Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio
i ara us parlem d'un camp d'aviació
que hem d'anar a trobar a la Pineta, Vilaseca.
Ho podem fer a través d'un llibre que ha escrit Pedro Tinya,
un llibre em vol mostrar la construcció
i també utilització d'aquest equipament
durant la Guerra Civil.
Pedro Tinya, molt bon dia.
Molt bon dia.
Com esteu?
Bé, bé, bé.
Aquest camp avui dia naturalment no funciona, no?
No és operatiu, eh, que no?
No, evidentment, no és operatiu.
Com va funcionar i per què?
Per què s'ha fet aquest camp d'aviació a la Pineta?
Doncs aquest camp d'aviació,
la gestació,
neix durant la Segona República.
A Tarragona hi havia uns estudis d'aviació,
eren avions remolcats,
era tota aquesta fase inicial d'estudis d'aviació,
i a poc a poc es va generar opinió,
es va generar una corrent d'opinió favorable
a la possible construcció d'un camp d'aviació,
elegant, no?, que seria beneficiós pel comerç,
fins i tot un primer turisme, no?
Ja en parlàvem els llargis de l'època d'un primer turisme, no?
Però tot això va quedar en no res,
i en esclatar la guerra,
doncs, Tarragona tenia una elevada població obrera aturada,
i una de les solucions que va trobar el director general,
perdó, el conseller delegat aquí a Tarragona,
el senyor Mestres,
doncs era tirar endavant aquest camp d'aviació, no?
En principi, doncs, es tracta d'un projecte civil
que, amb l'evolució del conflicte,
doncs, s'acaba generant-se en un camp,
acabat abocat a un camp militar.
I, a dir, era un camp, bàsicament, d'aviació,
però era dur, en primer lloc, republicà, no?,
i després, un cop durant la Guerra Civil, què va passar?
Doncs, durant la Guerra Civil,
el procés de construcció va ser,
justament 20 dies després de començar la guerra,
van començar les obres,
i gairebé van estar fent obres durant un any.
Aquestes obres eren, bàsicament,
era preparar la pista,
era fer el refugi,
era l'engar, que fa poc ha estat enderrocat,
era fer una carretera que viu d'unir Tarragona
amb el camp d'aviació
en no més de 10-15 minuts,
encara se conserven els ponts
sobre les vies del tren d'aquesta carretera, no?
I, a partir de...
Precisament, sí, cap a l'agost o així,
aterren dos avions, dos avions civils, no?,
de la Generalitat de Catalunya,
que són els únics aterraments d'avions civils, no?,
eren avionetes de dos tripulants.
En l'evolució del conflicte bèl·lic,
doncs, el camp d'aviació pateix diversos bombardejos,
fins a cinc, he pogut documentar,
i després de les batalles que hi van haver a Lleida,
en què l'aviació republicana va quedar molt malmessa,
el camp de la Pineda va servir una miqueta
per redistribuir les esquadretes
i que cadascuna, doncs, després, des d'aquí,
s'erigís a la seva nova base.
I, precisament, en aquests dies,
d'abril, de final d'abril,
s'acompleixen 75 anys de l'estada
al camp de la tercera esquadreta de mosques.
Era una esquadreta que, en un primer moment,
era tot de militars, de guiadors russos,
però que, amb l'evolució del conflicte i les baixes,
va ser refundada com a una esquadreta
tot de pilots espanyols, republicans,
i la seva primera base operativa, com a esquadreta,
va ser, precisament, el camp de la Pineda.
Ja en són 10 capítols, no?,
al llibre, i d'aquests 10,
la majoria són del camp d'aviació, no?
A tu tinc altres que parles una mica, també,
de la situació, no?,
d'aspectes relacionats amb la guerra, no?,
amb els camps d'aviació republicans.
Expliques una miqueta com s'estructuren aquests capítols.
L'estructura del llibre és, com comentes,
a partir de 10 capítols,
i, primer de tot, hi ha una petita introducció
a la història de l'aviació,
molt per damunt, perquè no és l'objectiu del treball,
aquí a Tarragona, no?,
i, precisament, aquest 2013,
s'està celebrant, o podríem celebrar, per així dir-ho,
commemorar els 100 anys
de la primera exhibició aèria, no?,
que es va fer al març
amb un camp d'aviació improvisat al Camp de Mar, no?,
a Llevan, i, precisament,
el 20 d'abril, que es va fer una exhibició aèria, no?,
si no recordo malament,
aquí a Tarragona, ara fa uns dies,
doncs, el 20 d'abril de 1913,
a la platja de Salou, de Llevan,
també es va fer una exhibició aèria
per a l'ocient de Masel, no?,
un d'aquests aviadors pioners.
Doncs aquest primer capítol, doncs, bueno,
està una miqueta orientat a recordar aquests fets, no?,
Després, un segon bloc,
en parlem de la situació
durant la guerra de Salou, Vilaseca,
de tot aquest espai,
per ser més proper, no?,
al camp d'aviació,
perquè molts propietaris
de les finques incautades
per la construcció del camp
eren de Vilaseca, eren de Salou,
també de Tarragona, de Canoigua, Constantí,
hi havia...
Però, bueno, la idea d'aquest capítol
no és més que, doncs, una petita síntesi, no?,
sense anar més enllà, perquè tampoc és l'objectiu.
També fem una breu passada, no?,
de com eren els campos d'aviació,
com s'organitzava,
com se va crear l'arma d'aviació a la República,
on estaven els campos d'aviació,
aquí al camp de Tarragona,
el sector que va quedar enquadrat,
que era el tercer.
En fi, una miqueta així per damunt,
per conèixer, doncs,
per situar a la persona
que estigui interessada en el treball
en el món dels camps de l'aviació republicana,
en aquest cas concret,
i, posteriorment, passant pròpiament
al treball del camp d'aviació,
on expliquen en primer moment
aquest procés de construcció
que hem comentat, no?,
des de la República
fins al començament de la guerra,
després en parlem dels obrers,
del que cobraven els obrers,
de quan es treballaven...
Quan cobraven, Pedro?
Doncs, depèn de la feina,
per exemple, doncs,
el llistè, no?,
per exemple, el llistè,
que és la persona, doncs,
que, una mena de capatàs, no?,
doncs, aquesta persona,
que cobrava dos pessetes i mitja al dia.
Podríem mirar, doncs,
a veure, doncs,
el P.O.
cobrava, doncs,
una pesseta i 38 cèntims a l'hora,
perdó,
els que portaven carros
cobraven 3 pessetes a l'hora,
el tractorista,
una pesseta i 38 cèntims,
el paleta,
dues pessetes amb 41 cèntims,
sortien uns jornals per 40 hores,
doncs, entre 55 pessetes
i 120 els carreters,
no?,
que eren els,
potser els que guanyaven
amb aquesta feina.
I abans, això,
els que tenim,
en fi,
pares suavis que han viscut
la postguerra,
ja expliquen que amb això
es podia fer, eh?,
és a dir,
que no,
ara pensem que no és res,
però amb això es podien fer,
es podien viure,
de fet, sí, sí.
S'ha d'entendre, evidentment,
cada cosa en el seu context,
no?,
i penso que són els flous,
doncs, bueno,
mal viure, eh?,
no li anava a dir,
mal viure, sí, sí.
Escolta, Pedro,
també veig que hi ha imatges,
no?,
fotografies originals,
no?,
que s'inclòs de fetes
per sabiedors, no?,
tant italians com alemanys.
Sí,
aquí, bueno,
la documentació procedeix,
bàsicament,
de l'arxiu del Xèlcit de l'Aire
de Madrid,
de la Xèlcit de l'Odón,
en Madrid,
i, doncs, bueno,
vam tenir l'oportunitat
de recuperar una sèrie
de fotografies,
aquestes pel bàndol franquista,
que són vols de reconeixement,
vols de,
no t'hem de ser,
vols d'espionatge, no?,
llavors hi ha una imatge
feta a uns 2.500 metres d'alçada
magnífica,
on es veu tot el cap,
es veu tota la platja llarga,
tota la platja de la Pineda,
després hi ha una sèrie
de fotografies més específiques
del camp d'aviació,
on assenyalen perfectament,
després de fet la fotografia,
assenyalen, doncs,
on estan les vies del tren,
on hi ha una casseta,
on està l'aeròdrom,
on està la carretera,
o sigui,
tenien informació molt detallada.
I, a la vegada,
també tenim unes imatges
que potser són les més interessants,
són les dues últimes,
en les que és la vista prèvia
al bombardeig
del 16 d'abril de 1938,
i la vista
justament quan s'està bombardejant
el camp
en aquell mateix dia,
el 16 d'abril del 38.
Avui dia queda algun vestigi
del camp d'aviació de la Pineda?
Doncs queda.
Fa poc, com deia abans,
s'han derrocat una granja
que hi havia,
que no deixaven de ser els hangars.
En queda encara el refugi,
i aquest camp d'aviació
estava situat
just davant
de la torre de Virgili,
una torre d'aquestes
que s'han construït
a l'edat moderna
per la vigilància de pirates.
Aquesta torre
es feia de torre de guaita,
de vigilància,
no de control aeri,
perquè no podem parlar d'això,
però sí que era una torre
des d'on la vigia
estava preparat
per qualsevol incursió
i donar el tret de sortida
als avions en cas d'atac.
Per situar-nos allò geogràficament,
imagina que entrem a la Pineda
pel Raval de la Mar
o per la carretera antiga,
si venim de Tarragona,
d'autovia de Tarragona,
on hem de mirar
per veure aquests vestigis?
Jo estic a punt d'entrar a la Pineda,
cap on viro?
Allà a l'avancinera
a l'esquerra?
Més que per carreteres,
totes les persones
que coneguin
la Vila Romana de Calípolis
està allà al davant,
pràcticament,
de la Vila Romana de Calípolis.
Ara s'ha fet un pantalà,
bueno, ara fa un temps,
s'ha fet un pantalà nou
allà del port,
doncs just davant,
davant de la Vila Romana de Calípolis,
és on estava
el camp d'aviació de la Pineda.
Per tant,
no és la partida de la Pineda,
és la partida del Prat del Vinyana.
El que passa que,
com que la documentació
que hem pogut consultar
sempre se'n parla
del camp d'aviació de la Pineda,
tot i que de vegades
també parlen
del camp d'aviació de Tarragona,
hem considerat oportú
respectar el títol
que tant el bàndol republicà
com el bàndol franquista
donaven a aquest camp d'aviació,
que era de la Pineda.
El llibre, Pedro,
on el podem trobar?
Doncs,
de moment,
el podem trobar
a l'Agrupació Cultural de Vilaseca
i el podrem trobar
a totes les llibreries de Vilaseca
ara mateix.
Encara no tinc coneixement
si s'ha distribuït
per Tarragona,
però espero que
en els propers dies
es pugui trobar també
a llibreries de Tarragona.
Doncs és aquest llibre,
el llibre,
el camp de l'aviació
de la Pineda.
Avui hem volgut parlar
amb el seu autòm,
el Pedro Tinya,
historiador
que ha estat investigant
durant força temps
per poder treure aquesta publicació
i que ens permet descobrir
el passat
d'aquest camp d'aviació
de la qual avui encara
queden alguns vestigis.
Pedro,
l'enhorabona
per la feina feta.
Doncs moltes gràcies.
I això,
que vagi molt bé.
Doncs moltes gràcies
i moltes gràcies
sobretot
per l'atenció prestada
per la divulgació cultural.
Fins la propera.
Fins la propera,
gràcies.