Fa un any que Barcelona està assetjada.
Les provisions s'estan acabant.
Cada dia perdem més forces.
I no sabent fins quan podrem resistir.
L'enemic no tindrà pietat.
Però nosaltres no ens rendirem.
L'assalt final és inevitable.
És el vídeo de la pel·lícula de la qual parlem ara a continuació, Barcelona 1714.
I de fet, vosaltres, si voleu, podeu participar i no vosaltres.
Els vostres fills ara estan buscant dos nois de 13 i 8 anys.
Faran un càsting aquí a la ciutat, la productora de la pel·lícula,
per tal de trobar els personatges que interpretaran el Blay i en Jofar,
aquests dos joves de 13 i 8 anys.
Ens acompanya la directora, la tarragonina Anna Maria Bufarull.
Anna Maria, què tal, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Esteu buscant dos joves, aquí a Tarragona fareu un càsting aquesta setmana.
Quins requisits demaneu? Com han de ser aquests joves d'això, 13 i 8 anys?
Bàsicament, un nen de 8 anys i que sigui...
Sempre està bé que sigui un nen una mica vivaratge, mogut, amb gràcia.
i després un jove de 13 anys que també sigui capaç de demostrar certa força
en algunes seqüències importants de la pel·lícula.
De totes maneres, estem molt oberts encara.
Estem fent també d'altres càstings per aconseguir la protagonista, que és l'Agnès.
I la veritat és que ens agrada molt veure perfils diferents, així que no us talleu.
Si esteu al voltant d'aquesta edat, veniu, envieu-nos material primer perquè puguem dir-vos si encaixeu o no
i després ens veiem el dissabte.
El dissabte fareu primer una preselecció i fareu una prova a la sala de tronc, al carrer Misercitges.
Però abans què hem de fer? Que hem d'enviar exactament i on podem enviar-ho?
Exacte. Sisplau, envieu-nos primer una mica d'informació, alguna fotografia vostra,
si heu fet alguna obra de teatre mater, alguna coseta, on us puguem veure,
perquè llavors nosaltres farem una primera tria.
Perquè diguem que en els marges d'aquestes edats pot ser que potser sou massa joves,
sou massa grans i fem ja una primera preselecció
i després ens posarem en contacte amb vosaltres i us donarem cita per venir a la sala de tronc el dissabte.
Dissabte fareu doncs aquesta prova d'aquest càsting.
Quin paper ho han de fer aquests joves? Com és el paper del Blai i del Jofre?
Doncs el Blai i el Jofre són els dos personatges més joves de la pel·lícula Barcelona 1714,
són els que acompanyen a la protagonista, són els seus cosins
i una mica són la imatge dels nens i de la joventut en una ciutat que va ser assetjada
durant més d'un any.
Llavors, bueno, estaran molt lligats en la història que anirà passant als protagonistes,
tindran unes trames molt, molt, molt trepidants
i, bueno, realment tenen un pes molt important en la pel·lícula.
El rodatge quan es farà? I on es farà? A Barcelona, imaginem-se?
No, de fet, és una pel·lícula molt particular.
Rodem tot en plató perquè juguem a un tipus d'estil molt particular,
llavors ho gravarem tot en croma
i posteriorment ho inserirem en imatges en 3D
de manera que finalment rodarem en un plató a Valls
que ens ha cedit l'Ajuntament
i, bueno, el rodatge serà molt a prop a Valls
així que animem a tots els tarragonins joves
que tinguin ganes de veure's en cinema
a sumar-se a aquest projecte.
És a dir, que no caldrà ni anar a Barcelona,
podran fer el rodatge ben a prop,
ben aquí a la capital de l'Alcamp.
Han d'enviar el currículum, la fotografia, una mica d'informació
a info arroba barcelona1714.cat.
Exacte.
I a partir d'aquí feu aquesta selecció, no?
Sí, millor el mail comunicació arroba barcelona1714.cat
i llavors a partir d'aquí ens posarem en contacte amb vosaltres.
En quina s'ha de trobar actualment la pel·lícula, Anna Maria?
Com està tot plegat?
Doncs fa ja uns quants mesos que hi estem treballant,
de fet ara tenim la darrera versió del guió
i ens trobem ja avançant per poder començar a rodar ben aviat.
Com us deia, serà un projecte molt particular.
El fet de poder rodar en plató ens permet que el rodatge
pugui ser bastant fragmentat.
És a dir, si pensem en una pel·lícula històrica,
doncs fugirem una mica d'aquesta imatge
perquè no tindrem seqüències amb 300 figurants alhora.
Nosaltres ho farem amb petit comitè
i les noves tecnologies ens permetran
d'anar incorporant diferents imatges de grups i grups
i això sí que farà que puguem tenir una imatge de molta figuració,
però això fa que sigui un rodatge molt llarg.
Llavors començarem ara aquest estiu a mitjans de juliol
i probablement acabarem ja a l'abril del 2014
perquè la idea és tenir acabada la pel·lícula
per poder-la estrenar al setembre del 2014.
Carai, doncs molta feina, eh?
Quin ha estat el paper del productor d'Alemanya,
el Heiko Kraft, alemany-català, eh?
Exacte, sí, en Heiko és fill d'alemany i catalana.
Llavors fa molts anys que està vivint aquí
i ell ha estat una mica l'iniciador d'aquest projecte
perquè és qui va tenir la idea, no?
Doncs com a estranger era...
Aquesta part d'estranger feia que coneixés molt bé
la història del 1714,
però alhora sorprengués que no hi hagués hagut cap pel·lícula
que ho mostrés a l'estranger, no?
Perquè desconeixen completament
quina és la història del nostre país
i d'una ciutat com Barcelona que està tan de moda
però que cap turista sap què va passar allà fa 300 anys, no?
I llavors va voler apostar per explicar aquesta història
precisament al món, no?
I una mica en això estem tots.
I quan et truquen, no sé si et truquen allà o truquen...
I t'ho proposen, fer de directora?
Home, doncs va ser un luxe.
De fet, amb el Heiko fa molts anys que estem treballant,
hem fet diferents projectes junts.
En un principi, en Barcelona, el 1714,
se'm va encomanar la tasca de fer el guió,
però, bueno, es pensava potser de buscar algun altre director
i finalment, doncs, es va confiar en mi
i, ostres, realment és un luxe poder estar en una pel·lícula d'aquest tamany.
El guió és molt complicat o no?
El guió és molt complicat, sí.
De fet, o sigui, vam partir d'unes línies argumentats relativament senzilles
i, clar, també quan t'endinses en el món del 1714
t'adones que hi ha tanta matèria cinematogràfica pura, no?,
que és molt difícil renunciar a certes coses.
Llavors, la pel·lícula acaba sent una història d'amor,
però també una història de resistència,
una història de lluita, una batalla,
bé, més d'una batalla, no és només la de l'11 de setembre,
i hi ha també una història d'espionatge.
És una pel·lícula molt, molt rica, amb moltes trames
i, clar, això fa que sigui una història complicada.
I a nivell de guió, clar, tot això s'ha de reflectir, no?
Exacte, són moltes hores d'escriure, de reescriure,
i, bueno, encara en això estem.
Tenim la versió de guió, però segur que durant el rodatge
anirem rematant i canviant, segur.
Ara busqueu a Tarragon aquests personatges joves, no?,
el Lai i el Jofre, però seguiu fent càsting
per altres personatges de la pel·lícula, segons senzilles.
La protagonista encara no la teniu, no?
Exacte. No, perquè, de fet, tenim,
actors coneguts, que encara no hem acabat
de tancar el càsting, aviat podrem
donar noms, però ens sentim
molt ben recolzats, però volíem
que el personatge principal, que és l'Agnès,
és una noia d'uns 18 anys,
doncs sigui una cara desconeguda, no?,
que sigui una noia fresca, amb molta energia
i, bueno, que pugui
sorprendre, no?, doncs, com a
cara d'aquest moment, no?
Llavors, vam optar
des d'un principi a buscar-la
per tot el territori.
no hem volgut fugir una mica del centralisme,
una mica d'estar sempre a Barcelona
i, de fet, vam convocar càstings
a les quatre demarcacions. Hem fet ja
Barcelona, Lleida, Valls, una mica
gràcies també al suport
de l'Ajuntament, i ens falta
Girona. Llavors, precisament, com
que l'equip és d'aquí, de Tarragona, també volíem
venir a casa nostra i volem fer el càsting
doncs, buscant el Jofre i el Blai aquí.
Doncs això, eh, el Jofre i el Blai
si voleu, si teniu, doncs, això, canalla
en aquesta edat, tot i que suposo
que parlem de 13 i 8, però pot variar
una miqueta, no? Exacte, perquè...
Sí, 8 i 13, diguem, que és el que posa el guió,
no?, sobre paper, però, com us deia,
estem molt oberts, si hi ha nens de 6
anys que tinguin un
un no sé què especial, doncs,
ho canviarem en el guió. Això no patiu, vull dir que
si, evidentment, tampoc vingueu en 20
anys, perquè llavors no ens encaixaríeu, però
bé, més o menys, al voltant d'aquesta edat
estem molt oberts a
això, a trobar noves promeses.
Quan parles, Anna Maria, d'aquest no sé què especial,
a què et refereixes? Vull dir, perquè
ho tinguin en ment aquells que ens escolten, no?,
els pares especialment, eh, que suposo que es diran,
estan parlant del meu fill, no? Exacte,
bueno, per què no? És difícil,
clar, sempre quan fem un càsting
passa molta gent, de fet, per exemple,
d'Agnès hem fet ja 3 càstings
i han passat més de 100 noies,
és difícil dir
què busquem, no?, sobretot perquè
no estem buscant un element físic
que sigui aquell, no?, uns ulls
foscos, un cabell
llarg, tal, no, estem buscant
doncs algú que veus que té una gràcia
natural, que es menja
a la càmera, no?, allò que es parla molt sovint,
que sembla que sigui un miti, però que és veritat,
que és que a vegades hi ha algú amb una naturalitat
que davant de la càmera, doncs, té una vida
especial, doncs una mica això és el que busquem.
És difícil, però
per què no? Potser algú que ens està escoltant
ho té. Noi, eh? Sí, noi.
Sí, noi. Sí, sí.
Són dos, clar, és que hem deixat els nois
això, eh?, en aquesta franja.
Què els hi fareu fer dissabte a la sala Trono?
Doncs quan ens enviïn el material
ens posarem en contacte amb ells i els hi farem
arribar una seqüència del guió
de manera que es puguin aprendre
unes quantes línies i llavors ja els podrem
veure una mica en situació i realment
veure, doncs, si poden convertir-se'n
en Blai i en en Jofre.
Sí que, per tant, hem de llegir una mica bé, eh?
No? Sí, sí.
No, no, escolta'm, a vegades amb vuit anys
abans els hi costa una mica.
Bueno, no es tracta tant de llegir
perquè com que els hi enviarem
dos, tres dies abans, també els pares
poden ajudar-los una mica a prendre's
el paper, no? Tampoc cal que s'ho sàpiguen
al peu de la lletra, vull dir,
no cal que cada paraula sigui la que hi ha
escrita, però, bueno, poden aprendre's una
mica i dir-ho davant
de la càmera. Sí, dedueix-ho que no tindran papers
molt llargs, no? O sí?
No, a veure, són personatges que tenen
molt de pes, que apareixen molt
en la pel·lícula, però no
necessàriament tenen diàlegs molt
llargs i molt complicats, no?
Darrere del projecte Barcelona 1614
he vist que hi ha un micromecenatge, també, no?
Que qui vulgui pot participar-hi
a través de la vostra web,
les www.barcelones1614.cat, no?
Exacte. De fet, per nosaltres
és molt important. Són moments
difícils, fer cinema és car,
és complicat i hem plantejat
el projecte de Barcelona 1714
com un projecte amb molt de país
llavors, per nosaltres és important
que se sàpiga que tots els tècnics
i actors que hi estem treballant
estem apostant per aquesta pel·lícula
és a dir, no hi ha un pressupost
per pagar la nostra feina, sinó que
nosaltres apostem, esperem que de l'èxit
posterior, doncs, puguem
pagar el nostre sou i d'alguna manera
el que volem també és demanar a la gent
que vulgui que existeixi una pel·lícula
sobre el 1714 que es pugui veure
tot el món, doncs, que ens ajudi a través
d'aquest petit micromecenatge.
També és interessant saber que a partir
de certa aportació es converteixen en socis
del projecte, és a dir, que el comparteixen
amb nosaltres. No és el projecte d'una
productora, sinó que és el projecte de
tota la gent que ho fem possible
i els que aporten
amb el micromecenatge tenen el mateix
dret que nosaltres.
Podem fer també d'ambaixadors el projecte?
Exacte, sí, sí. De fet, tenim el Consell
del 2014, que són cares conegudes
de la societat catalana, una mica que ens
donen altaveu, doncs, per ajudar
que cada cop arribi el projecte a més
gent, llavors
els animem, animem també la gent
que es posi en contacte amb nosaltres.
I si la passió d'algú ha estat
mai fer de figurant vestit d'època
en cinema, mireu-vos el micromecenatge
perquè també
us oferim com a
petit regal i compensació.
Carai, doncs està la Marta bé.
L'Anna Maria Bufarull, per cert, no para,
perquè ja vam parlar amb ella ara fa alguns mesos
i parlava amb Núria Cartanyà
per un altre projecte, que vam parar a Déu,
que també és
Sonata per Lluncel,
com està, per cert,
aquesta altra pel·lícula
que no té res a veure, absolutament res a veure.
Sí, no té res a veure, de fet,
és curiós, però el món del cinema
o no treballes
o treballes massa
i coincideix tota l'hora,
és una cosa que no es pot triar,
llavors, bueno,
els projectes han de conviure.
És un projecte molt diferent,
molt petit, molt d'autor,
de fet, portem molt de temps
perquè estem aixecant pressupost,
però sí que és veritat
que a l'octubre, novembre,
estarem rodant a Tarragona,
a Tarragona,
perquè, bueno, jo realment soc d'aquí
i tinc moltes ganes
de poder fer coses aquí
i el que comentàvem
són moments difícils,
però és molt maco
quan trobes la resposta de la gent
que s'il·lusionen
els mateixos projectes
on t'il·lusiones tu, no?
Llavors, jo he trobat realment
aquesta bona resposta a Tarragona
i em sento molt a gust treballant aquí.
Explica'ns-hi que siguin en un parell de minuts
qui és la Júlia,
la protagonista.
La Júlia, la protagonista,
serà la Montse Germán.
Tenim ja confirmada
l'actriu protagonista,
estem treballant encara
per veure els actors
que estaran amb ella
amb la pel·lícula,
però, bueno,
realment portem molt, molt de temps
i ens fa molta il·lusió.
La Montse Germán
ha començat ja a tocar el xelo,
que és un repte, no?
No en sabia ella.
No, no en sabia.
De fet, ha d'interpretar
una xelista,
de manera que, bueno,
ja la tenim,
es passarà tot l'estiu
aprenent a tocar el xelo
i segur que ho farà molt bé.
Quin mèrit, no?
Sí, sí, sí, i tant.
Bueno, però una gran actriu
capaç de mostrar en pantalla
aquest repte, no?
Què explica la pel·lícula
de Ser Grans Trets?
Doncs, una altra para violoncel
és la història
d'una violoncelista,
que és la Montse Germán,
que està a l'acima
de la seva carrera
i, doncs,
que realment ha arribat al top.
El que passa és que també
comença a sentir dolors,
que no acaba d'entendre
en el seu cos
i li diagnostica
amb fibromialgia.
Fibromialgia és una malaltia
on es pateix molts dolors,
no hi ha una causa coneguda,
no hi ha un tractament
que permeti que es curi,
de manera que, bueno,
s'ha de prendre una mica
conviure amb aquesta malaltia
i la pel·lícula explicarà,
bàsicament,
la lluita d'ella, no?
Perquè, bueno,
intentar conviure amb la malaltia
també fa que hagi
de tocar menys
i, bueno,
per ella realment
és un tema complicat
i veurem, doncs,
una mica tot aquest procés
en pantalla.
És la primera pel·lícula
sobre la fibromialgia.
Exacte, sí.
De fet,
un altre tema
és que en aquest país
hi ha moltes persones
afectades de fibromialgia
però tampoc
s'havia tractat mai
aquest tema
i, de fet,
a mi em semblava fonamental
perquè també, doncs,
les pel·lícules
es converteixen
en altaveus socials,
no?
I creiem, doncs,
que pot permetre
que es parli d'això
i, sobretot,
que s'entengui millor
quin és el dia a dia
d'una persona
afectada a fibromialgia.
Doncs, mira,
avui hem aprofitat
per parlar-ne també
amb l'Anna Maria Bufarull
perquè, això,
començant a rodar
a l'octubre, no?,
a Tarragona,
a ciutat...
Exacte, sí.
I, doncs, mira,
està a la mar de bé.
També tenim notícia
d'aquí en primícia,
però, en qualsevol cas,
si voleu prendre part
en aquest càsting
de Barcelona 1714,
l'altra pel·lícula
que parlàvem
i si teniu això,
doncs,
fills, filles,
a més coneguts,
parents que tinguin això,
feu aquesta forquilla,
entre 7-14 anys,
més o menys,
que tinguin això,
un perfil cinematogràfic,
que complin la pantalla.
Exacte,
és la paraula, eh?
Doncs,
que complin la pantalla,
que et canviem,
envieu una mica de currículum,
una mica d'informació,
fotografia, imatge,
explicació,
doncs, això,
a comunicació
arroba barcelona
1714.cat
i aquest dissabte
es farà el càsting
a la sala de trono.
Matí o tarda,
el càsting?
En principi,
matí.
Com que nosaltres us convocarem,
encara hem de decidir
si hi ha molta gent,
farem matí i tarda,
si no, faríem matí.
Doncs ja ho sabeu,
teniu fins dissabte,
per tant,
avui és dilluns,
ja podeu començar a enviar
la vostra informació.
Ana Maria,
si queda temps,
si vols tornar per aquí,
com vulguis, eh?
Encantada.
Però nines molt de bòlita
aquests aquests tres dies.
Sí, jo n'hi do.
Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.