Parlem ara de cinema i parlem de la pel·lícula
Fill de Caín del Jesús Montlleó,
del director terragoní Jesús Montlleó,
que ha estat la millor òpera Prima
del 6e Festival de Cinema de Màlaga.
El dissabte es va endur el Premi a CECAN
com a millor òpera Prima que concedeix
l'Associació d'Escriptors i Escriptores
a Cinematogràfics d'Andalusia.
Volem felicitar-lo en aquesta hora del matí
i volem també explicar com està
la situació perquè ell ja ens deia
ens ho deia via WhatsApp.
Ara a seguir treballant i a mirar endavant.
Jesús Montlleó, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Enhorabona.
Moltes gràcies.
Bueno, escolta, em suposo que ser a Màlaga és un premi, no?
Sí, sí, no, a veure.
107 pel·lícules espanyoles a concurs,
143 iberoamericanes,
12 pel·lícules de secció oficial,
no cal dir res més.
Com diu el Cruyff, no ha fet falta
deixar-ne de més.
Escolta, vas poder, suposo que fer moltes relacions, no?
A l'àmbit personal, no?
No t'ho creguis, perquè això dels festivals
és com una espècie de voràgine mediàtica
en la qual, bàsicament, hi vas el dia que presentes la pel·li,
una miqueta el dia abans i el dia després.
Per sort vam causar una gran impressió
i la premsa ens va bombardejar amb entrevistes
i vaig estar, bàsicament, tots els dos dies que vaig estar a Màlaga
vaig veure la manquita, eh?
La catedral de Màlaga la vaig veure de lluny
i no res, atenent mitjans,
presentant la pel·lícula a la premsa, al públic
i poqueta cosa més, poqueta cosa més,
la veritat és una cosa bastant estressant.
Millor òpera Prima content?
Sí, per dues raons.
Una, perquè bé, és la primera pel·lícula
amb la qual vol dir que anem pel bon camí,
i la segona perquè, com bé has dit,
l'atorga l'Associació d'Escriptors d'Andalusia.
Recordeu que Fill de Caín
és l'adaptació d'una novel·la
i recordeu que, en general,
la novel·la sempre és molt millor que la pel·lícula,
per tant, la pel·lícula sempre és una gran decepció
i que l'Associació d'Escriptors ens donés aquest premi,
vol dir que hem reconegut el valor de l'adaptació, no?
I una mica em referma en el que modestament penso, no?
Que Fill de Caín és una molt bona pel·li
i és un molt bon guió.
Escolta'm, Jesús, va ser una setmana intensa, eh?
Perquè a dilluns ja estàveu a Mala...
Dilluns, de fet, es feia la...
Es podia veure el Teatro Cervantes, no?
Sí, sí, exacte.
El Fill de Caín.
I aquesta setmana també s'ha conegut
que el 10 de maig el podrem veure a la present de Tarragona,
és a dir, setmana intensa.
Efectivament, sí, sí.
El 10 de maig hi haurà una present de Tarragona,
el Teatro Tarragona,
que és on farem la presentació,
la posada al llarg a la ciutat.
Òbviament, el Tarragona té un aforament
que és de 650 persones,
al cap ningú més.
Intentarem ser el més equànims possible
en quant a que la gent pugui venir.
És una nit de mercat caràcter social
i tots els beneficis...
És una nit on tothom que entri,
començant per l'alcalde de Tarragona
i acabant per mi mateix,
haurem de pagar una entrada
i el 100% d'aquesta entrada,
el 100% d'aquesta recaptació,
anirà a passar a mans d'una fundació
que està treballant a Tarragona
de manera molt potent,
fa molts anys i en silenci,
que és la Fundació La Muralla,
que es dedica a proporcionar estones de lleure
i que la gent pugui anar a treballar
mentre es fa encàrrecs dels seus familiars dependents.
O sigui, que estic supercontent
perquè serà una vetllada de cine
i serà una vetllada de consciència,
d'adonar-nos-en que ara o mai
hem d'estar tots uns als costats dels altres.
Jesús, a partir d'aquí,
la pel·lícula per on passarà?
Doncs mira, passarà per Tarragona,
aquest 10 de maig,
després passarà el 22 de maig,
es farà una estrena a Barcelona,
si no m'equivoco,
22 i 23 és Barcelona-Madrid,
o Madrid-Barcelona,
ara mateix no ho tinc clar,
no ho estem tancant,
i doncs es farà una estrena a Madrid-Barcelona
amb pompa i boato també.
Ara mateix el productor
està viatjant cap al festival,
cap al mercat de Cannes,
on la pel·lícula també s'està intentant distribuir internacionalment,
que sabeu que Filmex Internacional
està darrere i ha cregut en la pel·lícula
i volen intentar vendre'l a fora,
i el 31 de maig,
el 31 de maig estrenem a tot Espanya,
estic orgullósíssim de dir-ho,
perquè és així,
o sigui,
la gent de Màlaga podrà veure-lo als cinemes,
la gent de Tarragona també,
i la gent de Càceres,
amb la qual cosa, bé, és el meu somni,
és on sempre he volgut estar,
i jo tant de bo,
el públic que refrendi la meva feina,
l'avali,
i pensi que val la pena seguir confiant en mi
per una propera pel·lícula.
La pel·lícula està rodada
mig en català, mig en castellà, no?
Sí, sí.
Un poti poti, no?
Això ha generat una certa polèmica,
la qual no es podria imaginar com m'agrada, no?
Perquè, a part de ser un cineasta,
doncs jo soc un autor,
i m'agrada posar una miqueta la meva firma.
Aquesta pel·lícula està volgudament
rodada en tres idiomes,
l'anglès minoritàriament,
i després hi ha el català i castellà.
El català i castellà,
perquè ens entenguem,
és aquest ús social de la llengua
que fem servir aquí,
on canviem automàticament
de català a castellà,
on les famílies bilingües
s'adrecen els uns a nosaltres,
depenent del context
i de l'estat emocional,
d'una manera o d'una altra,
amb total naturalitat, no?
I era la part que jo volia mostrar
en els festivals, no?
Que la gent malagueña pogués entendre
com sense cap mena d'embut
ni sense cap mena de conflicte,
els castellà no parlants i els català no parlants,
en la seva gran majoria,
a Catalunya vivim en complet d'harmonia,
allunyats d'aquesta realitat,
bueno, d'aquesta invenció mediàtica
de repressions i de conflicte
assagnant, gairebé, no?
Per tant, això és una cosa que
està repetint en la pel·lícula,
alguns mitjans l'han rebut de molt bé,
altres mitjans amb més crítica,
i la llàstima és que
tota aquella exhibició de la pel·lícula
que s'hagi de fer amb doblatge,
perquè la pel·lícula, òbviament,
ja està doblada,
perquè en aquest país no ens agrada llegir,
bàsicament, eh?
Les subtítols, no estem acostumats,
doncs bé, es perdran,
jo crec, una riquesa més de la pel·lícula,
a part de la interpretació original
dels actors, que això també es perd, no?
Però, bé, és el mercat,
que així és com m'ha de ser,
qui vulgui apreciar, doncs,
aquesta realitat sociològica,
doncs, que vegi aquesta versió bilingüe,
que penso que tots els catalans
i los catalanes
ens hi trobarem molt identificats,
i, bé, a la resta d'Espanya,
doncs, espero que molta gent
que pensa que això no és així,
doncs, vegin que, bé,
hi ha un exemple clar,
on un thriller,
on la política no té cap mena de cabuda,
sí que hi ha cabuda una realitat social,
que és la convivència d'anar amb dos idiomes, no?
La productora a banda del festival aquest de Cants,
que suposo que serà l'any que ve, ja, no?
On més la vol allograr?
Perquè ens vas comentar també
que es distribuiria per Llatinoamèrica, no?
Per tota la zona de Llatinoamèrica.
Sí, sí, a veure,
tot això són cabals que estem fent, no?
Nosaltres, a veure,
nosaltres anem passet a passet,
estem distribuint la pel·lícula,
estem distribuint la pel·lícula,
de moment, aquí a Espanya,
hi ha interès internacional,
hi ha, com t'he dit,
Filmex Internacional
està intentant, vull dir,
portar, exportar fora,
a gent de fronteres,
i, doncs bé,
de moment, així,
de manera concreta no tenim gaire res,
però sí que és cert
que hi ha interès
de diversos actors d'altres països
que s'han interessat per la pel·lícula.
De moment, us diré a tall d'anècdota
que en el Festival de Màlaga
els directors del Festival de Cinema de Marsella
es van apropar,
això és França, no?,
es van apropar
i ens van demanar tenir la pel·lícula
al novembre
en el seu festival internacional.
Vull dir, aquestes coses van passant
de manera...
Bueno, tal com la pel·lícula s'exhibeix,
doncs la gent va mostrant
o no el seu interès, no?
O sigui, que també es veurà a Marsella, eh?
Sí, això és una d'aquelles coses
boniques que han passat,
que bé, ara, òbviament,
això s'ha de confirmar la nostra presència
i s'ha de confirmar tot,
però sí, sí, sí.
Per exemple, a Màlaga,
aquesta gent del Festival de Marsella
van veure la pel·lícula
i tal com va acabar la pel·lícula
es van apropar,
es van presentar
i ens van dir
que estem aquí ojeando pel·lícula
i volem que Fill de Caín
estigui a França, a Marsella,
a la Festival Internacional.
I nosaltres encantats, clar.
Doncs, naturalment,
a més a més,
és el que dèiem,
que val-li molt la pena
anar a aquests festivals per això,
per poder fer contacte.
Sí, però penso que
sempre us he dit,
si tirem a les hemoroteques
i a les grabacions,
que jo intento que la meva feina
ultrapassi les muralles de Tarragona.
Sempre ho he intentat,
jo crec que sempre ho hem anat
aconseguint més o menys
i ara amb aquesta pel·li
no serem menys.
i aquesta realitat mediterrània nostra
vull exportar-la
a quants veus el millor, no?
Una pel·lícula parla de nosaltres,
una pel·lícula parla del que som
i si a sobre, doncs,
la pel·lícula agrada,
què més anem?
Per cert,
estic veient la fotografia
que es veu...
Bueno,
una de les moltes fotos
que es veu fer allà a Màlaga, eh?
Amb tots els sectors,
amb el coronat,
amb tots els sectors del repertori
i se us veu molt natural,
no ho sé,
molt campatxanos,
per dir-ho així, eh?
No ho sé.
T'ho vaig a dir molt honestament.
Estàvem nerviosos el dematí
amb el passi de premsa
perquè la premsa, doncs,
ja ha tota la crítica,
sol ser molt dura,
sol ser molt freda
i la nostra pel·lícula
va ser la primera pel·lícula
del festival,
després de cinc pel·lícules,
que la premsa va aplaudir
de manera espontània
quan va acabar el passi, no?
Avui s'estaven allà plantats
amb els seus blocs,
desbordanyant la pel·lícula
i tot i així van ser capaços de...
Bueno,
o la pel·lícula
els va ser capaç
d'arribar-los al cor, no?
I com hem entrat
a la roda de premsa,
doncs,
hi ha un altre aplaudiment
a tot l'equip espontani, no?
Llavors, clar,
això ens va donar, home,
una certa tranquil·litat
de tenir la sensació
que la feina,
com a poc,
tenia una,
per dir-ho així,
una factura industrial acceptable.
A partir d'aquí,
això ja...
Jo, quan faig una pel·lícula,
quan la fem,
tot l'equip,
aquí passa una cosa.
Quan tu la llences a l'aire,
que és per projectes,
aquesta pel·lícula
passa a ser de cada espectador
i cadascú la rep com vol,
amb les seves circumstàncies,
amb el seu interès
i, doncs,
la pel·lícula deixa de ser teva
per passar a ser de l'espectador, no?
Amb el qual,
a dir,
Màlaga va succeir això.
Vam llançar aquesta pel·lícula a l'aire,
a la gent li va agradar
i nosaltres vam sentir-nos que...
Bé,
és que som una pinya, no?
I vam sentir
com una certa relaxació
de nervis
i de pensar que,
bé,
ja m'estrana la pel·lícula
i sembla ser que
a la gent li agrada.
I això és molt maco.
Tot això que has explicat
es veu la foto.
Sí,
i a part,
te diria, Josep,
te diria que,
i això sembla una peregrullada
però és així,
és que,
mireu,
tothom parla del correnat
en la pel·lícula
i,
per raons molt òbvies,
no?,
però ell és l'antiestrella.
A nivell humà
i de treball
és l'antiestrella
i ell
en cap moment
ha volgut tenir aquest protagonisme
i, a més,
en molts moments
l'ha cedit
als altres actors
i altre personal
de la pel·lícula
entre els camins-cloc
i s'ha generat
entre tots els altres
una comunió molt maca.
Vull dir,
a dia d'avui,
a any i mig
després d'haver rodat la pel·lícula,
encara ens enviem whatsapps,
encara ens truquem,
s'ha generat una cosa
molt maca
que bé,
que suposo que és la màgia
que va generar
aquell rodatge,
aquestes relacions
tan potentes que es fan
i bé que hem durat fins avui,
per tant,
suposo que aquesta foto
també es veia
aquesta cosa diàfana
d'estar allà
no només com a professionals
sinó també com a amics.
Molt bé,
doncs Jesús Montlló
a seguir recollint fruits
d'aquesta pel·lícula
fill de Gael,
que la veurem el 10 de maig
aquí a Tarragona,
se'l podran fer
els tarragonícies
que no ho han fet ja fins ara,
l'enhorabona
i això,
a seguir recollint fruits.
Molt bé,
el 10 de maig
la presentem a Tarragona,
en tinc moltíssimes ganes,
deixem acabar dient això,
hi haurà moltíssima gent
que sé que la vol veure,
que m'estan enviant whatsapps,
que m'estan enviant Facebooks
i que voldrien estar allí,
ja entendreu
que tothom no hi podrà ser,
no és una qüestió
de prioritats personals,
voldria dir-vos
que tots aquells
que no la pugueu veure
i que en tingueu ganes,
el dia 31 l'estrenem
aquí a Tarragona,
els Oscars Les Gavarres,
que té unes sales magnífiques
i amb una qualitat tècnic
impressionant,
i per tant,
aneu al cine a veure-la
i ja en parlarem.
Doncs en parlem,
Jesús,
una forta abraçada
i l'enhorabona,
que vagi bé.
Gràcies, Josep,
a vosaltres,
bon dia.