perles.
Escolta,
a nivell fora d'aquí,
diguem-ne,
en part d'arreu,
però més lluny,
diguem-ne,
on està la meca
del grafit?
Aquell lloc
que tothom vol dir
anar-hi algun dia
per veure el moviment?
Clar,
el moviment
neix a Nova York.
Suposo que
és el punt
àlgid, no?
Del graffiti,
però, bueno,
per Europa,
la veritat és que hi ha
a Alemanya
hi ha moralistes
boníssims,
França també.
Europa en general
és un lloc boníssim
pel grafit.
I s'han fet
de molt grans,
no, també?
Sí, bueno,
impressionants.
Últimament,
això,
a través de Facebook,
no,
es veuen
murals
de façanes
d'edificis sencers,
no?
Que això jo crec
que fins ara
no s'havia fet mai.
O sigui,
no sé exactament
per què,
però s'està tirant
a murals
molt, molt, molt,
molt grans.
Home,
aquí a Tarrona
tenim, per exemple,
el trompele
del Carles Arola,
no,
darrere la passa de la font,
no,
que hi ha passant
d'edifici.
Seria una mica
fer això,
però amb grafit,
no?
Sí,
clar, clar,
o sigui,
al final,
bueno,
per mi,
allò pràcticament
es pot considerar
un grafit.
O sigui,
per mi,
bueno,
sí,
hi ha gent que considera
grafit que sigui
spray,
que siguin lletres,
per mi,
al final,
és un mural.
I,
bé,
el de l'Arola
és fantàstic,
aquell mural.
El del vapor
ja està,
per tant,
llest,
eh?
Està llestit.
Tothom que vulgui veure'l
ha d'anar fins allà baix,
baixar per les 100 escales,
no?,
mecàniques.
Sí.
I seria baixant les escales mecàniques
on el trobaríem,
baix de tot?
A la dreta,
que deixi una mica amagadet,
o sigui,
just baixar a mà dreta.
Molt bé,
escolta'm,
Marc,
doncs,
a veure si n'arriba
molt més com aquest,
no?
A veure,
sí,
sí.
Allò que deies,
que no és gaire habitual,
no?,
que et truquin per fer un mural,
una institució,
escolta'm,
que et vinguin molts més com aquest
i que et vagi molt bé.
Molt bé,
gràcies.
A veure.
Vinga, Marc,
gràcies.
Gràcies a tu.
Gràcies.