Doncs canviem de tema, però no de registre,
perquè de fet seguim parlant d'art i d'art a majúscules,
perquè volem parlar d'una obra que ha guanyat
el certamen de pintura de la Setmana Santa de Tarragona.
És una obra, de fet, un concurs
que organitza l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa
i és on va conèixer aquesta guanyadora, que és Mercè Gómez.
Ha guanyat en l'obra La Fragilitat.
És un detall del pas, si no ho ha xerrat, del descendiment,
un detall que expressa el dolor en el rostre de Maria Magdalena.
Mercè Gómez, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal, com estàs?
Molt bé, molt contenta.
Enhorabona, eh?
Gràcies.
Perquè tu ho has sabut fa pocs dies, no?
Pocs dies, no.
Ahir a l'entrega de premis es veu que va haver un petit error
que van anotar malament el meu telèfon
i no es van poder posar en contacte amb mi.
I quan vaig arribar a la sala,
la meva sorpresa va ser que m'havien donat el primer premi.
Carai, doncs, sorpresa, grata sorpresa, no?
I tant, i tant.
I agradable.
Explica'ns l'obra, perquè es diu La Fragilitat, no?
Sí, sí.
Com es crea?
Doncs, bueno, fa dos anys, el meu company,
que també és pintor de Tortosa, l'Àngel Algueró,
va fer el tercer premi.
Llavors, arrel d'allí, em vaig engrescar
i vaig plantejar-me que la següent edició,
que era la d'enguany, participaria.
I ja vaig començar a buscar alguna imatge
que em reflexés alguna cosa a mi, no?
Que pogués jo plasmar tota l'energia
i tota la força que pogués donar.
I, bueno, em vaig trobar amb aquesta imatge
que, per mi, representava una mica el contrast
del dolor i el patiment que va portar
el fet de la mort de Crist.
I després també...
Era el contrast més que res de la cara de la Madalena
i després amb la dolçó en què li agafa els peus, no?
I el contrast d'aquest moment fràgil, no?
Que és el descendiment i després d'aquesta línia
que trenca...
Bueno, que planteixes moltes coses, no?
En el fet de perdre algú, no?
Doncs aquest moment trencadís, doncs, bueno,
a mi em va reflexar molt aquesta imatge
i vaig posar tot el sentiment.
I es veu, eh?
Perquè estic veient la imatge, jo ara estic veient la imatge,
no la veig en damany original,
que suposo que ho veuria molt millor, no?
Més que veure-ho és captar-ho, no, suposo?
És a dir, és que aquest sentiment t'arribi, no?
Tu com a espectador de l'obra, diries?
Perdona?
No, dic que potser el que es tracta és
que aquest sentiment t'arribi a tu com a espectador de l'obra, no?
Sí, sí, sí.
Vull dir, primer, clar, a mi me va arribar,
vull dir, clar, com a artista sempre
busques alguna cosa que puguis tu donar el millor que puguis, no?
Alguna cosa que representi el que tu fas,
que ho puguis plasmar.
A mi ja em va dir molt,
vull dir, ja buscant la imatge ja em va dir molt
i després, bueno, doncs poder transmetre
aquest sentiment que ja té la imatge en si,
més el sentiment que tu puguis carregar com a artista,
doncs, bueno, el que vols és que arribi a la gent, no?
Ara, Mercè, faré la pregunta del milió, eh?
Sí.
Com es dibuixen els sentiments?
Com es dibuixen?
Sí.
Bueno, hi ha moltes maneres,
dintre del que és les arts plàstiques,
doncs, bon, pots jugar amb els colors,
pots jugar amb la força de les línies,
pots jugar amb el contrast de textures,
clar, hi ha moltes maneres,
cada un té la seva manera de representar-ho,
per això hi ha tants estills
i tantes maneres diferents de pintar,
llavors, doncs, bueno,
dintre d'aquest còctel de matèries,
colors i maneres de treballar,
doncs, cada un fa i busca la seva fórmula, no?
Tot és tècnica, diries?
Tècnica, sensibilitat,
i treballar molt, també.
És treballar i experimentar,
però, bueno, també hi ha sentiments, sensibilitat,
i una miqueta de tot.
I suposo també m'estratge, no?
És a dir, ofici, no?, per dir-ho.
Sí, sí, sí, vull dir,
és el que m'he dedicat.
Jo sempre, ja de joveneta,
tenia ja una certa inquietud
pel dibuix i la pintura,
vaig passar per l'escola d'art,
després vaig estar treballant 20 anys
al taller abat donant classes,
ara ja fa 5 anys que treballo pel meu compte,
doncs, tinc un taller aquí a Tarragona.
A Pere Martell?
Sí, al carrer Pere Martell,
és una associació cultural
que vaig, bueno,
vaig fundar i presideixo,
que és l'associació Flui Art i Reciclatge,
i, bueno, tinc grupets de gent gran,
després un grupet de gent jove,
i, bueno,
és el que dedico jo a la meva vida, no?,
a compartir el que jo aprenc i experimento,
doncs, ho converteixo amb la gent,
i després, doncs, bueno,
les tonetes que em queden,
doncs, els dedico, doncs,
a la meva obra pictòrica.
Estic veient, Mercè,
que un altre dia t'haurem d'entrevistar
com a presidenta de l'associació, no?,
de Flui Art i Reciclatge.
Sí, sí.
Què proposes?
Quin és, una mica,
el missatge d'aquesta associació,
d'aquesta entitat?
Bueno, fer arribar una mica
tot el que és el món de les arts plàstiques
i la creativitat,
llavors,
totes les diferents possibilitats
que hi ha d'experimentar-la, no?,
doncs, amb la pintura, el dibuix, el col·lage,
després també fem ceràmica,
barregem diferents tècniques,
el que fem és recuperar, també,
mobles o altres objectes,
doncs, que abans de llançar-los
li pots donar un altre ús,
doncs, aplicant tècniques artístiques,
doncs, bueno,
és una miqueta,
doncs, compartir,
ja t'ho dic,
el que jo sé
i tot el que he anat experimentant
al llarg,
doncs, d'aquests ja 20 anys
que porto dedicant-me
a compartir els meus coneixements,
doncs,
ho aplico,
ja t'ho dic,
cada dia,
doncs,
amb la gent que està interessada
en desenvolupar
i conèixer una mica més
el món de la plàstica.
L'obra,
la fragilitat,
quant temps has trigat a fer-la?
Quant temps vas trigar?
El projecte ja era antic,
no?
Ja havia sortit a...
Jo, bueno,
aquesta imatge,
ja et dic,
la tenia al cap
ja feia un parell d'anys,
amb la següent edició
ja vaig decidir
què és el que voldria fer,
però, bueno,
de fet,
m'he posat un mes enrere,
fa que m'hi vaig posar,
vaig esperar a saber
quin era el format màxim
de...
del format màxim
per participar
i, llavors,
a partir d'aquí,
doncs,
estonetes entre classe i classe
i algun cap de setmana,
doncs, bueno,
aquí al taller,
doncs,
m'hi he anat posant.
La figura aquesta del descendiment
o la figura de Maria Magdalena,
l'ha triat,
l'esculls per casualitat o no?
És a dir,
la figura de Maria Magdalena,
eh?
No.
No.
No.
Suposo també que és com aquella dona,
no?,
que queda com a segon pla
dintre de la vida de Jesús
i és una mica,
és allò,
aquell patiment amb silenci,
no?,
que queda allí,
que potser aquella dona
d'hauria patir molt
i, bueno,
vaig triar
com a persona anònima,
no?,
que potser era una persona
que estava molt propera
a la imatge de Crist.
Molt bé,
doncs,
és l'obra guanyadora
d'aquest concurs
de pintura de Setmana Santa.
Escolta'm,
Mercè,
nosaltres el divendres,
el dixou sant,
farem un programa en directe
des de la plaça del Rei.
Ens faria molta il·lusió
que poguessis venir,
que et sembla?
Sí, sí,
perfecte,
podeu comptar amb mi.
Perquè ens faria molta il·lusió
que poguessis venir,
doncs,
i parlar,
doncs,
de tot això que hem comentat,
però ja en directe,
de poder-ho explicar en directe.
Ara deixem,
perquè suposem que,
bueno,
al carrer Pere Martell,
en quin número estàs,
exactament?
El número 8
és el primer d'Arcera.
El número 8.
És que sentim,
sentim,
Ramon de Fons,
és a dir,
que segur que hi ha activitat.
Sí, sí,
totes les senyores que tinc aquí pintant.
Doncs,
dones-hi molts records de part nostra,
de part de Terregola Ràdio,
insistim,
l'enhorabona per aquest premi
i a disfrutar-ho.
Molt bé,
gràcies.
Una abraçada.
Adéu,
adéu.