Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Intercalem!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ㅇda!
Fins demà!
Fiins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I molt per casualitat, no?
Ara que ja teníeu el repertori, que ja el vau provar
en aquest concert del Boquet,
doncs ara tindreu ocasió de tornar-lo a escoltar,
si és que en el seu dia no ho vau fer,
a l'auditori de la Fundació Catalunya La Pedrera.
Aquí, al que era abans l'auditori de Caixa Tarragona,
sempre donem aquesta referència al carrer Pere Martell.
Estreneu d'aquesta manera el cicle clàssic a l'auditori
el 6 d'octubre.
Aquest cap de setmana, això és dissabte o diumenge?
Diumenge, a les 7.
Però no serà ben bé el mateix programa, eh?
Això t'anava a preguntar.
També jo vaig entendre que el Nando volia, doncs,
no cremar, com és un terme que s'utilitza,
al mateix repertori,
i diguéssim que només hi haurà potser un 25% comú
d'aquell dia,
i la resta és tot novetat, tot nou.
En tot cas, és música espanyola,
la Carmen va fer a la guitarra,
tu al teclat, i quin reportori ens heu preparat?
Doncs és bàsicament també música espanyola.
El que passa és que al final ella acaba,
així com també ho intentem ser bastant equitatives.
Jo al concert inaugural del Boquer vaig acabar jo,
i aquí jo tenia ganes que fos ella la que acabés, no?
I llavors aquesta sonata no és que sigui ben bé
de repertori espanyol,
però és una sonata que es veu que acaba d'una manera molt espectacular,
i diguéssim en la distribució de maneres de finalitzar un concert,
doncs trobava que li tocava amb ella acabar, no?
Així us ho repartiu, eh?
Sí, sí, sí.
Les dues esteu sempre en escena,
però suposo que en una part un agafa el pes
i en l'altre fa l'acompanyament i així.
Bé, no, de fet és com un joc de tenis,
de fet és com coincidir només amb el segon moviment del concert d'Aranjuez,
que és el moment potser més emotiu,
perquè aquesta peça és, a banda de molt coneguda per tothom,
potser és el que més emocionarà,
i jo me'n recordo precisament aquell dia, el 9 de juny,
que vam acabar totes dues amb llàgrimes.
Sí?
Sí, sí.
Va ser molt, molt emotiu.
El concert d'Aranjuez, doncs, sonarà,
però també hi ha altres peces.
Parla-nos una mica dels compositors que...
Jo podria parlar més aviat dels meus,
però, a veure, ella és especialista en música espanyola,
per la seva banda, per la seva trajectòria,
mestres de tan de renom com pot ser el mestre José Tomás
o David Rachel,
i particularment amb la Maria Luisa Nido, no?
Que ha estat com una mentora per ella.
I tot això li ha fet tenir un bagatge
a nivell de música espanyola,
a més a més amb la guitarra que hi ha de per si és espanyola,
que, doncs,
ella ha esdevingut una autoritat.
I per la meva banda,
com jo havia fet també repertori de música espanyola
amb l'Alícia Larrocha,
doncs, també ha estat molts anys dedicant-mi,
i és això que vam decidir, no?,
a unar aquestes trajectòries i aquest mimo
que li hem invertit a la música espanyola
per dir, doncs, música espanyola amb guitarra,
dos amigues que es retroben,
i és una fórmula que no s'ha utilitzat potser abans.
Vam innovar nosaltres amb aquest concert
que d'alguna manera ens vam arriscar
que fos una mica atípic,
però com va sortir bé
i després el festival va sortir fantàstic,
doncs, una mica,
arrel d'això,
ens han cridat.
Perquè els temes estan molt arrenjats,
en el sentit que quina està la feina
d'arranjament, bàsicament,
de concentrar en un sol instrument
tota una orquestració,
com deies ara amb el concert de la cor?
Sí, quan hi ha un instrument solista amb orquestra,
clar, evidentment,
hi ha l'orquestra que acompanya el solista,
pot ser guitarra, pot ser piano,
l'instrument en aquell moment,
però quan no disposes d'una orquestra,
el piano, que és un instrument orquestral,
que pots traduir el que es fa en orquestra amb el teclat,
doncs, en el cas del concert d'Aranjuez,
ha estat això,
una reducció de l'orquestra adaptada al piano.
En altres temes passa igual?
També és el piano que acompanya?
Sí, a veure, normalment, per exemple,
si hi ha assajos a nivell d'òperes
o a nivell de mateix concerts,
moltes vegades els pianistes,
que és un rol que hi ha de pianista acompanyant,
pot fer aquest rol de reduir tota l'orquestra.
Em refereixo més que res al vostre repertori,
el que escoltarem diumenge.
Sí, el nostre repertori diumenge és solistes,
vull dir, ella solista per la seva banda,
jo solista per la meva altra,
i aquest punt d'anexa,
que jo faig la reducció de l'orquestra
i l'acompanyo amb ella
en el segon moviment del concert d'Aranjuez.
Molt bé, doncs això serà el concert que podreu veure
aquest diumenge a les 7 del vespre
a l'Auditori de la Fundació Catalunya La Patrera,
encetant el cicle clàssic a l'Auditori.
Carme Becerra, Maria Parra,
amb aquest concert de música espanyola,
bàsicament.
Bàsicament.
Duet entre guitarra i piano.
Passem, saltem més endavant,
hi ha un parell de concerts més.
Si vols comentem el del dia de novembre,
ja sé que no et toca de prop, Maria,
no és el cas que l'organitzis,
però sí que ens podries parlar d'alguna cosa,
del que faran la Camerata 21?
Bueno, la Camerata 21, que jo sàpiga
i perquè conec gent que hi és a dins,
amics meus, per exemple,
el contraveixista que ha intervingut
en el Boquer Festival,
el Mario Lissarde,
doncs forma part d'aquesta orquestra.
I després, en el cas d'aquest concert del dia nou,
hi haurà la Marta Cardona,
que és una violinista extraordinària
i que fa de concerti a la Camerata 21.
vaig sentir ahir,
perquè, clar, no és una cosa
que m'apartoqui a mi directament,
però és com un repertori, crec,
basat bàsicament en el Beethoven
i després intenten que sigui
amb una vessant pedagògica
d'explicar cada peça que toquen
i que aquesta fórmula la vam també
utilitzar al Boquer Festival,
és a dir, jo m'he adonat
que a la gent els agrada
que els expliquis el que estàs tocant
i d'on venen les històries,
del per què, potser del per què del compositor
o en un moment donat
el per què dels intèrprets
d'haver triat aquell repertori
i això m'apenço que és el que farà
aquesta formació dreta
del que seria l'orquestra Camerata 21.
Ja en parlarem, serà el dia 10 de novembre,
quan una formació especial de la Camerata 21
interpretaran i explicaran les obres de Beethoven.
Ja en parlarem.
El darrer concert del cicle
sí que li toca directament a la Maria
i ja hem dit que des del Boquer Festival
sou que organitzadors,
almenys amb aquests dos...
Sí, això és una vessant
que ha nascut ara d'una manera també
afortunadament per casualitat,
però també el Boquet Festival
ha estat com un segell de garantia
de qualitat de músics
i que, bueno, recau en la meva persona
perquè, clar, com a músic
i amb la meva formació tan clàssica
com a exercística
em fa que pugui accedir i tingui coneixement
d'un munt de músics del nostre país.
Diguéssim que amb el Daniel Ligorio
me'l conec des de sempre
amb una referència d'un gran intèrpret
i gran professional del nostre país
amb una trajectòria envajable.
i ens vam trobar fa no gaire, personalment,
és una persona molt positiva,
molt propera,
també ens uneix trajectòries
d'entorn de la música espanyola,
ell ha enregistrat moltíssim música espanyola
i és un referent,
un dels referents importants
en aquest país de la música espanyola
en particular i d'altres, evidentment, en general.
Daniel Ligorio, anem fent Boca,
ens visita el 19...
No, perdoneu, el 15.
El 15 de desembre ens visitarà
amb un repertori 100% basat en George Gershwin.
El tenim al telèfon.
Dani Ligorio, bon dia.
Bon dia, què tal?
Estaves escoltant la introducció que t'ha fet la Maria?
Sí, sí, sí, fantàstic.
Sí, li deus una birra com a mínim, eh?
Oh, mon dius.
Molt bé.
Daniel, explica'ns una miqueta
perquè, en fi,
el teu currículum ens sobrepassa
de tu als crítics,
només tenen elogis per tu.
No ho sé, explica'ns qui ets i què fas, Dani.
Bueno, ja fa temps que em dedico a la música.
Vaig tenir la gran sort que hi ha de petit.
Ja vaig guanyar uns quals concursos
i això, vulguis que no, doncs,
et va encaminant, et va una mica guiant
el que tu seràs una mica en el futur.
I la veritat és que sempre he tingut
bastanta feina en quant a concerts,
en quant a projectes de diferents...
diferents motívic, no?,
de gravació, de concerts amb orquestra,
amb música de cambra...
I, precisament, el que deia la Maria,
en música espanyola,
vaig gravar la integral de Manuel de Falla
per Naxos.
I, bueno, i ara estic...
El programa que presento al desembre
és un monogràfic George Gershwin.
Sí, per què?
Per què George Gershwin?
Perquè diu que es passa per diferents.
Perquè vaig tenir una reunió
amb columna música fa un temps
i em van demanar gravar un disc monogràfic
de George Gershwin.
Llavors vaig estar investigant
i, a veure, bàsicament,
a nivell pianístic,
el més conegut són els tres preludis
i després també hi ha
la Rapsodian Blue per piano sol.
Però després hi ha també
tot el que és el son bu,
que hi ha peces molt maques,
que ell mateix va arranjar per piano sol.
I després hi ha una obra d'Erry White,
que es diu White Fantasy de Borges & Bess,
que és una obra fantàstica
de tot el que és l'òpera de Borges & Bess,
reduïda una mica el piano en format fantasia,
que durà uns 25 minuts,
que és una descoberta d'obra
que vaig trobar mentre s'investigava
sobre el que podria posar al disc.
Daniel, perdona,
què vol dir en format fantasia?
Perquè les cançons de Borges & Bess,
més o menys,
qui més que menys,
les tenim al cap.
Però què vol dir en format fantasia?
Sí, format fantasia vol dir
que no segueix estrictament
el que seria l'argument lineal de l'òpera.
no és un arranjament
del que seria la corda,
el vent a un format de piano,
sinó que ella agafa tots els motívis temàtics
de l'òpera
i fa una obra,
fa una obra d'una unitat de 25 minuts,
sense pauses,
en el qual van sortir tots els moviments,
van sortir tots els temes del Borges & Bess,
però d'una manera una mica lliure.
o sigui, és com...
Com un medley.
Com?
Com un medley.
No, faig broma,
el que passa és que ja ens ho imaginem.
Ja ens ho imaginem.
És com una concentració, no?
Exactament.
Sí, és com agafar els temes més populars
i més significatius de l'òpera
i crear com un fil conductor
i anar-los organitzant dintre de la presa, no?
Doncs, Daniel, també en parlarem,
és que ara no tenim massa més temps.
Només et preguntaria, no ho sé,
per la gent que no t'hagi vist mai,
què destacaries d'aquest concert
que vindràs a fer el 15 de desembre?
Com convencem a la gent que s'apropi?
Home, Gershwin és prou popular, no?
Com perquè agradi?
Sí, home, és un repertori realment molt popular,
amb molt de ganxo.
Jo només per la versió de piano-sol
de la Rapsoe en Blu
ja val la pena el concert, no?
Però és que diria que per mi l'obra més important
potser és la de Porquian Vés, no?
Perquè és una obra que té un peix específic important
i és de gran format
i és molt original i no es toca gaire, no?
I jo la vaig descobrir i vaig pensar
que realment valia la pena posar-la en repertori, no?
I és el que intentaré tocar tot aquest any
al màxim possible.
Daniel, ho hem de deixar aquí.
Ja t'aviso que tornarem a molestar, eh?
Vora el 15 de desembre tornarem a parlar.
Molt bé, una versada ben forta a vosaltres i a la Maria.
Una versada per tu també, Daniel.
Gràcies, Daniel.
Maria, ens queda un minutet.
Simplement, clar, no li hem preguntat al Daniel
perquè fa de mal preguntar,
però què destacaries del seu estil?
Perquè per aquí hem llegit
que diuen d'ell que és autèntic,
perquè li surt de dins això,
la manera com toca el piano.
Què destacaries?
Sí, jo l'hi vaig veure ja fa molts anys,
quan era molt jovenet,
no fa gaire,
i el que diria és que és una persona molt franca,
tant a nivell humà com a nivell pianístic.
És a dir, és molt transparent,
no hi ha res que sigui forçat,
no hi ha artificis,
és una persona molt humil i molt honesta en aquest aspecte.
Això també es nota només amb la persona,
sinó com deies, amb el que desprèn després quan toca.
Tot és un conjunt.
Daniel Ligor i ho tornarem a parlar,
perquè el seu consell, el seu monogràfic de Gersion,
arribarà del dia 15 de desembre.
Encara falten dies.
Entre mig i 10 de novembre,
el quartet de corda de la Camerata XXI David Puertes,
amb aquestes obres de Beethoven,
i recordeu, aquest diumenge a les 7,
estrenem la clàssica a l'Auditori,
amb el duet Carmen Becerra i Maria Parra,
amb música espanyola,
bàsicament a la guitarra i al teclat.
Maria, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.