Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Anècdotes, què va passar durant l'època medieval?
Una època fosca? Bueno, sí, fosca mitges.
Hi ha molt de temps per explicar.
Això és el que expliqueu vosaltres a les visites que feu,
més enllà dels monuments?
Sí, clar, és igual que quan fem una romana
o quan fem una altra visita a un altre lloc.
Evidentment expliques els monuments,
expliques tota la història que va portar a construir-los,
com són, què hi ha, quina pinta tenen,
però expliques coses de la interhistòria,
de petits detalls de la vida quotidiana,
o anècdotes, per exemple, que van passar a l'època medieval aquí a Tarragona
i que la gent no coneix tant.
Ara ens explicaràs fins on ens puguis explicar,
perquè la gràcia és fer-ho de més in situ amb les vostres visites guiades.
Quins dies sortiu? D'on?
I quins rebus rebus?
La medieval la fem a les nits.
Sí, és de nit?
Sí, sí, també és nocturna.
Més que res per donar-li,
igual que amb les legendes que explicàvem l'altre dia,
per donar-li més, no misteri en aquest cas,
perquè misteri en té més aviat poc,
sinó una altra llum.
Els monuments estan il·luminats,
explicar la façana de la catedral il·luminada,
doncs és diferent també i és ben maco.
Sortim els dimarts a les 10.30 de la nit,
sempre des del portal del Roser
i, com sempre, el preu és l'habitual,
els 8 euros per persona.
Ens hi podem apuntar a última hora, eh?
Sí, aquesta encara està tenint èxit,
però encara no la tenim plena, plena.
Perquè els grupets de quantes persones acostumen a ser per treballar bé?
Home, per treballar bé, entre 8 i 15.
15 persones?
El que passa que, clar,
si són 30 persones apuntades, fem dos grups.
Clar.
I tant amics.
A veure, en quant a treballar bé,
una visita diurna la pots fer amb 30, 40 persones tranquil·lament,
o amb 3 o 4,
perquè és una altra manera d'explicar també,
una altra manera de moure's de dia,
tot està obert i tal.
A la nit,
doncs una visita més íntima,
doncs també és més agradable.
Molt bé.
Sortiu del portal del Roser.
Sí.
I a part alta,
més o menys?
Sí, sortim...
Anem des del portal del Roser
i aleshores ens enfilem cap a la...
on sortirà,
pla de Palau.
D'allí baixem pel claustre,
a façana de la catedral,
donem el tomb,
veiem el que és l'antic hospital,
el Consell Comarcal actual,
i després ja d'allí cap al Call,
o el que queda del barri Sueu,
i acabem a la plaça del rei.
Val.
Val.
Va, explica'ns alguna curiositat, home.
Alguna curiositat?
Perquè quan parlem de la Tarragona medieval
estem parlant de quants segles?
Bé, a veure,
tècnicament l'època medieval,
ara em posaré en plan lligència de tenir història,
l'època medieval comença,
segons els historiadors,
i a més a partir de la caiguda de l'imperi romà,
això és el 476,
després de Cris.
Però aquí vam allargar una miqueta més?
Bé, aquestes coses, sí,
aquestes coses també són una miqueta
de debats acadèmics,
o sigui, clar,
quan cau l'imperi romà l'endemà
no és més època medieval
que dos o tres dies abans, evidentment.
I hi ha historiadors que diuen
que l'època medieval
acaba amb la caiguda de Constantinople
el 1453,
d'altres que diuen
que és la conquesta d'Amèrica el 1492.
Però l'any 1493
són tan medievals com el 1490.
Vull dir,
això és una miqueta fluctuant.
Aquí n'altres vam allargar,
aquí n'altres a Tarragona
hem jugat sempre,
encara que sembli mentida,
hem jugat sempre en primera divisió.
I som els primers romans
i som els últims.
De fet, una de les coses que expliquem,
perquè la gent es queda
amb l'època medieval
d'homes amb gruixos
i cavallers amb armadura
i poca cosa més.
L'època medieval,
de fet,
quan ens pensem
que l'imperi romà cau,
no és un esfondrament
amb molt de soroll,
és una cosa que és progressiva.
Quan tota Hispània
ja està en mans dels bàrbers
i Roma,
prou feines,
doncs hi pot,
perdó,
prou feines si, diguem,
ha de vigilar
la darrera de la cortina
perquè no l'apunyalin,
pobre home,
aquí a Tarragona
encara teniu un governador
i aquí a Tarragona
encara és capital
del que quedava,
que evidentment
no era el que era
en època d'August
de la província romana.
Hi ha un com,
és hispaniàrum,
és a dir,
hi ha un compte
de les Espanyes,
és a dir,
és un delegat imperial
que governa
en nom de l'emperador.
L'imperi cau a Occident
el 476
i aquí a l'any 472
encara estem fent
estàtues dedicades
als emperadors.
Ostres,
no ens n'hem enterat gaire,
no?
No, no ens n'hem enterat.
No, no ens n'hem enterat
perquè no hi havia...
Aquí encara tenim la inèrcia.
També en aquella època
no hi havia Twitter
i aleshores la gent
no s'enmentarava
en línia directa
i que actualment
també és veritat
que per qüestions acadèmiques,
la gent estudia el que estudia,
aleshores cau l'època
a l'imperi romà,
ja està,
i evidentment
perquè si no ets expert
en no t'hi dediques
doncs són detalls
que passen una miqueta
desapercebuts.
Escolta, i l'època,
però l'època esplendorosa
de plena...
L'època esplendorosa?
De plena edat mitjana.
Primer, com quasi tota
la Corona Dragó,
quasi tota Castella,
segle XIII-XIV.
Sí.
En aquest sentit,
clar, és l'època
de l'expansió mediterrània,
conquesta de Jaume I,
Mallorca,
Menorca,
Eivissa,
València,
part de Múrcia també,
després hi ha l'expansió
del Mediterrani,
les vespres vescilianes,
al segle XIII,
la Corona Dragó
posa a peu a Sicília,
ja no sortirem d'allí
fins a la caiguda
del Virregnat
amb el Tractat d'Utrecht
el 1713.
Vull dir,
és l'època d'esplendor,
evidentment,
de la Corona Dragó.
I Tarragona,
tot i que no està
a primera fila
perquè no és capital,
Tarragona és
seu metropolitana
primada de les Espanyes,
és la primera capital
eclesiàstica
de tots els regnes
cristians peninsulars
fins ben entrat
al segle XIV,
cosa que li donarà
un caché important.
Som una ciutat portuària,
d'aquí sortirà
a la conquesta de Mallorca,
a les platges de Salou,
però amb tot el carinyo
si hi ha algú
que ens escolta
des de Salou,
en el segle XIII,
Salou,
eren quatre barraques
de pescadors a la platja,
vull dir,
tècnicament allò
encara era Tarragona,
no?
A part no parlar
de quan arriba
el Bras de Santa Tegla
que desembarca també a Salou
i fan un cortejo monumental.
Vull dir,
és una època
no tan fosca
a la mesura
que no és romà,
clar,
que ens pensem
que el romà
brillava més,
però Tarragona
és una ciutat
amb una puixença econòmica
important
i amb un lloc
sota el sol.
I com vivien la gent?
I on vivien?
I com és aquesta vida
quotidiana que deies tu,
no?
O on?
Al mateix lloc
que viuen tots els habitants
de la part alta actual,
o sigui,
des de la zona del Corral,
que és la plaça de la Font,
fins a la catedral.
I després
al barri de la Marina,
que és plaça dels Carros,
per entendre'ns.
No serratllo,
perquè serratllo
vindrà al segle XIX.
El com,
com bonament podien,
clar,
a veure,
pensem que a l'època antiga,
tant en època clàssica
com en època medieval,
la vida quotidiana era,
pels que no eren afavorits
per la fortuna,
que naixien amb diners
o amb privilegis,
era difícil.
Tot i així,
ser rei tampoc volia dir
que tenies salut
i tenies diners,
vull dir,
també podies anar
a curts de quartos
i també podies morir
d'un mal de queixala
o d'un apendicitis.
Vull dir,
en aquest sentit,
la diferència és
qui pot pagar-se la medicina,
no?
Hi havia molta estructura militar,
o més eclesiàstica,
pel que em dius,
pagats civils
o militars
en nom del rei,
però Tarragona
a seu eclesiàstica
és el senyor feudal
i és l'escavisba
i aleshores,
clar,
ciutat amb capellans,
amb convents,
amb tota la curia
que suposa ser cap de diòcesis,
amb els canonges,
o sigui,
és una estructura
més civil i eclesiàstica
que militar.
Què fan els jueus aquí?
Doncs,
pel que sembla,
el mateix que Toledo
i el mateix que Barcelona
i el mateix que Cuenca
i fins i tot el mateix
és que a l'Àndalus
és sobreviure.
O sigui,
la diferència és que...
Però hi havia tanta presència
a Joéva
com sembla que s'intenta...
Hi ha una presència a Joéva,
el que passa
que tampoc és una població
espectacular
en quant a proporció
respecte a la població cristiana.
A veure,
el jueu de l'Àndalus
va una miqueta més apurat
perquè ha de pagar
més impostos,
perquè l'islam,
si no creus en Alà,
doncs et feien pagar
un impost a part
per poder mantenir
la teva religió.
Aquí no,
però de totes maneres
aquí a Tarragona
i aquí als regnes cristians,
ser jueu,
doncs home,
no era...
Hi havia moments millors
i moments pitjors,
naturalment,
també depèn
de qui governés,
de com anés la situació,
per exemple,
en l'època de la Pesta Negra
el jueu no les passa
alegrement,
perquè primer mor
igual que tots els altres
i segon,
a més a més,
se l'acusa
de provocar la pesta,
perquè clar,
és l'altre,
és la imatge
de l'enemic
que tens dintre.
I hi haurà
persecucions antijueves
molt bèsties a Barcelona.
El 1391 ja no queda un jueu.
Aquí a Tarragona
el decret d'exposició
dels reis catòlics
ens afecta.
Aquí sí que hi haurà
jueus fins al final,
fins al 1492.
Viuran dintre del seu barri,
tindran els seus negocis
i ja dic,
tindran els seus moments
més bons o més dolents,
però sempre identificats.
En sortir de casa
i anar al carrer
havien de portar
una rodela,
havien de portar
un símbol
brodat al pit
que els identifiqués.
Parlant de sortir,
la muralla és important.
La muralla sempre és important.
De fet,
em sembla que
no sé si era
Senó de l'Ea,
un d'aquests
pressocràtics
del segle V abans de Cris,
que deia
per una polis
per una ciutat
el més important
és la llei
i no la muralla.
Perquè diu
la muralla
sempre la podem reconstruir.
La muralla és important,
evidentment.
I aquí a Tarragona més
perquè resulta que
amb la reconquesta
tens una part
de la muralla romana
perfectament conservada,
que és la muralla
que dona el tomb
avui dia a la part alta.
És la que es veu.
Després hi haurà ampliacions.
La torre de l'Escabisme
famosa és una torre romana,
però la part superior
és del XIV.
Clar,
el segle XIV,
a més a més,
és una època de guerra
amb Castella,
per tant,
s'ha de refortificar la ciutat.
I ara es farà
la muralleta,
que és el tram
que podem veure breument
davant de la Ramla Vella,
davant de l'Hotel Imperial Tàrrec
o de la subdelacació
de defensa,
i que arribava
fins a la cantonada
de via de l'imperi romà.
O sigui,
era tot el que era
la façana del cís romà,
estava ocupada
davant
per la muralleta.
Clar,
a la muralleta
perquè la muralla gran
era la romana,
amb aquests blocs ciclopis.
Llavors,
l'altre fa riure.
En l'època medieval
ja es veia
molt més petita,
no?
I és important,
clar,
de fet,
allò serà la muralla
fins que els segles XVI
s'ampliïn
amb altres baluards.
Així no ens imaginem
a Tarragona,
que princeses
amb la saca
de corolles
i cavallers medievals.
No necessàriament.
A veure,
clar,
que hi haurà cavallers medievals
i princeses
i senyores més elegants,
però,
a veure,
és una ciutat
tan normal
i tan corrent
com qualsevol altra
en quant a vida quotidiana.
Hi haurà una aristocràcia,
hi haurà una classe mitja
i hi haurà pobres.
Una aristocràcia
que estem situant
al...
Tot el que és
el carrer Cavallers,
tot aquest...
Això ja és posterior o...?
No,
el carrer Cavallers,
a veure,
sabem que allí
ja hi ha cases
bé,
riques,
grans,
des del segle XIII-XIV.
De fet,
la mateixa casa
Castellarnau,
sabem que el 1300
i poc...
Allò és una casa
senyorial monumental.
Vull dir,
el que passa
que no és la casa
Castellarnau
que tothom té el cap
ara mateix,
és un edifici
del segle XVIII,
però allí ja hi havia
una casa senyorial,
vull dir,
el carrer Cavallers
i, d'alguna manera,
el carrer Granada,
també.
El que passa
que així com el carrer Cavallers
és tot el carrer
que era senyorial,
el carrer Granada
era només la meitat
que donava muralla.
De fet,
això,
gent de Tarragona,
el Bartalda,
sobretot,
cosi,
on vius a Tarragona,
del carrer Granada?
La vorera dels rics
o la dels pobres?
Sí,
és veritat.
La cara,
de fet,
està una mica
desmantellant.
La part cara,
que seria la zona
de la Casa Canals,
la vorera de la Casa Canals,
que té una muralla,
hi ha algunes cases
senyorials molt maques,
encara ara,
molt bones,
alguna que acaba a Gocins,
i aquella és la casa dels rics,
la part dels rics.
A l'altre,
es veu encara,
vull dir que són cases
més modernes,
però les cases
de la vorera de davant,
de la Casa Canals i companyia,
són molt més modestes.
Fa l'impressionament
que vas parlant
que queden més restes
o més vestigis medievals
dels que aparentment veiem,
però tot i així,
no en queden masses.
Bé,
clar,
a veure,
queden vestigis
a la mesura que hi ha arcs
dintre de carrers,
hi ha restaurants
o en carrer major mateix,
o en algun restaurant,
hi ha restes de cases,
en un bar
de la plaça del Fòrum,
que no direm noms
perquè no diguin
que fem propaganda,
però és un nou,
és que ha canviat de nom
fa poc i encara...
I tampoc el saps?
Em surt el nom d'abans
i, pobres,
si m'estan escoltant
doncs tampoc voldria
que pensessin
que els hi faig
contra propaganda,
però està
a la vorera
del carrer Merceria,
tal qual surts a la...
O sigui,
si surts del carrer Merceria
i gires a l'esquerra
perquè ella mateixa vorera
de la façana
dona la plaça del Fòrum,
allí a la part baixa,
si tu entres al bar,
hi ha unes escales,
hi ha unes reservats,
unes gotaques,
un lloc molt agradable,
hi ha una paret,
al fons,
uns locs romans monumentals,
evidentment reaprofitats,
perquè allò de Romà
té el bloc
però no és la paret,
allò és el que queda
d'un gran castell medieval
que hi havia
en tota l'illa de Casas
que era el carrer Merceria
i baixada del Patriarca
i part del carrer
Saint-Llorenç
i el carrer Les Coques
i és l'únic que queda
i el van volar
ara fa 200 anys
els francesos.
Ara t'anava a dir
és que no tenim
tantes restes romanes
com medievals
com voldríem
per culpa també dels francesos.
Sí, clar,
un exèrcit en retirada,
o sigui, a veure,
aquí podríem fer ara molta sang
que si els francesos
van fer,
l'han de fer.
En fi, estem parlant
d'un context bèl·lic
de la Guerra de l'Independència,
els francesos les retiren,
tot exèrcit en retirada
el que fa és volar pels aires
tot el que l'enemic
pugui aprofitar
i en aquest cas
doncs els francesos
van ser llestos
i Tarragona
ens ha costat de prendre,
doncs la deixarem
arrasada completament
per evitar,
en cas que hem de tornar,
per evitar que torni
a ser plaça forta.
Clar,
un castell potentíssim
al mig de la ciutat,
tan alt com la catedral,
anem-nos a pensar,
o sigui,
començant sobre un nivell inferior
que és el que remerceria
respecte a la plaça
de la catedral,
el castell arribava
fins al sostre
de la catedral,
o sigui,
era el mateix nivell,
era monumental.
Allò és volat pels aires.
Del Patriarca,
i del castell del Patriarca
només ens queda,
a part d'alguns dibuixos
que ens mostren
com va quedar
després de la voladura,
queda l'arrencada
de la torre
lateral
que està dintre
d'aquest local
a la part baixa
del...
ja dic a la part baixa,
bueno,
baixar les escales
al saló que tenen
al fons
i allà es veu molt clar,
una parell llisa
i després un angle
inclinat
en 45 graus
que és l'arrencada
de la torre.
Que això seria
el carrer Marceria?
Això seria
el carrer Marceria,
exacte.
Si d'aquestes
era bé a tocar
de l'entrada
allò on hi ha
l'antic mercat del fòrum
i el carrer aquell
que porta el carrer
allà tindríem
el castell del Patriarca.
Hi ha prou escrit
sobre la Tarragona medieval?
Sí, sí.
Hi ha prou investigació?
Sí,
el que passa
que Roma
sempre
és molta llum
i és
una cosa
que ven
molt comprensible
aquí a tot arreu.
Bé, és l'aposta
que s'ha fet.
Evidentment,
i és que a veure,
si aquí a Tarragona
no haguéssim apostat
per l'ús romà
en el seu moment,
doncs home,
era per donar-nos
de bofetades,
evidentment,
aquí de Roma
tenim coses
molt espectaculars.
Però clar,
a veure,
som una ciutat,
jo sempre ho dic,
som una ciutat
de 2.200 anys
i estem parlant
sempre dels primers
500-600,
que està molt bé,
però si només parles
de 500 anys
en una ciutat
que en té 2.000,
a veure,
som una ciutat
dues vegades mil·lenària.
Què m'estàs explicant?
Que si fa 1.000 anys
que es va fer
no sé què,
només,
nosaltres en portem 2.000 aquí
i aleshores això
enlluerna moltíssim
comprensiblement,
però parlar només
dels primers 500
és tallar-nos les ales,
no només en altres
per poder explicar
i ensenyar
i guanyar-nos el pas,
sinó a la mateixa
nivell cultural
de la gent
que vulgui venir
a veure coses,
perquè clar,
de fet,
quan fas l'ús romà
ja per força
ja has de parlar
d'algú medieval
perquè ara veus el temple,
sinó que veus la catedral
doncs imaginem-nos
i això ha ocultat bastant
però tenim,
tenim informació
i tenim restes
i tenim coses
prou interessants
com per fer una visita
prou integral.
I per l'experiència
que teniu vosaltres
en aquestes visites
als tarragonins
ens interessa prou
per l'època medieval?
Perquè potser
teniu una recomanació
a fer, no?
Perquè a l'època romana
qui més qui menys
doncs ja s'ha pagut una cosa.
Sí, la veritat és que
és recomanable,
a veure,
sempre és recomanable
saber més
i aquí els tarragonins
hem pecat sempre del mateix
i és igual
el que siguis a Tarragona
o qualsevol lloc.
O sigui,
el que tens a casa
ho aprecies a mitges
però en canvi
te'n vas
o sigui,
hi ha gent que ha estat
tres vegades a Praga
i una a Bali
però no ha anat mai
a Saragossa
dius home, a veure,
no?
I dius Saragossa
és igual.
En aquest cas
sempre és bo aprendre
i en el cas
dels ciutadans
saber de l'opropi
que ara que ja portem
bastants anys
que estem promocionant
i a més a més
amb molt d'encert
sobretot gràcies
a Tarra Coviva
tot el que seria
el nostre passat clàssic
doncs home
continuem caminant
i cada vegada més
hi ha gent que l'interessa
perquè clar
la catedral
tothom la coneix
perquè la veus
està allí
vull dir
i qui no
clar
és impossible
on és la catedral
escolti miri
entre les 50
més boniques del món
segons el diari digital
Huffington Post
de fet
Gaudí deia
que hi ha
tres catedrals
perfectes al món
una
és la de Burgos
l'altra
Santa Sofía
de Constantinople
bueno
posem-nos un cronològic
Santa Sofía
de Constantinople
Estambul actual
l'altra la de Burgos
i la tercera la de Tarragona
i això ho deia Gaudí
que una altra cosa no
però de catedrals
i de còtic
en sabia molt
home
doncs
ei
senyors de turisme
fem servir això
no?
creiem-nos una mica
no, que només creiem-nos
si no estem parlant
de Gaudí
que ens està dient això
i el medieval
doncs tothom ho coneix
d'alguna manera
perquè clar
els portos a Merceria
el que queda del call
que a la Garça
les restes de la casa
en runes que hi ha allí
la catedral
però bueno
és que hi ha molta història darrere
no només de la catedral
no només dels portos
o sigui
què s'hi feia allí
va, va, va
tenim dos minutets Paco
perquè ens expliquis
què s'hi feia allí
algunes de les curiositats
no totes
que expliqueu
durant aquesta visita guiada
que va més enllà dels monuments
que és això
li doneu vida
per exemple
el nom d'alguns carrers
que té a veure
amb activitats d'aquella època
és el carrer de la nau
per exemple
els mariners vivien allí
abans aquí
és un barri de marina
vivien allí
per això es diu de la nau
o la plaça de les Cols
els tarragonins
algun tarragoní
no els diu plaça
és que aquesta és el bo
o sigui
quan portem visites
i hi ha gent de Tarragona
i dius
bueno aquesta tothom la coneix
la plaça de les Cols
no, no, no és la plaça de les Cols
com que no?
i aleshores ensenyes la placa
de la plaça
plaça Santiago Rosseñol
la cara de pasmo siciliano
que se li queda al personal
és divertidíssima
és per fer-ne fotos
o sigui
com?
clar
de tota la vida
que li has dit d'una manera
resulta que no se li diu així
plaça Santiago Rosseñol
i ara sortim aquí al carrer
i parem algú de Tarragona
sap on és la plaça de Santiago Rosseñol?
et contestarà que d'aquí això no en tenim
clar
doncs es diu plaça de les Cols
perquè hi havia el mercat
mercat que actualment
el dimecres i el dissabte
el farà a la plaça del Fòrum
sí, constat
vull dir
aquest mercat
que ha anat canviant d'ubicació
des de l'època medieval
doncs és el que donarà nom
a la plaça del Fòrum
i que es posava a les Cols
que donarà nom a la plaça
i es posava a les escales
a la plaça i a sota els porxos
per exemple
molt bé
o que els jueus de Tarragona
que van haver de marxar
tenen el cognom Tarragó
ah sí?
sí
això a veure
un cognom que tingui a veure
amb un topònim
o amb un ofici
és d'herència brea
claríssim
sí
i tant
molt bé
i etcètera
quin és el teu raconet preferit
de tota la visita aquesta
que feu nocturna
que a més
ara ens ho ha justificat
amb molt d'encerta
la visita nocturna
el meu raconet favorit
d'aquesta visita nocturna
concretament d'aquesta
a Pla de Palau
davant de l'Escabisbat
amb la torre de l'Escabisba
il·luminada en un costat
amb el jardí
de l'Escabisba
que ara estan d'obres
allí darrere
l'edifici del Palau
que és preciós
i la catedral darrere
amb el costat
el lateral de la catedral
també il·luminada
i a més a més
ahir que hi havia lluna plena
amb la lluna just
damunt de la catedral
de fet
la visita que vam fer ahir
la feinyada va ser meva
per fer contínua la gent
perquè tothom va treure els mòbils
i va començar a fer fotos
que va trencar una mica la màgia
perquè la visita d'ahir
era de llegendes i misteris
i clar
en sec tothom feu flashos
i dius
bueno
els fantasmes estan fugint
esperitats
però aquest per mi
d'aquesta visita nocturna
és el meu racó favorit
a més a més
és un lloc molt tranquil
a aquelles hores
tampoc passa molt de trànsit
no hi ha cap barri
ni ningú que faci molt de soroll
i és molt maco
Tarragona Medieval
que us ofereix
Argos Serveis Culturals
els dimarts
els dimarts
a les 10.30 de la nit
des del portal del Roser
si volen reservar abans
doncs sempre has d'agrair
però ara encara
no l'hem omplert mai tant
per tant
doncs sempre hi ha
aquell que s'apunta
d'última hora
de dir
escolta
he passat per aquí
a veure si
i passin-hi vean
doncs deixeu-vos sorprendre
Paco Tobar
moltíssimes gràcies
va
la setmana vinent
la Tarragona
la Tarragona
parlem de romans
de romans
que ja començo a tenir mono
vinga
gràcies Paco
gràcies a Valtros
Gràcies