Fins demà!
Les farmàcies catalanes i les tarragonines no són pas una excepció
en el partit que no podran continuar finançant els medicaments
si no cobren els deutes pendents.
Ahir dimecres van denunciar que la Generalitat ja els ha informat
que no podran fer front a les factures d'aquí a final d'any
i que el Consell de Ministres no aprovarà aquest dijous,
com estava previst l'ICOP Proveïdors,
que havia d'incloure una partida per fer factures pendents.
Volem parlar d'aquesta realitat, de com està el sector aquí a casa nostra
amb el president de l'Ens Col·legial, del Col·legi de Farmacetit de Catalunya a Tarragona,
amb el Joaquim Noia. Joaquim, molt bon dia.
Molt bon dia.
Quina és exactament la situació per la que esteu passant?
Perquè ja hem parlat...
Sí, és una situació extrema.
Nosaltres el que estem dient és que el ciutadà té un dret,
que és el medicament,
que això li reconeix tots els estaments, la Constitució, etc.
i per una altra part hi ha l'administració que té el deure de facilitar aquest medicament.
Nosaltres he arribat a un punt que hem fet de passar pilota,
o sigui, que aquests medicaments han anat a costa del farmacèutic.
O sigui, tenim aquests tres mesos que són novembre del 2012,
desembre del 2012 i maig del 2013,
que els tenim inclòsos amb un pla ICO,
que doncs hem intentat que aquest pla s'aprovés amb data d'avui,
o sigui, el Consell de Ministres que tenia que haver avui,
ahir ens van dir que no,
o sigui, que ja sabem que no rebrem aquests diners,
almenys durant aquests dies,
i per altra part tenim la Generalitat que ens ha dit
que els medicaments dispensats durant el mes de setembre i octubre d'aquest any
no els poden pagar d'aquí a final d'any.
Llavors ja ens trobem en una situació extrema.
Nosaltres ja portem quatre mesos suportant aquest medicament,
que amb l'altre d'octubre ja se'n anirem a més de pràcticament 600 milions d'euros,
que, com va dir el Jordi, és pràcticament igual a tot el consum de medicaments hospitalaris
en un any a Catalunya,
i vol dir, té que sortir el senyor Boris Ruiz
i explicar com pot pagar aquest medicament.
Jordi, recordem, és el Jordi de la Massas,
que és el president del Consell de Col·legis de Farmacèutic de Catalunya,
que va ser qui va fer la competència.
Sí, exacte, va fer la Roda Pensa juntament amb l'Antoni Torres,
que és el president de les associacions de farmacèutic empresarial de Catalunya.
La xifra, imagino que és a nivell de Catalunya.
A nivell de Tarragona, de Farmacèutic de Tarragones, quin és el deute?
Bueno, doncs, a veure, teníem ja 35 milions amb el pla ICO Proveïdors,
més els 12 milions del mes de setembre,
doncs ja serien aquests 47 milions.
Si aquí li sumem el mes d'octubre,
que, a veure, avui estem a dia 31 i tancarem un altre mes,
què ja ens han dit ara mateix?
O sigui, ja sabem que no cobrarem d'aquí a final d'any.
Doncs, pensi que, si calculem que se'n anirem sobre els 600 milions a nivell de Catalunya,
doncs a Tarragona pràcticament, la proporció sobre un 10%,
se'n anirem al voltant dels 60 milions d'euros.
Entre quantes farmàcies?
329.
Doncs, facin una necessitat d'operació remètica, veuran a...
Sí, exacte, que clar, o sigui, que són l'esforç que ha fet la farmàcia,
perquè, a veure, l'usuari fins ara,
i no ha trobat aquest problema d'adquirir el medicament
perquè ha anat a costa de la farmàcia.
O sigui, nosaltres hem anat avançant aquest medicament,
ens ha anat dient, doncs, ja el cobrereu,
baltros tranquils, o sigui, és anar remenant-la per diu, no?
Ha arribat un moment que dius, és que nosaltres ja no podem fer més.
És que, a més, ens plantegen, ens diuen que d'aquí a final d'any no cobrarem,
ni sabem quan cobrarem.
No ens diuen, escolti, és que el dia tal,
vostè, aquesta factura de setembre, aquesta factura de setembre,
aquesta factura de setembre, la cobrarà.
Nosaltres, com hem d'anar als bancs per demanar més crèdits
si el tenim esgotat, sense una data de pagament.
Ha arribat un moment que nosaltres ja no podem suportar
el pes del que és tota la medicació a nivell de Catalunya.
Llavors, el que estem dient és de dir,
senyor Borio Ruiz, que és el representant de l'administració
i que té el deure que aquest medicament,
quan algú el necessiti, el trobi a les oficines de farmàcia,
què hem de fer?
Igual que ens va dir, escolti, doncs, ara s'ha d'aplicar l'euro,
nosaltres vam aplicar l'euro, ara s'ha de deixar d'aplicar,
el deixem d'aplicar.
Ara feu cobrar els copagaments de mesos enderiosos.
Tot això, la feina que se'ns ha fet,
nosaltres l'hem anat fent.
Doncs ara ha de ser ell, de dir,
escolti, a partir d'ara fem això,
si hem de cobrar, si no hem de cobrar,
si hem de cobrar, com se'ls hi tornaran els dies,
però és el senyor Borio Ruiz
que ha d'agafar la decisió.
L'administració no pot continuar
delegant la responsabilitat
de garantir que hi ha d'accés
al medicament a les oficines de farmàcia.
L'administració és la que ha dit, escolteu,
tenim aquest problema, si no ens paguen
per què no ens fa, etcètera,
però ha d'agafar, com se diu vulgarment,
el toro per les banyes i dir el que hem de fer.
Fins a quin punt no teu
la pressió per part de proveïdors?
Això suposo que són peixes de la cua, no?
Bé, és que aquí ja estem tots implicats,
vull dir, pensi que els proveïdors
també ja portem
quatre mesos d'enrements, o sigui,
tot el que nosaltres podríem fer,
tot aquest joc malabar,
ja l'hem fet.
o sigui, i aquí hi ha, doncs,
hi ha l'administració, hi ha els bancs,
ai, perdó, hi ha la distribució, hi ha bancs,
vull dir, però nosaltres ja no tenim més capacitat.
Pensi, els diners dels que estem parlant.
Doncs,
a Tarragona, aquestes 329 farmàcies,
vull dir, pensi que tots
ja hem posat tot el que teníem,
vull dir, però arriba un punt que ja no pots
seguir més, i més, davant
del que t'anuncien, que per molt que facis
no cobraràs.
Vull dir, ha arribat un punt, doncs, que l'administració
s'ha de plantar i explicar-nos com ho pensa fer.
Ahir, Joaquim, ja us ho vam preguntar,
si hi ha alguna opció,
vaja, no sé, eh,
si està sobre la taula,
o ho descarteu del tot,
que al final sigui l'usuari, el client,
el ciutadà qui cabi pagant el 100%.
No, nosaltres no descartem ni diem res,
o sigui,
és el que t'estic dient,
o sigui, és l'administració que ha de dir
què hem de fer.
A veure, el que hem dit és que
el dia 5 és la data de pagament
de la factura de setembre,
també la setmana que ve
ens han de dir del Ministeri
si realment al final aquest ZICO
entran o no hi ha,
perquè vam estar,
portem 10 dies que ens diuen, doncs,
que en principi
havien d'entrar pel Consell de Ministres
i que això es tenia d'aprovar,
al final, doncs, no ha entrat,
doncs, bueno,
ja la setmana que ve.
O sigui,
nosaltres el que volem és saber
la situació real.
Si aquests ZICO
estan, perquè com sabem,
estan aprovats,
si sabem que hi ha els diners
ja a nivell del Tesor,
a nivell de les Arques Espanyoles,
doncs, per què no es decideix ja
que aquests diners arribin?
Sàpiguen la situació extrema
en la que estem.
Però, per tant,
de part també hi ha
la feina de la Generalitat
de dir, escolta,
jo no li puc pagar,
però li puc garantir,
li puc fer,
no ho sé,
és que ens trobem davant
d'una situació que,
bueno,
ha arribat al llímit.
És a dir,
que esteu treballant
setmana a setmana,
no?
Setmana a setmana a vista.
Sí,
és que,
no setmana a setmana,
dia a dia,
que ens canvien les coses
d'un dia per l'altre.
Fins fa una setmana
o, a veure,
fins ahir,
a la una del migdia,
en principi,
el Pla i Coprovïdors,
a veure,
sí que està dins del termini
que ens havien dit,
però davant de la necessitat
i ofec de que estem patint
l'oficina de la farmàcia,
pensant,
bueno,
doncs,
hi ha el criteri
d'avançar
o d'activar
ja que arribin aquests diners.
Bueno,
ahir ens van dir a la una
que el Consell de Ministres
d'avui
això no es tractaria.
La setmana que ve,
bueno,
ens poden tornar a dir
per dir, bueno,
la setmana que ve,
igual que,
doncs,
també ens han dit
la Generalitat,
no,
nosaltres estem estudiant
per a veure si
d'aquí a final d'any
a través d'una ampliació
del FLA
podem pagar.
Bueno,
doncs,
segur que estan fent l'esforç,
però la realitat
és que nosaltres
ja no podem viure
de dir,
bueno,
a veure si,
a veure si.
Ha arribat un moment
que nosaltres
ja han fet tot l'esforç
que teníem que fer
i més enllà.
Aquest esforç
en el dia a dia
com es tardueix?
Sí,
aquest esforç.
Algú ens ha explicat
que són més cars, no?
Bueno,
o sigui,
el dia a dia
és el que sempre havíem dit,
o sigui,
amb la realitat
que quan vas a la farmàcia
hi ha una dificultat
de trobar
segons quins medicaments,
però, bueno,
fins ara,
amb l'esforç
del farmacèutic,
doncs,
si no el té
en aquell moment,
doncs,
l'ha intentat tindre
per l'endemà
o el repartiment
que té a la tarda,
vull dir,
la situació
s'ha pogut anar
trempat,
però, bueno,
jo no sé,
o sigui,
clar,
que la farmàcia
és un món,
però jo crec
que estem abocats
a que al final
no puguem tindre
aquests medicaments,
que una persona
per dret té
de poder-los adquirir
l'efició
a una farmàcia.
D'aquestes
300 i
escaixa farmàcies,
algú es planteja
a baixar per si,
no?
Bé,
o sigui,
durant aquest temps
ja hi ha hagut,
o sigui,
si plantejasseu
de dir,
escolta,
és que jo ja no puc fer més,
això,
doncs,
n'hi ha moltes,
ni una ni dues,
moltes,
tots estem en aquesta situació
de dir,
escolteu,
a veure,
anem tirant,
a veure,
és allò,
com dèiem,
la pilota endavant,
a veure,
a veure,
però arriba un moment
que dius,
ostres,
que per molt que jo faci,
cada cop la pilota es fa més,
això és com una bola de neu,
cada cop es fa més gran,
i a veure,
nosaltres,
doncs,
tindrem el que tenim
i arriba un moment
que dius,
escolta,
jo això ja no puc suportar més,
ni puc,
ni em deixen.
Ara,
en qualsevol cas,
es treu a l'espera
el que us pugui dir
el conseller de Segurta.
Sí,
esperem la resposta
del conseller,
s'ho hi troba.
En cas que no arribi a resposta
o que no sigui satisfactòria,
descarteu accions de contundents
com el que heu fet a fer.
A veure,
nosaltres el que farem
és esperar,
a veure que sigui
la resposta del conseller,
de nivell també
del Ministeri d'Isser,
a nivell de Madrid,
però,
evidentment,
la setmana que ve,
nosaltres tenim que fer
una sèrie de reunions
amb els nostres col·legiats
per avaluar la situació.
Però ja li dic,
és del dia a dia,
perquè el que ara és blanc,
demà és negre,
ens ho canvien constantment.
Vau dir perquè recordem
que vau fer aquella mesura
de portes
de baixar persiana
durant un dia,
no?,
de tancar la farmàcia.
Sí,
l'any passat ja vam fer
la primera tancament
així massiu
d'oficines de farmàcia
amb un seguiment
de més del 90%
a nivell de tot Catalunya.
També l'any passat,
per primera vegada
ens vam manifestar
a la plaça de Sant Jaume,
vam recollir firmes
per portar-les al Parlament.
Nosaltres accions
ja n'hem fet,
és que el problema
no és el d'avui.
El problema bé
ja de molt lluny.
Llavors he de dir,
escolteu,
és que cada cop
aquesta gota
va omplint
un got
que es fa immens.
Llavors,
nosaltres ja hem anat
fent mesures
i també a conscienciar
la gent
de dir,
escolteu,
és que el problema
no és que nosaltres
no puguem
o no puguem comprar
el medicament,
és que si no el podem comprar
el problema és que
quan el vinguis a buscar
no el tindràs.
O sigui,
aquest dret
que té el ciutadà
arribarà un moment
que li tindrem
que negar.
Per què?
Perquè nosaltres
no podrem adquirir
aquest medicament.
Com reaccionen,
per cert,
els clients,
els ciutadans,
quan es troba
un supòsit com aquest.
Bé,
els clients
saben la problemàtica.
O sigui,
el dia a dia
si hem cobrat
ja aquests diners,
molta gent es pensa
quan van sortir
els dico proveïdors
que ja estaven.
Quan va sortir
la notícia
o quan es van dotar
el mes de juliol,
doncs bé,
els vam dir,
no,
d'ara aquests diners
entre final d'octubre
com a 6 de novembre
els rebrem.
la gent pensa
ja està liquidat.
No,
aquest deute es segueix.
I els intentem explicar,
escolteu,
és que mira,
ara ja és un entremés.
Ara ja,
tot el que us hem dispensat
també al mes d'octubre
serà un entremés
que ens diuen
que tampoc
el cobrarem.
la gent
també toca
de peus a terra
i ho veu
dins d'una problemàtica
conjunta
que patim
a nivell de país,
no?
Vull dir,
que veu
que l'estructura
farmacèutica
s'està,
no esfonzant,
però amb un perill
de fer un catecrac.
Doncs,
es quedem amb aquesta xifra,
aquests que 47 milions d'euros,
que poden ser més,
que poden arribar a 60 milions d'euros
al conjunt de la marcació
a Tarragona i Tarres de l'Ebre
per aquestes 323 farmàcies,
no?
Crec que has dit, Joaquim?
No, 329.
329 farmàcies.
Doncs això,
329 farmàcies,
un deute
que pot arribar
entre 46 i 60 milions d'euros
aquí,
al territori.
Joaquim Noia,
bé,
no ho sé,
n'anirem parlant?
Sí,
segur que aquests dies
n'anirem parlant
perquè ja et dic
que d'un moment a l'altre
la pilota
canvia d'un cantó a l'altre
a una velocitat
que, bueno...
Doncs anirem fent el seguiment
i ho anirem explicant.
Molt bé.
Joaquim, gràcies
i malgrat tot,
bona castanyada.
Vinga,
moltes gràcies.
Bon cap de setmana.
Adéu.