Acabem d'estrenar nou any, ja tenim aquí el 2013,
això vol dir que tornen a arrencar alguns dels cicles
de les programacions d'entitats que programen regularment.
Comencen a presentar-nos el seu programa d'activitats.
Mira, aquesta pel que fa al primer trimestre, gener, febrer i març,
estem parlant de la Fundació Caixa Tarragona
i un dels responsables és en Nando Terino.
Nando, bon dia.
Hola, bon dia.
Fa goig, a veure que podeu tornar a obrir programació.
Sí, home, i tant.
Sempre que es tanca un cicle, dius, bueno, i a veure si continuarem.
Doncs sí, continuo, eh, la Fundació Caixa Tarragona.
Continuem, sí, sí.
Amb els mateixos àmbits que habitualment, això vol dir,
a veure, fem recompte, música, cinema...
Cinema i familiars, podríem dir.
Sí.
Que, de fet, la programació que presentem
segueix la mateixa línia que el trimestre anterior,
fer un cicle de música o una programació de música clàssica
aprofitant que tenim un auditori que està pensat bàsicament per això.
I després altres activitats que ens funcionen molt bé,
com per exemple el cinema,
que com bé saps, doncs, no hi ha sales de cinema al centre de Tarragona
i, doncs, el nostre auditori és força adient per poder programar.
I, a més, doncs, amb l'experiència del trimestre anterior,
que ens ha funcionat molt bé, continuem per aquestes línies.
Però vols començar?
Per on vulguis.
Mira, comencem per aquest cap de setmana, si vols,
que és el que ja ens engeguem la programació.
Diumenge, aquest diumenge 13 de gener,
al matí continuem el nostre cicle de familiars,
que el tenim molt consolidat, el Matins en Família.
En aquest cas, ho farem amb una proposta de l'Anna Roca,
que és una contacontes amb un espectacle
que es diu La granja més petita del món.
El Matins en Família fa molts anys que el tirem endavant
i la veritat és que ens funciona molt bé
i esperem, doncs, que aquest diumenge 13 a les 12
tornem a omplir com acostumem a fer amb aquest tipus d'espectacles.
Un espectacle per a nens i nenes a partir de 3 anys,
però per a més petitets, a partir de 2 anys,
és Palla, Fusta, Pedra.
El següent, sí, sí.
De fet, tenim programats espectacles familiars fins a l'abril,
ens queden 4,
i normalment els fem coincidir amb el primer diumenge de cada mes.
En aquest cas, el segon, perquè veníem de festes,
però normalment és el primer.
El de febrer és aquest per a tan petits
que és la història dels 3 porquets, pel que estic veient,
tot això amb titelles.
Veig que triunfen les titelles, barregades de música...
Sí, és que, de fet, últimament hi ha moltes companyies
de teatre familiar o d'espectacles familiars
que al final el que fan és barrejar moltes disciplines.
Abans sí que es quedava molt més marcat
qui feia màgia, qui feia circ,
qui feia titelles, qui feia teatre,
qui feia conte a contes,
i ara t'adones que totes les companyies estan veient
que suposo que ja tenen més possibilitats
de ser contractats s'hi barregen de tot.
I això, per aquest cap de setmana, aquest diumenge,
vaja, a la granja més petita del món,
després la història dels 3 porquets, el febrer,
amb palla, fusta i pedra.
Un altre conte, em sembla,
El gegant sempre té gana, pel mes de març.
És un conte popular suec.
Sí, sí, sí.
Que a veure si no és tan conegut com el dels 3 porquets,
però bé, també veus que escènicament
té un atractiu força important.
I amb el conte del mes d'abril,
La cigala i la fórmiga,
prendrem les estacions de l'any, entre altres coses.
Sí, home, pensa que la majoria dels espectacles,
i de fet les companyies ja ho fan així,
acostumen a tenir un component pedagògic sempre.
Això són els Matins en Família.
Recordeu, els diumenges, normalment,
cada diumenge de mes, a migdia.
A les 12, una activitat que dure una hora com a molt, Nando.
Sí, com a molt una horeta, sí, sí, sí.
Parlem ara de música, si et sembla.
Bueno, si em permets,
per seguir un ordre cronològic,
el mateix diumenge a la tarda,
comencem el cicle de cinema que comentàvem al davant.
Ah, parlem de cinema.
Jo és que me'l deixava fer al final,
perquè al cinema tenim com a dos vessants,
el que és la projecció de pel·lícules triades,
una mica de filmoteca també,
no tant de cinema comercial, ja ho sabeu,
i l'altre que és la projecció de documentals.
De documentals, això mateix.
Doncs comenceu amb una de l'Arts Fontrier.
Sí, comencem el nostre cicle versió original,
que fem amb col·laboració
amb l'Associació Cultural Anímat,
i on el que pretenem és programar pel·lícules
que o bé no van passar pel cinema,
o si van fer-ho per les sales comercials
van durar molt poquetes setmanes.
i, a més, ho volem oferir en versió original,
que és com creiem que s'ha de veure al cinema,
evidentment, no?,
per conèixer o per gaudir realment
del que és la interpretació dels actors,
la versió original de cada pel·lícula.
Comencem amb un director prou conegut,
que és l'Arts Von Trier,
que presenta aquesta pel·li que es diu Melancòlia,
on hi barreja els sentiments
i les baralles humanes
que ell acostuma a presentar en les seves pel·lis
en un context de ciència-ficció.
En realitat, tot passa enmig del perill
d'una col·lissió entre planetes
i enmig de tot aquest context
hi ha una sèrie de conflictes entre persones.
Crec que no cal desvetllar més història,
però, si més, no és una bona pel·lícula.
I va estar recent, eh, del 2011?
Sí, sí, totes les que presentem
tenen un any i poc d'antiguitat
i, bé, val a dir que hem tingut
molt bona resposta amb aquest cicle.
Aquesta és una fórmula que vam engegar
just després de l'estiu,
és a dir, que té un trimestre de vida,
aquest serà el segon trimestre que volem adoptar-ho
i estem tenint molt bona acollida
els diumenges a la tarda.
Teníem la por de que, ai, ai, ai,
si la gent no estarà per venir fins aquí
a veure el cinema, tal,
i la veritat és que tenim un públic prou fidel
o això sembla que tenim durant aquest primer trimestre.
Esperem que continuem així.
Molt bé.
Sí, sí.
Melancòlia, continuarem amb un diós salvatge,
en aquest cas també d'un director conegut,
el Roman Polanski.
Fichtang, Nadir i Simen, una separació.
Aquest en concret és ve dirant,
perquè veieu que són pel·lis que venen de tot el món.
El Fabré, Un mètode peligroso,
que aquest és una història freudiana,
força interessant també.
En aquest cas el director també és força conegut,
és el David Cronenberg.
I, bueno, el Lavre,
o no sé ben bé pronunciar-ho en francès,
com hauria de ser.
Jo no et corregiré.
I l'última és intocable,
acabarem al març,
aquest cicle de cinema,
just abans de Setmana Santa.
Un blockbuster, eh, gairebé.
Sí, sí, sí.
A més, la que ha tingut més ressò comercial
sempre és la que acaba el cicle, no?
Déu-n'hi-do,
un cicle que es fa amb col·laboració amb Animat,
doncs això,
i en aquest programa amb pel·lícules
que us anirem ja recordant setmana a setmana.
Simplement tingueu en compte
que s'estrena aquest diumenge,
seran cada diumenge, eh,
a la setmana de la tarda.
Aquest diumenge estarem amb Lars von Trier,
amb Melancòlia.
De fet, cada diumenge tenim sempre programació a l'auditori
i només deixem de fer cinema
els diumenges que tenim algun concert,
que acostuma a ser l'últim diumenge del mes,
és quan tenim concert,
si no hi ha concert,
doncs tenim cinema.
Deixem dir també que el cinema
té una entrada de 5 euros,
però si compren entrades per 5 de les pel·lícules o més,
hi ha una rebaixa que queda d'un euro,
és a dir, que cada pel·lícula queda per 4.
Per 4.
Molt bé.
Això...
I pel que fa al cinema,
bueno, pel que comentaves abans,
tenim també el cicle de documentals,
el cicle es titula el documental del mes
i també un cop al mes projectem un documental.
En aquest cas començarem el 17 de gener
amb una història que es diu
Big Boys Gone Bananas,
on és la història personal del propi director
on explica com ha estat boicotejat
per part d'una multinacional
de l'alimentació nord-americana
després d'estar en desacord
amb una sèrie de...
amb un documental previ
que ell havia fet sobre aquesta empresa.
Ah, documental denúncia, doncs.
Sí, denúncia,
però fins al punt que la denúncia ha arribat tan lluny
que ell s'ha vist boicotejat arreu del món
i de fet és la seva pròpia història
de com ha estat boicotejat
amb el seu documental previ,
és a dir, que va tirant amb aquest tema
i, bueno, com moltes altres coses
és interessant, evidentment.
Continuarem al febrer
amb el planeta dels cargols
que explica la història
d'un invident
que explica com a través del tacte
ha aconseguit comunicar-se
amb el que és la seva dona
i explica com a través del tacte
de la forma de tocar-se els dits
doncs es poden comunicar
i tenen un llenguatge propi
que s'entenen perfectament.
I acabarem al març
el tercer documental
amb un documental que es diu Cutxo
Call me Cutxo
que parla sobre la transexualitat
en alguns països d'Àfrica
i com està perseguida i condemnada.
Bueno, també de la línia del primer,
també de denúncia
o si més no
d'un tema molt social.
Déu-n'hi-do,
tres documentals que valen la pena
un per més, eh?
Per això el dieu al documental del mes.
Sí, sí, sí.
Ja està, comenceu el dijous dia 17
amb Big Boys Gone Bananas.
I ara passarem a...
El que tu vulguis,
que ens queda per repassar-hi la música.
Que ens queda la música, ja.
Vinga, Pau, vell bé.
Sí, tenim dos cicles de música.
Un que l'engegarem ara
amb una actuació
que és la del Pau Bellbé,
que és un dels noms
que està, tenim...
Bueno, s'està fent gran
durant els últims mesos
dins d'aquest panorama
del nou pop català.
I ho fem dins del Paraigües
o sota la marca
de prop.
De prop és un festival de música
que barreja música
amb audiovisuals
que es celebra
a la Pedrera de Barcelona
un cop l'any.
Nosaltres, com que la Fundació Caixa Tarragona
en realitat forma part
de la Fundació de la Pedrera,
doncs el que farem és...
Alguns dels concerts
que es produeixen expressament
per la Pedrera
els intentarem portar a Tarragona.
Ho explico per posar-ho en context.
No és el cas del Pau Bellbé
perquè encara
això ha vingut per una altra banda,
però com que l'estil de música
que es fa dins del de prop
sempre té a veure
amb aquest tipus de proposta,
de fet, ell com a Pau Bellbé
no ha tocat dins del de prop mai,
però sí que ho ha fet
amb altres formacions
de nou pop català,
doncs hem decidit ja posar-ho
dins o sota la marca de prop.
Aquesta marca de prop
vol dir que cada trimestre
tindrem un concert
d'aquestes característiques?
Sí, la idea és que cada trimestre
ara estem parlant de l'hivern,
doncs a la primavera n'hi haurà un altre,
hi haurà un concert del de prop.
Doncs Pau Bellbé,
que ha encet aquest cicle de música,
arriba el 25 de gener,
a finals de mes,
presentant nou disc.
Sí, de fet serà l'estrena
a tota Catalunya
d'aquest disc del Pau
que es diu De Bosc
i que ell explica
a l'hora de presentar
el propi disc
que vol trencar una mica
amb el que s'estava venint fent.
Ell venia de fer músiques
una miqueta més orquestrades
i en aquest disc
ha volgut fer una producció
una miqueta més senzilla
i més basant-se
en els instruments clàssics,
les guitarres i baixos,
bateries, etcètera.
A partir d'aquí,
molta música clàssica, eh?
Doncs sí,
perquè com parlàvem al començament
l'auditori té una bona acústica
i de fet
robem moltes propostes
de música clàssica
perquè els músics clàssics
volen venir al nostre auditori
a tocar
perquè estan contents
realment com sona.
I per això vam decidir
fer una programació
de música clàssica regular,
de temporada,
tot l'any,
intentant fer un concert al mes
que normalment coincideix
amb l'últim diumenge de cada mes.
Què tenim?
A veure...
Doncs vinga,
comencem
amb la Cobla Sant Jordi
que presenta també
un disc
de
greatest hits
que es diu,
de grans hits
de la sardana.
És un disc
superinteressant
perquè
la Cobla Sant Jordi
adapta
el que considera
les 17 sardanes
que tothom ha de conèixer,
no?
El que seria,
tu no tens ni idea
de sardana
i et vols iniciar
o vols conèixer
què és,
quines són les sardanes
que han definit el gènere.
Doncs s'han recopilat
aquestes 17 sardanes,
les han gravat en un disc
i ara les presenten
en directe, no?
Per tant,
és un concert
força popular
que,
tant pels que els agrada
la sardana
per gaudir d'elles,
com pels que no tenen ni idea, no?
És una bona manera
d'introduir-se
i més amb una Cobla
jove
com aquesta
que,
d'alguna forma,
rellegeix
el que seria
aquesta tradició, no?
I a més,
nosaltres sempre intentem
o en alguns dels casos
intentem
que els projectes
de música
i de música clàssica
tinguin a veure
o estiguin compromesos
amb els músics professionals
que tenim al territori.
En aquest cas,
val a dir
que la Cobla
Sant Jordi,
que està ubicada
a Barcelona,
el seu director
és el Tomàs Grau,
que és un director
de les nostres comarques, no?
Per tant,
doncs,
era un motiu més
com per apropar
i presentar el projecte
aquí a l'auditori.
Molt bé.
I encara més de territori
és el concert de música clàssica
que ens prepareu
pel 17 de febrer.
Sí,
això estem ja parlant
de clàssica
molt experimental
i contemporània
perquè, bueno,
continuem la nostra relació
anual o bianual
amb el col·lectiu
de compositors
de Tarragona,
que com sabeu
és un col·lectiu
que ara no em facis dir
si són uns 14
o una cosa així,
no sé el nom exacte,
el nombre,
però crec que són 14
compositors de Tarragona
que anualment
o vinuen,
depèn de l'any,
depèn de la temporada,
presenten un concert
en exclusiva,
fan una producció
amb les seves
pròpies composicions
i buscant sempre
doncs un...
o alguna orquestra
o algun grup
de cambra
que ho pugui interpretar
o com passarà en guany
interpretat per ells directament,
no?
De vegades el propi compositor
doncs és capaç
de...
millor que ningú
d'interpretar
les seves composicions.
Bé, la veritat
és que és un concert
que acostuma a ser,
bé,
de música clàssica
contemporània,
alguns dels compositors
experimenten força,
moltes vegades hem vist...
En aquest tipus de concert
la veritat és que
es veu molta varietat,
no?
Alguns són darrer
el més tradicional
i d'altres doncs
et trobes barreja
d'audiovisuals,
amb electrònica,
amb música,
amb instruments tradicionals,
bé,
és un concert
que crida molt l'atenció
i que,
bé,
doncs,
deixa a la vista
la feina
que fan molts
dels compositors
que tenim a la pròpia ciutat
i que es mereixen, no?
Poder anar estrenant
les seves obres
amb regularitat.
Quixote quartet?
Anem saltant
cap al mes,
cap al mes de març.
Aquest és un...
Quixote quartet
és un quartet de corda
que,
bé,
és un...
podríem dir
que és un dels quartets
amb músics catalans
que té més projecció
internacional actualment.
És un quartet
que està actuant
arreu del món
i,
doncs,
per diferents circumstàncies
ens va arribar
l'oportunitat
de portar-los
a Tarragona
i vam creure
que era un concert
de moltíssima qualitat
també digne
de portar a l'auditori,
evidentment,
i que la gent
tingui l'oportunitat
de gaudir-lo.
Doncs ja,
intentarem parlar
també amb ells.
Tot això us ho recordarem
perquè aquí això
té quartet actua
en el mes de març.
Sí, sí, sí.
Falten dies.
A part d'això,
també és voluntat
de la Fundació
Casa Tarragona
posar l'auditori
i el seu espai
a disposició.
si alguna entitat
us ho demana
i, en aquest sentit,
feu col·laboracions, no?
Bé, en aquest cas,
algunes puntuals
i m'agradaria
sobretot parlar
d'una conferència
que tindrem
el 24 de gener
a càrrec
de Manuel Lozano
que es titula
La fi de la ciència.
En realitat,
el títol
en realitat
està expressant
el que és
el sentit invers
del que anirà
a la conferència.
El que s'explicarà
és la importància
de la ciència
per la nostra societat
i com si moltes vegades
les decisions
que es prenen
a alt nivell
estiguessin basades
en coneixement
científic,
és a dir,
moltes vegades
empíric o més real
i no suposicions,
doncs,
o desconeixement,
doncs,
probablement,
la nostra societat
aniria millor.
això és una conferència
que organitzem
des de la Fundació
Caixa Tarragona
en col·laboració
amb la Càtedra
de Ciència i Humanisme
de la URB.
Nando Terino,
felicitats per començar
un nou trimestre
de programació
a la Fundació
Caixa Tarragona
i moltes gràcies
per venir a explicar-nos-ho.
Doncs,
gràcies a vosaltres.
Gràcies.