Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
qué!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que Tarragona Ràdio em va fer i tenim l'enllaç
al vincle lligat, si no des del Consorci
per la Nomenalització Lingüística.
Jo els adreço a través de la casa.
I el veureu de seguida.
L'heu presentat
en certa manera als mitjans d'aquesta setmana,
però no és nou. Ja fa uns mesos
que teníem notícia d'aquest funcionari.
Sí, de fet, el vam presentar oficialment
coincidint amb el Simposi Casteller
de la Fira de Santa Úrsola a Valls,
per tant, a finals d'octubre.
El que passa és que després vam detectar alguns petits errors
i vam fer unes correccions
i fins poc abans de Nadal no va estar enllestit.
De manera que, sobretot aquesta setmana,
hem fet la presentació més general
als mitjans de comunicació.
Això ha sigut aquesta setmana.
Terminologia bàsica, per tant,
pel que fa al món casteller,
però no sé si hi heu hagut d'afegir
alguna paraula fruit
de noves construccions o de, no ho sé,
que no està enclosant els altres.
Doncs sí, precisament hem aprofitat
un dels apartats, que és el de
tipologia o tipus de castells,
per introduir-hi aquestes construccions,
diguem-ne, noves, no?
O de fa relativament pocs anys,
que són bàsicament el nou,
per exemple, el nou de vuit,
el set, que és un castell que l'any passat,
el 2012, va esclatar, va explotar,
podríem dir, perquè es va fer molt.
Es va fer el set de set, el set de vuit i el set de nou.
I després també totes les variants
de castells amb agulla al mig, no?
Perquè el tradicional quatre amb agulla,
doncs ara s'hi han afegit el tres amb agulla
i fins i tot el cinc amb l'agulla al mig, no?
O sigui, aquesta terminologia no existia,
no estava recollida,
perquè els castells no s'havien fet.
Exacte, diguem-ne que aquests són neologismes,
en el sentit literal de la paraula, no?
Perquè a realitats noves necessites paraules noves, no?
I per tant, per exemple,
un castell com el set,
de set castellers per pis,
doncs fins no fa gaire no existia.
Per tant, ara hem aprofitat aquesta vinentesa
per afegir aquesta terminologia i tant.
I inclueu també dins d'aquest apartat que deies tu
de tipus de castells,
els castells més bàsics que potser avui en dia
per bàsics ja no els fa ningú?
No, hi hem inclòs totes les tipologies.
O sigui, diguem-ne, començant pel Pilar,
seguim pel 2, el 3, el 4 i el 5,
i hem d'afegir ara el 7 i el 9,
i després totes les variants amb agulla.
El que no hi hem inclòs és el castell aixecat per sota
perquè, de fet, l'estructura és la mateixa
que el castell normal
i l'únic que canvia és la tècnica,
però l'estructura és la mateixa, no?
El 3 de 7 aixecat per sota,
l'estructura és la mateixa que el 3 de 7.
Quins apartats heu inclòs en aquest diccionari?
Per l'apasar dels tipus de castells,
evidentment hi ha de ser.
Sí, hi ha els tipus de castells,
les parts del castell en el sentit dels noms
dels diferents pisos, no?
És a dir, baixos, segons, terços, quarts, quins, etc.
Després, les parts principals del castell,
diríem, la pinya, el folre, les manilles,
el tronc i el pom de dalt.
Lògicament, en els pisos,
doncs els dosos, aixecador, acotxador o enxaneta,
perquè una altra cosa que hem fet
és recollir la varietat dialectal.
Bé, és que després t'ho preguntaré,
que això té una part de part, eh?
És més fàcil, això que estem dient.
Aleshores hi ha un esquema de la pinya,
per tant, les parts de la pinya,
els components de la pinya,
i després hi ha un apartat de música i castells,
que hi ha un enllaç amb un toc de castells,
d'un castell dels castells de Vilafranca,
que es pot escoltar,
i finalment hi ha una selecció molt breu
del lèxic principal dels castells.
Ah, sí, i un dibuix, això m'ho deixava,
un dibuix d'un casteller tipus
amb la indumentària, no?,
allò típic, la camisa, la faixa, el mocador,
i ara, doncs, el casc,
per enxaneta, aixecador o cotxador i dosos.
Llista de colles, no, eh?
No, no, no, ens ho van plantejar, eh?
El que passa és que potser això ja
feia massa gran el material,
i llavors conjuntament amb el Joan Pol,
que és el tècnic de comunicació i disseny del Consorci,
vam decidir limitar-ho a aquests apartats.
Algun altre apartat que dius,
això no sé si ficar-lo o no ficar-lo,
l'hem de tractar o no?
Bé, en principi no,
el que passa és que algú, per exemple,
ha dit, home, doncs hauria estat bé explicar
com funciona l'actuació.
El que passa, sí, evidentment,
tot el que puguis explicar a nivell divulgatiu
és interessant.
El que passa és que aquí ens va ensenyir només
el que era terminologia,
lèxic, bàsic, no?
Sobretot el més important.
A qui va adreçat?
Doncs mira, en principi va adreçat
a les persones, diguem-ne,
que no hi entenen gaire de castells,
i en aquest sentit jo crec que és molt important
perquè tant l'any passat com ara,
bueno, l'any passat es van crear colles noves
i ara n'hi ha algunes que estan a punt de sortir,
i per tant jo crec que és ideal
per aquestes noves colles
disposar d'aquest lèxic
d'una manera gràfica i senzilla, no?
I després també per les colles,
com et deia, per les colles de Xile,
o la colla de Xile i la colla de la Xina,
també és una manera de disposar
d'un material gràfic de fàcil accés
per familiaritzar-se amb aquest vocabulari,
perquè a mi em consta que, per exemple,
jo conec el cas més de Xile,
que clar, és un país castellano parlant,
això ho sabem,
però en canvi fan servir el lèxic català en català
dels castells, molt curiós, no?
Clar, lògicament diuen enxaneta,
diuen aixecador, acotxador,
ara no ho sé, els dosos, la pinya,
en fi, vull dir que això és interessant, no?
A Xina no ho sabem, eh?
A Xina no ho sé, perquè...
Va ser curiós.
No, ja, això, mira,
és un tema interessant a preguntar.
Heu afegit la transcripció fonètica?
No, no, no, mira,
és llàstima, però la veritat és que no hi vam pensar,
però hauria estat...
En tot cas, jo tinc un...
Bé, la persona, diguem-ne,
que està més en contacte amb la colla de Xina
és el Joan Ibarra de la colla vella dels xiquets de Valls,
i això un dia li preguntaré,
perquè em fa l'efecte que sí que, lògicament,
una paraula com enxaneta,
dubto que l'hagin traduït al xinès, no?
Perquè no deu tenir, lògicament,
una traducció automàtica, no?
Per tant...
Hem sigut políticament molt correctes,
tots els castellers que surten,
tots, gairebé tots, eh?
Els castellers que surten van,
els castellers van amb camises multicolor.
Sí, això, mira...
Bé, també perquè depèn de la posició en què es troben.
Sí...
No, però veig que el corporatiu és el taronja.
Sí, exacte.
Aquí sí, perquè...
No és pàcil, tampoc, que hi ha un color, eh?
Per evitar ferir les susceptibilitats
de les colles castelleres,
que ja saps tu que són molt grans en aquest aspecte,
vam decidir-nos per un taronja,
però que ens hauria agradat que quedés més taronja a votar,
perquè ha quedat poc a votar,
i llavors ja de seguida ens han dit, ah,
però semblen els segals d'Osona,
i és veritat, però no.
És una colla ideal, diríem.
Val.
I a la pinya, sí, a la pinya vam haver de dubtar
per diferents colors, no?
Pel fet de la posició que ocupa cadascú a la pinya, sí, sí.
Ara ho he vist.
Fins i tot hi ha el blanc,
que no és el distintiu de cap colla, no?
Però també hi ha el negre.
És que el món dels castells és molt particular,
i hi ha moltes susceptibilitats,
i tothom té l'apell molt fina,
potser en certa manera...
Bueno, no sé si ha de ser així o no,
la qüestió és que no ha estat fàcil
fer un diccionari
per què s'han hagut de tenir en compte
això, variants dialectals, fins i tot, no?
I tradicionals.
Abans deies aixecador o acotxador?
Exacte.
Què fem?
Qüestions aquestes, problemes aquests,
us n'han trobat molts.
Home, uns quants, eh?
El que passa que el criteri ha sigut
recollir dintre de les possibilitats nostres
totes les variants existents d'una mateixa paraula,
i després ordenar-les amb un criteri, diríem...
En primer lloc, hem donat prioritat
a les formes vellenques i del Camp de Tarragona,
entre altres coses,
perquè també, com que està fet des d'aquí,
hem volgut donar també prioritat a aquestes formes, no?
No volem dir que siguin millors que les altres,
però les hem ordenat així, exacte.
Però, per exemple, et poso un cas
que és el d'aixecador.
Hem posat en primer lloc aixecador,
que és la forma originària vellenca.
A més a més, és molt descriptiva,
perquè antigament l'aixecador realment s'aixecava.
Després, a continuació, el cotxador,
que és una forma purament tarragonina,
de Tarragona-Ciutat.
I després, casola i casoleta,
que, diguem-ne, són més restringides al Penedès, no?
Per exemple, el cas d'home del darrere contra fort.
Hem optat per posar primer home del darrere
perquè, a part de ser la variant tarragonina del Camp de Tarragona,
també és més descriptiva que no pas contra fort, no?
Però bé, totes dues són bones.
Contrafort, home de darrere,
Dau, Vent i Maimà és la mateixa posició,
però nosaltres hem ordenat primer Dau,
perquè és Camp de Tarragona,
Vent, Penedesenc,
i Maimà, que és només Minyons de Terrassa.
És el que passa amb una manifestació tan popular
com són els castells,
que, clar, llavors, cada territori,
fins i tot cada colla,
tradicionalment, doncs, ha tingut el seu lèxic,
però això passa, per exemple, amb Timbal i Tabal.
Exacte.
Sí, sí, sí, sí, Timbal, Tabal, exacte.
Sí, sí, sí, clar, diguem-ne que,
com que la varietat és comuna a la llengua com a fenomen,
doncs, això també passa amb el llenguatge casteller, és lògic.
Què us han dit els castellers que ja han pogut, doncs,
tenir accés a aquest material?
Home, de moment...
Sí, jo crec que agrada bastant, no?,
els inputs que he pogut tenir,
sobretot a través també del Facebook, no?,
que és una manera de, a través d'aquest
m'agrada o no m'agrada,
doncs, i els comentaris que deixa la gent,
sobretot que és molt pràctic,
perquè és molt gràfic,
i després hi ha l'avantatge que,
com deies tu, és molt fàcil d'accedir-hi,
doncs, a través d'aquest enllaç per internet,
i també jo crec que pot ser molt pràctic
penjar-se, descarregar-se el pòster
en format de PDF
i penjar-lo, per exemple, als locals
d'assay de les colles, no?,
perquè és una manera també per la gent
que acaba d'arribar,
doncs, de tenir una visió ràpida
dels tipus de castells, les parts, etcètera,
tot això.
L'èxit casteller, el trobareu a la web
del Consorci per la Normalització Lingüística,
si no, també a través,
lliga madures de la pàgina de Tarragona Ràdio.
O al web de la coordinadora
de colles castelleres, o...
Això arrolarà molt.
Sí, sí, sí, està circulant.
Un dels sobresponsables és el Xavier Brutons,
avui ja ens ho ha explicat.
Xavier, moltes felicitats, gràcies.
Gràcies a vosaltres.