Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Foto Barc, també de l'associació, Paco, què tal? Molt bon dia!
Molt bon dia!
Ahir també vau dir un moment, home, bonic, no?, amb la presentació de les matxetes, no?, públicament.
Sí, de fet, tot el que s'ha estat fent fins ara ha tingut èxit, ha tingut molt de ressò mediàtic i la ciutadania ja està respost molt.
Ahir patíem que s'obressin les matxetes, això és el que van dir irònicament, francament em van mancar.
Van durar exactament, jo diria, ni dos minuts. Un èxit, un èxit. Els pastissers estaven molt engrescats i el resultat va ser excel·lent.
I era algú que ja començava a necessitar també Tarragona, un postre típic, alguna cosa típica.
Fins ara era un calaix de sastre delicatessen de la província.
Tenir una cosa que sigui més d'aquí, doncs ja tocava.
Tan bones, no? Molt.
Mira, no t'ho dic, però una no la pots menjar, n'has de menjar com a mínim dues.
Doncs aquí fes-hi amb els pastissers, també amb el Josep González, amb qui vam poder parlar i ens ho explicar.
Ens va fer la prèvia d'aquestes matxetes, que bé que et serà un record també per emportar-se de la ciutat,
perquè és el que deia el Paco, quan vas a una ciutat, quan vas a un lloc, t'agrada endur-te un reclam així llaminer,
per portar els coneguts, els familiars, i això serà un bon reclam.
Aquestes matxetes. Això esperem, i d'això es tracta.
Avui què passarà la conferència? Com es preveu aquesta conferència de demà?
Divendres. Divendres, demà és festa, demà descancem una mica.
Sí, bueno, els que descansi, jo descansaré, tu no ho sé.
Jo no, perquè hi ha penya.
Divendres sí, nosaltres hem volgut també aportar una mica d'informació nova
amb aquest final de cluenda d'aquest bicentenari.
Ara, fa pocs dies, vam presentar una mica l'uniforme allà oficialment de les milícies
al Museu del Port, i aquest divendres a l'arxiu del Port ens presentem...
Bé, els milicians van ser ciutadans de carrer, evidentment,
és una miqueta la peculiaritat que tenen aquest cos, un cos civil,
i que van patir com qualsevol.
La majoria van ser presoners.
Aleshores, de les poques coses que van fer ben fetes Ferran Satè,
va ser condecorar aquests civils de la mateixa manera que els militars van ser premiats.
La conferència tracta d'això, de les condecoracions que Ferran Satè va fer als ciutadans de Tarragona.
Són tres peces molt importants, i que crec que pot ser interessant de conèixer-les
i sapigueu una mica com es van crear, no?, i a més a més hi ha sorpresa,
perquè la principal condecoració és la famosa creu de Tarragona,
amb el lema de Contreras, antes rendir que morir, no?
Al revés, antes morir que rendir.
Jo és que se'n podria dir que...
Sí, perquè si et rendeixes després et mores, diguem que és la lògica habitual.
Com una mania persecutòria.
I hem volgut aprofitar aquest bicentenari per fer una rèplica,
una rèplica d'aquesta medalla,
i bé, vam comentar una mica amb Jullers de Tarragona
i amb el Jesús Calderón, que és un dels Jullers
que de cara a fer recuperacions històriques sempre té la mà trencada
i que a més a més ha participat en la recuperació de la corona dels anexiós,
amb la Setmana Santa o amb Mare de Déu, Sant Corones...
Aleshores, creiem que era important
i aleshores presentarem oficialment aquesta creu
i a partir de la setmana que ve, en un tiratge molt reduït,
la gent que la vulgui adquirir, doncs la podrà tenir.
Amb molt reduït vols dir que...
En el mai hi haurà garrotades, però gairebé, no?
Bé, si hi ha garrotades, bona senyal,
vol dir que ha tingut èxit,
el que passa és que està feta de joier,
és una peça col·leccionista
i que és no només per poder-la lluir
els que anem uniformats,
sinó també per qui la vulgui tenir a casa
com a exposada.
Llavors, tiratge a la lluir.
Mira, exactament fa la mira real.
És a dir, 4,2 centímetres per 4,2.
D'aquestes, el Museu d'Història en té una
i algun col·leccionista també en té.
Nosaltres, perquè no hi hagi problemes
que s'ha fet una reproducció
per poder vendre o falsificar,
hem reproduït exactament
la que va dissenyar Contreras.
L'única diferència és que la que s'ha rebut
al final portava la corona reial
i el Contreras va fer una corona de roma.
Que també és reial, però és una miqueta més estilitzada.
Exacte.
Aleshores, l'han pogut així fer diferenciat.
Se n'han fet 25,
ara s'ha fet un tiratge de 10,
se'n faran 15 més
i a partir d'aquí acabem.
És una peça ja important.
Què en penseu, per cert,
que algunes veus a la ciutat
qüestionin la figura de Contreras?
Bé, per un costat és positiu
en la mesura que es parla del tema.
Això vol dir que 200 anys després
segueix sent important per a la ciutat.
Per l'altre costat, personalment,
bé, a nivell...
Em sap que puc parlar a nivell de l'associació,
pel que hem tingut parlar d'entre tots,
hem parlat tots.
És una visió,
pel que tinc llegit,
tampoc ho he llegit tot,
però pel que he vist,
és una visió moderna
d'un fet de fa 200 anys.
És a dir, estem mirant
amb els nostres ulls
una realitat que se'ns escapa.
No es pot dir
que Contreras va preferir
sacrificar-se,
que t'ha d'arribar a la població
perquè era militar i que...
No, a veure,
fa 200 anys
aquí estaven tots a mata de golla,
uns i altres.
i Contreras no va ser un covard
perquè va sacrificar la població
i es va salvar ell,
al contrari.
En aquest sentit,
bé, és una miqueta bastant llarg
l'explicació,
i tampoc escapa una miqueta
segurament del temps que tenim.
Però, en qualsevol cas,
discrepem completament
de la figura de Contreras
com un covard o un aprofitat.
Al contrari,
aquest senyor va saber...
Li va tocar
el pitjor,
que és defensar una ciutat
gairebé indefensable
durant un mes.
Ho va aconseguir,
perquè en lloc de capitular
al cap de 15 dies
es va aguantar un mes sencer.
I, en aquell moment,
la possibilitat de la capitulació
no es plantejava
ni per la milícia,
ni per l'exèrcit,
ni per la ciutadania,
que això ha de quedar ben clar.
I, de fet,
ella tenia previst
retirar-se de la ciutat
el mateix 28 de juny,
a la nit.
Va deixar una carta escrita
en la qual demanava
al general Suçet
que respectés la població
i, evidentment,
com un bon general,
el que tenia que fer
és salvar l'exèrcit
perquè era el que únic
que podia defensar
el territori.
I ho tenia molt ben estudiat
i crec que va ser
molt noble en aquest sentit.
La llàstima és que Suçet,
que s'intuïa
que allò allà no anava bé
i que anava contra l'otge,
en lloc de fer un atac a la nit,
que és el que només
se feia a la tarda,
es va fer a la primera hora
de la tarda,
a les cinc de la tarda.
Aleshores,
se li va desgavallar
tot el Contreras
i va passar el que va passar.
Si hagués funcionat tot,
probablement ara
em parlaríem d'una noia
amb paraules mesoscoves.
Sí, és probable
que l'entrada de Suçet
a Tarragona
hagués sigut
sense tant de sang i foc
perquè només
hagués hagut
població civil
i, home,
hi hagués hagut
mas d'un desmant,
segurament,
però no fins a aquest extrem.
Recordem que Contreras
es va quedar aquí
al peu de canó
mentre Campo Verde era,
no?
Campo Verde.
S'en van a buscar,
per dir-ho així,
en termes actuals,
s'en van a buscar tabac,
no?
Sí,
encara l'esperem.
Encara l'esperem
ara que torni,
no?
Bé,
dit això,
diumenge,
què heu preparat?
Què passarà diumenge?
perquè podrem veure
les milícies,
no?
Sí,
a veure,
el diumenge,
a la nit del diumenge,
dilluns,
és a dir,
el 18 al 19 d'agost,
es comemoraran 300 anys
de la retirada francesa,
200,
perdó,
sí,
ja em emociono,
ja penso en el tricentenari
de l'any que ve.
En el qual se'n fa el cas,
es fan 200 anys
de la retirada francesa,
amb les voladures
de tota la ciutat,
esgraonades,
des de baix de tot,
des de la zona del port
fins a dalt,
van deixar Tarragona
fet un nyap,
i els 300 habitants
que quedaven amb els canonges
que hi havia,
encara com una miqueta,
diguem que era el que quedava
d'una certa autoritat local,
doncs els van obligar a retirar-se.
A partir de les 7 de la tarda
van començar a volar
els molins del port
fins a quarts d'una de la matinada.
Aprofitant precisament
aquest esdeveniment,
aquest bicentenari,
hem recuperat
les milícies urbanes,
com deia abans l'Elis,
doncs gent de Tarragona
que es va enquadrar
dins de la tropa
per defensar Tarragona,
i el que farem
és aprofitar
que hi ha la benedicció de l'aigua
a les 18 de la tarda,
en acabar,
a partir de les 8 del vespre
es farà una desfilada
de la milícia,
som uns 14,
aproximadament,
comencem a les 9,
hi ha l'acte
a l'ermita del portal del carro,
i amb la benedicció de la tropa.
Abans d'això
sortirem
des del Passa de la Font
i anirem desfilant
cap a l'ermita,
si no hi ha canvis
en el recorregut,
carrer Major,
Merceria,
Pareiglès,
Coques,
i les,
bueno,
Estonac i Cantonada
amb Portal del carro.
Sí,
sí,
cal dir que aquest acte
ha estat organitzat,
bueno,
coorganitzat
amb la Cofredia de Sant Magí,
l'Associació del Setge
de Rondament de 1811,
i nosaltres,
vull dir,
no tan sols això,
sinó que,
per una banda,
l'Associació del Setge
hi ha estat treballant
també en dues conferències,
nosaltres dues més,
i mútuament,
els tres,
hem treballat
amb l'exposició
que els pot veure
a la Diputació
fins a final de mes.
És a setembre,
el primer de setembre
es pot veure la Diputació,
molt recomanable,
amb uns mapes
i uns plànols
molt bonics de l'època,
tant de les voladures
com del que era la societat abans.
I queda una exposició
que se n'ha parlat
i que ja pràcticament
aquesta setmana acaba,
que és l'exposició d'armes
que es pot veure
a la Subdolgació de Defensa,
que també qui no l'ha vist
que aprofiti
perquè pràcticament
queden dos dies.
L'acte aquest que us deia
del diumenge,
la primera part
és la benedicció
de les milices
en la seva presentació
i després
la gent que vulgui
o que s'atreveix
sent a dintre de l'Església
perquè fa realment
molta calor,
es llegirà el text
del Canón Jullà
narrant una mica
el que va passar
quan els supervivents
de la ciutat tornen.
És un text
que ell va escriure
que va deixar escrita
l'any 17
i que,
tot i que molts estudisors
ja els coneixíem,
doncs serà la primera vegada
que serà llegit en públic,
cosa que no deixa de ser.
A més,
està escrita
en castellà d'època
i hi ha paraules
molt curioses
i que crec que realment
serà un acte bonic.
Un cop hagi acabat
aquesta lectura,
ja s'haurà benaït
la milícia,
per cert,
la milícia està...
Els padrins són,
per una banda,
el padrí
el president del port,
el Josep Andreu,
i per l'altra banda
la padrina,
la Pat Anton,
consellera de Comerç.
Són els dos més creus
perquè buscaven un simbolisme
entre la marina
i entre el casc antic.
Que era Tarragona,
que era la part alta,
i després el barri de la marina,
que era el port.
I que després,
bueno,
simbolitzen una mica
això,
les dues barriades,
que així realment
la milícia urbana
va ser,
va ser,
va fer de files,
per una banda la marina
i per l'altra banda
el casc antic.
Tot això presentarem
i després,
un cop sortim
de l'església,
qui ens vulgui acompanyar,
farem una desfilada
fins al Pla de la Seu,
on farem unes salves d'honor.
Farem un homenatge
als caiguts
davant de la placa
comemorativa,
als caiguts
el 16 al 28 de juny,
es farà una salva,
unes salves d'honor
al Pla de la Seu,
després tornarem a baixar
desfilant fins al Pla de la Font
i allí tornarem a fer
les últimes salves
per tancar l'acte.
Com és la indumentària
d'aquestes milícies
i com s'ha recuperat?
Com s'ha aconseguit recuperar?
A partir del que serien
els documents de l'època,
els reglaments
de la creació del cos
que especifica
amb tota mena de detalls
com ha de ser l'uniforme
tant d'oficials
com de trupa,
uns gravats
també de l'època
que hem,
a partir del que diuen
les ordenances
i a partir dels gravats
els hem acolorit
per treure-hi,
els gravats són de blanc i negre,
ens hem premès
el luxe de...
hi havia coses
que no sabíem,
alguns detalls
que els altres hem pensat
quin color ho fem,
doncs fem-ho així,
ho fem-ho aixà
i a partir d'aquí
barret de copa
amb plomí,
la tropa
i oficials
amb casaga.
És un uniforme molt maco,
la veritat és que recomanem.
Té un defecte
que és molt calent
perquè hem utilitzat
roba d'època
al mateix estil,
llana 100%,
cotó 100%,
clar,
portem tres capes
per banda
i banda.
Ens preguntem
per què la milícia
no va anar a lluitar a Rússia
perquè estarien
amb la mare de còmodes,
perquè a Tarragona
i a l'agost
fa calor.
Bé, però més d'un
línia per baixar panxa.
Això sí, sí,
estarem tots fets uns figurins.
Qui ho s'ha de fer
al tratxel de les milícies?
Això li hem d'agrair
a la feina
a l'entón Guàsc.
Sí,
a l'agost.
Sí,
allí al Portalet,
que és un especialista.
De fet,
ell també en aquest moment
està confeccionant
la bandera de Santa Tecla,
la recuperada de bandera de Santa Tecla
que presentarem
i beneirem
per Santa Tecla.
Ell,
evidentment,
s'hi ha ficat
al 100%
en aquest tema
i
com a segon,
en aquest cas,
ha sigut la primera
la Trini Carrenyó,
que ha sigut
la que ha portat,
la modista,
que ha portat
tot el peç específic
de tota la feina.
I en realitat és que han fet
molt bona feina.
tot i que no els poden veure.
Han acabat de nosaltres
fent-nos el monyo.
Sí,
però bueno,
ho sento.
D'aquests 14 milicians,
dieu que hi ha comandaments,
hi ha soldats,
tenen noms i condoms,
vull dir,
no el personatge,
no passa el que hi ha al darrere.
Sí,
la trupa,
evidentment,
tots tenim noms i condoms.
Tots no,
però sí que hem procurat
recuperar d'alguna manera
algun dels personatges
perquè facin de persona.
És a dir,
sabem,
per exemple,
del Tinen Caputo,
que seria un servidor
que després el van accedir a capitar.
Aleshores jo vaig a capitar
perquè ja era...
És que si no,
a la galonera li queda torta
i va una mica malament.
Sí,
és qüestió de pes.
Que aquest havia sigut
un personatge
que havia format part
de les milícies
i després tenim
el sergent major
que és aquí present l'Elies
que seria,
tot i aquest títol,
els audiants
que no estiguin acostumats,
un sergent
sembla un càrrec baix
però en aquella época
el sergent major
seria un equivalent a coronel,
el comandant de la trupa
que aquest és
el sacer major
Francisco Villarejo
que va ser
el que el general O'Donnell
li va encarregar
la creació
i la supervisió
de tot això.
A parts d'aquests
tenim el subtenent
banderat
que està documentat,
dos batallons
de les milícies
van tindre dues banderes
teòriques
i les dues
eren de Montblanc,
a més a més
estan documentats.
Tenim el nom
del sergent,
en aquest cas també,
i pràcticament
podem representar
cada un dels milícians
com cada un...
Tenim molta documentació
de noms i cognoms
de la gent
que va ser com a part.
Aleshores,
més o menys
podem crear...
Sí.
Donarà
d'un joc.
Jo penso que ara
hem engegat
a partir d'aquí...
de poc a poc
i això ha de durar
uns altres 200 anys
com a mínim.
Porteu-ho a so
o aneu a...
Sí, portem...
No, home, no,
en silenci,
no, que queda com a molt trist.
Portem dos tamborilers.
Amb el temps
i una canya,
un pifre.
I portarem un pifre
que fa...
Un pifre,
un pifre, no?
És una flauta travessera,
però més curteta,
que era...
Bueno,
eren les ordres
i els tocs d'ordre
i no era amb corneta,
sinó que era amb tambor
i pifre.
Tant pel que són
les desfilades
i les guàrdies d'honor
com enmig de la batalla.
I l'armament?
L'armament,
molt maco.
Uns fantàstics fusells
comprats
en una empresa
especialitzada d'Itàlia
que fa reconstrucció
històrica,
és a dir,
disparen.
El que no posarem
serà bala
per allò d'evitar
mals majors,
però disparen.
Hem agafat
dos tipus de fusells,
un corrigé
que és del segle XVIII
que el van millorar,
és francès,
el van millorar
en temps de la Revolució Francesa
perquè, de fet,
enganyant la milícia urbana
de Tarragona
anava con lo puesto,
és a dir,
amb el que s'havia pogut agafar
entre ells
fusells capturats
de l'enemic
i després també
un anomenat
el Brown Best,
que té un nom així
molt bonic,
molt britànic.
Molt maco britànic.
Que representa una mica
els que els britànics
es van donar material.
aleshores
l'anglès
és una miqueta
més alt
i el francès
més baix.
Amb bayoneta
fa metro 90.
Amb bayoneta
hi ha més fuzell
i bayoneta
que milicià.
I això que portem
barrets tots
amb plomí
ben maco
i ben alt.
I després
els oficials
sabre.
Així els sergents
també porten
un expedí
i el sergent major
porta un sabre recte
i el sotstinent
i el capità
portem
sabres d'ús
són sabres de cavalleria.
Doncs serà aquest diumenge
la primera vegada
que es podran veure
les milícies
el complet.
Aquestes 14
perquè ja havíeu sortit
en alguna ocasió.
Havíem fet la presentació
la setmana passada
en una conferència
però la primera vegada
que sortim
i trepitgem carrer
i tothom ens podrà veure
serà precisament diumenge
la gran estrena
aquí a Tarragona.
Recordem l'hora
el dies
perquè que s'incorpora ara
seria a partir
de les 8 del vespre
a les 9 l'acte
però a les 8
començarem a desfilar.
Bé,
sí,
pràcticament
les 8,
8 i quart
ens reunirem
a la Passa d'Assos
i a partir de la Passa d'Assos
enfilarem
a la Passa de la Font
i a partir de la Passa d'Assos
anirem pujant.
Més o menys
m'ho hem calculat
perquè com la pujada
de l'aigua
s'acumula
molta gent
a tota l'àrea
de la part alta
de la ciutat
s'ha preferit
que es ventili una mica
i que la gent
no se'n vagi
vull dir que s'esperi
o si no
que s'esperi
pel recorregut.
Jo crec que pot ser
un tema interessant.
És únic,
és inèdit,
la primera vegada que es fa
i bé,
esperem que
que tingui molta continuïtat.
Us heu plantejat
a prendre part
d'un acte
que es faci
fora de la ciutat?
Naturalment.
Que n'hi ha,
de reconstrucció.
Estem apuntats ja
a l'Associació Napoleònica Espanyola
que és la que aglutina
totes les associacions
de reconstrucció històrica
que hi ha a Espanya
d'aquesta època.
Ja en principi,
bueno,
estem molt sent ells
i tot va bé
a finals de setembre
es fan les jornades
passats en magí
es fan les jornades
Girona Napoleònica
que ens han convidat
els de l'Associació
del Regiment d'Ultònia
que són els
que fan de soldats
durant el setge
francès
a Girona
el 1809
i ens han convidat
a participar.
Si tot va bé
també a primers de setembre
farem una sortida
a l'Illo
amb l'Associació
del Setge
el 1811
i l'Ajuntament
per homenatjar
el general Contreras
que va néixer en aquesta població
és un poble
a prop de Toledo
i fan un monument
al general d'Illo
i a los cerros de Tarragona
estem tots englobats
aleshores
es farà aquesta sortida
per fer-li l'homenatge
a
diguin el que diguin
l'heroi
pobre home
de Tarragona
i a partir d'aquí
doncs bueno
ja veurem
aquest moment
hem d'anar
combinant
les respectives penyes
exacte
que això tampoc és fàcil
ens agradaria anar a Waterloo
però això ja
la propera sortida
important nostra
aquí serà
el 23 de setembre
la presentació
de la bandera
penso que és un fet històric
la idea és
que sortirem
desfilant
al procés
del Barça de Tegla
tal com ho van fer
la milícia urbana
el 23 de setembre
del 1810
és a dir
recuperem un fet històric
hi ha algú
que ens ho diu
que ens ho han inventat
no
està documentat
el 23 de setembre
del 1810
va desfilar
la milícia urbana
sota la protecció
de Santa Tegla
i nosaltres
rememorem aquest tema
i ja n'hi ha veient coses
suposo que n'hi ha
sortint
i tant
o sigui que sortireu
el 23 de setembre
per Santa Tegla
sortireu amb la bandera
amb aquesta bandera
que s'ha pogut recuperar
exacte
que està guardada
l'única que queda
que està guardada
al Museu de l'Exèrcit
de Toledo
que no està ni exposada
perquè està
en fi
està com està
aleshores
recuperat la bandera
gràcies
que també la fa l'Anton Guàs
que està fent un treball
excepcional
i la presentarem
com que les milícies
tenien
clar
hi ha gent que ho ha preguntat
com és que si està
la protectora
de les milícies
de Santa Tegla
perquè sortiu
per Sant Magí
perquè per Sant Magí
es fa el bicentenari exacte
són 200 anys clavats
de la retirada francesa
però
el dia de Santa Tegla
evidentment
es farà la benedicció
i presentació oficial
de la bandera
que també esteu convidats
que també esteu convidats
evidentment
doncs hi serem
en aquella jornada
ens deixem alguna cosa important
perquè és que som els Sactes
penseu que
clar
aquí a Sactes
ja s'han fet alguns
i encara n'hi haurà molts
per viure
home jo crec que sí
que és una cosa important
convidar la gent que vingui
que vinguin
que ens covegin
que s'ho passin bé
i esperem
i que també tinguin
la seva opinió
perquè de fet
el que hem vingut nosaltres
és aportar un nou element
a la ciutat
una eina de treball
per la ciutat
una eina de difusió
una eina que pot servir
per donar nom
inclús ja dintre del grup
ja tenim previst
ho estem treballant
segurament per Santa Tegla
la vindrà de Santa Tegla
farem ja un canvi de guàrdia
en plan oficial
davant de la catedral
intentaríem
que això ja quedés estipulat
també se n'ha parlat
que potser
3-4 cops a l'any
puguem fer canvis
de guàrdia
perquè així turísticament
pugui ser un pol d'atracció
bé
te puc assegurar
que són coses
que es van perfilant així
però que poden donar
donar molt de joc
com diu en Itàlia
piano piano
a poc a poc
ja anirem fent
avui per cert
ens explicaran
ara al migdia
que s'instal·larà una creu
comemorativa també
al Pont del Diable
com ho veieu
el fet que es pugui posar
una creu allà
al Pont del Diable
no, la creu ja hi era
la creu porta 100 anys allí
a terra
estava a terra
però allà hi era
la creu la va posar
el propietari de tot aquell espai
que ten aquí ara
Puig i Cadafal
no, Puig i Cadafal
que és qui va fer la creu
però el propietari
eren els germans Puig i Valls
que són els de la Quintes en Rafael
aquí del parc de la ciutat
que eren gent
doncs bueno
en fi
tenien diners, cultura
i estudis
com la qual cosa
això ajuda
a tenir bon gust
això és tot
en general
i bueno
es van trobar
tenint la casa
la finca
i tenien terres
i un dels seus treballadors
allà on la terra
estan sortint
un munt d'ossos
i tal
van fer una
diguem una pseu d'oescavació
arqueològica
van trobar un munt d'ossos
apilats
i només van trobar
botons
botons de regiments francesos
aleshores clar
sabem que durant el setge
el Pont del Diable
era un hospital
francès
i allò era
allò era
el cementiri comú
la fossa comú
i van posar una creu
precisament en el primer centenari
en homenatge
no als francesos
en general
sinó a tots aquells
que van morir
en unes circumstàncies
que no deixen de ser
nefastes i terribles
com és una guerra
s'ha recuperat la creu
s'ha restaurat
s'ha netejat
tota la sota
s'han recuperat marges
de fet
ja era bonic abans
ara serà més bonic
i això està
doncs allí
al Pont del Diable
i ara caldrà
que entre tots
ho cuidem
i ho mimem
i que ho difonguem
ara el seu bon pas
restaura l'àngel
de la columna
del costat
després de l'UVL2
piano piano
com deies tu abans
d'aquí 200 anys
no esperem que no tant
avui ens ho explicaran
a l'Ajuntament
els que han restaurat la creu
i també
el regidor Paco Zapater
de Relacions Institut Ciutadans
a les 12 de la migdia
ens han convocat
per tant
a l'informatiu
del migdia
tindreu tota la informació
d'això
d'aquest procés de restauració
i el simbolisme
d'aquesta creu
en què ja ens avançaven
el seu significat
els nostres convidats
Elias Torres
Paco Tobar
gràcies per acompanyar-nos
per molts anys de milícies
i ens veiem
el divendres
i diumenge
moltes gràcies a valtres
i us esperem
gràcies