.
Vuit minuts passen ara de les deu del matí.
Avui visita els nostres estudis el director del complex industrial
de Repsol a Tarragona i president també de l'EQT,
de l'Associació Empresarial Química de Tarragona,
el Joan Pedrerol.
Amb ell volem fer balanç una mica de com estan les diverses qüestions
que afecten tant el complex industrial com el sector de l'empresarial químic
i per això saludem el Joan Pedrerol.
Joan, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ho deia ara també a la introducció.
L'hem convidat i jo crec que una de les primeres qüestions a atacar
seria quin balanç en fem del que portem d'any,
com està anant el complex industrial de Repsol a Tarragona.
Bé, el balanç és que estem en una situació,
estem anant en situació d'estabilitat,
i d'estabilitat respecte a el que han sigut els darrers anys.
Les instal·lacions van operant,
van operant la majoria, pràcticament, amb tota la capacitat,
i vaig dir-ho previst i com teníem previst que anéssim aquest any 2013.
No gaire diferent, o pràcticament gens diferent,
del que havia estat fins ara el 2012.
Avui en dia, en aquest context econòmic,
parlar d'estabilitat ja gairebé és parlant positiu.
Efectivament, parlar d'estabilitat és pràcticament parlant positiu.
De fet, ara tots els síntacs econòmics i el que s'està comentant
és que sembla que, i esperem que sigui així,
s'hagi tocat fons amb el que és aquesta crisi que estem portant
des de fa ja pràcticament cinc anys,
i això el que no vol dir és com es recuperarà la situació
amb la que veníem vivint des de fa també uns quants anys.
El fet de tocar fons i que no baixi més,
doncs ja en si mateix, com bé dius, ja seria una situació positiva.
Aquesta reflexió em ve per posar sobre la taula dades de l'atur
que es publicaven avui mateix i dient que la indústria està creant llocs de treball.
De fet, 265 llocs de treball durant el darrer mes a la demarcació.
Com valora aquestes xifres?
Home, els valoro com a molt positives.
Des del context en què estem, doncs és molt positiu
que més que la indústria, doncs, a més és un sector,
i com s'ha demostrat, és un sector econòmic durant aquests anys
i que ha sigut dels que ha aconseguit,
diguéssim, diguéssim, el que ha sigut aquesta davallada econòmica general
que hem tingut, mantenir una certa activitat econòmica pel territori,
que a més hi hagi aquestes xifres que ens indiquen
una lleugera, petita recuperació,
doncs, home, és per sentir-se conscients i optimistes.
El que no vol dir no deixar de seguir vigilant i treballant
perquè això es consolidi i inclús vagi a més.
De fet, Repsol és un dels culpables, no?,
de continuar generant ocupació en aquests moments de crisi econòmica.
Llegiem també fa alguns dies que preveieu cobrir diverses jubilacions
al complex industrial de Tarragona en els propers cinc anys.
Sí, a veure, Repsol, en total som, com a personal propi,
uns 1.500 empleats aquí a Tarragona,
i, bueno, ens ha arribat en aquests últims anys,
i els propers anys que ara vindran, els propers cinc anys,
doncs, el canvi generacional.
Totes les persones que vam començar a treballar amb nosaltres als anys 70,
han anat arribant a les edats de jubilació i ben merescuda, per cert.
I ja preveient que tindríem aquest pic durant aquests anys,
els propers cinc anys, més els que ja portem des dels darrers deu anys,
que són un total d'uns 15 anys d'un pic,
doncs, ja havíem previst fer tot un pla de relleu
que hem pogut portar a terme gràcies a la col·laboració amb la Generalitat.
I concretament aquí a Tarragona, amb l'Institut Conta Rius,
que, bueno, tenim tots aquests cursos de formació professional a grau superior,
reconeguts per la Generalitat,
que ens permet anar nutrint de persones al nostre complex
que van substituint a les persones que es van jubilant.
En total, a data d'avui, dels 1.500,
doncs ja tenim unes 500 persones que ja han passat per aquests cursos,
que estan treballant amb nosaltres,
i la previsió per aquests propers cinc anys,
que és el que em deies,
és que s'incorporin unes 270-275 persones més.
És a dir, que a poc a poc és anar renovant,
substituint i renovant uns...
Sí, és el canvi natural.
Exacte.
Natural que ens porta a la vida a tots.
També imagino que aneu fent inversions a les plantes,
inversions de millora,
per quan es produeixi aquesta mena d'empenta econòmica,
que esperem que algun dia es produeixi,
però en quin estat està el tema d'inversions?
Sí, les inversions a les plantes no s'han aturat.
Tot el que són les inversions de millora,
de mantenir les plantes en un estat òptim de funcionament,
de pensar i treballar per inversions
que ens puguin diferenciar,
fer productes millors,
guanyar amb competitivitat,
guanyar amb eficiència,
és una tasca que la venim fent des de sempre.
Inclús, jo diria que des de sempre,
i des d'abans de la crisi.
I és el que ens ha permès,
quan ha arribat aquesta situació dura,
d'aquests cinc anys que portem,
anar fent aquesta travessia durant la crisi,
mantenint l'activitat de forma estable,
com estava dient abans.
I el que ens ha fet també és que durant aquests cinc anys
hagi reforçat aquesta tasca.
Tasca de treballar amb eficiència,
tasca de treballar en buscar
què fer que pugui ser diferent que facin altres
i que sigui necessari per a la societat,
que és el que jo moltes vegades no ho venho,
que és fer productes de diferenciació,
que et diferenciï dels altres.
I el tercer pilar és el que parlàvem abans,
que és, a més, saber-ho fer-ho bé.
I per això el tema de formació
i que les persones que treballen
i treballem a Repsol
estiguin preparades i ben formades
i competitives,
també és un punt fonamental
que sense això no podíem fer tot l'altre.
Més concretament,
amb quines àrees tenen previstes
una inversió de cara al futur
o més inversió,
o focalitzar aquesta inversió?
Mira, fonamentalment en dues àrees.
Una és l'àrea de la química,
aquí a Tarragona,
l'àrea de la química
on estem estudiant
i acabant de concretar
unes inversions
perquè les plantes que fabriquen poliolafines,
el que són la d'estima
que tothom coneix com els plàstics,
doncs anar a fer tipus de plàstics
que siguin innovadors,
que siguin nous,
que siguin diferents
dels que estem fent.
Els que estem fent són bons,
però el que en un seu moment
eren especialitats
i que s'havien fet nosaltres,
avui en dia
s'han convertit en el que
aquest es diu commodities,
que fa tothom.
Llavors tenim molta fabricació d'aquesta
que s'està fent per fora d'Europa,
per exemple,
Àsia o el mateix Unió Mitjà, etcètera.
Llavors, allà disposen
de matèries primes
molt més barates que nosaltres
i l'única forma de competir
és fabricant coses
que ells avui no facin
o encara no sàpiguen fer.
I innovar per competir.
I innovar per competir.
Aquesta és la raó.
L'altre punt
amb el que estem focalitzats
és en millorar l'eficiència,
en ser més competitius,
en que les produccions nostres
no tinguin costos més baixos,
sobretot energètics.
I per això,
hi ha unes inversions
que precisament ara
posarem en servei
o pensem acabar
i posar en servei
al final d'aquest any,
aprofitant l'aturada tècnica
que hem de fer
de la planta
de producció d'olafines
més la planta
de la química derivada.
Això es produirà de cara a l'octubre,
aquestes parades tècniques
programades,
de manteniment
i també de millora
en aquest cas, no?
Sí, aquestes parades
es produiran a l'octubre,
està previs començar
just al principi d'octubre
i amb una durada
de dos mesos.
La refineria
seguirà funcionant,
seguirà operant,
la refineria no para,
tot el que és
la part de cru
i destil·lats, etcètera,
que fabrica la refineria,
però el que és la part
més lligada
al que és la part química,
que és la planta
que li diem el cracker,
la planta d'olafines,
aquesta sí,
aquesta s'atura cada cinc anys
i, de fet,
Dau té un cracker
igual que nosaltres
d'aquí al complex
i va parar
fent el mateix tipus de parada
l'any passat,
el mes de maig,
doncs, bueno,
ara ens toca a nosaltres
que és cada cinc anys
fer aquesta parada
per fer una revisió completa
dels equips.
I, a més a més,
aprofitem per parar també,
també toca una sèrde de plantes
de la química derivada
per fer el mateix.
En total,
són dos mesos d'aturada
amb una,
diguéssim,
uns treballs d'organitzatius
i de funcionament
bastant importants
que ho hem de portar a terme.
Aquestes aturades
s'aprofiten
per fer millores
de manteniment,
de revisió,
però també
impulsar aquesta millora
i aquesta innovació
que ens comentava abans, no?
Sí,
aquestes aturades
quan les fas,
per una banda,
el primer objectiu,
evidentment,
és el de revisar
com estan les instal·lacions.
I amb això
es dedica
com a manteniment.
En total,
tenim previst
entre unes unitats
i les altres
dedicar exclusivament
a el que és
el manteniment
entre la part
de la química derivada
i el cracker
en total sobre uns 45 milions d'euros.
Però, a més a més,
hi ha que atures.
El que has de fer
és quan surts
i arrenques de nou
és sortir
amb unes instal·lacions
que siguin millors
que les que tenies
des del punt de vista
productiu
i de disseny.
I llavors,
això implica
donar l'aturada,
fer unes inversions
per aconseguir això.
I llavors,
aquestes inversions
que farem
entre unes bandes
i les altres,
doncs,
ve a ser un total
d'uns,
tenim estimats,
uns 35 milions d'euros
que estem portant
aquestes inversions a terme
però que acabaran de ser
un fet
durant l'aturada.
Amb el que,
quan arrenquem
aquestes instal·lacions,
doncs,
seran més eficients
que el que hem sigut fins ara.
Inversions
per millorar
l'eficiència
d'aquestes plantes
i inversions,
també imagino,
per prevenir
aquests nous casos
o possibles episodis
davant d'episodis
de vessament
o de contaminació.
En quin punt
es troben aquestes inversions
i què preveuen fer-hi
al respecte?
Molt avançades.
Les inversions
estan molt avançades.
Ja,
com tothom ja coneixeu,
és el pla litoral
que hem anat seguint
amb la sobredelegació
del govern,
que es fa
per la sobredelegació
del govern,
amb la que
aportem fent
des de l'any 2011
amb una presió
d'acabar el 2015
i del total
de 130 milions
previstos
que hi havia
en aquest pla
portem
desenvolupats
entre uns 85.
És a dir,
que portem ja
quasi un 70%
del que és el pla fet.
El pla segueix
el seu ritme
i confiem
en acabar-ho
en el 2015.
I això no treu
que n'hi hagi
d'altres
d'inversions,
inspeccions,
etcètera,
que contínuament
estiguem buscant
precisament
el tenir...
O sigui,
el que jo dic
és el risc zero
no existeix,
però sí que
el que hem de fer
i és el que treballem
sempre és
acostar-se
al màxim possible.
És a dir,
minimitzar sempre
el risc en tot.
Passem del tema
d'inversions
al tema
d'infraestructures
a l'espera
que s'acabi
de concretar
tota la qüestió
del tercer fil
amb quan podrà
impulsar-se
aquesta obra.
Com ho veuen?
A veure,
això
és més que com a representació
s'efectià com a global,
com a EQT,
tot el tema
tercer fil
i la connexió
amb l'àmbit de vio europeu
que al final
és del que es tracta.
Que en medi
és el tercer fil?
Perfecte.
Vull dir,
aquesta infraestructura
sempre hem dit
que té una urgència,
una urgència
pel territori,
al final és
la continuació
del coroll
del Mediterrani
i hem de pensar
que tenim
el polígon químic
més important
al sud d'Europa
i estem a 80 quilòmetres
del que és
la connexió
amb Europa.
La competitivitat
del que és
l'indústria química
de Guitarragona
passa
per exportar.
De fet,
el 60%
de tot el que fabricem
aquí com a EQT
se'n va a fora,
s'exporta.
I llavors,
l'exportar
vol dir,
doncs,
estar,
l'únic que demanem
és estar
en les mateixes condicions
de poder posar
producte a Europa
que estar en les mateixes
companyies
que treballen
en països
de l'Unió Europea.
Llavors,
aquesta connexió
és fonamental
per poder estar
en les mateixes condicions
perquè logísticament,
que ho vull dir,
és un dels pilars bàsics
del que és
el moviment
econòmic del món,
doncs,
no tenir desvantatges
que ens impedeixin
arribar
als mateixos llocs
que arriben
competidors
europeus
en les mateixes
condicions que ells
en quant a cost
i en quant a temps.
Ja que hem fet el salt
al tema més global,
l'Associació Empresarial
Química
de Tarragona,
quin balanç
en faríem
de la situació actual,
una mica com el que hem fet
abans amb el complex
i quines previsions
tenen
de cara al futur?
És un balanç
similar,
al final com a sector
és un sector
que intentem
mantenir l'estabilitat
dient amenaces
i això
no ho podem negar-ho,
hi ha amenaces
que poden afectar
la competitivitat
d'algunes
de les empreses
que estan en el sector
aquí a Tarragona.
I aquestes amenaces
venen
per una banda
de no tenir
aquestes facilitats
que estan comentant ara
per poder
estar posats a Europa
des del punt de vista
de connexions logístiques
i per altra banda
també
comparat
amb el que són
els socis europeus
des del punt de vista
de costos energètics
fonamentalment.
Aquí tenim
un preu de l'energia
més car
que Europa,
són dels països
més cars d'Europa
amb el cost
unitari d'energia
i això
doncs
afecta.
Afecta perquè al final
produir el mateix producte
aquí que a la mània
des del punt de vista
d'energia
suposa un 20-25%
més car.
Això ens vindria
a parlar
de les necessitats
del sector
en matèria
d'energia elèctrica
i amb aquest
introduir també
el tema
de la reforma energètica.
Efectivament.
I bueno,
aquesta és una tasca
amb la qual estem
treballant.
Fins ara
no hem tingut
gaire èxit
amb el que són
els nostres plantejaments
amb els que entenem
que tenim
una base sòlida
per poder reclamar.
Al final
es tracta
de poder
accedir
a tarifes
aquí
a l'estat espanyol
que són
més barates
a les que ara tenim
per part
d'algunes
de les empreses
del sector
i això
simplement
es podria fer
d'una forma immediata
transposant
la directiva europea
que hi ha
de xarxes tancades.
Això és una directiva
que s'ha transposat
de molts països
a la Unió Europea
però n'hi ha vuit
que encara no s'ha fet
i han dret a Espanya.
Aquesta
transposició
la reclamem
i entenem
que és totalment lícita
basada en que
tenim unes instal·lacions
que s'han de veure
com una singularitat.
Al final
el polígon química
de Tarragona
és singular
en quant
al seu origen
el seu volum
i la seva tasca
i les seves instal·lacions
s'ha d'haver d'aquesta manera.
Com a gran indústria.
com a gran indústria.
El que volen és això
accedir a un preu més econòmic
de l'electricitat
per garantir
la competitivitat
amb igualtat
de condicions.
Efectivament.
Evident
de pensar que
alguna de les indústries
que treballen
aquí a Tarragona
els seus costos
de producció
arriba
a fins al 50%
el cost
d'energia elèctrica.
Doncs
evidentment
això és un lastre
que a final
es porta
i que
et fa més complicat
el poder mantenir-te
quan compares
com repeteixo el que deia abans
aquesta mateixa fabricació
de posar-la aquí a Espanya
o posar-la
a Alemanya
per exemple.
Què reclamen
les empreses
del sector químic
que fa
qüestions com
per exemple
la seguretat jurídica
aquest marc
inversor?
El sector químic
o el sector industrial
el que busques
sempre
on treballes
és tenir
un marc
en el que
sigui el que sigui
però que sigui
un marc segur
des del punt de vista jurídic
de cara
precisament
a poder
fer les inversions
perquè al final
quan fas inversions
el retorn
són uns quants anys
els que han de retornar
però tenir
una garantia
bastant
vàlida
d'aquestes inversions
tornaran
la seguretat jurídica
és fonamental
en qualsevol país
del món
on es vulgui implantar
una indústria
si no existeix
difícilment
les industries
hi aniran
Clar
al cap i a la fi
el tema
de l'energia
elèctrica
també és una
de les parts
més importants
en quant a costos
de la indústria
química
Exacte
llavors doncs
clar
si el marc
regulatori
no acaba
fixar-se
del tot
és difícil
pensar en
fer inversions
noves
basats
en uns
en uns pilars
que no són
sòlids
des del punt
de vista jurídic
el tema
d'energia
algunes vegades
ens han plantejat
inclús
fer
algunes inversions
si no
en lloc
d'esperar
a la transposició
de la directiva
inversions
que també
permetirien
arribar
a aquest accés
a tarifes
més baixes
però clar
dius
fas aquestes inversions
potser retornes
en 5, 6, 7 anys
però és que
si et canvien
la llei
o el marc jurídic
el canvien
d'un any
per un altre
doncs
potser
que la impressió
que has fet
no te sap
per res
llavors
això
s'ha de ser
molt
curós
per part
de l'administració
a l'hora
precisament
de mantenir
inclús
incrementar
el que és
tot un sector
industrial
en un país
més enllà
de la qüestió
de l'energia elèctrica
la previsió
és similar a la que fèiem al principi
és de manteniment
pel que fa al sector químic en general
sí
quant a el que és
les instal·lacions
sí
aquesta seria
diguéssim
la bona notícia
avui per avui
que seria
de manteniment
de les instal·lacions que hi ha
difícilment
podem pensar
en ampliacions
o en instal·lacions noves
han d'esperar
a veure si realment
aquesta situació
que dèiem abans
que hem arribat a tocar fons
es manté
s'estabilitza
i a partir d'aquí
junt amb una sèrie
de mesures
que ajudin
el sector
doncs
es pot anar
a poc a poc
agafant
reprenent una mica
aquesta confiança
que es necessita
per
partir endavant
no?
Joan Pedreró
el director del
Compleix Industrial
de Repsol a Tarragona
i president
de l'Associació Empresarial
Química de Tarragona
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
durant aquesta estona
als estudis
de Tarragona Ràdio
moltíssimes gràcies a vosaltres
de l'Associació Empresarial
de l'Associació Empresarial