I continuem el matí de Tarragona Ràdio,
en aquest cas parlant de la tretzena edició
del Festival Rec de Tarragona,
que se celebrarà els propers dies del 3 al 8 de desembre.
Volem començar a fer prèvia
i començar a donar la informació
i avui ens acompanya per parlar-ne
el director del Festival Rec Tarragona,
el Xavier García Puerto.
Aquí saludem els estudis de Tarragona Ràdio.
Xavier, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Falten encara, doncs, set setmanes per al festival,
però imagino que la cosa ja ho teniu ben encarat, no?,
i ben preparat de tot.
Sí, sí, ja fa temps que estem preparant diverses cosetes,
però bé, també hem volgut fer una prèvia
perquè amb la situació que està a la cultura últimament
s'havia especulat molt de si es tornava a fer o no
i bé, ja hem fet una petita avançada
durant les festes de Santa Tegla
en diverses activitats,
em van dir també les dates,
però bé, hem volgut recordar
que la primera setmana de desembre torna el Rec.
Torna el Rec, amb quina edició, en guany?
Doncs podríem dir la tretzena o la dotze més u,
perquè l'any passat li vam dir edició especial.
Val, val, per això t'ho preguntava.
Jo a la presentació he dit la tretzena,
però ho aclaríem, eh?,
per això de l'edició especial.
Tretzena, però vaja, no sou supersticiosos,
és a dir, que no ha de passar res,
ha d'anar tot rodadíssim, no?
Tot rodat, sí, sí.
Tot rodat.
Què vau fer durant Santa Tegla?
Com vau començar a presentar aquesta tretzena edició del Rec?
Doncs vam plantejar diverses col·laboracions
i, bueno, vam col·laborar amb diverses entitats organitzant activitats.
Una va ser un reconeixement a la figura del Bigas Luna,
mitjançant celebrar el 20è aniversari de la seva pel·lícula La Tete i la Lluna,
que de fet es va rodar aquí al territori.
I, bueno, vam fer un vídeo especial,
vam projectar la pel·lícula amb la presència del seu protagonista,
a la plaça de les Cols, que és un lloc emblemàtic,
una activitat que era organitzada per l'Ajuntament
i amb la col·laboració de la Bienal de Castells.
Després vam tenir també l'estrena de la pel·lícula més taquillera
de l'any passat al Japó,
una òpera prima dita Frotanaca,
va ser un acte molt popular,
una nit oriental, per dir-ho així,
i també col·laboració amb l'Acadèmia de Cine Espanyol,
que vam passar la pel·lícula Blancanieves,
amb la presència de la protagonista,
al Teatre Tarragona.
Tots van ser actes molt populars.
I ara de cara a desembre, com dèiem, del 3 al 8,
Xavi, sense entrar en detalls encara,
quina és l'essència del REC?
Com podríem definir el Festival REC de Tarragona?
Doncs és un festival dedicat a tot el cinema nou,
a tots els nous creadors, a totes les novetats
i al dinamisme que té un art com és el cinematogràfic,
i que des d'aquest punt de partida s'obre a d'altres qüestions
que serveixen per valorar tota la gent que estima al cinema
i que està interessada culturalment i més enllà.
Enguany, amb aquesta 13 edició,
seguireu una mica la línia estructural d'edicions anteriors?
Hi ha novetats significatives que puguem explicar?
Clar, dèiem al principi, falten encara set setmanes,
suposo que la informació l'anireu donant gota a gota
en els propers dies,
per tal de no desvetllar-la tot al principi,
però de moment hi ha algunes novetats que podem comentar?
Ara mateix ja m'estic mossegant una mica la llengua,
perquè ja diria que ho sé.
Has de fer-ho fins aquí podo...
Sí, sí, sí.
És una mica així.
Sí, però val a dir que una mica l'estructura
és la que ja es va aprovar una mica l'any passat,
perquè el recvenia d'una sèrie de circumstàncies especials
i, bueno, comptem amb un terç, un quart
del pressupost que teníem fa dos anys, per dir-ho així,
però sí que es manté una mica l'essència
que és presentar les millors òperes primes
o primeres pel·lícules de nous directors
de tot l'any a nivell internacional
i després una sèrie de novetats
i d'altres actes paral·lels
que li donen, que posen una mica com la cirereta, no?
Doncs, per exemple, puc dir,
hasta aquí podo leer,
que estem preparant una inauguració ben especial
i una clorenda potser encara més especial.
Serien els 3 i 8 de setembre, no?
Bé, la inauguració la farem...
Abans?
...després, perquè la farem coincidir amb l'arribada del pont.
Val.
O sigui que ja ho estem fixant així.
I la clorenda sí que seria el dia 8, que és diumenge.
És diumenge, sí.
Val.
I ja ho anirem parlant, això, les pròximes setmanes.
Ja ens aniràs donant detalls, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè ja...
Intueixo que et convidarem més vegades
perquè ens vagis explicant tota aquesta informació.
Ah, sí, encantat.
I després, dins les pel·lícules sí que pretén fer que el públic de Tarragona
i el que va visitar-nos tingui una panoràmica
de les millors noves pel·lícules o els millors nous directors de la temporada
i en aquesta línia ja sí que hem presentat una de les pel·lícules
que tindrem a concurs.
Vinga, quina és?
Que és Costa de morte, del realitzador, director gallec Lois Patiño,
que de fet va ser un dels grans triomfadors al festival de Locarno,
és un dels més prestigiosos del planeta,
el Festival Suís, perquè precisament va guanyar el premi
al millor director emergent.
Llavors, clar, era una qüestió pràcticament lògica, no?
El millor director emergent a un dels millors festivals del món
s'ha de presentar a un festival d'òpera prima com és el Rec.
Costa de morte és que es diu la pel·lícula.
Sí, és un...
De què tracta?
Com la podem descriure?
És sobre aquesta regió o territori de la costa galega
que, bé, és molt dur viure allà,
es diu així precisament per les seves
qüestions meteorològiques i naturals i ambientals,
i és una mica una narració de com la gent interactua amb la natura
i com viu allà.
I és una pel·lícula d'una gran força poètica
que pràcticament convida l'espectador a prendre un viatge
visual i sensorial per a tot aquell territori.
De moment no ens en pots avançar cap altre, no?
De moment no.
Però ja dic que hi haurà una mica per a tots els gustos.
Sí, busqueu això també la varietat, una mica la pluralitat en les pel·lícules?
Sí, sí, perquè la idea és, ja que hem fet l'aposta...
Dintre d'aquest cinema, de directors més novells potser, no?
Sí, clar, perquè ja que fem l'aposta per primeres pel·lícules
de directors joves, sí que intentem que sigui una panoràmica
de tots els estils que aquests directors volen mostrar.
De fet, la nostra idea és des del cinema,
o sigui, des de les obres del present, parlar del cinema del futur,
perquè estem apostant per directors que pensem que tindran una carrera més endavant.
Clar, ho deies tu al principi, i és important fer-hi incidència
amb el tema de la cultura.
Cada cop la cultura està patint aquests estrells,
amb augments de l'IVA, amb totes aquestes retallades també.
Per quin moment passarà el cinema a nivell de nous creadors,
de nous directors? És més difícil?
Home, és més difícil aixecar qualsevol projecte,
és més difícil després trobar-hi sobretot una rendibilitat
amb aquests projectes, però també, en contrast,
sempre s'ha dit que a nivell creatiu les fases de crisi
són les més... les més importants.
Les més prolífiques t'obliguen a reinventar-te, no?
Clar, i perquè és aquest moment que has de trobar solucions
i llavors l'enginy s'activa, no?
I, bueno, sempre, per exemple, a l'estat espanyol,
els moments de generacions més brillants sempre han coincidit,
per exemple, a la generació del 98, no?
Per posar un exemple ja de fa dos segles.
I, curiosament, ara, no només el cinema català,
sinó també el de tot l'estat espanyol,
està vivint un esclat, i, per exemple,
a un festival com el de Locarno, que parlàvem abans,
no només es va guanyar el Premi Millor Director Emergent,
sinó que l'Albert Serra va guanyar la millor pel·lícula,
que és un hit que no s'havia donat mai a la història.
Explica'm això de l'esclat que està patint el cinema
a nivell català i a nivell de l'estat espanyol.
vols dir que s'està començant a obrir i potser hi ha gent
que tenia, doncs, molt idealitzat o fins i tot mitificat
el cinema espanyol en un àmbit més negatiu, no ho sé.
Sí, diguéssim que hi havia una sèrie de figures
que ja estaven allà presents durant molts anys,
que molts eren per qualitat, altres potser una mica per inèrcia,
i que s'identificaven amb aquesta visió una mica negativa
que hi ha a nivell social sobre el cinema espanyol.
Exacte.
I aquesta estructura s'està una mica trontollant,
s'està movent per totes les bandes
perquè l'estat uc que hi havia ja no funciona,
llavors la gent està provant coses noves.
I això també significa els moments de crisi, no?
És el que succeeix en els moments de crisi.
Són moments de transformació, de canvi
i que gent que estava a la perifèria potser ocupa el centre
i això és una mica el que està succeint.
És que a nivell de cinema espanyol i cinema català
s'estan fent bons projectes i s'estan fent bones pel·lícules.
Sí, de fet, podríem dir que les pel·lícules
que estan tenint més èxit comercial aquest any
venen de les regions entre cometes perifèriques
com són Catalunya i com són Escadi, no?
Podríem posar el mateix exemplar de Jesús Montlleu,
una pel·lícula plenament catalana,
o la mesta que hi era de l'últim mes
que és de l'Àlex de l'Eglésia,
que és un director basc.
I després, a nivell de festivals,
també està succeint el mateix.
Doncs el Festival de l'Ocarna va guanyar
un director gallec i un director català.
Vosaltres us enllunyeu d'aquest cinema comercial
o no té per què?
No és una premissa del Festival Rec?
No és una premissa.
O sigui, sí que en aquesta línia de fer una panoràmica
de tot el que s'està fent,
doncs també s'inclou aquest tipus de cinema, no?
Que d'això, normalment, no és que sigui una concessió,
però alguna pel·lícula de concurs és d'aquesta mena,
perquè també s'innova, òbviament, no?
Veurem al Festival Rec pel·lícules
que després seran estrenades en sales de cinema
o que ja s'han estrenat?
Que després, o nosaltres les posem per intentar ajudar-les
que després arribin a les sales de cinema.
Aquesta és la idea.
Les pel·lícules que hi ha al festival
sempre són preestrena
o que mai no han arribat encara a les sales de cinema.
És a dir, que també intenteu donar-li l'impuls necessari, no?
Perquè després salti a les grans sales comercials.
Sí, de fet, aquest hauria de ser el sentit
de qualsevol festival.
Quan ja, diguéssim, que tu estàs passant pel·lícules
que ja s'han estrenat,
ja entra dins el terme de cicle especial
o retrospectiva, algun terme així,
però normalment les pel·lícules que tens a concurs
són perquè vols posar la teva força
al servei d'aquestes pel·lícules
i ajudar-les a arribar a un públic més àmpli.
Clar, parlar de crisi del cinema
és parlar a nivell molt global,
però a què creus que es deu?
Què és aquell sentit més acusat de la crisi del cinema?
Alguns diuen que són els preus de les pròpies sales,
d'altres parlen dels preus de la cultura,
que comentàvem abans.
No sé si és un compendi de tot plegat
o què és el que està passant.
Sí, jo crec que, com gairebé sempre en tots els canvis,
en totes les situacions de dèficit o de crisi
o de canviament,
no hi ha un únic motiu.
Llavors, doncs sí que les polítiques
que s'estan fent a nivell estatal
no són les més favorables,
per no dir-ho d'una altra manera.
després també s'hauria de valorar
que, clar, el gust del públic
en moltes ocasions s'ha variat, no?,
la manera de consumir cinema.
I també es podria dir
que les grans superfícies
o els grans distribuïdors
encara no s'han adaptat del tot
a aquest nou gust del públic.
I el negoci de la distribució
més oficial de cinema
és un negoci que tampoc no s'ha adaptat gaire
en els últims anys.
O sigui, no ha tingut grans canvis.
ara s'estan començant a moure una mica les coses.
Potser ens estem allullant una mica
del tema de l'entrevista,
però, mira, la cosa ha pres aquest camí
perquè ara anava a preguntar, clar,
cap a quina distribució anem?
Cap a consumir cada cop més cinema
a casa nostra?
Clar, avui en dia,
amb els ordinadors,
amb els dispositius mòbils,
qualsevol consumeix cinema.
I després tenim també
el gran problema de la pirateria.
Bé, la pirateria és un tema
que és molt difícil, no?,
de posar allò,
barreres al mar, que es diu,
i s'hauria de fer el...
Bé, primer, valorar quins autors
volen compartir i quins no,
que això és una mica
la mala del Tano, primer.
I després,
bé, també posar a disposició del públic
més maneres, no?,
d'arribar...
És una mica el mateix que passa
amb la música,
amb la distribució de la música digital
o dels llibres en digital, no?
Sí, aquí...
És aquest gran salt digital
que encara no sabem molt bé
sovint com gestionar-lo.
Sí, i aquí el gran perjudicat
moltes vegades és l'autor.
Sobretot quan són autors
no consagrats, no?
I aquí és on nosaltres
també intentem posar
el nostre gran ventana.
Òbviament, el Festival Rec,
doncs, ho dèiem abans, eh?
Serveix també per impulsar
nous autors, nous directors,
creadors i noves pel·lícules.
Quin paper té el jurat,
Xavier, també,
amb aquest festival?
Podem avançar-hi alguna cosa?
Sí, i tant.
Bé, el jurat és...
Els premis que es donaven fins ara,
teníem un doble jurat
que sempre ha sigut
una de les premisses del festival,
que és el jurat més especialitzat,
guanyadors d'altres anys,
periodistes de renom,
directors d'altres festivals,
directors, etcètera,
i després un jurat
que és el públic,
que això ho hem parlat
moltes vegades
amb els autors que es presenten,
que al final,
més enllà del que diguin
els experts o escrit, etcètera,
una pel·lícula triomfa, no?
Depèn de com queda
la memòria del públic
i si el públic està disposat
a pagar una entrada
per anar a veure-la, no?
Com a mínim
en la distribució...
El jurat en la distribució
és el més fidel, no?
És el jurat més fidel
al públic.
Sí, sí, i tant.
I és qui treballarà
després de...
Per exemple,
una pel·lícula
que va arribar l'any passat
aquí al Rec
sense fer gaire soroll
i que no era
un dels hits previs
un cop llegies
la programació,
després, gràcies al públic,
va anar creixent
i finalment va acabar guanyant
fins i tot l'Òscar
al millor documental.
Estem parlant
de Serge Enforçó Garment
que, bueno,
va estar moltes setmanes
en cartellera
i va arribar
a tots els festivals
que va arribar
com una pel·lícula petiteta
sobre un músic desconegut
i el públic
la va fer gran.
Va ser una sorpresa
per tothom.
Continuem aquesta línia
de doble jurat
o hi ha canvis?
Continuem aquesta línia
i després hem volgut
afegir,
parlàvem abans
de quina manera
reconstruir la cultura
o de quina manera
treballar
i amb pressupostos
més baixos
i menys patrocinadors
i una d'aquelles
és des de l'espai
on el trobes
i de l'estructura actual
que té el festival
quines vies
de col·laboració
i de cooperació
entre diversos estaments.
I, per exemple,
un que vam veure
que teníem interessos comuns
era l'Associació Catalana
de Crítics
i Escriptors Cinematogràfics
que, per exemple,
té un jurat
al Festival de Sitges
ara mateix
estan a punt
de deliberar
i després col·laboren
amb altres festivals
al Sant Sebastià
etcètera.
Doncs, bueno,
vam arribar a un acord
per tenir un jurat
també aquí al festival
i això garantitza
també més presència
a premsa
i més impacte mediàtic.
I després,
una altra,
seguint aquesta línia
més de jurat popular,
doncs vam decidir
que estaria molt bé
tenir un jurat jove.
El festival sempre ha tingut
una relació molt àmplia
amb els estudiants
de la ciutat
i, bueno,
vam entrar en contacte
amb totes les escoles
que fins ara
havíem col·laborat
i obrirem un jurat jove
que no només
tindran la capacitat
de donar el premi
a la millor pel·lícula
del jurat jove
sinó que també
podran participar
activament amb el festival
assistint a xerrades,
trobades amb els autors
i d'altres qüestions.
Poques,
poques no,
moltes novetats
anava a dir
novetats
amb comptagotes,
gota a gota
aniran succeint-se
les novetats
del festival
rec
d'enguany.
De moment ho deixem aquí,
Xavier,
et convidem,
això sí,
que ens vagis
fent partícips
de totes les novetats
que es vagin produint.
De moment ja tenim
algunes pel·lícules,
vaja,
alguna pel·lícula,
el tema
de la constitució
del jurat
i d'altres coses
que s'aniran coneixent
en els propers dies
de cara,
recordem-ho,
del 3 al 8 de desembre
amb aquest festival rec.
Xavier García a Puerto,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos,
que vagi molt bé
i estarem pendents
de tot el que passi
al voltant del festival.
Molt bé,
moltes gràcies a vosaltres.
Bon dia.
Gràcies.