.
Amb 17 minuts haurem arribat a les 12 del migdia.
De fet, exaurirem els darrers minuts d'aquesta hora del matí de Tarragona Ràdio
centrant-nos en l'Espai Jové QS que acull un cicle de cinema dedicat a Lluís Escartín.
De fet, avui tenim l'estudi ple de persones que ens volen parlar d'aquest cicle, d'aquesta obra...
Lluís Escartín, molt bon dia.
Bon dia i bona hora.
No vens sol, eh? Vens acompanyat avui.
Per sort, sí. Si no, no. M'hauria perdut.
Vens acompanyat.
És el primer cop a Tarragona i estic encantat amb tot, amb el bon rotllo que hi ha als carrers.
Fem, doncs, les presentacions. Tenim la Georgina. Georgina, benvinguda.
Hola, bon dia.
I també tenim el Quim Domingo. Quim, molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
Benvinguts. Lluís, com anirà... O, Georgina, jo llenço la pregunta i vosaltres mateixos.
Com anirà aquest cicle de cinema i com anirà la idea de dedicar un cicle de cinema a l'obra de Lluís Escartín?
Doncs, aquest cicle, des de la mirada d'à, va començar l'any passat, el juny de l'any passat,
on vam tenir un altre director, l'Omero Que, i en guany vam decidir continuar-ho perquè va ser, la veritat, va ser tot un èxit.
I en guany, doncs, vam dedicar el cicle al Lluís.
Ens va impactar bastant el fet de com ell mostrava la seva obra, de com mostrava fets d'immigració i fets interculturals
a través d'aquests clips, d'aquests curs, que, bueno, doncs, et diuen molt amb molt poc temps, la veritat.
I seran tres dies d'on, durant totes les tardes, dimarts, dimecres i dijous, que vam començar ahir,
es projecten tres documentals cada tarda i després amb els comentaris del director
i al matí també estem fent el taller de realització de documental amb alumnes de la URB
i amb gent interessada on, a través de la mirada del Lluís,
doncs, faran en aquests tres dies petits curs que projectarem també demà a la tarda
al finalitzar les projeccions.
Amb aquests documentals i amb tots aquests treballs, imaginem que es vol donar a conèixer
i, sobretot, mostrar l'obra d'aquest cineasta.
Lluís, quin és el teu missatge? Què explica la teva obra?
Doncs, explicar, explicar, jo no explico res.
Jo, de jove, vaig marxar arreu del món atret per la saviesa, pel coneixement de les cultures tradicionals.
Suposo que no comprenia la meva pròpia cultura o hi havia entrets de la meva cultura que no m'agradaven gaire
i vaig dedicar a viatjar pel món per intentar comprendre la meva cultura
a través de les altres cultures que vivien en un estat més tradicional i més arcaic.
I això t'ha enriquit?
M'ha enriquit, sí, m'ha enriquit enormement.
T'ha portat moltes coses.
M'ha enriquit enormement perquè, bé, he sentit que he pogut fer com una petita connexió de comunicació,
donar veu a gent que no tenia veu, aportar missatges de gent que viu amb altres dimensions de la realitat,
però que tenen un missatge que, malgrat que visquin a la Polinèsia o al centre del Sàhara o amagats en una selva a Centroamèrica,
tenen un missatge tan humà, tan senzill com el que podia ser una conversa amb la meva àvia.
I per què alguns defineixen la teua obra com una composició sense partitura?
Doncs suposo, doncs vaig iniciar una mica amb això de filmar perquè sempre hem tingut problemes de vista
i per mi des de petit la càmera era una manera de veure el món.
I el meu procés, diguem, d'aprenentatge, doncs ha estat bastant anàrquic i he saltat d'un lloc a l'altre.
M'he deixat una mica portar per les circumstàncies de la vida i gairebé he treballat sense productor, sense cèntims,
però al llarg del temps aquestes petites pel·lícules, aquestes petits documentals s'han assolit una certa projecció internacional
que ha cridat l'atenció pel fet que sigui tan diferent.
I per què és diferent? Per què són diferents les teves obres, els teus documentals?
Això ja no ho sé pas.
On radica la diferència? No ho saps?
Potser amb la seva radicalitat, amb la seva honestitat, amb la seva mancança d'artificis, però gairebé estic repetint paraules.
Això ho ha de descobrir l'espectador, potser, no? Millor?
Absolutament.
Un treball que has exhibit, vaja, que s'ha exhibit en festivals de cinemes, en museus de més de 36 països,
a ciutats com Amsterdam, Dublin, Londres o París, i que ara imaginem també que ens ajudarà a fer un repàs
d'aquestes projeccions que s'han preparat per aquests dies.
Ahir, Georgina, dius que ja vau començar amb alguna de les projeccions d'aquests documentals?
Sí, ahir a la tarda ja vam tenir tres projeccions.
Com va anar la primera jornada?
Doncs la primera jornada va anar bé, tot i així, esperem que avui sigui molt millor,
perquè ahir no sabem si va ser que encara no s'havien acabat tant ara, la gent,
però bueno, avui esperem que sigui molt millor.
Bé, de totes maneres, el plat fort ahir era introduir el projecte amb els alumnes
i començar a treballar i en aquest aspecte ha estat fantàstic perquè han aportat idees boníssimes,
fresquíssimes i valentes.
És aquest projecte que ens parlava la Georgina abans del que feu als matins, aquest treball amb els alumnes, no?
Matins, però...
Matins...
Teòricament matins, però estem treballant gairebé tot el dia.
Estem en contacte gairebé tot el dia.
Aquí és on entra el paper del Quim Domingo?
Sí, doncs sí, sí, vam començar el que seria el taller amb el Lluís de bon dematí
i bé, va ser molt interessant perquè va ser el nostre primer contacte humà,
o sigui, amb ell, sense parlar de Lluís Escartín, tal, però sempre ho sents com a lluny,
però bueno, ahir el vam tindre de prop i bueno, va deixar una mica de banda potser l'aspecte tècnic
per ser més humà i mostrar la seva cara més humana cap a nosaltres.
Llavors ens va donar la seva... bueno, com aniria el taller i sí, sí, com molt bé ha comentat en Lluís,
és molta feina de sortir com una preproducció, avui seria la producció i demà seria ja el treball final d'aquest taller.
És com muntar un curt en tres dies, no, Lluís, aquest taller?
És com muntar un curt en tres dies, efectivament, però a més a més ajuntar totes les individualitats
dels 17 o 19 estudiants que s'han afegit al projecte i amb les 17 sensibilitats crear una pel·lícula plegada
esperant, com deia el Lluís Buñuel amb la Divina Providència,
que els 17 missatges diferents trobar punts de connexió que segur que n'hi hauran.
Els esteu trobant, Quim, aquests punts de connexió, amb aquests missatges que us...
no que us proposa perquè són vostres, però sí que us fa enaltir, Lluís.
Primerament, és un repte i quan un cineasta, en aquest cas, com és en Lluís, ens proposa un repte,
és un repte en majúscules.
Per tant, la sort que tenim és que gran part del grup dels alumnes, que tots ja venim del mateix lloc,
com a l'inici de l'entrevista de l'URB, ens coneixem, només mirant-nos ja ens entenem,
i estem acostumats molt a treballar en separat, però a la vegada en grup, o sigui, juntament.
Posar les coses en comú, jo crec que trobarem els punts, tot i que siguin visions diferents i perspectives diferents,
com diu en Lluís, crec que trobarem el punt comú.
D'això es tracta, no, Lluís, d'anar aprenent de les diferents visions i, com tu deies,
fins i tot sovint d'aquestes radicalitats dels diversos temes, de les diverses qüestions que tracten els teus documentals.
Bé, estem vivint temps radicals, els estem, o sigui, ens afecten a tots directe o indirectament,
molts veïns nostres, coneguts, familiars, estan vivint situacions límit,
i al mateix temps la nostra manera de pensar, la nostra manera d'entendre el món,
encara no s'ha adaptat a les noves circumstàncies, i jo crec que hem d'espallongar-nos, espavilar-nos,
per començar a només entendre una miqueta el món en què vivim,
sinó també a aprendre a ser feliços amb les circumstàncies que tenim,
com ho han estat els nostres avis, o gairebé el 99% de la humanitat arreu del món.
Lluís, a la gent li costa entendre aquests nous formats d'anàlisi de realitats intel·lectuals en el cinema?
Jo crec que no, perquè no deixen de ser aspectes molt humans,
no són tecnicismes ni artificialitats tècniques,
són coses que són molt humanes.
Com et deia al començament, pots mantenir una conversa
amb una dona del centre de la selva que no parla castellà,
i et dirà un missatge que serà molt semblant al que podia dir la meva àvia.
Ho dic perquè la Georgina abans ens comentava
que ahir havia costat una mica el tema de l'afluència de públic,
però no creus que sigui per aquest motiu?
Jo crec que sí, sí que és per aquest motiu, però és un prejudici.
És un prejudici que jo mateix puc tenir a l'hora d'adreçar-me
a un tipus d'activitats, aquestes, diguem, cultural, entre cometes,
que dic, ui, my God, oh, Déu meu, això serà complicat,
o potser no és pas per mi, o potser, però són pors, bueno, superficials,
que les hem de trencar.
Absolutament, sí.
Però aquesta mateixa, sí, n'aves a dir, Georgina?
No, res, que això, que la gent no estem acostumats a vegades, no?,
a veure nous formats d'anàlisi, però és molt curiós tot aquest fet
i com ho plasma, llavors, per això convidem a que vinguin a veure
o que segur que ho disfruten.
Com ho veieu, Quim, des de comunicació de la Universitat Rovira i Visila,
aquests nous formats, a dir, al cap i a la fi heu de ser vosaltres
qui aneu al darrere.
Sí, des de l'àmbit comunicatiu tenim la sort que la URB
i el Campus Catalunya, que és on s'imparteixen els estudis de comunicació,
pràcticament som com una família, o sigui, tot i que som 100 alumnes,
per dir alguna cosa a la nostra carrera, o sigui, per curs,
acabem sent una família i els professors són una família.
Després, ja en l'àmbit teòric tan pràctic, o sigui,
és un luxe tindre les instal·lacions que tenim.
I, a més a més, centrant-nos ja en el que és el llenguatge audiovisual
i en l'anàlisi de formats i tot això, tenim la sort que el professorat
ens està encaminant més cap a aquí, no tant com l'àmbit comercial
com el que entenem, de taquillatge, sinó cap a una visió més personal
del que seria la...
O sigui, voler dir alguna cosa, pretendre dir alguna cosa
amb el llenguatge audiovisual, però dir-ho sense cap afinitat,
o sigui, de taquilla, sinó de voler-ho dir en sentiment,
i després també, òbviament, també, clar, amb remoderació econòmica o no,
però, bueno, o sigui, ens estan adreçant més cap a aquí
que s'apigui interpretar el que és l'audiovisual més creatiu, més profund,
o sigui...
Que representi la vostra comunitat.
Que representi la comunitat i no tant...
I no pas els interessos comercials de la indústria.
Sí, sí, tenim aquest assort.
Una bona manera, també, deia, d'enfortir aquests nous formats.
De fet, aquesta mateixa tarda, Jordi, a partir de dos quarts de set,
amb la projecció d'aquests curts metratges,
avui hi haurà també una xerrada, no?, s'acompanyen d'una xerrada.
Exacte, exacte. Aquesta tarda venen des de la CEAR,
que és la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat,
i on la tècnica ens explicarà, doncs, la situació actual
que tenen les persones refugiades en l'estat espanyol.
I, a més a més, tindrem la visita d'un testimoni
que viu aquí a Tarragona, que també és refugiat polític,
i llavors, doncs, ens explicarà la seva experiència.
Tot això a partir de les vuit, després de les tres projeccions.
Molt bé. I demà, després d'aquestes projeccions,
hi ha les projeccions dels treballs que hauran realitzat
en aquest taller, eh?, que farà el Lluís, també.
Exacte. Que seran, al final, 17 treballs, no?
Déu-n'hi-do, no? Sí?
Sí? 17 treballs?
Ens hem estructurat en grups,
hi ha grups que potser em sembla que al final són 10, em sembla,
però, bueno, és a nivell individual i a nivell de grups.
Es potser...
Doncs, gairebé 10 curtmetratges, 10 treballs...
Secret de sumari.
Secret, secret de sumari.
Vinga, doncs, haurem de venir demà a la tarda a l'Espai QS, no?,
per poder-ho, a l'Espai Jove QS, per poder-ho veure.
Doncs, Georgina, Quim, Lluís, se'ns acaba el temps,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Lluís, a continuar treballant, tens algun projecte en ment?
Imagino que molts.
Doncs, sincerament, no.
No? Vaja.
No, no, sincerament, també podria dir-te una altra cosa,
però no, vull dir, he acabat ara dos projectes,
un sobre les dones a la Revolució d'Egipte,
que es mostrarà demà,
i un altre sobre Uzbekistan,
que l'he acabat just ara,
i ara, doncs, són projectes amb els que et fiques molt,
tant físicament com espiritualment,
i acabes molt esgotat.
I ara necessito una feina més normaleta.
Vinga, doncs, si no projectes, segur que idees,
sí que te n'aniran venint al cap per desenvolupar-ne de nous.
Lluís, Quim, Georgina, moltíssimes gràcies.
Gràcies.
Bon dia.
Moltes gràcies.