...
Seguim endavant el Matí Tarragona Ràdio
en aquesta jornada de dixous,
un dia en què estem tots pendents del cel,
de com evoluciona la meteorologia.
En aquest dia gris, etapa, tenim un cel que augura pluges,
com diuen també des de la serrament de la gent de Catalunya.
Avui, en aquesta hora, tanquem el cicle d'entrevistes
amb els portaveus municipals,
ho fem en conversa amb el tinent d'alcalde de Medi Ambient,
Llicències, Mobilitat i Cooperació, Begoña-Floria.
Aquí podem saludar Begoña-Floria, molt bon dia.
I benvinguda al Matí Tarragona Ràdio.
Benvinguda, perdó, ben trobada, volia dir, ben trobada.
S'acaba d'anunciar, ho estan fent els seus companys de Consistori,
que s'està prestenerà Fill de Caín, la pel·lícula de Jesús Montllagó.
A més a més, vindrà el José Coronado i la resta d'actors
el propi 10 de maig a Tarragona.
És una molt bona notícia perquè, a més a més,
va en la línia de situar Tarragona en el mapa,
en aquest cas cultural, a nivell nacional i internacional,
i per tant estem treballant en la bona línia en aquest sentit.
Jo crec que Jesús Montllagó és un gran creador,
que és un dels valors que tenim com a ciutat,
de persones que s'estan projectant amb molta emprenedoria
i amb molta força en el món de cinema, que ara no és fàcil,
que ara no és fàcil i, per tant, té doble valor, perquè ens entenguem,
i el fet que, a més a més, aconsegueixi situar Tarragona
en aquest nivell, doncs, és un valor,
és molt positiu per a la ciutat.
És una notícia més de l'àmbit cultural,
doncs, que també es referia al cinema,
que es protegeix terrenament, perquè també recordem
que la pel·lícula que la que estava treballant Vigasluna
també, en part, es va dir que es filmaria a Tarragona,
a més a la platja llarga, en concret, no?
Sí, el Macanuscrit, del segon origen, sí.
Enhorabona, l'àmbit que ens somriu la cultura, si més no.
Bé, i també, doncs, una feina d'aquests anys,
del Tarragona Film Office,
de potenciar la ciutat com a plató,
perquè ens entenguem no només de pel·lícules,
també d'anuncis i de...
Tenim una ciutat, un patrimoni, una llum,
uns espais que són realment adients, no?,
per poder fer tot aquest tipus d'accions
i és una feina de formigueta,
perquè ens entenguem, però que està traient el seu suc.
Parlem de diferents àrees
de les quals s'han tret responsabilitats.
Hi ha una, l'àrea de medi ambient,
que inclou les platges,
de la qual ara en parlàvem a la Tertúlia fa una estona,
i també en parlàvem ahir
amb el president dels càmpings tarragonins,
en Joan Antoni,
amb un programa especial que vam fer
des del càmping Les Palmeres.
Ells van dir que els hi agredia
que la platja de la Miracle es potenciés,
la zona de la Miracle,
amb una mena de beach club,
tot i que posaven com a exemple
algunes zones de Venècia o d'Itàlia, fins i tot,
que pogués haver servei de cara als banyistes,
com gandules, vestidors...
També valoraven el fet que l'Ajuntament,
que casa vostè ha aconseguit el tema
de les guixetes a cinc anys vista,
deien que això és una bona notícia també pel sector.
Estem treballant amb la millora del litoral
des de fa temps,
i cada cop fem un punt més avançat
en aquest sentit.
Hem passat de dues platges amb bandera blava a quatre,
una de les últimes va ser de marit,
l'any passat, precisament,
i estem guanyant en qualitat,
i és veritat que hi ha hagut alguns aspectes,
en aquest cas la platja del Miracle,
que és una platja molt urbana,
amb dificultats d'accés a peu
i de connexió amb la ciutat,
i amb alguns elements,
com aquesta plataforma de formigó
que tenim al damunt,
que fan difícil que ara mateix
sigui una platja atractiva,
per lo maca que podria arribar a ser.
En aquesta línia,
qualsevol proposta de millora,
l'Ajuntament la veu bé,
evidentment sempre preservant
que una platja ha de ser un espai públic
i d'ús ciutadà,
però que aquest fet que és una platja urbana
i que pertany a estructures properes
que permeten fer iniciatives d'aquest tipus,
atractives també pel sector turístic,
la veritat és que és una línia interessant
per explorar.
El que passa és que són projectes de cuina lenta,
que el que cal és veure
que l'objectiu comú el tenim clar
i a partir d'aquí anar veient com es pot concretar.
A priori, com dic, bé,
ja haurem d'anar cuinant-ho
perquè puguem veure les possibilitats reals.
De fet, ara el seu company Javier Villalbañor
deia també la tertulia
que això que s'ha d'anar passa a passa,
és a dir que primer el tema accessos...
No li he sentit, però coincidim.
A veure què passa amb edic,
a veure què passa amb tot el tercer fil.
La permeabilitat d'aquesta platja és un tema que ens preocupa,
però en realitat vull dir que la gent pugui arribar de forma fàcil
caminant o amb bicicleta o amb altres mecanismes.
Ara mateix l'accés és difícil
i per tant la plataforma de DIF
que entra dins de les negociacions
d'aquest tercer raïl,
que nosaltres insistim que ha de ser provisional,
però que evidentment hi serà de forma ràpida
i en aquest sentit la ciutat ha de poder tenir
doncs alguns contraprestacions
per aquest esforç que farem.
Les passarel·les que han de donar permeabilitat
al cas Corbà amb la platja del Miracle
en part dels dos extrems del balcó,
perquè ens entenguem,
són importants
i jo crec que això també farà que sigui una platja
encara més urbana
i per tant que l'haguem de posar més en valor
del que tenim ara.
De fet, si no feien les supervisions,
la ministra de Foment estarà dilluns
segons les jornades al port.
Què li demanarien des de l'equip de govern?
Les jornades al port de periodisme, per ser.
I sobre el futur del periodisme.
La primera línia, sí, sí.
Sí.
Bueno, demanar simplement
que el seu compromís amb Tarragona
sigui un compromís de mantenir
el nivell d'inversió
que Tarragona ciutat
i que tot el territori mereix,
sobretot, entre altres coses,
que s'acabi la 27,
que és un tema fonamental
de connexió amb el port
amb tot l'eix mediterrani
i que l'autovia cap a Montblanc,
perquè ens entenguem,
i que és un tema pendent
des de fa temps
i que hauria de tenir
una embrensida forta.
Aquesta és una infraestructura important
i és una infraestructura estratègica
que porta massa retard
i que hauria de ser
absolutament prioritària, no?
I fer que no s'aturin les obres,
que s'acabi d'una vegada per totes
i que aquesta sortida viària
per tota l'àrea logística
del que és el port
i el que és la pròpia ciutat
cap a l'eix de l'Ebre,
cap a l'eix de l'Ebre,
doncs, ja sigui una realitat.
A banda d'això,
evidentment,
la provisionalitat del tercer rai,
que és quelcom
amb el qual hem insistit moltíssim,
i també que hi hagi
una aposta
forta,
i en aquest cas també
contra la Generalitat,
com s'ha fet ara mateix
a Girona,
amb el tema de les rodalies,
on és l'Estat
que ha assumit
la gestió de les rodalies,
mentre la Generalitat no...
Aquí tenim possibilitat
de fer un sistema de rodalies
en les comarques de Tarragona,
en l'àrea del camp principalment,
del camp de Tarragona,
l'àrea central,
amb les pròpies vies que tenim,
tampoc cal fer
grans invents,
perquè ens entenguem,
tenim vies
que amb una integració tarifària
amb el bitllet de l'autobús
es podria fer de forma
més o menys ràpida,
perquè sé que la Generalitat
està per la labor també,
si no ha canviat
les seves prioritats,
perquè haurem de veure
també com queden
els pressupostos d'enguany,
perquè l'any passat
va haver-hi una rebaixa
importantíssima
a l'àrea de política territorial
i de cara
als pressupostos del 2013,
que encara no estan aprovats,
també es preveu
i haurem de veure
com afecta això
als projectes
que hi havien en marxa.
Però la integració tarifària
juntament amb un sistema
de rodalies
que si el gestionen
com igual que s'ha fet a Girona
des de l'Estat,
d'acord amb la Generalitat,
durant un període transitori
podria ser realitat aviat,
aquestes serien demandes
que cobreixen
els dos aspectes.
Una,
com deia,
l'autovia de Montblanc
o el Tercer Rail,
a l'aspecte més industrial
o més empresarial
o més de l'empresa logística,
que també és activitat econòmica,
i l'altre,
de les rodalies,
que incideix directament
en la mobilitat
de tot aquest territori
i, per tant,
en la vida,
en el dia a dia
de les persones
que s'han de moure
perquè en l'àrea
de les comarques de Tarragona
i en l'àrea del Camp de Tarragona
més estrictament,
ens movem molt
i hi ha una mobilitat
molt alta
que hauria de millorar molt.
Torno al miracle,
si li sembla,
perquè també s'ha apuntat
a la tertulia
que ja no és ben bé
un projecte,
s'ha fet un procés,
com deia vostè,
a llarg termini,
per tal de poder
deshabilitar,
no sé si deshabilitar,
desmuntar,
treure,
desfer l'estructura
que hi ha,
el miracle.
És complex,
ja ho han dit,
també la tertulia,
i seria,
en qualsevol cas,
un projecte a llarg termini,
hem parlat directament
de Mamotreto.
Seguim la conversa
amb Begoña Florier,
estàvem parlant
de l'estructura
del miracle
de la part superioca,
com deia Begoña Florier,
no pot aguantar pes,
és a dir,
una estructura que és flotant.
No és que ben bé
sigui flotant,
és que és molt alta
i sí que té
una part de terra flotant,
però a més a més
les,
no sé com es diu
tècnicament,
les vigues,
que suporten
l'estructura de dalt,
són molt altes.
Bé,
la veritat és que
en definitiva,
vam estar parlant
amb el responsable
actual de costes,
amb el senyor Bon Dia
del Ministeri,
i ells mateixos
també tenen un informe
que aquella estructura
per passar alguna cosa
caminant,
doncs sí,
però per ubicar coses
al damunt
és molt complicat.
Per tant,
qualsevol activitat,
fins i tot una concentració
per fer una festa,
doncs bé,
diguem-ne
que no és
el més adequat del món.
Per tant,
amb aquest plantejament
que,
diguem-ne,
d'inutilitat
de l'espai,
d'acord,
perquè sí que la gent
passeja caminant per dalt
i baixa,
però allò seria el seu
que fos una plaça pública
on no es poguessin fer activitats
i pogués posar una furgoneta
per descarregar un escenari,
perquè ens entenguem,
això no es pot fer.
Bé,
doncs vam obrir la porta
ja fa uns quants mesos
a començar a pensar
de quina manera
això es podia resoldre.
Ha de ser sense cost,
el desmuntatge,
i per tant hem de pensar
diferents alternatives.
Estem en aquesta fase,
tampoc hi ha res més,
vull dir,
estem en una fase
de reflexió,
el que sí que crec
és que seria bo,
perquè a més estèticament
no és una obra
que la ciutat estimi,
vull dir,
que agradi,
i per tant,
bé,
jo crec que trobarem
alguna via.
Dit això,
parlem,
si els sembla,
la mobilitat,
hi ha novetats
de cara a la setmana vinent
o de cara als propers dies?
Sí,
la veritat és que,
de fet,
ahir,
precisament,
vaig acabar
el que és
la campanya
d'informació ciutadana
a tota la nova zona
que començarem
a regular,
a pintar
a partir del dilluns vinent,
del dia 29,
que és el seguiment
de la fase 1
entre Marquès de Montoliu
i l'Avinguda d'Andorra,
ja han fet la part
d'informació ciutadana,
s'estan fent
les últimes revisions
tècniques de l'espai
i dilluns començaríem,
seguiríem,
diguem-ne,
amb la part de la regulació
que vull recordar
que és la part
més
més important
d'atacar
perquè els problemes
que ens generen
la congestió viària
i els problemes
d'aparcaments
són els que generen
després més problemes
a tota la resta
de mobilitat.
A Tarragona,
centre,
només hi ha 5.129 places
d'aparcament
en superfície,
ni una més ni una menys
i en canvi
n'hi ha 40 i escaig mil
cotxes empadronats,
o sigui,
només amb els veïns
són nou cotxes per plaça,
perquè ens entenguem,
si tothom volgués aparcar el carrer
són nou vehicles per plaça.
Això és el que provoca
aquestes dobles fileres,
cotxes que ocupen
guals
o passos d'avianants,
inseguretat,
congestió,
i això és el que
amb la zona 2
ja l'hem acabat
i ja han començat
a veure els beneficis.
De fet,
el retorn
que estem tenint
de la gent
que viu
en aquestes zones
i també
de com està funcionant
el tema,
encara no amb dades
objectives
des d'un punt de vista
quantitatiu,
però sí
amb percepcions,
per exemple,
els conductors d'autobús
que veuen
que en aquesta zona
ja hem regulat
la zona 2
que és la zona
de peralta
i voltants,
ja es comença
a veure
una millora important
de la congestió
del trànsit
i que per tant
ara anem seguint
per la zona 1
fins a Avinguda Andorra
en aquest cas
i després
continuarem implantant.
En paral·lel a tot això
avui mateix
també
ja tenim
una reunió tècnica
per començar
a revisar
tot el que són
els itineraris
d'avianants.
Vull recordar
que el pla de mobilitat
té set àmbits de feina
i un d'ells
també és els avianants
i per tant
itineraris
que cal revisar
des del punt de vista
de pintura
de senyalització
que les voreres
estiguin correctes
i també farem
un pla de treball
en aquesta línia
dins del propi
pla de mobilitat
i que els aparcaments
de bicicleta
acabem començant
a instal·lar
en el mes de febrer
que són 100
de nous
ja s'han acabat
d'instal·lar
i bé
ara el que cal
també és
revisar una mica
la normativa
de la bicicleta
que com a moltes
altres ciutats
hem de posar
una mica de fil
a l'agulla
de revisar
com volem
que es mogui
la bicicleta
a casa nostra
aquest és un tema
que mai s'ha tractat
diguem-ne
de fons
i requerirà
també un debat
i diferents aportacions
tant tècniques
com dels usuaris
ahir l'alcalde
deia que hi hauria
un pàrquing dissuasiu
a la zona
de l'escola oficial
d'idiomes
a la futura seu
de l'EOI
un pàrquing dissuasiu
pels alumnes
que vinguin
especialment els que vinguin
de fora de ciutat
li volia preguntar
sobre això
i també sobre
el tema
d'ajut
de l'aparcament
de Joan XXIII
en l'aparcament social
de Joan XXIII
la zona 3
que és on
està l'escola oficial
d'idiomes
hi ha un solar
municipal
que el que farem
és
que sigui un aparcament
dissuasori
perquè a més a més
és perimetral
perquè ens entenguem
i per tant
entra dins de la política
del pla de mobilitat
tot el que són
les àrees perimetrals
és on volem
que els cotxes
acabin quedant-se
i no entrin
cap al centre
i per tant
en aquella zona
al carrer Reial
seria el límit
una mica del perimetre
abans
tota aquella zona
de fet els veïns
d'aquella zona
ja han demanat
que a veure ja
quan arribem allà
perquè entre altres coses
ja tenen aquesta pressió
que tothom deixa els cotxes allà
i és molt difícil aparcar
estem buscant
dissuasoris en genèric
i un dels que
també hem posat en marxa
que no és ben bé
un dissuasiu
des d'un punt de vista
de parking en superfície
però sí que és un dissuasiu
des del punt de vista
del preu que li donarem
és l'aparcament
de Joan XXIII
que ja està en marxa
els nous abonaments
uns abonaments
que són preus
socials
vull recordar
que aquest pàrquing
és un pàrquing
que té 488 places
és a dir
és molt gran
soterrat
davant de l'hospital
al voltant seu
hi ha 900 places blanques
és a dir
que és un pàrquing
que no té massa sentit
dins de l'hospital
hi ha un altre aparcament
hi ha una zona taronja
vull dir que
no és un pàrquing
que si l'Ajuntament
hagués volgut construir-lo
com a mínim
aquest equip
l'hagués fet
ara bé
ens el vam haver de quedar
perquè allò era
de l'Ubassa
amb una unió temporal
d'empreses
amb l'Ajuntament
de l'equip anterior
en aquest cas
l'Ubassa
va fer fallida
hi havia un aval solidari
que l'Ajuntament
havia de pagar el deute
igualment
i al final
ens l'hem quedat
per tant
tenim allà
una estructura
de 488 places
que des d'un punt de vista
de mobilitat pública
no té cap sentit
i que per tant
el que hem fet
és reinventar-la
com a dissuasiu
soterrat
per tota aquella gent
que necessita
deixar el cotxe
tot el dia
o que treballa
a la ciutat
perquè a més
per davant
passen 6 línies
d'autobús
amb una freqüència
que en hores punta
és de cada 7
entre 7 i 10 minuts
amb la qual cosa
està ben connectat
aquell pàrquing
amb altres punts
per tant
les tarifes
que hem posat en marxa
que ja estan en vigor
són de 20 euros
12 hores
de dions a divendres
de 8 a 8
i o de nit
de 8 a 8 també
20 euros
o 38 euros
tot el més sencer
això
qui tingui interès
ja pot anar
al pàrquing de Saavedra
i pot donar-se
d'alta com a abonat
de fet
ja estem fent
uns quants
últimament
doncs
aquest
el de davant
de Joan 23
el que està soterrat
davant de la plaça
sí
que és soterrat
és que és molt gran
té 4 plantes
té 4 plantes
i que
ja dic
488 places
evidentment
aquests abonaments
seran fins que
s'esgotin les places
però que
en qualsevol cas
és un aparcament
que no tenia sentit
com a aparcament
pròpiament dit
se'ns acaba el temps
se'ns queda
pràcticament
un minut
no sé si
hi ha alguna novetat
del tema
autobusos
les càmeres
estem treballant
encara tècnicament
amb això
són processos lents
i per tant
no
no ho tenim encara
implementat
però estem
treballant
amb aquesta línia
i també
amb la línia
de millora
de la informació
a l'usuari
però en qualsevol cas
quan tinguem notícies concretes
no patiu
que les donarem de seguida
Begoña Flòria
per cert
demà t'artulio
de Portaveus
sí
demà t'artulio
de Portaveus
tornem a escoltar
a Begoña Flòria
gràcies per acompanyar-nos
i en fi
anirem parlant
anirem versant
més temps
gràcies a vosaltres
gràcies