Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de tapes i unes fites a aconseguir.
L'Ajuntament de la Canonge el que va fer és comprar,
perquè vam tindre l'oportunitat,
i això hi ha vegades que es don,
de comprar aquest mas de laborador que diem.
Té una superfície a la finca d'aproximadament,
entre una banda i l'altra, d'una hectàrea.
Té un mas força ben conservat,
que podríem ja habilitar que fos una part de museu
en uns mesos, si volguéssim.
I després està a la sortida de la Canonge
en direcció al Camí de Ibell de Reus,
en direcció a la Riera, que ens portarà cap al jaciment.
Per tant, la seva situació és immillorable
i, efectivament, es vol fer que aquest mas sigui el museu
i sigui el centre d'interpretació
i, a més, que hi hagi un recorregut
que et porti fins a on es fan les excavacions,
que al seu temps també estaran protegides
i estaran cobertes perquè puguin treballar els arqueòlegs,
però també perquè es puguin visitar amb una certa qualitat
i, a més, que no es malmetin les peces
o els treballs que estiguin fent els professionals allà.
El mas, hem vist la imatge, ara l'estàvem veient fa poca estona,
la màgia en el web, ens la vam passar des de l'Ajuntament.
Està molt bé, no? Està en molt bon estat, el mas, de la barba de do, no?
Sí, sí. Això era d'una família de Barcelona.
Hi ha un senyor que es cuida de la finca
i que la té perfectíssimament.
Però aquesta gent, els propietaris del mas,
ho tenien en un magnífic estat de conservació,
havien fet treballs de restauració
i, per tant, ja et dic,
nosaltres podríem habilitar
que una part del mas pogués ser museu
en uns mesos, si ho necessitéssim.
Doncs això, podríem veure.
Properament, aquest mas ja habilitat com a primer museu,
tot i que el centre s'aniria fent, no?
S'aniria fent de forma progressiva,
com també tot aquest recorregut arqueològic per la zona.
Això seria el següent pas.
Sí, sí, efectivament.
Nosaltres, amb la zona del mas,
tenim prevista fer una inversió important.
Això, a més, ho tenim cap a l'any 2015
amb els plans d'acció municipal,
amb una inversió aproximadament d'uns 600.000 euros
per fer ja unes sales de conferències
i una sèrie d'espais adequats
per al moviment de persones
i perquè es pugui visitar el mas de laborador.
I, efectivament, conjuntament
amb aquesta rehabilitació del mas
i amb aquesta nova construcció,
també es farà el passeig arqueològic,
diguem-ho així,
que ens portarà fins a les restes que excavaran.
Ahir, l'Audola explicava la importància
de disposar d'aquesta mena d'eva idea
darrera botiga de l'excavació,
tenir un equipament,
apropiar el llestiment,
on puguis tenir totes aquelles restes.
Lo lògic és que estiguin a prop del llestiment
per fer la intervenció que convingui, no?
Sí, efectivament.
Nosaltres vam tenir l'oportunitat
de comprar aquesta finca,
la vam aparaular,
la vam comprar,
nosaltres això ho pagarem en diferents plaços,
però també vam voler
que, precisament,
el director de l'IPES,
l'Audol Carbonell,
dongués-te el seu vistiplau,
que digués, doncs,
és interessant,
ell quan ho va veure
li va semblar magnífic,
i, per tant,
es van conjugar
les dues coses
i l'oportunitat de comprar
i també que les persones
que, en definitiva,
són els directors arqueològics
de tota aquesta història
que estem muntant,
donguin el seu vistiplau,
perquè, clar,
imagina que hagués dit
que no era interessant,
llavors ja tindríem un problema, no?
Per cert,
que les actuacions
no afectaran les excavacions
que començaran al maig,
com estava previst,
Sí, sí, efectivament.
El pla director,
doncs, evidentment,
té unes grans fites
com són l'adequació del mas
i demés,
però, clar,
l'excavació no es para
i, precisament,
doncs,
aquests dos o tres anys pròxims
és, bueno,
la clau de volta
de tot aquest projecte.
És on ells diuen
que esperen trobar
el mamut
pràcticament sencer
i, per tant,
doncs,
aquí estem parlant
de paraules majors.
s'actuarà també
per a venir torrentades
perquè estem parlant
d'un barranc,
eh?
Sí.
És paradoxal,
però es va descobrir
justament
les primeres restes
per una torrentada,
no?,
que es van quedar
al descobert,
no?
Bueno,
això ja feia molts anys,
eh?
Com sabeu,
sempre que es parla d'això,
doncs,
es parla del doctor Vilaseca
ja fa moltíssims anys
que el barranc de la Vuella
o el jaciment de la Vuella
és conegut,
però sí,
aproximadament fa uns 20 anys
va haver,
doncs,
unes pluges molt importants
i el barranc va deixar
al descobert
alguna de les peces,
no?
En aquell moment,
doncs,
des de l'alcaldia
i des de l'Ajuntament
de Tarragona
es va prometre,
doncs,
una sèrie de recursos
que després,
doncs,
no van arribar
i el que sí
hem fet nosaltres
des de la Canonga
és que,
degut a que
tots els arcadors
deien que això
era tan important
que almenys
per part nostra
no quedés,
vull dir que
per part de l'Ajuntament
no quedés,
doncs,
mira,
no s'ha pogut investigar,
no s'ha pogut excavar
perquè l'administració,
en aquest cas
la més propera,
no ens ha donat
recursos per fer-ho.
Per tant,
això ja fa anys
que va
i ara sembla ja
que ha d'anar
d'una forma definitiva.
Per tant,
nosaltres com a Ajuntament
el que tenim
és l'obligació
d'acompanyar
en aquest aspecte
els arqueòlegs,
acompanyar-los
no només moral
i físicament,
sinó a més
econòmicament,
que en definitiva
és el que compta,
totes les coses acaben
en el vil metal.
Sí, sí.
De fet,
en parlem,
si vol,
perquè ja recordem,
hi ha un procés
per part de la segregació
de la ganonja
amb l'Ajuntament
de Tarragona,
hi ha uns acords,
explicarem en quines estades
es troben,
però també li volia preguntar
sobre el tema
del barranc en concret.
Hi ha alguna actuació
en concret
per evitar
que una torrentada
es pugui importar?
Sí, efectivament,
ja s'han fet
algunes actuacions
en murs
de rocalla
precisament
per evitar
que una torrentada
elimini
o arrastri
restes arqueològiques.
Però,
ara,
aquest any,
abans d'acabar,
també s'ha de fer
un altre mur
i al final
les tres
o quatre murs
que els arqueòlegs
en principi
han dit
que serien necessaris
i això els construirem
entre aquest any
i l'any que ve.
És a dir,
que ha estat tot
en procés,
és a dir,
anirà tot
a punt de calatge,
no?
S'anirà fent tot
a punt de calatge
en els propers
6-7 anys,
més o menys?
Sí,
sobre 7 anys
és el temps
que dura
el pla director
i és el temps
amb el que hem previst
fer aquesta inversió,
inversió important,
però també un temps
amb el que nosaltres
hem d'agafar la cartera
i anar a buscar
el Ministeri de Foment,
el Ministeri de Cultura,
el Ministeri de Foment,
de Cultura,
també a la Generalitat,
doncs,
perquè aporta
diners,
no?
Com dèiem abans,
perquè això
al final
ha de ser una realitat.
Recordem,
el projecte
són 4 milions d'euros,
total,
total 4 milions d'euros
i caldrà trucar portes,
no?
Efectivament.
Clar,
l'Ajuntament
té uns recursos,
els recursos
són limitats,
però el que sí
hem de comptar
precisament
és amb l'ajut
de les altres administracions,
en aquest cas
amb l'ajut
del Ministeri de Foment
i de Cultura,
perquè ells,
amb el tema
de l'1% cultural,
doncs,
sí fan grans actuacions
a nivell de tot Espanya.
Això és el que pretenem
que també es faci aquí
i, evidentment,
amb la Conselleria de Cultura
de la Generalitat,
doncs,
també,
doncs,
anirem a veure
com podem ordenar
una mica tot això.
És un projecte
de la Canonja,
impostat per la Canonja
i per l'IPES,
però té transcendència
més enllà,
és a dir,
no és un projecte
d'àmbit estrictament local
perquè té transcendència
molt més enllà
de les fronteres
fins i tot a Catalunya,
no?
S'estendrà la mà
també al territori,
és a dir,
a Tarragona,
a altres municipis
del territori
que puguin...
Sí, efectivament.
La primera eina
que necessitàvem,
en tot cas,
després de saber
la importància
del llaciment
i de les troballes
que es fan cada any,
és aquest document
que vam presentar ahir.
Aquest document
és el que ens permetrà,
doncs,
després anar
a les diferents administracions,
a les empreses
i fer,
doncs,
tot el que necessitem fer
per implicar
altres administracions,
altra gent,
altres institucions
en el tema de l'agullà.
Efectivament,
pot ser un llaciment
importantíssim
i nosaltres estem situats
en una zona
també amb la que
la indústria
però també el turisme
van de la mà.
Imagineu-vos,
doncs,
clar,
a veure,
això no se li escapa a ningú,
no?
La gent que pot vindre
a Port Aventura
o que va a Salou
o a la Pineda,
no?
Doncs ve,
evidentment,
a Tarragona
a fer la visita
a les restes romanes.
Per què no
també fer una visita
a les restes
arqueològiques?
Seria molt interessant.
serà, per tant,
un valor afegit,
un valor afegit
al territori,
que estarà a la Canonga,
que estarà a la Vuella,
però que serà un valor afegit
del conjunt del territori.
Sí, sí.
No només el camp de Tarragona,
parlo de la milla Catalunya.
Efectivament,
tu vas a altres llocs
d'Espanya,
a la Rioja,
no?
A veure,
doncs,
segons quines restes,
però, clar,
t'has de desplaçar,
especialment.
I, bueno,
hi ha pobles que ho tenen
molt ben muntat
i ho tenen,
doncs,
molt en condicions
perquè el turisme,
d'aquest tipus de turisme,
doncs,
ja d'un caire cultural,
els visiti,
doncs,
aquí,
pot ser turisme de platja,
però,
al mateix temps,
doncs,
complementar amb aquestes altres qüestions
que també són importantíssimes,
no?
Diuen que el turisme rus
és molt important
a nivell cultural.
Hi ha vegades que
hi ha coses que se'ns escapen,
però,
en tot cas,
s'ha de tractar
que nosaltres
les investiguem
o aprofundim,
més que investigar,
aprofundim
precisament
amb aquest avantatge
de tenir-ho
aquí a la mà.
El centre d'interpretació,
aquest circuit arqueològic,
també l'emocicació
una mica de l'entorn,
no?
Les cobertes
de l'adjaciment,
indicatius,
no?,
que puguin saber
què estan veient en cada moment,
on es va trobar el mamut,
etcètera,
etcètera.
Sí,
efectivament,
el que es pretén,
a veure,
anem pas a pas,
però,
d'alguna manera,
seria,
doncs,
si el model ha de ser a Tapuerca,
doncs bé,
que ho sigui,
però,
escolta'm,
estem començant a caminar
i, per tant,
doncs,
ja veurem
quina és la importància que té
i de quina manera
desenvolupem
tot el que pretenem.
A Tapuerca s'ha trobat un mínix,
aquí encara no,
de moment,
de moment,
com deia,
de moment,
veurem què passa,
no?
Clar,
seria,
ja ho va dir l'Eudalaí,
no?
Si, a més,
s'hi trobés en algun crani humà,
doncs ja seria
un boom internacional.
Canviem,
si els sembla,
de registre.
Parlàvem ara fa,
crec que ara fa uns mesos,
de la policia local de la Canonja,
que es va fer una convocatòria,
que es va desbordar,
perquè va vindre molta gent
que volia formar part d'aquest cos policial,
van començar,
van fer la tria,
van començar a treballar
aquest cos propi de la Canonja,
primer en col·laboració
amb la Guàrdia Urbana de Tarragona,
ara ja van per lliure, no?
Sí, sí,
ara ja anem per lliure,
des de fa un mes i mig
s'han incorporat
tres guàrdies més,
per tant,
ara ja tenim una plantilla
de vuit persones,
pensem arribar a deu,
però no immediatament,
primer a nou,
i efectivament
ja funcionen
ells sols,
ara aquests tres últims
que van entrar
doncs estan en formació,
i ja a partir del mes de gener
pràcticament
cobrirem
els tres tors
amb el personal
que nosaltres ara mateix tenim.
la resposta
ha sigut satisfactòria,
l'apreciació
o la percepció
del ciutadà,
de la Canonja,
doncs també
és molt positiva,
encara que invariablement,
sempre quan preguntes
o quan fas
algun tipus d'enquestes,
la inseguretat
és un dels temes
que
sorgeix
en cada una
d'aquestes enquestes,
no?
i per tant
la percepció
és que
amb la Guàrdia Municipal
estupendo,
però bé,
hem d'aprofundir
a veure què vol dir
això
d'aquesta inseguretat,
perquè a la Canonja
afortunadament
no hi ha episodis
massa
en massa quantitat
de robatoris
o de coses
d'aquest tipus,
per tant,
doncs hem de saber
què és el que la gent
ens està dient.
En Tarragona Ciutat
encara comparteixen
alguns serveis
amb encomunats
el transport públic,
no?
El transport públic.
La brossa,
per exemple,
no?
Sí,
hi ha una sèrie de serveis
que encara compartim
amb la ciutat
i que compartirem
durant molt de temps.
Em sembla que ho he dit
en diferents ocasions,
però a lo millor
si nosaltres féssim
la recollida
d'escombraries
i demà,
sortiria
alguna cosa més econòmica,
però nosaltres
tenim uns acords
firmats
amb l'Ajuntament
de Tarragona
i, clar,
el que no podríem fer
també és trencar
el contracte
que la ciutat
té
amb una empresa
de serveis
que és la que
els fa la recollida
i, per tant,
nosaltres
continuarem
amb aquesta situació
fins que s'esgoti
el contracte.
Després ja veurem
amb quines condicions
ha de quedar
la canonga
i pel tema
de l'empresa
municipal de transport,
doncs bé,
ja sabem
les dificultats
que tenen,
encara que han eixugat
una part important
del seu deute,
però això també
ens repercuteix
a la canonga.
Nosaltres,
haig de dir
que tenim
un bon servei,
no hi ha cap poble
del contor
o d'una mica més enllà
poderosos
o no poderosos,
econòmicament
viables
o no tan viables
que tinguin
un servei
com el que té
la canonga.
Això té un cost,
però, clar,
el nostre ciutadà
està acostumat
en aquest servei
i, per tant,
no podem
baixar la qualitat
ni baixar
el servei
en si.
Ara és el bus
de l'EMT,
no?,
els que arriben
fins a la canonga.
Sí, sí, sí.
Se fan la zona de Ponent
i arriben a la canonga.
Efectivament,
com des de sempre,
no?
Però, clar,
hi ha una freqüència
de pas,
una freqüència
d'itineraris
i unes pantanges,
doncs que això,
efectivament,
si tu vas a altres pobles
del voltant,
doncs això no es té.
Pel que faig als impostos
de les químiques,
també hi ha l'acord,
amb l'Ajuntament de Tarragona
per anar,
hi ha un decalatge
també d'anys,
no?
L'any vinent,
el 2014,
encara continuaran donant,
des del que no hi ha un 50%,
crec,
la meitat
dels impostos que reclamen.
Sí, l'any que ve serà del 51%,
sí.
51%,
sí.
Això,
el que es va signar
són 15 anys,
en períodes de 5 anys,
els 5 primers,
el 3%,
que baixa Tarragona
i puja la canonga,
els 5 segons,
el 4%,
i els 5 últims,
el 5%.
Això, al final,
fa que a l'inici,
que Tarragona tenia el 60%
i la canonga el 40%,
doncs l'any,
2026,
la canonga tindrà el 100%
del que recaudi
dels impostos de la química.
Això què implica a nivell pràctic?
Serà un dels pobles més rics
del camp de Tarragona o no?
No, home,
serà un poble ric,
evidentment,
si es manté tot el que
de la indústria química,
que és a sotra, no?
vol dir,
durant 40 anys,
doncs el flux
econòmic o monetari,
doncs ha anat en direcció
des de la química,
per tant,
des del territori
que estava
o que tenia la canonga
fins a Tarragona,
i la canonga,
doncs,
havia vist
el que havia vist,
no?
Per tant,
ara es tracta
que això
s'està compensant,
no serà
un dels pobles
més rics
de la comarca
ni de Catalunya,
però bé,
jo no em queixo,
ojalà
tots estiguessin
en una situació
semblant
a la que tenim nosaltres.
Quina percepció
tenen els canongins
i canongines
del fet
de sentir-se poble,
perquè ja hem viscut
diferents festes majors,
per exemple,
perquè alguna festa major
tothom surt al carrer,
tothom es troba,
parlen entre si,
allà hem viscut
unes quantes festes majors
com a poble independent
en tots els set siguts.
A quina percepció
recull la gent del poble?
Saps què passa?
Hi ha un...
O sigui,
hi ha
sentiments encontrados,
no?
Allò que podríem dir.
O sigui,
la gent està contenta,
evidentment,
però és que la gent
havia deixat
en algun moment
de pensar
que no era un poble?
Mai.
Clar,
el que no érem
era municipi,
però poble,
com a tal,
sempre ho hem sentit,
o sigui,
des de la canonga
no hem sigut mai
de Tarragona,
però mai.
Per tant,
nosaltres érem
de la canonga,
som de la canonga.
Una altra cosa
és la realitat administrativa,
que era diferent.
Per tant,
no ha calgut
ara,
a la festa major,
veure,
mira,
fem això
perquè ara som municipi,
tal,
no,
pràcticament
continuem fent
les mateixes coses.
Aquesta és la normalitat
que nosaltres
hem procurat
i hem fet.
Home,
sí que tenim
més facilitat
perquè la caixa,
doncs,
té un altre
diners,
està,
està,
està d'una altra manera.
Sí que tenim
més facilitat,
sí que és més fàcil
doncs fer
segons quines coses.
Si nosaltres ara
estiguéssim
en la situació
doncs prèvia
a CMD,
doncs,
segurament
ho passaríem
molt malament,
tal com està tot
por ahí,
no?
Per tant,
jo puc dir
que a la canonga,
doncs,
sincerament estem
en una magnífica situació.
Això vol dir
que nosaltres
s'han de tornar bojos
i començar a gastar
i tal?
No,
nosaltres hem de fer
les coses
que hem fet
normalment,
amb prudència
perquè la gent
també s'ho faci seu,
no?
I després deia
la contradicció
perquè, clar,
estan passant coses
i hi ha retallades
que afecten,
doncs,
a la sanitat,
que afecten,
doncs,
a l'ensenyament,
que afecten
a serveis socials
i que aquestes
no depenen
de l'Ajuntament,
sinó que depèn
de l'òrgan superior
que és la generalitat.
I moltes vegades
això la gent
ho associa
o no fa
l'adjudicació
correcta
de què és què
i què li corresponen
a cada un,
no?
I algú,
doncs,
si diu,
home,
ara que som poble,
cony,
això ja ho podríem
tindre d'una altra manera.
Doncs molt bé,
els metges
no depenen
de l'alcalde
de la Canonja,
sinó del conseller
de Salut
de la Generalitat
de Catalunya.
És un exemple.
És evident.
Alcalde,
gràcies per acompanyar-nos
també,
la marona
per aquesta iniciativa,
aquest centre
d'interpretació
de la Vuella
amb l'IPES,
d'intestitut
Català de la Pàrquia
de Humanitat
i la Universitat Social.
Esperem que sigui,
doncs,
això,
a més,
que hi ha possibles
una realitat
i puguem veure'l
i que vinguin,
doncs,
això,
aquests 50.000 visitants,
50, 60.000,
podrien ser més,
eh?
Sí, sí, sí,
ojalà.
O estant tant de bo.
Alcalde,
gràcies per acompanyar-nos
i fins la propera.
Molt bé,
moltes gràcies.