Una proposta cara al cap de setmana, com sempre,
és visitar la sala Trono.
Qualsevol excusa és vàlida per passar-nos per la sala del carrer Misercitges
i més si volem riure una bona estona.
Joan Banteller és l'actor que posa a sobre l'escenari de la Trono
Inhumans, una sessió de monòleg.
Serà avui divendres, també demà dissabte,
en sessió sempre a les 9 del vespre
i no sé si tenen previst si la cosa va prou bé d'ampliar sessions,
li preguntem al Joan.
Joan Banteller, bon dia.
Hola, què tal? Bon dia, com esteu?
Bé, escolta, de moment tens aparaulades aquestes dues sessions,
tant avui divendres com demà dissabte a les 9 del vespre.
Exacte, de moment aquestes dues sessions en aquest principi d'any,
en moment sí, de moment estem fins aquí, en aquestes dues.
Sí, sí, sí, sí.
El Joan Banteller té un currículum amplíssim,
fa molt que et dediques a això del teatre,
de fer d'actor,
i normalment acompanyat amb companyies,
però és que ara véns una miqueta sol, diguem-ho així, no?
Sí, sí, exacte.
Home, de fet, jo fa 10 anys vaig venir aquí amb un monola que tenia,
cap al 95, que es deia d'ofici charcuter,
una cosa que vaig fer quan jo era molt jove.
10 anys enrere, bueno, sí, sí.
Sí, però estan una dècada, no?
O sigui que vas ser dels primers que vas estrenar a la Salatrón, o no?
Sí, sí, amb l'Oriol i tota la història,
ara m'està parlant que ens coneixíem de la Cubana,
ens hi hem vist i tota la història i així,
i ens teníem vistos i aquestes coses que de vegades parles i comentes,
escolta, vols venir-ho a fer aquí?
I és una cosa que jo havia fet ja feia dos anys,
i jo vaig venir aquí a fer i em va quedar molt, molt, molt, molt gust de bo.
Doncs ara que dius això,
jo em sembla que sí que vas ser dels primers que vas estrenar,
perquè d'això la Salatrón ho fa 10 anys en guany,
i em sembla que coincideix, si no avui i demà,
això li haurem de preguntar a algú de la Trono,
coincideix que és justament l'aniversari,
el dia que van obrir fa 10 anys.
Ah, exacte, exacte, sí, perquè aquestes dècades seria, sí, i tant i tant.
I què, li vas agafar a gustet amb això del monòleg?
El monòleg, a veure, el monòleg el que passa és una cosa
que si tens coses a dir,
jo estic molt basat en el fet dels monòlegs de creació pròpia
són agafar un director, algú que m'ajudi,
perquè sempre necessites algú,
i si tinc algú a dir o tinc ganes de parlar d'alguna cosa,
doncs és meravellós, no?
Perquè, a més, depens molt de tu,
t'impliques molt més tu en aquestes coses,
és molt més econòmic,
i realment a mi estar sol, és que és curiós,
però a mi fins i tot com a actor em passa molt això,
em toca treballar molt sol,
encara que estigui amb gent,
però sempre em toca estar molt sol,
és una cosa que sempre m'ha passat, no?
És curiós, no, això?
Però sempre ha passat, fins i tot,
ja et digui, jo havia treballat a Barri Sesa dins d'un nino,
i estava solitari dins d'una bombolla d'un nino.
Tu havies estat, perdona, perdona, perdona,
tu havies estat a Barri Sesa dins d'un nino?
Mira, del 95 al 2000,
l'última edició de Barri Sesa,
tothom diu, la caponata,
no, la caponata i el ping-pong, no.
És la posterior que es va fer,
i les va fer Sant Cugat,
i llavors ja et dic que a la meva feina
jo estava a l'Eima Colomer, Carmadril,
en aquells temps estava a Ramon Teixidor també,
Pobret, i tota la història,
i bé, estàvem amb aquesta gent,
però és que jo treballava sol,
perquè estava dins d'un nino blau
i no els veia, el se sentia només.
Ah, no em diguis que tu eres quin nino blau,
quin nino blau es pot dir?
Un nino blau que es deia Bloqui,
que anava, era com un koala blau enorme,
saps?
Et buscarem.
Sí, si el busqueu per la Wikipedia de Barri Sesa,
i això el trobareu, eh?
El trobareu allà moníssim.
Molt bono.
Molt bé.
El nen era bono.
Molt diferent, però,
el personatge del que fas ara amb aquest inhumans,
perquè fas com de venedor,
jo m'imagino una mica com de venedor de tu per sexe,
eh?
Imaginem-nos...
Sí, exacte, com ho saps.
Bé, algú he llegit.
Però productes estratosfera,
així es diu el que vens?
Bé, jo t'explico,
és com si, diguéssim,
l'alternativa a guanyar-te la vida com a actor, no?
Llavors, doncs, ens hem posat en contacte
amb una empresa que es diu Estratosfera,
que és russa,
i que fa productes pel teu benestar emocional,
mental i sexual.
I tenim una gamma de quatre productes o cinc,
i presentem per final un regal,
una sessió d'un producte,
d'un regal.
I mitjançant aquest tàper sexe que tu dius,
o que podria ser un tàper rissa o riures,
doncs, la gent va coneixent aquest personatge
que se li va molt la pinça, no?
Quan parla, perquè se senten a gust que...
El que passa amb els tàpers aquests,
que comences a parlar de, diguéssim,
el que et pot guardar el formatge,
aquell pot,
i acabes parlant del teu fill
que s'ha separat amb la dona.
Val, val.
Doncs, una miqueta és això, eh?
D'un temps passes cap a l'altre.
Sí, clar, d'un temps passem a l'altre
i expliquen coses que, sobretot,
inhumans, sobretot,
és molt el fet de com estan
les relacions humanes avui en dia, no?
Que en costat de dos o tres anys
tot ha canviat molt,
la gent com ens relacionem.
Està molt bé el d'internet,
jo ho trobo fantàstic,
perquè és un mitjà de comunicació ràpid,
efectiu i necessari,
però hi ha molta gent
que jo crec que no sap utilitzar-ho,
saps?
El fet que no utilitza,
s'han perdut moltes ètiques,
s'està saltant molt tot, saps?
I per experiències pròpies
i per coses d'amics meus,
amigues meves,
i per coses que visquen,
doncs, tant Facebook
com totes aquestes coses,
els contactes,
diguéssim,
tot aquest tipus de relació
que s'ha establert,
la gent com digui avui en dia,
la gent com utilitza
les relacions emocionals,
tot això, doncs,
jo crec que avui en dia
és un, com ho diem a la monola,
que és un fas puta emocional
quasi també,
o sigui, és allò de
us ha tirat, us ha i tirat,
no hi ha temps
perquè les coses es gestionin,
perquè passin coses bones
i perquè a vegades
passin dolentes
que et fan créixer,
no?, com a persona,
i ve aquí una mica
el que estem explicant
d'aquesta com a verbària emocional
que avui en dia,
crec que molts passem
d'alguna manera
ens donant en compte
que passa pel nostre costat
i dius,
mare meva, com va això, no?
Escolta,
el públic et contesta
perquè, clar,
t'adreces amb ells
com si els hi venessis això,
no?,
com si fossis un venedor,
un producte,
busques interacció
al públic
que et diu alguna cosa?
Home,
jo encantat
que la gent
em faci la seva comanda.
Però, vaja,
que no hi ha aquest punt
d'interacció
d'escolti-vos-te.
Sí,
no,
no hi ha aquest...
A veure,
jo crec que un monòleg
és perfecte
que la gent
estigui amb l'actor,
però jo crec que
el xou mané
ha de ser jo,
la persona com mola
ha de ser la persona activa
que està amb mi,
sí que és veritat
que de vegades
parlo amb tothom,
però parlo amb casos
concrets amb gent,
però no s'espera
una venda automàtica,
no és en plan cuvaner
que la gent puja a l'escenari
i fer-lo participant
i aquestes coses,
saps?
A mi m'agrada molt
que el públic
estigui gaudint
i que no tingui
una pressió massa bèstia
de dir,
hòstia,
ai,
que em toca a mi
i que em fa pujar a dalt,
no?
Perquè això,
hi ha gent que li agrada,
però hi ha gent
que pateix molt.
Sí,
sí,
sí,
que és veritat
que a vegades
veus aquelles...
faus sense aquell comentari
de jo a primera fila no
perquè aquí m'han dit
que...
És veritat,
que em pot tocar.
Clar,
que no,
hi ha moments
que sí que vaig cap al públic
i tant,
i estic a terra
toparant
a cada públic
i estic a tothom
en compte.
Clar,
perquè representa
que t'adreces
amb ells,
els events
amb ells.
Sí,
a tothom,
la gent que vingui allà
veurà els productes
i estratosfere
que són els productes
que ens hem inventat
d'una gamma alta
per solucionar
problemes emocionals,
mentals i et dic
i sexuals.
Sí,
sí,
sí.
Llavors ens hem inventat
els noms
i ens hem inventat
el producte,
realment no existeixen,
però estan derivats
de coses que sí,
que són,
realment,
que es venen
avui en dia,
no?,
per arribar
a una solució
d'un mateix.
Cada vegada es va bé,
però jo,
no ho sé,
ens hem reinventat
unes coses,
no?,
aquests productes.
I sembla que per vendre
fins i tot cantes.
Sí,
perquè a mi m'agrada molt
cantar.
és curiós
perquè el que em passa a mi
és que els musicals
els trobo meravellosos,
però jo mai aniria
a un castell musical
o no m'agradaria mai
massa fer un musical.
Però la cançó de vegades
com els utilitzes,
més quan fas un monòleg,
la música és molt important
per mi,
saps?
Nosaltres,
de fet,
cada vegada que presentem
els productes
el presentem amb una cançó,
amb una música
i que té unes variacions
perquè és molt més agradable.
Jo no puc viure
sense música.
És així,
no?
Llavors,
sí,
hi ha moments
en què el personatge
doncs canta,
cantem tres cançons.
Sí,
tres cançons.
Una és com una adaptació
d'una lletra
que hem fet
d'una cançó famosa
i després les altres dues
són originals.
Estàs tu sola a l'escenari
i veiem que la Teresa
Urroz
és qui et dirigeix,
no?
I tant.
Aquells uns caminen des de fora
però tu a l'escenari
estàs sola
amb els teus estres.
Exacte.
Sí.
Bé,
no sola,
estic acompanyada
de tota la gent que vingui
que això és meravellós.
Doncs escolta,
ja per anar acabant,
Joan,
digue'ns una frase
del teu personatge,
no ho sé,
alguna frase,
algun moment,
algun estri,
per fer el guinyo
que diem sempre
aquí ens estigui escoltant
i vingui després al teatre.
Doncs mira,
si algú vol,
podria comprar
el que és el producte,
un dels productes estrelles
que tenim
és Viagra Rock.
Viagra Rock.
Viagra Rock
és una pedra perfumada,
sòlida,
molt freda,
que s'utilitza
per posar-te-la dura
com una pedra.
Molt bé.
Sí, sí,
però no t'has d'aprendre,
al contrari,
al contrari,
la seva aplicació
és, diguéssim,
en 3 segons de frutació
4 hores de ple.
És l'eslògraf.
Sí, exacte,
és com una substància molt bona.
Té molt èxit,
per tots els homes
i de la família,
els tiets,
els cosins,
els avis,
els amants,
tothom els pot utilitzar.
És un bon regal
pels Nadals
i per la primavera també.
Sí,
si l'obre és així,
jo crec que més d'un
t'agrairà
que no facis sortir el públic.
No?
Sí, sí, sí.
Imagina,
no,
no,
no,
estaria bé per això, eh?
Bueno,
pots provar,
mira,
no ho sé,
no tens espontanis,
no s'ha d'aixecar mai ningú
i t'ha dit,
escolta,
jo vull provar això.
No,
encara no,
perquè aquí a Barcelona
l'he fet dos o tres vegades
amb un circuit petitet
i tal
i és com l'estrena
que faig aquí.
Clar,
és el que t'anava a dir,
és molt recent,
no?,
aquest Inhumans?
Sí,
aquest Inhumans
l'hem fet des del desembre
però portem com sis mesos
de gestió amb la Teresa Urrof
i a dir que hem estat
treballant com aquelles coses
de creació que es feien abans,
tan maga que és improvisant,
improvisant,
fent, improvisant,
agafant aquí,
posant aquí,
és com un gran puzle
i la Teresa seu meravellós
perquè m'ha apujat
en tot moment
i una energia brutal
que té aquesta dona.
Els actors no tenen
projectes ni personals,
poca gent ho fa,
hi ha molt el Paramount Comedy
que és la persona
que realment
explica acudits,
explica històries
des d'un micròfon
que està molt bé.
És diferent però
el teu espectacle,
no Joan?
Per el que m'estàs
per del que m'estàs dient,
l'espectacle Inhumans
tot i ser un monòleg
és diferent d'un monòleg
potser que tenim al cap
a estil Paramount Comedy.
Me l'imagino
molt diferent,
eh?
Que sí?
Sí,
sobretot perquè
el Paramount Comedy
jo crec que
és com una successió
de gags
i d'històries que expliques
molt curtes
que acaben amb gags,
són com acudits llargs,
sempre des d'un punt de vista
d'una persona
que enganxa una a l'altra
i que podria estar tot un dia.
Nosaltres hem fet
com un principi final
més teatral
amb coses
i moments
i personatges.
De fet,
jo faig com uns
cinc o sis personatges
amb veus
expliquen coses meves.
Però,
clar,
és una mica la diferència,
no?
Que és sempre
un monologuista
de la Paramount
doncs ja és el personatge
aquest que tothom coneix
i de fet
haguem aprofitat això també
que és el personatge jo,
és molt jo,
però és el fet
que és més teatral,
diguéssim.
El fet de,
per exemple,
si a mi m'agrada anar a comprar
doncs si sóc un comprador compulsiu
faig que tothom vingui
a mi al supermercat
i se senti molt a gust
comprant.
És una mica
portar la gent
als teus mons
o als mons
que tens imaginari,
no?
És això una mica
del maco del teatre
també que podem imaginar
i fer que la gent
es vegi allà
o vegi com aquest personatge
s'escena en aquell lloc.
Doncs Joan,
perdona,
que t'he tallat abans
que parlàvem
que els actors
teniu mil projectes
i de fet
per aquí anava
la meva pròpia pregunta,
no?
En què més estàs treballant tu ara?
Ara jo estic treballant
a la Riera.
Sí.
De fet,
jo estic treballant
en la Riera.
Digues quin personatge és,
va,
que així la gent
t'identifiqui ja amb la cara.
És el Víctor,
soc el policia corrupte.
Bé,
bé,
bé,
bé,
venedor de tu per sex,
policia corrupte,
bé,
bé.
O sigui,
la gent com a la Riera
no es veurà,
no trobarà el Víctor,
però perquè,
bé,
el personatge de la Riera
porta un any i pico
i ja és un,
diguéssim,
una de les trames
secundàries
que envolta la Riera
i res,
porto allà
un policia corrupte
amb un fill
i que ara ha sortit
de la presó
i se l'ha anat la pilota
i fa les maliferes
a una advocada
del poble
a la infestació
i que és impossible
i estic en aquest moment
de la Riera.
Ara,
realment.
Molt diferent,
eh,
del personatge
que després veurem
al teatre,
no sé si
no sé si la teva
participació televisiva,
clar,
amb tot allò
que té el ressò mediàtic
et va bé
o et va malament
per després
la teva carrera
damunt dels escenaris.
Jo crec que va bé,
jo crec que va bé
perquè si a la gent
li agrada el teu personatge
i tot,
tot i que ja
sempre fas com una proposta
i la sinopsi,
si les fotografies
que posa ja és bastant diferent,
no estàs fent
com un monòleg sèrio,
sinó que és un monòleg
més còmic,
doncs,
que et coneix potser
dius,
hòstia,
doncs aquest personatge
que és així,
com serà còmic,
jo crec que és l'oportunitat,
a mi m'agrada
veure
com els diversos colors
que té
la clioscòpia
que té un actor,
jo crec que així és bo
sempre,
sempre és bo,
jo crec que sí,
i tant.
Joan,
que ens ho has fet molt fàcil,
tan fluid
que t'he tallat moltes vegades,
t'has deixat de dir alguna cosa?
Res,
que us espero
amb molt de carinyo
i que avui que us ho passeu molt bé,
que val la pena avui en dia
riure i que costa molt
en els temps que estem,
no?
I fer riure a la gent
us ho dic en sèrio,
per mi és,
com jo dic,
el drama és molt universal,
no?
Sempre ens fa plorar molt el mateix,
però fer riure és molt difícil,
però com veus
que la gent s'ho ha passat bé
i diuen,
hòstia que bé,
és el millor regal de la vida,
és el regal que un actor
pot fer a la gent
que està davant,
no?,
al públic,
o sigui,
donar-li un moment d'il·lusió
i que reïgui,
que estigui,
que s'ho hagi passat molt bé,
sentir com riure la gent
i respon a les coses
que has muntat,
és un regal que fas,
no?
I és meravellós,
no?
És molt maco.
Molt bé,
no tenim res més
que fer així,
doncs,
ens veiem aquesta nit,
aquesta nit a les 9
i també demà dissabte
a les 9 també,
amb Inhumans,
aquest espectacle
de monòleg
ben especial
amb en Joan Banteller.
Joan,
un plaer,
moltíssimes gràcies
per atendre'ns.
A vosaltres,
moltes gràcies,
salut,
adéu.