A seguit ho podem recomanar una activitat de cara a aquesta tarda,
a dos quarts de set de la tarda.
És un acte que dura a terme a la sala d'àmbit cultural del Corte Inglés.
És en el marc de l'any europeu dels Ciutadans, l'any 2013,
i és una conferència que es diu Es tracta d'Europa, Es tracta de tu, en aquest marc, d'aquest any europeu.
La pronunciarà Joaquim Millan, és el secretari general del Consell Català del Moviment Europeu i director d'Eurolocal.
A volem saludar, volem fer-vos un abans del que s'explicarà avui a la tarda,
més a més en un acte que serà participatiu.
Si hi aneu podreu també intervenir i formular les vostres preguntes sobre allò que creu que sigui d'interès sobre la Unió Europea.
Joaquim Millan, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia, com estem?
Com va això?
Doncs bé, bé, aviam, preparats per aquesta tarda, a nivell d'intentar, doncs, primer, explicar
què vol dir això de dedicar un any dins la Unió Europea a parlar de la ciutadania,
segona, què significa per nosaltres la ciutadania, o què hauria de significar,
i tercera, aquesta part més participativa de dir la nostra també, no?,
de dir, bueno, ja que en tants ciutadans europeus, doncs, què pensem que hauria de fer la Unió Europea,
quins objectius creiem que hauria de tenir i quines finalitats, no?
I, per tant, en aquest sentit, doncs, també encantat de poder-ho fer a Tarragona
i de poder també, no només dir la meva, sinó aprendre moltes coses que segurament sortiran en el debat.
Jo m'imagino que es parlarà, per exemple, de Xipra, eh?
O sigui, perquè ha estat tot el focus, estan allò, situats en aquests moments a Xipra, no?
De fet, Bruxelles acaba de reconèixer que és una possibilitat que en futurs rescats
els grans dipositaris assumeixin pèrdues com a Xipra.
Una mica, suposo que també el tema aflorarà, no?, en aquesta conferència?
Home, evidentment, jo no anava a centrar la conferència en aquest tema,
però és evident que en el moment que nosaltres parlem de ciutadania
i parlem de participació i debat, es parlarà del que en aquests moments
la gent li preocupa, de la realitat, del diari.
És com si avui sortís una notícia escaient que m'hem donat, doncs, la gent digués
escolta, tu, i d'aquest tema concret, o, per exemple, el tema de les hipoteques
que fa relativament poc ben tindre també una bona notícia a nivell europeu
que justament ha fet que aquí es torni a plantejar aquest tema d'una manera important
perquè, evidentment, des de Brussel·les s'ha considerat que hi havia moltes clousules abusives,
que, per tant, aquestes clousules no tenien valor jurídic, en fi,
tot un seguit de qüestions que també es pot donar a debatre
durant l'acta d'aquesta tarda, doncs, evidentment, ho ve a parlar de totes aquestes coses, no?,
perquè, realment, és el que a la gent al final li interessa.
Si només li parlem de la ciutadania europea des de la vessant teòrica,
que està molt bé, jo faré una gran conferència, la gent m'aplaudirà,
però no haurem tret profit.
Jo crec que és important, primer, explicar exactament què vol dir ciutadania europea,
perquè no ens enganyem, i, segona, debatre, i segurament parlarem de Xipre,
i parlarem de per què s'ha arribat a aquesta solució tard,
d'una manera que, finalment, sembla que les coses estan canviant en alguns aspectes,
i com això pot afectar altres possibilitats en un futur immediat, no?
Si parlem, si us centrem en el que és el títol de la conferència,
es tracta d'Europa, es tracta de tu,
quina hauria de ser o quina pot ser la vehiculació de la ciutadania en l'àmbit de la Unió Europea?
És a dir, com a ciutadans, què podem fer,
o quines eines ens faciliten la Unió Europea com a ciutadans actius?
Bé, jo crec que hi ha...
Tu has dit la clau, és a dir, ciutadans actius.
És a dir, el primer és que hem de ser conscients
que quan parlem de la Unió Europea no parlem d'un ens estrany,
no parlem d'un àmbit o un escenari o un espai comú que és d'uns altres,
sinó que és el nostre espai comú, que és el nostre espai de mobilitat.
Avui tenim una facilitat per moure'ns a nivell europeu impressionant,
no només per viatjar, sinó per treballar, per estudiar,
per formar amb una família, amb una altra indreta,
amb una altra persona d'una altra nacionalitat, etcètera, etcètera, etcètera.
Per tant, hem d'assumir que això no ens ho han de fer els altres,
també ho hem de fer nosaltres.
Per tant, ser ciutadà europeu ha de ser amb implicació i participació
i, per tant, ciutadà europeu actiu.
A partir d'aquí, quines eines ens ofereixen les institucions europees?
Ens ofereixen algunes, no?
Entre l'última, per exemple, que està més de moda perquè és la més recent,
que és la iniciativa ciutadana europea,
que vol dir que un milió de signatures de 7 estats diferents,
d'aquests 27 que conformen la Unió Europea,
poden provocar el que es pugui legislar
en un tema concret que fins ara la Unió Europea no havia legislat, no?
Per tant, vull dir, aquesta és una eina, no?
Complicada, complexa, no és fàcil, però, bueno,
és una oportunitat que se'ns dona.
Després hi ha altres, les consultes públiques
que es fan cada vegada més sovint,
a vegades per desconeixement nostre.
Ah, però no tenia ni idea que tenia aquesta eina
per poder fer dir la meva o queixar-me el defensor del poble europeu.
A vegades la gent parla del síndic de greuges
perquè tenim més proper,
però a nivell europeu també tenim una eina,
que és el defensor del poble europeu,
que, a més, té una satisfacció,
l'estat important amb les revolucions
que durant els últims anys ha anat emetent,
i, per exemple, és desconegut per nosaltres.
Per tant, també ens hem de ser actius
i, per tant, interessants també a les eines
que la Unió Europea ens ofereix,
i també assumir aquest rol de dir, bueno,
possiblement això de delegar que els governs dels estats
hagin conformat la Unió Europea que avui coneixem,
ha arribat un punt que nosaltres també hem de voler ser partíceps
de quina Europa volem, quines finalitats, quins objectius,
i per fer què, i per fer què, no?
Que hagués pogut ser la gran pregunta
de la Unió Europea per fer què, no?
I aquí és on jo crec que és una oportunitat aquest any
de ser conscients que nosaltres també tenim
una responsabilitat i un espai per poder participar, no?
I aquest és una mica també l'objectiu, no?
En definitiva, també conèixer una mica els drets
que tenim com a europeus, no?
No sé fins a quin punt els ciutadans són prou conscients
que tenim tota una sèrie de drets com a ciutadans europeus.
Bé, jo, justament en aquesta conferència de debat,
el que faré també serà, justament,
fer unes preguntes al públic, no?
De dir, bueno, escolta, m'heu vingut aquí, estupendo, fantàstic,
escolta, quatre o cinc preguntes per veure
exactament si a vegades som conscients o no som conscients,
coneixem o no coneixem què vol de ser ciutadans europeus,
i també el que deies, no?
És a dir, quins drets tenim, a vegades?
O si hi ha algun dret més que per ser europeu tenim
a banda de ser espanyol o català, no?
Vull dir, o francès o italià, no?
Llavors jo crec que aquest és un tema que és important.
I sí que hi ha una sèrie de drets més enllà
dels que podem tindre nacionalment parlant,
justament perquè són ciutadans de la Unió Europea,
i d'això també en parlarem avui, no?
I a vegades el problema és, com també ens pot passar,
en una situació més propera, és a dir,
a vegades segurament passejarem per la ciutat de Tarragona
i la gent desconeixerà que poder té una oportunitat,
té un benefici, té un dret, té una eina
que l'Ajuntament de Tarragona li ofereix,
però pel seu desconeixement no ho sap, no?
Per tant, jo crec que també ha arribat un punt
que nosaltres també tenim l'obligació
de conèixer els drets que tenim
i, escolta'm, i la responsabilitat de saber-los utilitzar.
També els deures, eh?
Perquè també m'agrada parlar de drets i deures, no?
Si no, sembla que deures ningú i drets tots.
I jo crec que també un deure nostre, per exemple,
també és ser un bon ciutadà
i, com a bon ciutadà, exigir una bona governança,
transparència, etcètera, etcètera,
que poder és un dels temes que també a vegades se'n parla, no?
De dir, potser que aquest tema també l'hem deixat massa de banda
i després ens queixem molt, no?
Per tant, jo crec que serà molt interessant
el poder també veure com aquest nivell europeu
també ens ofereix tot un seguit d'eines, drets i també deures
que, en el fons, no deixa de ser una oportunitat que tenim
que poder altres indrets del món no es té.
Tenim uns drets que són, sembla, no?
Evidents, eh?
El dret de participació política, no?
El dret a vot, eh? Fins i tot.
Tot i que de vegades no l'exercim, no?
A nivell europeu, si més no, eh?
Però jo crec que, per exemple, el 2014,
el maig del 2014, tindrem eleccions del Parlament Europeu,
és a dir, amb un any i escaig, no?
Vull dir, per tant,
bueno, podem no anar a votar,
però siguem conscients que si no anem a votar,
després tampoc podem queixar-nos, no?
Vull dir, jo crec que també és important
exigir als partits polítics,
que, per exemple, en aquesta ocasió,
jo crec que ja ha arribat el moment
que no només ens conformem amb votar eurodiputats
o diputats del Parlament Europeu, no?
Doncs mira, han sortit tants del Partit Popular,
tants del PSOE, tants de...
Bueno, mira, ja està, no?
No, no, també hem d'exigir,
vostès, quan estiguin allà,
què pensen fer?
Quines polítiques donaran suport?
Amb quins objectius durant cinc anys
tindran allà com a prioritaris
si jo el voto a vostè?
En la mesura que nosaltres també
siguem responsables
que tenim l'oportunitat de poder també
no només anar a votar,
sinó que aquest vot que fem al Parlament Europeu
tingui un significat o un altre,
estarem fent també
ciutadania europea activa.
I aquest és un altre dels temes
que també hem de tindre en compte, no?
I les eleccions del proper maig del 2014
és justament una altra oportunitat
de demostrar que volem Europa,
volem ser ciutadans europeus,
però, bueno, també ens volem implicar
i, per tant, volem incidir.
I el nostre vot no volem que només sigui un vot
per votar eurodiputats,
sinó volem que sigui un vot per decidir
què faran després aquests eurodiputats
i què faran les eleccions europees
als propers temps, no?
Si no, sempre ens podem adreçar això,
el defensor del poble europeu.
També, també és una eina més,
és una eina més, però jo penso que...
I això també podria ser traslladat
a les eleccions a casa nostra,
és a dir, el que passa és que aquí
a casa nostra és més senzill, més fàcil,
és possiblement que també és més proper
a les eleccions,
i també la gent ja sap
que quan vota un partit o un altre
està votant no només la persona,
sinó unes propostes concretes
o unes altres, etcètera, no?
I poder, a vegades, una elecció,
que és la més llunyanya,
que és la de nivell europeu,
doncs, bueno, al final també se'm sembla que,
bueno, com que això és molt complicat,
no cal que ens impliquem massa,
bueno, al final ens donem en compte
que el nostre dia a dia avui
una part molt important
justament ve marcada
per les decisions que es prenen
justament a aquest nivell europeu.
Per tant, jo crec que la Crí
també ens ha ensenyat
a entendre que, vull dir,
que el nivell europeu és important
i que, per tant, en aquest sentit
ens hem de ser conscients
que conformem aquesta Unió Europea,
que ha de ser activa
i ens hem d'implicar
perquè, al final,
molts dels nostres problemes
es resoldran d'una manera
o es resoldran d'una altra
des del nivell europeu.
I aquest poder també és
un altre missatge
que a mi m'agradaria
deixar avui patent
a la conferència.
Després discutirem
quina Europa ens agrada més,
què hauria de fer Europa,
però que siguem conscients d'això
i és un primer pas
perquè ara,
si surts al carrer i preguntes,
la gent no n'és conscient,
ni molt menys, m'entens?
I això també ha de canviar.
Es tracta d'Europa,
es tracta de tu,
doncs avui aneu al Corte Inglés,
pugeu a la cinquena planta,
allà trobareu la sala Amic Cultural
i és a dos quarts de set de la tarda
que es pronunciarà
aquesta conferència
a càrrec de Joaquim Millán.
Joaquim, gràcies per acompanyar-nos,
per fer-nos aquesta avançada.
No cal que agafis per aigua
perquè de moment no plou,
vull dir, ha parat de ploure.
Ha parat de ploure.
Bueno, no, jo tenia el dubte,
tenia el dubte,
ja anava brigat,
he pensat, bueno,
però bueno,
si no plou,
esperem que aguanti.
Una forta abraçada
i que vagi molt bé la conferència.
Gràcies, fins després.
Adéu, bon dia.