Seguim endavant el matí d'Aragona Ràdio
i ara parlem amb la Luisa González,
la tarragonina que ha guanyat el Premi José María Pareda
amb la seva novel·la
per a Elisa, un premi
que atorga el govern de Cantàbria,
un premi important,
els seus responsables han explicat
aquest mateix dilluns que el juratge de Cantà
apareix una obra atractiva
i de gran intensitat entre les 35 presentades.
Explica la història d'una dona
que desapareix i en el seu lloc hi apareix
una sirena creant un clima oníric
de gran sensibilitat i misteri.
Luisa González, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia i moltes gràcies.
Com estàs?
Molt bé, encantada.
De tornar a parlar amb tu.
Gràcies.
Exacte, vam parlar per la teva...
La última, sí, la darrera novel·la.
La darrera novel·la.
Sí.
Escolta'm, enhorabona.
Gràcies.
Com ha anat, com encaixes aquest premi?
Perquè és un premi important,
aquest que atorga el govern de Cantàbria.
A més a més, parlen dels diferents integrants del jurat
que van parlar després del lliurament.
deixen l'obra com a això, atractiva, gran intensitat.
Hi ha diferents qualificatius, però vaja,
vull dir que en qualsevol cas es parla molt bé de pare Elissa, no?
Explica'ns com vas viure la jornada.
És tot un elogi,
però el veritable premi és el prestigi
de la qualitat que té el jurat,
la qualitat literària que tenen.
Bueno, Juan Manuel de Prada, Lluís Mateo Díez, etcètera.
No vull deixar-me ningú,
però en aquest moment m'han marxat del cap.
La publicació de l'obra també és l'altra part del premi.
I, bueno, crec que per un escriptor
no pot haver-hi res més important,
i més en aquest temps que corre,
que ningú no publica res,
salvo quatre que poden viure d'això.
O sigui que la il·lusió, pots imaginar-te,
està, com deia el Cela, no?
Està, continua a mantenir-se,
i ara és el moment de mostrar que estem.
Doncs mira, feia referència a aquest escriptor
i crític literari, el Juan Manuel de Prada,
i ell, segons han recollit alguns mitjans,
ell era el que parlava de novel·la atractiva
de gran intensitat,
i també deia que es crea un clima oníric
de gran sensibilitat i misteri.
Tot això ja és per cert, no, l'obra?
Sí, bueno, la sensibilitat,
jo crec que és una constat meva,
espero que sigui sensibilitat sense sensibleria,
que és una altra cosa,
i que no s'entengui una cosa per una altra.
Però alhora també és una novel·la dura, cruel,
tendre, com la vida mateixa,
tot i cap, i res no anula res,
és complementari.
i pel que fa a l'atmosfera onírica,
bé, el fet de parlar ja d'una sirena,
i perquè s'envolupa en un paisatge solitari,
un paratge que amb prou feines hi ha una casa i un llac,
és un lloc on s'ha anat a retirar el protagonista,
una vegada jubilat,
i després de molts anys somien,
aquí al tema oníric, no?
Somiem i al final aconseguim o no,
els somnis són el que són.
Somiava en un lloc com aquest,
em sembla que hi ha gràcia que tots diem,
quan m'ajubili marxaré a...
Deixa saber, aquest senyor ho acaba fent,
i marxar a un lloc on vol estar sol
i es torna a trobar amb un passat
que genera aquest misteri
que intento que es mantingui al llarg de tota la novel·la.
Sí que és veritat que hi conté elements
que pertanyen al món oníric i real, meravellós,
però que a l'hora encaixen amb un costumisme
d'una vida quotidiana qualsevol,
com pot ser la meva mateixa.
Veig que també parles d'un transforç psicològic,
del tracte entre els homes i les dones
i de passar d'un extrem a l'altre,
de la veneració a la misogínia, no?, en realitat.
Clar, és que això dels rols psicològics del gènere,
paraula que no m'agrada,
s'hauria de dir rols de sexe,
perquè som homes i dones,
i el gènere és una altra cosa,
transdiferenciar els humans dels animals.
Però, bueno, com que socialment està tan reconeguda la paraula,
i fins i tot parlem de violència de gènere, etcètera,
tema al qual no vull entrar de moment,
no sé si existeixen diferències psicològiques
rellevant i importants entre homes i dones.
Potser al nostre sistema androcèntric
s'ha prou complicat distingir quines similituds i quines diferències
existeixen entre homes i dones d'una manera natural.
La interpretació social de ser dona o ser home
ha otorgat a cada persona la seva funció al món abans de néixer.
Jo, quan vaig néixer dona,
m'havia de comportar com una dona,
se'm va educar com una dona,
i no sé si després he pogut aprendre a comportar-me com un home,
o m'he vist obligada,
a la feina,
al món literari,
a tots aquells ambients que encara
continuen amb una certa càrrega masculina.
És difícil distriar aquella de biològic,
aquella de cultural,
de presa entre el masculí i el femení,
i jo no sé si els meus personatges es comporten,
si la sirena es comporta com un home,
o l'home és tan tendra i sensible
com hauria de ser la sirena.
Així que no sé què contestar-te.
Escolta,
diuen també que té molt de compte de fantasmes.
Sí.
I amb intensitat, eh?
Bé, jo quan escric novel·la,
sóc una apassionada del conte.
Crec que per l'Isa té,
o almenys la intenció,
de la intensitat d'un conte
aplicada a la llargada d'una novel·la.
Intento que el lector mantingui la intriga
des de la primera fins a l'última línia.
No sé si ho aconseguir això,
però aquesta estava la intenció.
Una trama que passa per la solitud,
per remordiments de consciència,
i que deixes el dubte,
perquè això, jo no hi vaig a la novel·la,
ho he de reconèixer,
però pel que diuen, eh?
Els que sí que ho han fet,
especialment al setembre del jurat,
deixes la incògnita oberta
de si tot això,
aquesta soledat,
aquests remordiments,
passen a la ment del protagonista o no?
O fan un part de la realitat, no?
Bé, jo crec que serà definitivament
el lector el que tancarà aquesta història
i aquests remordiments
en funció de l'experiència vital de cadascú.
Hi ha gent que diu que no té consciència.
Bé, això és un altre tema.
i que tot allò que fem
d'alguna manera reverteix al final
en els nostres actes.
Si tot això pot tenir una transcendència important,
no sé si el remordiment de consciència
és tant del protagonista
com de la sirena,
que és un símbol
que s'ha de desvellir
i que no se sap què és exactament.
Bé, una sirena
representa un ésser fabulós
i la novel·la,
per a Elisa,
és de gènere fantàstic.
I aquí si apel·lar la paraula gènere
crec que està ben aplicada
literàriament, no?
En la mitologia grega
eren ninfes,
seietats marines,
descrivien dones molt maques
amb una cua de peix.
Per a Elisa,
la sirena és lletja,
a més no poder,
però és capaç
d'enamorar un home,
de seduir un home.
No sé si el remordiment de consciència
el pot prendre més Elisa
que el protagonista.
Per cert,
no ho has comentat,
on situes l'obra?
És un lloc físic,
concret, real o no?
És un lloc oníric
perquè pertany al somni
del protagonista.
I quan és jove,
veu una fotografia
d'aquest lloc,
s'enamora
i pensa que l'ha de trobar
i té tota la vida
per buscar-lo.
No sé si és el mateix
o trobar un de semblant,
però acaba ja.
I tot té un sentit,
de tant somiar,
a final aconseguim
el que volem.
Hi ha vegades
que un es desperta
i no sap separar
el que és la realitat
del somni.
A vegades estem allà
en aquest terreny
no intermig,
que no s'esperen
si allò que tens
en ment en aquell moment
ho has somiat
o és realitat.
Això us passa
en el dia a dia.
Sí, sí.
I a vegades
ens agradaria
que el que hem somiat
fos realitat.
Que la realitat
fos un somni.
de traumas psicològics
també, no?
N'hi ha a la novel·la?
Sí, n'hi ha
perquè hi ha infidelitats,
és una relació d'amor
que continua,
ja que comentàvem
que tenia
alguna cosa
de fantasma gòric,
amb una relació
d'amor
més enllà
de la mort.
És com
l'amor constant
més enllà
de la mort
de que ve.
Polvo seràs
més polvo enamorat.
Doncs des d'aquí
ens volem
recomanar aquesta novel·la
quan surti
perquè de fet
la publicaran
properament,
suposem,
no?
No sé quan,
hi ha prevista publicació?
Cap a la primavera.
A la primavera?
Sí.
A la primavera
i sortirà
a nivell de tiratge
a nivell nacional,
imagino, no?
Sí, sí, sí.
Aquesta és la proposta
d'edició.
Ha de ser
suposadament
en principi
una editorial
càntabra
però amb distribució
nacional.
Molt bé,
doncs quan surti
per l'Elisa.
doncs si en tornem a parlar
llavors,
l'Elisa,
amb la novel·la
que l'haurem pogut
llegir
i podrem
introduir-nos una mica més
en aquest món
a cavall
entre el món oníric
i la realitat
pura i dura.
Volem això,
recomanar-vos aquest llibre
i també felicitar
a la Lluïssa González
avui hem volgut fer un directe
per aquest premi
a José María Péreda,
un premi
en la seva novel·la
que s'ha tornat
aquesta setmana mateixa
pel govern de Cantabria
i que és un premi
important
perquè això que dèiem,
si a Catalunya
hi ha premis importants
com el Sant Jordi
o d'altres,
a Cantabria
han estat importants
i un d'ells és aquest,
el premi José María Péreda.
Està d'acord, no?
Sí.
Com potser.
Molt bé,
Lluïssa,
una forta abraçada
i fins aviat.
Igualment.
I moltes gràcies.