23 minuts sobre les 12 del migdia.
Una altra cita ineludible de les festes
i que enguany arriba a la seva vuitena edició,
és el Rotet de Santa Tecla.
Arrenca aquest dijous un programa d'actes englobat
en el marc de les festes, però amb caràcter propi.
I que, com dèiem, enguany arriba a la seva vuitena edició,
amb novetats.
Enguany ens presenten la taverna Flamboyant,
crec que es diu així, ara li preguntarem al nostre convidat
amb concerts, espectacles culinaris i moltes propostes.
a la Cruïlla dels carrers Cuirateries
i Natsaret de la part alta.
En parlem amb el Blai Mesa, de moment.
Blai, bon dia.
Hola, bon dia.
Dic de moment perquè després també ens acompanya
a través del telèfon el Pep Blai, que actua diumenge.
Però vaja, anem per parts.
Rotet de Santa Tecla, com definim el concepte un any més?
El concepte, originàriament, venia a ser el que és,
després d'una gran menjada, d'una gran buf,
d'un menú exuberant, com són les festes,
doncs tot bon menjador sap que després de quedar-se tipet,
doncs s'ha de païr i fer el rotet.
Exacte.
I aquesta era la broma.
I llavors nosaltres, amb la goseria de fa vuit anys,
que encara teníem vint anys i érem molt aixelebrats,
doncs vam dir, doncs nosaltres muntarem l'última sarandonga
de les festes, aquella que ja quan tothom ja està que...
se'ls han acabat els àlmacs i ja no poden...
I han fet ús de tots els remeis, no?
Ni olorar al xartre, de lluny, ja.
Sí, sí.
Doncs allí nosaltres donant guerra, no?
Això arrenca dijous, és a dir, que ara feu ja rotet en plenes festes a Santa Tecla, no?
Sí, sí.
Què passa, que ja es necessita una descongestió a meitat de la festa o...
No, però el concepte ha anat canviant.
O sigui, primerament va ser així, i d'aquí ve el nom, el rotet,
però després, doncs l'esperit sempre ha sigut, per un cantó,
buscar un punt d'humor, de cabaret, d'espectacle on es mesclen
diferents llenguatges musicals, buscar connectar la tradició amb la contemporaneitat,
és a dir, buscar gent que té propostes que són radicalment contemporànies
i també enllaçar-les amb la tradició, i això en guany,
després ho comentarem, crec que està molt ben reflectit.
I després també ha llegut aquest punt d'innovació, no?
De buscar formats diferents, per això sempre ens hem anat movent,
el rotet ha anat canviant d'ubicació, sempre per la part alta,
però quasi cada any hem anat canviant d'ubicació, hem anat canviant de format,
i aquest és una mica l'esperit que vesteix el rotet.
L'esperit d'innovació, clar, un acte que es crea fa vuit anys,
amb vuit edicions, un acte, doncs, jo crec que queda perfectament,
consolidat, i pel que veiem, amb aquest esperit d'innovació,
amb aquest esperit de canvi, continueu també, doncs, no sé si igual
deixerebrats com deies tu al principi, però vaja, sí que amb ganes
de fer coses, d'innovar i de cada any oferir-nos un format diferent, no?
Sí, home, el canvi de l'any passat, que vam muntar un escenari gran, no?, allà davant del rectorat,
que la idea era fer un homenatge a la música, i vam convidar a fer una revisió, no?,
dels grups de música moderna de la ciutat, que van passar fins a 15 grups,
van ser 12 hores en un stop de música, quasi 4.000 persones,
en un format molt diferent del que és Enguany,
que són quatre dies, que és orientat on els centres, la gastronomia,
que és el que posem en el mig de, com el focus central, no?,
com la idea principal del rutet d'Enguany és treballar a partir de la gastronomia
i del territori, que sempre ha sigut la nostra preocupació,
i que serà, doncs, un degoteig de petits actes,
en una plaça molt petita, com és la plaça que configuren aquesta cruïlla
entre Natserets i Curiteries, i amb un esperit molt més experimental, no?
Realment, si anem comentant després les propostes, veureu que no és un concert,
no és una obra de teatre, no és una projecció,
no és tampoc un espectacle gastronòmic o una proposta estrictament gastronòmica.
És una miqueta de cada, jo m'atreccio a dir, no?
És un conglomerat de tot això que acabes de dir.
Vinga, anem amb les propostes.
d'Enguany esteu a la Cruïlla, amb carrer Curiteries, amb carrer Natseret,
i des de les 6 de la tarda fins a les 2 de la matinada, no?
Aquest seria l'emplaçament.
Dijous i divendres fins les 2, i el cap de setmana, dissabte i diumenge, fins les 4.
Molt bé, fem un rutet una mica més llarg, el cap de setmana, no?
Que també el necessitem, potser, per la festa dels dies anteriors, no?
La llarga, sí.
Una de les novetats d'Enguany és aquesta taverna flamboyant, no?
Sí, així és el títol que hem d'en d'Enguany.
Bé, enguany hem tingut la sort de contactar amb una gent que són cuinetes,
que és una iniciativa d'una noia, la Nuri, que ella és cuinera,
i ells treballen normalment en projectes solidaris o projectes artístics,
són els que porten la cuina del Cirque Creek o del projecte Esperanza,
i ells tenen una visió molt propera a la nostra,
amb aquesta idea de voler cuidar el territori, de voler treballar en productes locals,
intentarem que la majoria de les coses siguin ecològiques.
Hi ha productes de proximitat, de quilòmetre zero, etcètera, etcètera.
Sí, una mica en la filosofia del que avui estem veient allà a la plaça del Rei.
A la plaça del Rei, molt bé, sí, que també s'està fent molt bé.
Sí, i llavors ens hem fusionat, nosaltres teníem aquesta idea de voler fer un homenatge a la terra
i als productes de la terra, i ells ens porten aquest saber fer.
Llavors, la taverna es fonamenta en base a quatre elements que els hem distingit per sobre els altres
i que creiem que en ells està continguda la identitat d'aquest territori,
que és el saitó, també conegut com bucaró, l'oliva, el tomàquet i el raïm.
Quatre elements que són molt, molt propers, que tenim, al nostre voltant tenim conreu,
tenim productors, tenim una llarga història d'olis, de vins,
per no parlar del tomàquet, les varietats locals de tomàquet, que ja és riquíssima,
i, bé, com sabeu, el bucaró, el saitó, és una cosa molt típica d'aquí.
Per tant, a partir d'aquí tenim tots els elements per fer una festa.
Això ens acompanyarà tots els dies?
Bé, cada dia hem configurat una programació en base a un element.
O sigui, el primer dia serà dedicat al saitó beneït, l'hem anomenat.
També hi ha aquesta idea de voler consegrar o divinitzar els elements de la natura,
els elements com s'ha fet en moltes religions i moltes cultures al llarg de la història de la humanitat.
tindrem el saitó beneït el dijous, demà, després el divendres treballarem el tema de l'oliva,
amb la qual comptem amb el suport de la Marrojana, que és una empresa del Marroig,
que ens faciliten l'oli, les olives, etcètera, etcètera.
Doncs aquí, amb l'oli, també entrarem tant al pa amb oli, però també anirem cap a l'allioli,
també podem anar cap a coses més picants.
Saps que amb oli es pot fer gairebé, amb l'oliva es pot fer gairebé tot.
Coses confitades, també, etcètera.
Sí, l'oli és central a la nostra cultura, no?
Després entrarem cap al tomàquet el dissabte, que el tomàquet ja sabeu que és més gaspatxero,
més picantó, ja anirem més cap a la cosa del transvestit, del cabaret, tot això.
I en el tomàquet hi tindrem també...
Home, Déu-n'hi-do, relacionar el tomàquet amb el cabaret,
Blai, no sé, però amb imaginació tot el que vulguis, i tant, i tant.
És veritat, és veritat, en aquest sentit és fàcil.
I acabaríem amb el tomàquet...
Sí, el tomàquet el vinculem al romesquet, que també és un plat central,
tots al voltant del romesquet, no?
I a més, és un plat que s'ha perdut una mica l'origen,
que si tu vas a un restaurant i el que venia de ser el romesquet dels pescadors
hauria molt, nosaltres intentarem anar a l'arrel del romesquet
i acabarem amb el raïm,
acabarem amb el raïm que és el senyor, el raïm incorrupte.
Per fer-ho baixar tot.
Per fer-ho baixar tot i acabar de...
a la vigília de Santa Tegla, fer un bon beríndis.
Oferiu un programa, dieu, per tots els sentits,
per totes les edats i per tots els gustos.
Hi ha música, hi ha ball, hi ha poesia, hi ha imatge, pensament.
Estic veient les diferents paraules que heu fet servir,
doncs, per definir-vos.
No sé, anem per parts, per exemple,
el tema de la música.
Sí, el tema de la música és central,
perquè jo crec que és una cosa de la nostra generació
que qualsevol cosa que fem hi hem de posar música,
encara que sigui reunir-nos al mig del carrer,
ara ja els joves ja treuen el mòbil i ja fiquen música.
Llavors, la música serà omnipresent tota l'estona,
tenim molt bons músics i molt bons malòmens
que ens van deleitarant amb les seves seleccions musicals,
tenim bons díjeis també.
el recorregut serà sempre una mica el que hem mantingut en el rutet,
anirem del rock and roll a la música negra, al soul,
passarem per gèneres, subgèneres entre aquests dos camins,
com el ieier o el rock més psicodèlic,
i la idea és que hi haurà ball també,
és música de ball, també es ballarà al rutet.
Hem de parlar d'uns dels espectacles també més potents
que tindrà lloc diumenge.
El darrer dia estic esperant des de que,
doncs perquè comentin quan podrem parlar amb el Pep Blai,
de moment anem comentant d'altres temes,
perquè hem dit moltes coses,
a banda de la música hi ha també ball,
hi ha també poesia, tertúlies,
com tenim aquesta programació?
Doncs bé, com deies, la idea del pensament,
potser la primera acció que ja hem fet ha sigut
fer pública per primera vegada una definició de flamboyant,
que és un terme que si voleu podeu entrar a la nostra pàgina web,
que és visual-lab.info,
i allà ho trobareu,
o a través del nostre Facebook de Laboratori Visual també ho trobareu,
trobareu aquesta definició de flamboyant,
que tothom ens ho preguntava,
què és això de flamboyant?
Doncs allí, gràcies a un parell d'historiadors locals
que han indagat una mica en el passat,
s'ha aconseguit una mica de documentació
que registra aquest col·lectiu de principis del segle,
que ja feien servir aquest terme i s'identificaven així,
que nosaltres després hem recuperat
i hem tornat a fer servir i a donar-li un significat.
El desvetllem o que entrin a la web i ho mirin?
Jo crec que està bé que entrin i que s'ho mirin,
perquè és un concepte complex.
Després me l'expliques, fora d'antena.
Després te l'explico.
Perfecte.
Si em permets, anem cap al diumenge,
perquè un dels espectacles més potents tindrà lloc diumenge.
El d'altre dia, el crític musical tarragoní Pep Blai
presentarà De la llum a la foscor.
Pep Blai, bon dia.
Bon dia.
A través del telèfon.
De la llum a la foscor.
Què barreixes aquí?
Això és un espectacle flamboyant.
És flamboyant, també?
Tu has entrat a la pàgina web i has buscat la definició, o no?
Sí, sí, sí.
Però també és allò que, com estava el dient,
vull dir, t'has d'inspirar i acabar-te de convèncer
perquè van entendre què es flamboyant.
Jo crec que l'has de rellegir i l'has de rellegir, després, una mica,
la definició, per tenir-la clara.
És un esperit, en el fons, com els torregolins ho han tingut.
A veure, nosaltres el que farem és, a veure,
jo, a part de la meva vessant, diguéssim, de periodista musical,
de tant en tant he tingut faces de la meva vida
en què m'he dedicat a recitar poemes, no?
Sempre, doncs, en un punt de performance,
sobretot en molts jocs fonètics,
o sigui, un tipus de poesia més per ser representada
que no pas per ser llegida, no?
Una mica traient, una mica la bèstia d'escena
que un porta dins, diguéssim, no?
Aleshores, ara feia pràcticament 10 anys
que no escrivia poemes nous
i era com un gènere que havia apartat.
M'havia dedicat a la novel·la més que una altra cosa.
I aleshores, resulta que arrel del naçement de la meva filla,
vaig veure-ho a llum.
De cop i volta em van tornar a agafar ganes d'escriure poemes,
vull dir, aquelles coses que els hi passen als pares,
que de cop i volta veuen una llum, no?
Doncs a mi m'ha passat.
I aleshores, em feia molta gràcia
perquè els poemes que em surten ara
tenen una llum brutal comparat amb els que feia abans.
dels que abans jo era una persona fosca,
que m'agradava dels vampirs a la nit,
era una persona que vivia sempre de nit,
un tarragoní noctàmbul,
d'aquells d'allò que sempre se'n trobava
al final de les festes a Tarragona,
vull dir, clar,
aleshores una mica doncs m'agradava
com el contrast dels dos mons.
I aleshores, això ja ho havia fet alguna vegada a Tarragona,
de barrejar els dos estils de poemes, diguéssim,
aquests poemes més d'avantguarda,
més bojos, més experimentals,
de l'època més fosca,
amb aquests poemes amb més llum,
que també tenen aquest pur original i d'avantguarda,
però doncs més d'ara.
I la clau ha estat en que aquí a Tarragona
faré l'estrena real,
perquè vaig ser una preestrena
a la Fundació Palau,
enmig d'un festival que es deia Posi i Més,
amb un músic.
Amb un músic que és molt més que un músic,
perquè es diu Crichot Montier,
a França és un personatge molt reconegut,
perquè era el bateria d'un grup
que es deia FFF,
Federación Francese de Funk,
que a França va ser molt famosa,
qui no ho va arribar a ser,
va venir a actuar i ell s'hi va quedar,
i ha fet bandes sonores de moltes pel·lícules franceses,
i també d'espectacles de dansa,
d'Àngels Marguerit, Sol Picó,
una mica les grans ballerines d'avantguarda d'aquest país
han estat a les mans d'aquest personatge.
És a dir, que si ho hem entès,
és una mena de barreja i comparativa
de música i poesia
amb un temps passat,
una mena de retrospectiva també de la teva vida, no?
Fas un repàs una mica a la teva trajectòria,
a la teva vida.
Començo des de la llum,
en lloc d'anar des del començament fins ara,
vas al revés.
Però això de la llum a la foscor.
Això mateix,
perquè vaig des d'ara cap enrere,
perquè a més a més,
jo també soc molt conscient
que el que realment hem de viure és el present,
no podem viure del passat tota la vida.
I a més a més,
el passat ens l'inventem
i ens el reinventem com volem.
I jo,
així com la part de la llum,
aquesta part de ser pare,
és més emocionant,
és més romàntica,
és més tendra,
la part aquesta fosca,
doncs,
hi ha molt més sentit de l'humor,
perquè un s'acaba fotent d'un mateix,
de les coses que feia
i del que la memòria se'n volen recordar.
Perquè la memòria només recorda
el que li dóna la seva absoluta gana
i el que no vols recordar
no ho recordes de cap manera.
Blai Mesat,
escolta també el Pep Blai,
és un espectacle que s'encabés molt bé
també amb les propostes
o amb la intenció,
amb l'objectiu del Rotet de Santa Tegla, no?
Sí, plenament.
Aquesta cosa de fusió
entre música i poesia i performance,
doncs, a més,
la grandesa que té aquesta obra
és que el Pep realment s'exposa
i fa un treball de risc
i realment obre la seva ànima
a compartir-la amb l'espectador
i jo crec que ens faltaran cadires
per el seu espectador.
Això serà diumenge,
el darrer dia del Rotet,
a quina hora?
Això serà al voltant,
després de sopar,
entre les quarts de deu...
en plena vigília de Santa Tegla.
Sí.
Doncs, Pep,
ja veus,
diumenge
el Blai diu que faltaran cadires,
no sé, tu com ho veus, això?
Home,
tant de bo sigui veritat,
el que passa és que a la Tegla
suposo que hi ha un munt de coses,
com sempre, no?
i, però vaja,
jo estic molt...
Bueno, tenim moltes ganes,
ara mateix està massajant,
o sigui,
ens esteu trucant ara
que estem a l'estudi
i li estem posant moltes, moltes ganes
i estem agraïts al Blai,
però vaja,
amb totes les ganes,
ens fa molta il·lusió,
enlloc,
ens encanta
i em sembla
que a les circumstàncies,
no sé,
tenim ganes
que surti molt maco,
molt maco
i serà molt especial.
Molt bé.
Vindràs acompanyat
només d'un músic
o com anir d'això?
Sí, sí,
només d'un músic,
però és que quan el veieu,
o sigui,
sembla que n'hi hagi quatre,
o sigui,
toca la bateria,
fan els teclats
i fan tot tipus de percussions
mentre es fa coros
i és una màquina,
és una màquina,
és una màquina.
I fa un número
perquè també és un showman com jo,
o sigui,
que vaja,
que en tinc prou.
estarem pendents
d'aquest espectacle
de la llum a la foscor,
aquesta retrospectiva
i introspectiva,
també no per què no dir-ho,
que fa el crític musical
tarragoní Pep Blai.
Pep,
ens veiem diumenge?
Molt bé,
doncs espero que sí.
Vinga.
Bon dia.
Bon dia.
Blai,
doncs nosaltres continuem
perquè a banda d'aquest espectacle,
com dèiem,
hi ha més coses,
ens havíem quedat
amb el tema de la poesia,
potser estàvem comentant
aquestes altres disciplines.
Sí,
mira,
el tema de la poesia
és important que m'ho comentis
perquè a banda d'un parell,
del número del Pep Blai,
que és el plat fort.
Aquí ja tenim una barreja
de petites coses,
de música,
de poesia,
de xou.
Sí,
i poèticament el seu treball
a nivell literari
és molt potent.
Després hi ha
un altre convidat,
que és el Marc Moreno,
que també ens farà
un joc poètic
des de l'humor satíric.
I després és important dir-ho
que tenim uns espais reservats
amb micro obert.
Això vol dir que
fem una convocatòria
als poetes de la ciutat,
poetes i poetisses,
que es facin seu al rutet
i vinguin a recitar si volen.
Molt bé.
Open mic d'aquests,
open mic d'aquests,
perquè tothom pugui participar-hi.
La filosofia de l'obert
és molt important també
en el rutet.
I de fet,
cada any
sempre hem tingut
aportacions d'última hora,
artistes que han aparegut
i han dit
escolta,
puc fer això?
I sorpreses,
no?
normalment.
I sorpreses.
M'imagino.
En guany en tenim alguna
que sembla que s'està a punt
de materialitzar,
a veure si s'acaba sent.
Molt bé.
Però ja veurem.
A veure,
jo sí que volia destacar,
així com a coses importants,
la conversa filosòfica
que tindran
l'Oriol Pérez de Tudela
i el Bernard Rios.
Ells dos són
dos dels promotors
també de Slow Food,
són gent que coneixen
molt bé
el panorama
de la producció
de vi
aquí al territori.
i que més enllà
del que és el vi
com a purament
un licor,
ells ho vinculen molt
a tota una filosofia
de relació amb la terra,
de relació amb l'esperit,
de relació amb el territori,
etcètera, etcètera.
I són persones
amb un nivell de reflexió
i un nivell de pensament potent,
crec que pot estar
molt interessant
i just després
d'aquest debat
tenim el mític Eduard Boada
que ens vindrà a fer
una selecció musical.
Ell havia sigut músic
de jove,
tothom el coneix
pels entrepans
i pels còctels.
I pels còctels, sí.
No coneixia, mira,
jo personalment
no coneixia aquesta faceta
del mestre Boada.
Sí,
doncs ell havia sigut músic
i li hem demanat
que ens faci una selecció
de temes vinculats
amb Tarragona
i que ens faci una crònica
a través de la seva
particular manera
de veure les coses
que sempre és encantadora
i encisadora,
doncs que ens faci
un viatge musical.
I hem estat treballant,
la veritat és que
amb l'Eduard
és un plaer treballar
i jo crec que farà
una selecció molt bona
i serà un viatge
molt interessant.
I és una manera
també de barrejar
aquestes qüestions
que dèiem abans,
la música,
el pensament,
la poesia,
amb aquestes tertúlies
també filosòfiques,
amb aquestes tertúlies
vitivinícoles
i tenim també
sessions de Dijòqueis,
no?
Sí,
a nivell de Dijòqueis
doncs bé,
destaquem,
tenim grans Dijòqueis
locals
com és el David,
el David Cobo,
que estarà el dissabte
a la nit.
tenim un grup de reus
que és molt curiós
que es diuen
Dija i Pantoja,
que són tres
que ells es transvesteixen.
Sí,
que de fet
els van poder veure
ara fa poc
també a la plaça de la Font,
no?
Ah, sí?
Sí,
amb alguna cosa
d'Amesivell,
ara no ho facis dir,
però sí,
van estar veure aquí
a fa poc.
Són àcids,
són molt àcids
i bueno,
estaran a l'alçada.
Molt bé.
Després,
la nit del dissabte,
que és la nit del diumenge,
perdó,
tenim un programa
molt maco
que és el primer Gerard Newton
acompanyat del Ferran Domènech,
components de la Torpe,
i per tancar
un DJ de Vilanova
i les Altru,
que ja ha vingut altres vegades,
que és el Gruber Roger,
o abans signava
com a DJ Gruyer,
que serà una nit de ball
enfocada
al voltant del sol,
al ritme en blues
i els rimes aquests
negres
més calents,
més càlids.
I per si no en teníeu prou
i per si algú encara dubtava
que el rotet
és ben pluridisciplinar,
dissabte tenim brenar
i activitats per la canalla.
Sí.
És a dir,
que jo crec que no us falta
cap públic per tocar gaire bé.
Molt important també,
sempre tenim una activitat
pels nens
i bueno,
doncs farem un berenar
i la idea és que puguin
vindre allà,
hi haurà una sèrie d'activitats
perquè ells es distreguin,
dibuixin,
pintin,
ballin,
i llavors,
doncs,
bueno,
i funciona molt bé.
Doncs no sé si ens deixem res
perquè hem comentat
ja els concerts,
la projecció de cinema,
les converses filosòfiques,
la tarda de dissabte
amb activitats per la canalla,
les tertulis,
les audicions,
la música,
el ball,
la poesia,
és que Déu-n'hi-do.
Sí.
Potser, mira,
per l'últim apunt,
el Ferran Diví,
el mític Ferran Diví,
regent del bar Gruff
del carrer Cervantes,
ens farà una petita performance
anomenada
Ontologia de l'all i oli.
amb el Ferran
mai se sap què pot passar.
Mai se sap què pot passar,
no?
I amb vosaltres ben bé tampoc,
no?
Perquè tota aquesta programació,
on la podem consultar?
O millor que ens apropem
cap a la Cruïlla del carrer
Curateries i Natsaret
i aviam què passa.
La gent que vingui a sopar,
que vingui a provar els flamboyants,
que seran una cosa així de contestet,
i els platillos,
i aniran veient,
enllistarem.
Jo crec que poden entrar a la pàgina web
a buscar la definició de flamboyant,
que es faci una mica d'idea del programa,
que vinguin a tastar-ho
i aviam què s'hi troben, no?
Exacte.
També, vull dir que
les diverses propostes
que ens fan des del
des del rotet de Santa Tecla.
Blai Mesa, moltíssimes gràcies,
que vagi molt bé,
bona festa,
i tot i que no quedi tan radiofònic,
bon rotet.
Vinga, i visc a Santa Tecla.
I visc a Santa Tecla, gràcies.
Gràcies.