...
Seguim en directe a la plaça del Rei,
en aquest programa especial dedicat avui Dixau Sant,
la Setmana Santa, i ho dèiem abans,
a la introducció que ens havien d'acompanyar
els membres de la banda de la Santa Exiomo
i Elvira Ferrando, presidenta de la Germandat.
Molt bon dia novament.
Hola, bon dia a tots.
I també molt bon dia al Pere Ramon Armesto,
Pere Ramon, molt bon dia.
Hola, què tal? Com esteu?
I el Carles Batges que continua aquí amb nosaltres.
Carles, bon dia.
Bon dia.
Hem vingut uniformats i tot, eh?
Hem vingut uniformats i tot.
Uniformats, sí, sí, com toca, per l'ocasió dijous any.
És un luxe, eh? A veure, sou 60, no?
En principi, sí, sobre 62.
Avui hem pogut vindre una representació, uns 30,
perquè és dia laborable,
però hem vingut amb moltes ganes
de poder oferir els nostres sons a totes Tarragonins i a Tarragona Ràdio.
Veig molta gent jove.
Molta.
La germandat jo crec que es caracteritza per això,
una mica per la joventut.
I especialment estem, des de la Junta Directiva,
estem animant a tots els joves.
De fet, més del 47% de la Junta és menors de 30 anys,
en la qual cosa això,
casbens garantitza la continuïtat, no?
Això és el que volem.
Doncs de seguida escoltarem aquest so, eh?
El so dels sacs de gemets, d'aquesta banda del Sant Exceumor,
que, com deia abans d'Alvira,
doncs han d'acabentar, eh?
No, no, no, en fred no poden començar.
No, no, tenen que aguantar.
Han d'afinar una mica abans de començar a tocar
i llavors han d'inflar els bordons
i a partir d'aquell moment és quan poden començar a tocar.
Doncs els escoltarem a continuació,
però els volem recomanar en especial un acte d'aquesta matinada,
és a dir, quan passin pràcticament un quart d'hora de la mitjanit d'avui,
passarà un moment molt especial, Alvira, abans ja ho comentàvem, no?
Doncs sí, serà un moment molt especial aquest any.
Fa 60 anys que la germana del Sant Exceumor
va comprar Olot, el Cris de Sant Exceumor,
amb una talla, Olot, l'any 1952,
i fixa't, va costar en aquell moment, com a anècdota, no?
Aquestes coses que ara et fan riure una mica,
2.500 pessetes de d'aquella època,
però vam haver de vendre la canya del nostre pas d'engurri
per poder comprar-lo, ens van donar 800 pessetes de l'època
i després es va fer per aportacions.
Aquest any estava molt malmès
i hem considerat que tant la bandera com el Cris
es tenia que restaurar
i les nostres germanes, les meves germanes, Cristina Àngels
i jo mateixa, a memòria del meu pare,
hem volgut restaurar-lo i oferir-li amb ell
i hem restaurat tota la bandera que estava molt malmesa,
el Cris, la Creu,
i farem una benedicció a la que es convidem
a dos quarts de dotze a la porta de la sanitat.
Molt senzilla, però crec que serà molt emotiva.
Serà just abans d'iniciar aquest acte, no?
Aquesta via crucis...
Via crucis? No sé si dir-li via crucis...
Sí, sí, via crucis, sí, sí, és un via crucis, efectivament.
Fins al Llorito, eh? Fins a dalt al Llorito.
Llavors, la veritat és que és molt maco perquè has portat espatlles per voluntaris
i el que té més maco, i a mi com a dona m'omple d'honor,
és a dir que és, jo diria que l'únic,
doncs sé que hi ha portadores de passos,
hi ha altres germantats, cofredies o associacions que en tenen,
però que l'últim revolt, on hi ha els pins,
on hi ha més pujada, és portada per les dones.
O sigui, les dones han triat el lloc més feixuc
per poder dur amb fe el Sant Cris.
Pere, com ho viviu aquest moment en l'especial?
Home, la veritat és que és, com deia abans,
la presidenta és una nit molt especial,
perquè és un acte amb el que s'aplega molta gent,
tothom en silenci, tothom amb el seu fanalet a la mà,
un fanalet que, a més, volem significar
que, diguéssim, es fa un donatiu per cada una de les persones
que l'agafa i que se li entrega abans de començar l'acte d'un euro,
i que aquest any, a més, de manera molt especial,
volem entregar la recaptació d'aquest donatiu
al nostre conciliari, el padre Mario,
que, com tots sabem, actualment la situació és complicada arreu,
i la petita o gran recaptació que puguem obtenir
d'aquesta venda dels fanalets,
doncs la donarem íntegra al nostre conciliari
perquè ell pugui continuar ajudant la gent necessitada
que cada dia acudeix allí al santuari.
I, aleshores, es fa, com deia Elvira,
un recorregut que va pel camí vell de Llorito,
sortim de Sanitat davant de les muralles,
anem pujant fins al Llorito
amb les 14 estacions que estan marcades durant el recorregut,
i a cada estació, com deia la presidenta,
hi ha un intercanvi de portants,
i de la gent que puja i que voluntàriament en té ganes
i es veu amb cor i amb ànimo de fer-ho,
doncs se li permet ser portant per un dia
d'un pas i d'un crist,
que probablement és una experiència que també és molt enriquidora.
I a l'últim tram, doncs, té d'especial això,
que ho porten les dones.
Tot això amb les paraules de fons del padre Mario
i la pregària que ens acompanya.
Què destacaria, Carles Batxas,
d'aquest acte que vivrem aquesta matinada?
Bé, això és un deute que tinc amb la Setmana Santa de Tarragona,
jo, perquè, tot i que tinc molt per dir,
potser, i molt per explicar,
és un acte que no he viscut mai.
El fet de coincidir en bones hores,
pràcticament, amb el viacrucis de la sang de la 6 del matí,
el que obliga a aixecar-se a la 5,
fa que és una mica complicat fer les dues coses.
De totes maneres, no vull...
És un acte pendent i el vull complir.
Sé que ho faràs, Carles, perquè cada any ho has intentat.
Vull ser un any al Loreto.
Estàs convidat, com sempre, Carles,
i serà un honor que estiguis amb vosaltres.
Vull ser un any al Loreto.
Entenc que és un acte molt significatiu,
és un acte de viacrucis sentit,
un viacrucis de participar,
un particip... no de veure.
És a dir, nosaltres a la sang també tenim aquesta experiència,
el viacrucis del matí és un viacrucis exactament igual,
que és un viacrucis de participar, no de veure,
i d'aquests que fan fe,
que fan tradició, que fan tarragonisme i que fan Setmana Santa.
Sí, jo volia comentar només que vull dir,
Carles, estàs convidat, serà un goig i un honor,
sé que no estàs amb nosaltres perquè no pots.
Jo també he intentat fer les dues coses al matí
i tinc el mateix sentiment.
Tinc el sentiment que falto de la sang per això,
però és que el cos no dóna per més,
perdoneu-me que us ho digui.
I volia fer una apreciació,
vull dir, malgrat que el viacrucis de l'Oreto
o de la Germana de Sant L'Esteo
mos sembla que sigui una cosa novedosa,
vull dir, ja es va fer per primera vegada l'any 81,
estem parlant de molts anys.
L'any 81, amb l'Elis Torres de president
i amb el padre Carmelo de conciliari,
es va començar a fer per dalt,
per dalt justament a l'ermita.
I el 85 es va dir
per què no baixem fins a Tarragona,
el portem a la ciutat i que tots hi participin.
L'any passat, sense anar més lluny,
vam comptar unes 960 persones,
vam tindre gent que estava comptant,
perquè vegeu una miqueta,
el bonic que és, quan pugem cap dalt,
900 persones darrere la crisi amb un fanalet,
fa com una curva serpentina,
que la veritat, quan te gires
entre la veu del padre Mario,
la lluna plena i el romaní,
i la emoció i la pregària,
la veritat és especial.
No és perquè sigui nostra, eh?
Us convido i vull que vingueu, de veritat.
Es va fent algun comentari
en cada una de les estacions,
al padre Mario o no?
Sí, sí, a cada estació, lògicament,
hi ha la pregària, diguéssim,
corresponent a la pròpia estació,
i el padre Mario, mentrestant,
va fent les lectures,
a vegades acompanyat
d'algun dels feligresos del Loreto
o algun dels companys de la Germandat,
i es van fent els comentaris
i les pregàries corresponents
a cada una de les estacions.
Evidentment, com que hi ha un silenci absolut
en plena nit,
la veu, acompanyada del parell d'altaveus
que portem,
perquè al començament es portava únicament
amb un altaveu,
amb un vehicle,
que era on anava el padre Mario
i anava pujat i tal,
ara hem tingut,
jo diria que sortosament,
i perquè a la gent, com que li agrada,
tenim més possibilitats
que vingui més gent,
hem tingut d'ampliar el número d'altaveus
i ara tenim fins i tot
com una espècie de petit amplificador
amb tres repetidors,
perquè la fila és tan llarga
que si no hi hauria gent
que no sentiria els comentaris
i la pregària del padre Mario
que tots, evidentment, responem.
Deixeu-me dir que per tornar,
qui no vulgui tornar caminant,
hi ha un autocar, no?
Sí, sí, vull dir,
podeu pujar tranquil·lament,
que després ja serveix d'autocar gratuït
i a més en cotxes que nosaltres estem,
però l'autobús puja i baixa
o l'autocar puja i baixa
fins que no quede ningú en Loreto.
Com a curiositat, molta gent
fins i tot prefereix caminar.
És com una mena també de repte, no?
Tenim gent que cada any puja
i cada any li dius
vols baixar amb nosaltres?
No, vull baixar caminant.
Vull dir, perquè si, no sé,
coinciden a la primavera,
la nit és bona,
la veritat és que es fa molt agradable.
Hi ha persones que ho fan descalç
al recorregut?
Alguna vegada s'ha fet,
però és una cosa molt privada
i molt íntima.
No és habitual.
No és aconsellable,
perquè és un camí de pedres.
És un camí,
estem parlant que anem pel camí vell,
que hi ha una banda,
una part que està asfaltada,
la major part,
però també hi ha alguns trossets
que no ho és.
Però, evidentment,
això és una decisió personal de cadascú
i pot ser que hi hagi alguna persona
i em consta que així és,
que alguna vegada, evidentment,
ho ha fet.
Vull dir,
cadascú amb la seva,
diguéssim,
amb el seu sacrifici
i la seva consciència personal,
evidentment,
té tot el nostre respecte
i el nostre carinyo.
Els congrants,
aneu de Vesta?
Aneu porteu Vesta?
A principi anàvem tots en Vesta,
inclús fins i tot
la gent de les altres germandats.
Després,
en un moment donat,
vam considerar
que era més feixuc
el fet de pujar en Vesta,
en capa i tal.
Aquest any,
especialment,
com beneïm la bandera,
en senyal de respecte
una miqueta a l'acte,
pujarem de la germandat en Vesta.
Simplement,
el que nosaltres fem
és que la gent pugi còmoda,
que pugi a brigadeta,
que pugi amb molta fe,
molta sensació de pau
i ja està.
Vull dir,
la veritat és que tu t'ho tendria
que dir,
és molt curiós,
Josep,
pujen famílies senceres,
nens,
gent gran,
i com no es va en filera,
sinó que es va en grup,
és fins i tot un acte familiar.
De veritat,
és especial.
Quan s'arriba a dalt,
quan arriba a dalt el llorito,
passa alguna cosa?
Sí, evidentment.
Quan es fa el cim,
no sé.
Sí, sí, sí,
quan es fa el cim,
com tu molt bé dius,
es posa el Sant Cris al mig,
davant justament
de l'Ermita de Loreto,
es fa una pregària,
el Pare Nostre,
i a més,
és una cosa molt típica,
es canta una cançó
de la Verge Maria.
Sí, la Salve.
La Salve.
Normalment cantem la Salve
quan acabem.
Quan acabem,
i la gent empeny
per agafar romaní,
perquè el nostre Cris,
per dins va ple,
ara tenim la nostra gent
agafant romaní
per posar dins del Sant Cris,
i el romaní,
amb les espelmes,
fa un olor molt especial,
i la gent,
quan acaba,
es tira a agafar
una miqueta de romaní
per prendre la casa.
Això és una mica també
una cosa molt curiosa
i molt típica,
i la veritat,
que molts anys
ho puguem fer.
Doncs ara,
com us deia,
en aquesta matinada,
aneu-hi abans,
perquè faran aquesta benedicció.
Sí,
a dos quarts de dotze,
aconselleria que estéssim allí,
perquè a tres quarts,
un punt,
es farà la benedicció,
de dotze aquest any.
el viacruci surt
a un quart,
com tu ho has dit,
a un quart d'una
de la matinada.
Davant del candemà,
per fer-nos una idea.
Justament el que abans
en dèiem sanitat,
justament allí,
el Cris estarà exposat
i sereu tots molt benvinguts.
Elvira,
Pere,
estem a punt d'escoltar la banda,
la vostra banda,
la banda dels anexos del món.
Què destacaríeu d'aquesta banda?
Home,
jo destacaria bàsicament
que som una formació
que l'any 91
ens vam proposar
buscar algun instrument
autòctono,
diferent,
que tingués un so peculiar
i vam triar
el sac de jamex.
El sac de jamex
és un instrument
català,
el segle XV
era molt habitual
i continuem tenint-lo.
En aquest moment
som la formació musical
de sacs de jamex
més gran de Catalunya.
El sac de jamex
a vegades
cal explicar-ho,
no són gaites,
les gaites porten
els bordons cap dalt,
nosaltres portem
els bordons a baix
i la veritat
és que té un so
molt peculiar
i és molt difícil
de tocar,
molt difícil,
però estem molt orgullosos
d'haver recuperat
aquest instrument català.
Veig,
a més a més,
Pere,
que n'hi ha diferents colors,
de diferents models,
no sé, colors.
Sí,
els bordons
són fets
de diferents fustes,
es fan a mà totes,
però vull dir,
el so és exactament igual.
Són xeramies o no?
És a dir,
estem parlant el mateix o no?
Són família.
Són família.
Parants propers,
sí,
són cosins germans
que n'hi dic jo.
Són cosins germans
de la gaita,
dels germans,
però aquests són exactament
sacs i germans.
Els entesos
ho diferencien molt bé.
El repertori és molt variat?
Doncs sí,
n'altres hem fet
fins i tot a Nadales.
Vam començar
a tocar música
de Setmana Santa,
vam fer un concert
benèfic de Nadales
i jo crec que
després d'anar a Roma
l'any 2010
a tocar
davant del Sant Pare
i a Montserrat,
en dues ocasions
el Virulai
és gairebé la peça
que n'altres
ens emociona
i ens identifica més.
Torno al Carles,
eh Carles?
La riquesa
del so de la Setmana
també
és important
a nivell de casa nostra.
És molt important
i ratificant
el que deia l'Alvira,
s'ha incrementat
molt
amb aquestes incorporacions
de la Setmana Santa,
una cosa
novedosa
dintre de la Setmana Santa,
però que s'ha
ensamblat perfectament
amb el so dels timbals
i que fa
un so molt especial
quan passa
a la Germandat.
A mi realment
m'emociona molt
i realment
aquests anys anteriors
que he tingut
la sort
de poder
veure
en primera
i ser línia
des del terrat
de la Sangla
recollida
dels misteris
passant la Germandat
és una cosa
que emociona.
Doncs ara
escoltarem
aquest so
que ens emocionarà
tots plegats.
Per cert,
de cara a divendres sant,
de cara a la processó
tot a punt, no?
Tot a punt,
preparadíssim està.
Ja fa dies
que estem treballant
i l'únic
i quasi bé
que tenim assegurat
és el sol
segons les previsions
que jo crec
que és l'època d'any
que a més mirem el cel.
Mirem el cel sempre
per molts motius diferents
com sempre dic jo,
però en pic
arriba la Setmana Santa
a Tarragona
ja que mira el cel
pel blau,
la llum
i també per la pluja.
Doncs en guany
em sembla que acompanyi.
Em respectarà segur.
Quan sortiu per cert
a vosaltres?
Quants sou a la Germandat?
A nosaltres
a la Germandat
som 450 socis.
Som a la Germandat
bastant jove
i bastant equilibrada
de dones-homes
en la qual cosa
jo com a presidenta
em sento molt honorada
i molt orgullosa.
Doncs la presidenta
l'Ovira Ferrando
gràcies per acompanyar-nos
també en aquest programa especial.
Gràcies a vosaltres.
I al Pere Ramon Armesto
també gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Recordeu, eh?
A dos quart d'atxe.
Efectivament.
A dos quart d'atxe
us esperem a sanitat
i la veritat serà un acte senzill
però ens fareu costat
i això és molt important.
Bona setmana estanta.
A viure-ho intensament
i ara viurem aquest so
en directe
d'aquesta banda
del Sannexia Homo
amb aquests característics
d'AltreGemex.
Ens acostarem
per poder escoltar el so
i l'escoltarem en directe
fins ben bé
dos quarts de dotze
del migdia.
Som avui
una part només dels integrants
d'aquesta banda
perquè som de seixantena llarga
però avui en tenim
una vintena per aquí
i escoltem tots seguit.
Això en directe, aquest so.
d'aquesta banda
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!