Fins demà!
De moment estem contents, va bé, es manté el temps, que és molt important aquests dies, i a veure què passa avui.
No hi ha manera, cada any hem de mirar el cel, no?
Sí, sí, sempre, sempre.
No sé què passa, però cada any hem de mirar el cel. Aquest any que també cau abans, no?
Sí, és igual, és igual.
I és igual, igual.
Quan arriba la primavera no ho sabem mai, és imprevisible això.
De tota manera, si plogués, que esperem que no, perquè ahir, per exemple, va caure un petit xafa, que va rep a quatre gotes a passatgeres, que va durar molt poc, si plogués esteu preparats, no?
Sí, sí, evidentment. Si plou molt, no se sortirà, suspendrà, però si fa una miqueta de plogim, evidentment sortirem i mirarem data pels passos, clar.
Sortiu a la presó de Sant Miquel del Pla, no?
Surten els misteris des de Sant Miquel del Pla sobre les set i mitja de la tarda, perquè a les set, més o menys, set, set i quart, es van a recollir els armats i el cap de renglaradors que els va buscar,
i llavors fan la reverència entre el carrer del Comte i l'eglésia de Sant Miquel del Pla,
i llavors ja baixen directes cap al carrer Arrera Sant Domènec, fins baix a l'església de Sant Francesc.
I allà acaba la...
Allà és on comença la processó.
Això ho expliquem, perquè ara ho parlàvem fora de micròfon, eh?
I també parlàvem una mica de la diferència entre el Via Crucis i processó, eh? Són coses diferents.
Sí, bé, perquè anys enrere era el Via Crucis que sortia pels carrers,
i hi havia gent del poble que hi anava,
però últimament, bé, ja parlo d'alguns anys, eh?,
vam veure que cada vegada hi havia menys quantitat de gent i molta gent a veure'l.
I llavors es va decidir que, com que a l'església hi havia gent a l'hora de la missa a les set de la tarda,
quan s'acabés a les set i mitja,
procurar fer el Via Crucis per l'interior de la iglésia,
que és el que s'està fent ara,
i llavors sortia a les vuit la processó.
Els primers anys va sortir només el misteri del Nazaret,
junt amb el Crist Crucificat, diguem-ne, el de la Creu,
i llavors vam anar incorporant fins a arribar als tres misteris.
Vèiem que cobríem suficientment els tres misteris en files,
i llavors va ser quan els vam poder introduir a dintre.
Quin acompanyament porteu a aquesta processó?
L'acompanyament portem un escamot d'armats,
que ve cada any el dimartsant, de la SANG,
i els hi agraïm des d'aquí la seva col·laboració.
Després portem, ara fa uns anys que portem la banda infantil,
fa tres anys, que aquesta va amb el primer misteri,
el cor d'aspirants,
i que també va amb el...
No, el cor d'aspirants, el dimartsant, va amb el Crist,
darrere tot, tot el final.
I llavors la banda de gaites, cornetes i timbals
en el pas del Nazarè,
i en el pas del Despullot portem una banda com de ministres.
Per certa, enguany els armats estrenen en vestimenta,
és a dir, que lluiran més que mai.
Sí, jo crec que sí, que enguany ja vindran amb la vestimenta nova.
Faran gots, és a dir, faran gots de veure-ho i els pol·laboradors.
Sí, evidentment, i el panó també és nou, el que porta endavant.
Tot això ho porten tot nou.
Nosaltres, de totes maneres, aprofito per dir
que la germandat ha padrinat un vestit,
que és el del corneta, o el del trompeta,
no sé com ells li diuen, si li diuen el trompeta o corneta,
això ho desconec jo una mica.
Doncs ja ho saben, també hi ha un agermanament també en aquest sentit,
entre les diferents confraries que han volgut haver padrinat
un destratge, un dels nostres vestits.
Sí, sí.
La figura nova és la signifié, em sembla, no?
Fins ara la bandera la portava el capità Manalles, no?
Sí.
I enguany com a nomada també surt la figura del signifié,
que és el que porta.
Exacte, que és el que porta davant la bandera.
La bandera.
La bandera o el panó, el que se li diuen.
La processó, estrictament, per on anireu?
Quin recorregó fareu?
La processó surt de l'església de Sant Francesc,
arriba fins al carrer Portalet,
cos del bou, bueno, el tros del pla Salafont,
cos del bou, baixada a Peixateria,
plaça al Rei, carrer Santana, plaça al Fòrum,
carrer Marceria, carrer Major,
baixada a Misericòrdia, plaça a La Font,
no pel mitjà, sinó el tros que baixa,
diguem, des del final de baixada a Misericòrdia
i fins a Portalet, Portalet, Rambla Vella
i allà finalitza amb la duració del Sant Cris.
Serà, doncs, com d'ellam, eh?
Primer sortida des de Sant Vicall del Pla, eh?
però seria el via cru, si es faria per dintre de l'església,
no, recollirà la gent i s'hi estirarà avall.
No, no, no, no, no, no, no recull la gent, no.
La gent es queda dintre de l'església
fins a l'hora de sortir a la processó.
L'únic que recull a Sant Miquel
són els tres passos.
Els tres passos.
Que llavors el recull els armats.
El venen a recollir els armats i fan la reverència igual
que el dia de la recollida de la tarda.
Justament això de la vida, eh?
Que això semblava que passarà divendresat, no?
El tema recollida allà dalt.
El que passa divendresat direu fins a la Rambla.
A la Rambla, sí, perquè és el lloc que sempre
s'han exposat els passos al mig de la Rambla,
s'han recollit allà
i continuen fent-ho de la mateixa manera.
A quin tram de Rambla sereu el divendresat?
Direm el tram des del carrer,
més o menys des del carrer Adrià
fins a l'alçada una miqueta més amunt
del carrer Girona.
Allà van els tres passos posats, col·locats.
Darrere encara hi ha el pas dels maginets també nostre.
Això serà divendresat, eh?
Recordeu, la processó de divendresat,
abans, eh?
La recollida de passos per part dels armats.
Com esteu a la Germandat de Natxeret?
Com va?
Com estan els passos?
En fi, com esteu?
Els passos en aquest moment els tenim perfectes
perquè fa dos anys que es va restaurar el Sirineu, tot.
El va restaurar l'Eustac i Vallès.
És el que ens restaura pràcticament
tots els passos de la Germandat.
L'any passat es van restaurar una mica
les figures del Nazaré,
que estaven una mica deteriorades
pel pas del Temes, evidentment.
I llavors aquest any han fet tota la restauració
del pas del Despullot.
Aquest pas és el més jove de tots.
és de l'any 63.
I el que sí que s'ha fet ha sigut
tot el sistema de la llum, tot nou.
O sigui, hem canviat el que era la llum.
A veure, no portàvem tulipes,
portàvem una espècie de tubs amb llum.
i ens trobàvem amb un problema que quan es fonien,
en el moment de canviar-los teníem el problema
que aquestes llums ara ja no existeixen.
No es troben, eh?
Ara tot va, clar, tot va amb llum de baix consum.
i sempre estàvem amb el mateix i vam dir,
bueno, doncs ja que restaure el pas,
aprofitem l'ocasió i canviem tot el sistema d'il·luminació.
I així és, enguany sortirem al sistema d'il·luminació nova,
o sigui que avui s'estrenarà pel carrer.
Avui es podrà veure, eh?
És a dir, que lluirà més, no?
O creiem que sí, clar, el C9 i així creiem que sí.
Imagino que deu ser llum de lent, no?, d'aquesta moderna, no?
Sí, sí, sí, sí, sí.
No, no és blanca, no, és una mica freda,
és trencada, el color, sí.
Ha sigut complicat a restaurar, o no?
Bueno, com que ho té molt per la mala, ho està aquí,
doncs ell ho té molt controlat.
Sí, home, durar set mesos, eh, la restauració no és fàcil, eh?
De sis a set mesos durar la restauració, clar.
S'ha de fer tot aquest misteri, estava molt deteriorat, la veritat.
Totes les imatges estaven totes amb esquerdes,
i costa, perquè primer ho va de tapar,
després ha de posar-hi alguna cosa per la carcoma,
algun líquid, o no sé quin sistema ell porta,
però per la carcoma,
i llavors, bueno, doncs ho ha de policromar tot una altra vegada.
És difícil.
És una feina, sí, d'expertesa.
Sí, és molt delicada, jo crec, quan ha de fer persones expertes.
I aquest és el nou, eh, diguem-ne, no?
Aquest és el més recent, no?
Sí, aquest és el de l'any 63,
que va ser fet per l'Agustí Ballester,
i, bueno, és el més jove,
però, clar, portava molts anys que no se li havia fent res,
i tocava fer-ho a la força.
Quina és una mica la història de la germandat,
de la vostra germandat, dels natxerents?
Home, la nostra germandat va ser l'any 1903,
va ser quan el senyor Ricomà,
Sala Ricomà,
doncs va crear la germandat,
i aleshores, el primer any, el 1904,
va ser quan va sortir el pas amb el Nazaré Sol,
era un Nazaré més petit que el d'ara,
portava cabell,
i només sortia aquest pas Sol.
L'any 1906, la peana estava molt deteriorada,
perquè aquest pas, a veure,
l'any 1868, crec que era més o menys,
ja sortia,
però no com a germandat dels nazarens,
sinó sortia com un pas del Nazaré i res més.
L'any 1906,
ja estava bastant deteriorada la peana,
es volia restaurar i fer nova,
i llavors el senyor Sala Ricomà
ho va proposar a la Junta Directiva i a l'Assemblea,
ho van aprovar per fer-ne una de nova,
però també per instal·lar les tres verges
que ara hi ha en dalt,
que al principi ja dic que només sortia
el Nazaré Sol,
i llavors, a partir d'allavors,
ja han sortit amb les tres verges.
Primer van sortir sense corones,
perquè, clar, tot això depèn dels diners que hi havia.
Això és el que mana més en aquests llocs.
No són llocs que tinguem molts diners,
hem de treballar pel que ens trobem.
S'ha de buscar finançament, eh?
Evidentment.
I llavors, a continuació,
al cap d'uns anys es van posar les corones.
I, bueno, tal com van sortir,
l'únic que s'ha fet ha sigut canviar les robes,
són el mateix sistema, els mateixos colors,
però s'han hagut d'anar al restaurant,
no, fer-les noves perquè estaven bastant deteriorades.
També vull dir una cosa,
jo soc molt partidària de restaurar les coses,
no de fer-les noves.
M'agrada més restaurar
i que es mantingui la tradició
que no pas posar coses noves.
Es va fer així en el seu moment,
ho vaig considerar lògic,
i ho vam deixar així.
I les altres estan guardades,
que les tenim exposades a l'església de Sant Miquel del Pla.
És a dir, que encara es conserven, eh?
Sí, sí, sí.
Això són peces, en fi...
Jo crec que són peces de la història
i crec que són peces que s'han de...
Bueno, s'han de conservar, crec.
Com viviu la Setmana Santa,
des d'aquests dies?
Com es viu?
A nivell personal o a nivell...
Fins i tot emocional, eh?
A nivell personal, amb molta feina, la veritat.
Perquè és que la gent es pensa que són aquests dies.
No.
Nosaltres acabem el mes de juny,
que fem l'última reunió,
i al mes de setembre ja tornem a començar una altra vegada.
A preparar, perquè, bueno, cada any hi ha alguna cosa.
Enguany fem els 110 anys,
llavors per això vam fer la processó
del dia 2 de març,
que va sortir el Cris des de la catedral.
Era un Cris que havia estat a l'església de Sant Miquel del Pla.
Molt abans de la guerra es va treure,
va anar a parar al Museu Diocesà.
D'allà el van posar a la sagristia de la catedral
i no es havia sortit mai.
Aquest Cris ni moltíssima gent el coneixia.
I llavors enguany el vam voler treure.
Vam tenir una mica de feina,
perquè vam haver de fer unes cartes
al capítol de la catedral
perquè ella ens donés l'autorització
per poder-ho treure.
Al final ens ho van autoritzar
i així ho vam poder fer pel dia 2.
Per això entenc jo que sempre hi ha alguna cosa per fer.
La restauració aquesta del Sirineu,
que abans de fer-la també s'ha de parlar amb junta,
s'han de decidir moltes coses.
No és fàcil.
110 anys, eh?
Sí, Déu-n'hi-do.
Ja heu superat el segle, no?
I pel que entenc, pel que em deieu abans,
ja cantera, no?
Jova, ja hi ha gent que empeny per baix.
Sí, sí, sí.
En aquests moments hi ha gent que empeny,
però hi ha gent que empeny
perquè els hi donem moltes facilitats.
Vull dir, a la gent a la fila no els hi agrada anar,
no ho sé per què.
No ho entenc.
Perquè abans tothom anava a la fila.
Però ara en guany,
bueno, en guany no,
ja fa anys que entre la banda de cornetes,
els portants dels passos,
la banda infantil,
el cor,
doncs vulguis o no vulguis,
va entrar en gent.
Aquesta gent,
quan els grans ja es van jubilant,
entre cometes,
o es van retirant ja,
perquè ja han portat molts anys fent-ho,
llavors anem incorporant
aquesta gent jove a la banda infantil,
quan arriben a 15 anys,
què fan?
Passen a l'altra banda,
a la banda gran.
i així anem intentant
que es mantingui.
De totes maneres,
notem una mica la crisi.
Hi ha algunes persones
que pel motiu que sigui
s'han hagut de donar de baixa,
no ho volien,
però a vegades hi ha forces majors
i no es pot fer res més.
Hi ha prioritats, no?
Sí, evidentment.
El so de la banda vostra,
per què és característica?
El so de la banda,
què teniu?
Timbals?
El so de la banda,
nosaltres tenim timbals,
amb cornetes i gaites,
perquè...
i bombos també n'hi ha.
Per què anem amb aquesta banda així?
Perquè anteriorment,
molts anys enrere,
ens acompanyava sempre
la banda de la Policia Armada
de Barcelona,
que anava amb cornetes,
gaites i timbals.
i per seguir la tradició,
per això es va...
bueno, es fa així.
Al principi només va sortir
en timbals, eh?
Perquè no teníem prou diners
i la gent tampoc estava preparada
per anar amb cornetes ni gaites.
Llavors, al cap d'uns anys
es van introduir les cornetes
i posteriorment les gaites.
Doncs és el sol que s'escoltaran avui,
aquesta tarda vespre.
Esperem que no canviï.
Sí, que es continuï com ara.
Com ara ja estaria bé, no?
Com ara ja estaria bé.
I si es tapa i no plou, també.
És a dir, si es tapa i no plou,
que també, eh?
També, també.
Mentre es mantingui
i que no plogui,
doncs nosaltres ja estem contents.
No plou grà, eh?
Però si plogués,
ja plan B, ja m'ho he dit abans.
Al començament estem preparats,
per si de cas.
Sí, sí, evidentment.
Ja estem preparats.
Si és que plou molt abans,
evidentment s'haurà de suspendre,
no hi haurà altre remei,
però si fa una mica de plogin,
doncs mirarem de tapar els passos
i tirar endavant ara.
En el moment que veiem
que la cosa empitjora,
ja retiraran, eh?
No plourà, eh?
Esperem, esperem.
Tocam fusta.
Tocam fusta el que tenim per aquí a sobre.
Mariolà,
una forta abraçada
a tots els integrants
d'aquesta germandat,
de Jesús de Nazaret
i que vagi molt bé aquest vespre.
Moltes gràcies,
de part vostra.
Ja ho passaré.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.