La terra es plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé,
però el que sé de cert és que el teu cos s'entén amb el meu cos.
Jo perdo el fil i no me'n recordo de com et diu.
Doncs nosaltres sí que ens en recordem de com es diu.
Ell es diu Beta i ens visitarà com cada dimecres
aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio una temporada més.
Beta, benvingut.
Hola, bona tarda.
Mira que t'hem trobat a faltar.
Igual que tots els col·laboradors del Ja Tardes
ja teníem moltes ganes de tornar-los a trobar aquí a la ràdio
i també a sentir, eh?
Molt bé, molt bé. És d'agrair, és d'agrair.
Com ha anat l'estiu?
Bé, bé, bé, bé, bé. Sí, sí.
Força bé, força bé.
El que passa que...
Bé, ha passat una cosa que ho deixarem pel Planeta Avenida, no?
Que és el final d'aquesta secció.
Sí.
Que és una secció on tots són...
Musical.
Sí, discos de vinil.
I aleshores posarem una cançó que, doncs, ens descriu que més o menys el que ha passat aquest estiu.
No, no, no, no és res dolent, eh?
Ah, ah, pensava.
Però, bé, acabarem d'explicar, no?
La qüestió és que no, no ha anat malament, sempre va haver les vacances d'estiu.
I com deia la cançó del Quimi Fortet, doncs, sí, sí, jo ja no me'n recordava, no?
Si no és que em arribes a dir, ei, que ha començat a octubre i que...
Que ja estem aquí, eh?
Que ja hem de tornar.
Que ja hem de tornar a estar un altre cop, eh?
A la Lluna de València i...
No, ja estava bé, que tu ja estaves mirant els estels i estaves a la Lluna.
Sí, sí, estava allà dalt.
Ja va bé, ja va bé.
I m'has fet baixar de cop i bé, és un plaer una altra vegada, un cop més, una temporada més, en tot el compte.
I fem una cosa, expliquem per la gent que per primera vegada, escolta, que és això de la Terra esplana,
quin és el significat, o almenys què és el que es trobarà si ens escolta els dimecres a partir d'aquesta hora?
Doncs mira, encara que pel títol no ho sembli, és un programa de divulgació científica,
perquè, esclar, podríem pensar que s'han tornat bojos, això de la Terra esplana,
i aquí, doncs, començant a explicar acudits, perquè, esclar, la cosa és una mica em va semblant, no?
Però no, no, no, mira, el senyor Quimi Portet és com més, i nosaltres li vam agafar la paraula,
en aquest cas, la cançó, i per parlar de coses serioses, també va bé tenir títols una mica així poc seriosos, no?
També, el que algunes vegades són una mica més d'humor, diguem que tot entra, no?
Sí, aleshores, doncs, és un programa de divulgació científica, notícies serioses,
però, com acabes de dir tu, molt ben puntualitzat, doncs, hi posem aquest punt d'humor
que fa que això de la Terra esplana tingui una mica més de sentit, no?
O sigui que, tot i que les notícies, doncs, són contestades, o algunes gairebé,
però bé, intentem la màxim fiabilitat i posem aquest puntet, no?, aquesta cosa que dius,
dius, home, la cincida no ha de ser avorrida.
Tot el contrari, tot el contrari.
I, a més, a més, amb el Beta, durant les passades, millor dit, temporades,
vam aprendre moltíssim, vam estar pendents del cert perquè sempre queia alguna cosa.
Sí, sí, sí.
Sempre queia, si no era un plátano, era una banana, sí, sempre queia alguna cosa.
Alguna cosa anunciada i no anunciada.
Exacte, exacte, i d'aquelles jubilacions, no?
Mira, ja m'ha caigut alguna cosa.
Aquí ja comença a caure també coses.
Beta, ja anem malament, eh?
Sí, aquells aniversaris, aquelles efemèrides,
amb uns fa 100 anys que van ser tal insigne inventor i bé coses així, no?
O sigui, fem viatges del passat al futur, del futur al present,
del present tornem a marxar al futur i del futur tornem al passat.
És com si tingués una mica del temps, eh?
Però en qüestió de notícies.
Exacte, i ja hem dit també que no només mirem cap a la part de l'espai,
sinó també mirem de tant en tant el món de l'electrònica, dels mòbils...
i de la informàtica, dels programes informàtics i tot el que té a veure amb el món dels ordinadors, no?
Tant sigui els hardware com els software, i o sigui...
Així veus, ja comencem, ja comencem.
Això és a l'anglès que has fet, que has estat durant aquest estiu practicant?
Sí, a les muntanyes, a les muntanyes, sí.
Sí, amb les bestioles, que sí.
Bé, la qüestió és que...
No t'enredis, ja estàs, ja estàs, ja comencem.
Amb les marmotes que hi ha per allà.
Bé, la qüestió és que...
Sí, sí, sí, sí, sí, ho toquem tot gairebé, no?
Des dels astres estel·lars fins als microchips més petits, més petits que s'han arribat a fer,
i que acaben en no res, no?
En una capsuleta d'un grat d'arròs, no?
Podríem pujar a sobre d'una polgueta, no em surt en català, d'una puseta, perdó.
Una puseta, sí.
Una puseta, i encara així seria gran la puseta.
Sí.
Per encabar d'entendre'ns, eh?
Sí, sí, doncs ho toquem tot, des de la puseta, puseta més petita,
fins a l'astre més estel·lars que ens pugui trobar a l'espai exterior.
I avui, què? Entrem en detall, si anem a les notícies que avui ens portes per començar?
Sí, per variar tenim una mega notícia.
Sí, perquè, és clar, l'estiu, com passa darrerament, passen coses.
Ja no són aquells estius en els quals no hi havia notícies,
perquè, possiblement perquè tampoc no estava tan evolucionat això dels mitjans de comunicació fa uns pensants.
És que ara, amb Facebook, amb WhatsApp, amb Twitters, en un moment ho tens tot.
Aquí, aquí està la cosa.
I de quina manera, eh?
Abans, doncs, ràdios, diaris i televisions de mala qualitat,
aleshores les notícies a l'estiu, doncs, afluixaven bastant, no?
I semblava com si l'activitat científica també afluixés, no?
El que passava que els periodistes afluixaven molt i no es tenien ben informats.
Avui dia, gràcies als periodistes d'abans, als mitjans que teníem abans, eh?
No, home, però cadascú se treballava i feia com...
No, no estem parlant malament de la carrera de periodista, no?
No, no, no. El que passa és que els mitjans que hi havia fa uns quants anys,
doncs, eren el que eren i a l'estiu, doncs, ens baixava la informació per les vacances, no?
Avui dia, aquests mitjans nous que tenim, Facebook, Twitters i altres històries,
doncs, no fan vacances, ni a l'agost, ni al juliol, ni cap mes.
I ens tenen tan ben informats, doncs, en els mesos d'estiu com en els mesos d'hivern.
I el que deia, aquest estiu, doncs, ha tornat a passar com la tendència
de fer uns estius d'un temps cap aquí, no?
Que no paren de sortir notícies, un dia, un altre dia, un altre dia.
I nosaltres ens veiem obligats a fer un resum bastant, bastant, bastant categòric
quan arriba el començament de la nova temporada de Terres Plana.
I si l'anterior temporada vam destacar tres notícies
després de fer una criba, doncs, uns de 50.000 que en teníem
i al final vam tirar tres, doncs, aquesta vegada són més xulos i hem triat...
Són més xulos?
Són més xulos i en lloc de triar-ne tres n'hem triat una.
Que ho ha estat, això?
Perquè és la meva notícia de l'estiu, perquè s'ha confirmat.
Digue-ho, digue-ho.
És allò que nosaltres, abans d'acabar temporada,
vam donar indicis que havia passat, però eren indicis,
no estava contestada la notícia.
Però ara, a hores d'ara, podem dir que sí, que ha passat, ha passat.
És una notícia, podríem dir, de l'espai exterior, ja.
Sí?
Sí, però és que l'home, per fi, ha arribat a l'espai exterior.
Allò de la polèmica...
Però ja havia arribat, no?
A veure, jo crec que arribant a la Lluna ja s'ha arribat a l'espai.
Això és l'espai interior.
Ah, és interior.
Veus? És que això no m'ho has explicat.
Jo, aquesta part de la classe que m'ha explicat, jo me la vaig perdre.
Això és l'espai interior.
D'acord.
L'espai exterior és com anava a dir aquella pel·lícula,
aquella sèrie de televisió, l'Star Trek,
que deien l'espai i l'última frontera.
Sí.
Doncs, el 12 de setembre d'enguany, tres, fa quatre dies,
s'acaba de confirmar que l'home ha travessat aquesta frontera.
Anda.
Sí.
No, no, no, no, no hem inventat cap Star Trek ni res.
No, no, al contrari, però que ho ha fet.
Amb les ferralles que tenim hem aconseguit arribar a aquesta última frontera.
Hem travessat la frontera cap a l'espai exterior.
Hem arribat a l'espai exterior.
Però és això, és la ferralla perquè, ara ho explicaré,
com ha arribat el pobre artil·lugi que ha...
Però, a més, ser humà a dins, no, sense res, només artil·lugi.
No, no, no, artil·lugi.
De què?
No, ha arribat una mica així manguat de forces, eh?
Ai, això vol dir que potser la tornada tindrà una mica més complicada.
O no tornarà ja?
No, no, és que no s'espera que torni, no se l'espera.
Ah, veus, veus, ja m'imaginava, eh?
Quan deia que ha arribat una mica manguat de forces
és que no pot transmetre tota la informació que hauria d'estar desitjable.
O sigui, s'ha quedat com una mica cec, una mica sort,
i envia el que pot, no?
Però què li ha passat?
Ha tingut una mala trobada amb algun asteroide o ha tingut un accident?
No, no, només fa 36 anys que està voltant.
Ah, clar, ja té la seva edat, ja.
Té la seva edat.
Home, té la seva edat.
Doncs parlem de la Voyager 1 que surt del sistema solar
als seus 35 anys de ruta, i al final ho ha aconseguit.
Se va confirmar, doncs això, aquest passat dia 12 de setembre,
la NASA, doncs, ho va anunciar,
i que aquesta nou s'ha endissat, doncs, a l'espai interestel·lar, eh?
Interestel·lar, aquesta és la...
Jo deia espai exterior, però la NASA fa servir la paraula
l'espai interestel·lar, sembla encara més Hollywood.
Queda com si fos més lluny.
Sí, sí, sembla més Hollywood, no?
Queda més lluny encara.
Jo, doncs, m'agrada la paraula l'espai exterior,
sona més a Star Trek, i a Interestel·lar, que ens fem un embolí,
sona més a aquesta pel·lícula aquella de set Òscars, no?
Bé, la qüestió és que una anàlisi confirma un canvi en la densitat
del plasma per on transita, no?
I això fa entreveure que aquest canvi de densitat, doncs,
doni pistes que ja no es troba dins del que és l'àrea solar,
d'influència solar, no?
Clar, ara es troba una zona en la qual, doncs, la força del sol,
el plasma solar, nostre sol, aquest sol tan maco que tenim,
doncs, ja no té prou influència per retenir-lo.
O sigui que ara se'n va i no tornarà, no?
Bé, la qüestió és que la sonda nord-americana Voyager 1,
llançada a l'espai fa la barbaritat de 36 anys,
i que ja és a uns 18.000 milions de quilòmetres del sol, eh?
18.000 milions de quilòmetres del sol,
es va convertir oficialment el passat 12 de setembre
en el primer objecte enviat per l'home
que va més enllà dels límits del sistema solar
i s'endinsa en l'espai exterior.
Aquí sí que utilitzem la paraula exterior.
Sí, sí, ara ja ho tinc clar, eh?
M'agrada, m'agrada.
Ara ja si m'ho dius, allò interior, exterior, allò ja ho tinc clar, eh?
Sí, sí, a dalt, a la vall, cerca dejos.
La de l'esquerra dret encara em costa una mica, eh?
Molt bé, molt bé.
Bé, doncs, òbviament, com sumeix la NASA...
S'ha de dir una altra cosa.
La data és una convenció a causa de la imprensició
de l'anomenada heliopausa,
els límits fronterers en aquesta regió de l'espai,
però l'anàlisi d'unes dades enviades per la sonda
semblen confirmar que la densitat del mitjà per on ara transita
va canviar l'agost de l'any passat.
O sigui que ens trobem amb aquest dubte, no?,
que en principi no es podia confirmar
a causa d'aquesta imprecisió de...
De les dades que enviava, no?
Sí, de les dades que enviava i, a més, amb la zona on es trobava,
perquè era una zona de transició,
o sigui, no era dins de l'espai interior d'influència del Sol,
però tampoc no era l'exterior exterior, o sigui, era...
Un terme intermig, pel que m'estaves dient, no?
Sí, una transició que és l'anomenada heliopausa, no?
Aleshores, com hem pogut confirmar?
Doncs, gràcies a aquesta densitat del mitjà
per on transita, doncs, que va canviar, no?
Aquesta densitat és diferent.
Aleshores, van dir, doncs, no és la densitat que tenim nosaltres
dins del sistema solar, no?
I els de la NASA, doncs, contents com els mateixos,
diuen que creuen que la humanitat ha fet un pas històric
a l'entrada a l'espai interestel·lar, no?
I la densitat del plasma que es troba al voltant de la nau
resulta consistent amb les densitats que els models astronòmics
han predit per aquesta nova regió,
aquesta nova regió interestel·lar.
I, segons estones, el trànsit es va produir el 25 d'agost del 2012.
O sigui que ja fa un any,
el que passa que no han volgut confirmar
fins aquest passat 12 de setembre, no?
Per això que nosaltres ja donàvem senyals, no?
Abans que acabés la temporada n'havíem parlat.
Hi havia indicis que el Voyager 1 ja havia entrat
a aquesta zona d'exterior,
però no es podia confirmar perquè, esclar,
havien de, els científics acabaran de confirmar.
I ara sí, és això, no?
Aquest 12 de setembre passat van dir, sí,
estem segur que ja no el tenim entre nosaltres,
que després de 36 anys l'han perdut de vista
i em sembla que no el tornàvem a veure més.
Però bé, és aquí on...
No, no, a veure, ho diem amb una gota d'humor,
però amb molt de carinyo, no?
Però la qüestió és que
ha arribat a aquesta frontera
molt marmada de forces, no?
Perquè la sonda Voyager 1
i la seva persona Voyager 2,
en van llençar dues,
doncs les dues llençades al 1977
ja no envien fotos
i l'energia que els queda
no permet grans floritudes
en qüestió de trajectòries,
però segueixen transmetent dades
gràcies a una pila de plutoni
que segons les previsions durarà fins a l'any 2020.
Home, doncs encara pot durar...
Sí.
El que passa és que, clar,
no sabem de quina manera
i quines estructures són les que canviaran.
Sí, sí.
A mi jo seran esbossos,
trossets de coses
que potser després s'ha de fer
un petit trangaclòs
que és no per esprimar de veritat
a veure com està.
S'ha de veure com arribaran aquestes dades
d'aquí al 2020,
que és quan es pensen
que aquesta pila de plutoni
doncs ja se li acabarà...
S'esgotarà totalment.
S'esgotarà, no?
Bé, amb el teu permís,
això que estem escoltant de fons
és amb el senyor Michael Field.
Sí.
Un àlbum que va dir que...
The Voyager.
Sí.
I he triat la cançó que es diu així,
The Voyager, no?
Perquè ja parlem de les dues Voyager.
Em sembla bé la tria.
I dic, doncs mira,
la posem de fons
i que ens vagi acompanyant.
Sí.
L'estava buscant.
No sé si m'ho sentiau teclejar.
Sí, sí.
I l'estava buscant.
Molt bé, doncs...
Doncs ben trobada, eh?
Doncs ben trobada
perquè sí,
aquest disc del The Voyager,
de Michael Field,
doncs n'havien posat alguna vegada
de fons per comentar notícies científiques, no?
Sí, ell, el Michael Field,
visionari musical,
avançat en els seus temps,
doncs ha sabut, doncs,
veure més enllà
i per això aquestes músiques
ens fa somiar
o el que valdria dir
que ell en el seu moment
quan es va composar
ens va fer somiar
i ara pràcticament són realitat
perquè, esclar,
això ha passat, no?
Aquesta sonda, doncs,
ja ha travessat aquesta frontera
i malauradament, doncs,
és això, doncs,
després de 76 anys
i amb la tecnologia dels anys 70,
esclar, doncs,
no es pot esperar més, no?
Home, la qüestió és que
els mateixos,
els mateixos,
els de la NASA
han trobat un gran èxit
aquesta fita
pel fet que
quan van llançar la sonda
l'any 77
o les sondes,
aquestes dues bessones,
doncs,
sí que la missió
era
que havien d'anar
fora
de l'espai interior,
o sigui,
anar
visitant
mons
desconeguts,
però, esclar,
tampoc no hi confiaven gaire
perquè
sabien
que en la velocitat
de la sonda
l'energia
que tenia
tot plegat
ho feia molt difícil
que es podien trobar
molts de problemes,
però, curiosament,
s'han tingut sort
i a pesar
que ha arribat així
d'aquesta manera
una mica així
fuixeta,
doncs,
no s'ha
xucat cap
contra cap
asteroide,
no s'ha equivocat
de trajectòria
i s'ha
ha xucat
Sí, que podria haver passat
milers de coses
Podria haver passat
moltes coses,
sí, sí,
perquè podria haver xucat
contra Sant Neix de Satur,
bé, podria haver passat
moltes coses, no?
I la qüestió és
que han aconseguit
que la trajectòria
fos neta,
polida
i després de 30 sis anys
continua treballant,
eh?
Sí, continua treballant
i ho farà, doncs,
fins al 2020,
com deies tu,
enviant com pugui,
doncs,
doncs,
aquestes dades, no?
diuen, diuen una...
en aquest cas,
la directora del programa
Alget Propulsió Laboratori
de la NASA,
la Susanne Dot,
que l'escolta encara bé
cada dia,
saps que...
Sí, que està molt pendent
de que podria arribar a passar.
Sí, les dades que transmet,
doncs,
l'escolten cada dia
i això sí,
a causa de la llunyania
en què es troben
els senyals
que directament envien
a la velocitat de la llum
triguen a arribar a la Terra
17 hores.
O sigui...
És molt, eh?
17 hores,
dintre del què?
Sí, sí, perquè...
Perquè, clar, ara mateix,
pensem en les comunicacions
que tenim entre nosaltres,
que són dècimes de segon,
depèn de quines comunicacions.
Sí, sí, però...
Però, clar, pensem de com està
i quina era la tecnologia
que fa 36 anys
que es va utilitzar
per construir-la, no?
Però, però,
pensa que els senyals
que envia la Voyager 1
són enviats
a la velocitat de la llum,
perquè, esclar,
a l'espai no hi ha
nones de ràdio,
això és el buit.
Aleshores,
ho han de fer això
amb aquestes...
amb aquestes, diguéssim,
velocitats de llum, no?
I triguen a arribar, tot i així,
17 hores, no?
I per acabar, doncs,
direm que durant els anys 70
del segle passat
es va pensar en el pontoni
en lloc dels habituals
panells solars
perquè estava clar
que no hi hauria prou llum
als llunyants confins
del sistema.
Allà, el sol
no és més
que una estrella
d'escassa vellentor.
Ai, que romà,
que bonic,
t'ha quedat.
Van tenir bona pensada, eh?
Sí, sí,
que bonic.
Si el seu destí
era sortir
del sistema solar
i li haguéssim ficat
uns panells solars,
és clar...
Clar,
hi arribaria un moment
que ja s'esgotaria...
que no tinguis senyes un cotxe
per a la nit
i deixes de ficar-li els llums.
Per exemple?
Per exemple, per exemple.
És un fatal...
Desenllaç, segur, seguríssim.
O oblid, no?
Doncs en aquest cas,
doncs,
algú que li hagués ficat
panells solars
surt del sistema solar
i ha ensecat a fosques.
Home, però deu anar
bé més estrelles, no?
Sí, però...
Però clar,
a quina distància, no?
A quina distància?
A quina distància, és veritat.
Per al Boi Gerú,
el nostre sol
que ens alimenta,
que ens enlloverna,
per la Boi Gerú,
ara, en aquests moments,
el sol no és més
que una estrella
d'escassa villantor.
Oh, que bonic.
És que la ciència pot ser...
I amb la música
de Michael Fildafons,
ja...
És que mira, mira, mira,
mira la punta.
Mira com la tens.
Mira com la tens avui.
A veure, a veure.
No, mira,
carta gallina, m'entén?
Ah, a veure, a veure.
Cart de gallina?
Sí, sí.
És que avui has donat
aquest puntet romàntic
i a més a més allò
que estem a la rentrer
una altra vegada,
que sent com
amb els sentiments
ves a flor de pell.
I clar, tot això,
t'imagina la voyager sortint,
dient-li adeu al sol
i marxant més enllà.
Hasta que ve un estat terrestriple.
Pam!
Jo ho arreglo ràpid,
ja ho veus, eh?
Aquesta era la primera notícia.
Sí, sí.
Molt bona, per cert,
per començar.
Doncs la voyager 1
porta dins seu
un disc d'or
on hi ha gravat,
hi ha un gravat
on es veu una homenodona
i la silueta
d'una homenodona
perquè, doncs,
si això,
aquesta sonda
arriba a haver-se
algun dia
en mans alienígenes,
doncs,
sabessin com som,
que tenim dues cames,
dos braços
i un cap, no?
O sigui que
no es pensin que
això ha enviat
una civilització
que té 50.000 cames,
tres caps,
i no, no, no.
Primer,
posem-li fàcil, no?
Sí, sí,
perquè vegi que
som bastant austers, no?
Només tenim això,
dues cames,
dos braços,
un cap.
I dos ulls,
i un nas.
Sí, això mateix.
I aleshores, doncs,
això està gravat
en aquest disc
en forma de relleu
i dins de la Voyager
també conté cançons
modernes
i també clàssiques
del segle XX
i d'altres segles.
I hi ha un missatge
de pau, també,
si tinc entès, no?
Sí, em sembla que sí.
Si ho he de buscar,
però hi ha un missatge
de pau
volant dir
que som una civilització.
Ho he d'acabar
de buscar,
però anava per aquí,
no?
Que el que trobés
aquesta sonda,
que no vingués
a envair-nos
perquè nosaltres
som gent de pau bé.
Veus?
Veus?
És allò
de que no ens enganyen.
Ara aquí...
La qüestió és
que l'home,
la seguretat de l'home,
està en la posició
d'una de mà
aixecada així
en forma de pau,
no?
O sigui,
la malsada,
volem dir
que està ensenyant
que anem
en so de pau,
no?
Però, és clar,
això és,
és,
diguéssim...
Mentida?
Ah, no, no,
ah, perdó, perdó,
perdó,
no, no, no, no,
és que jo estava...
Això seria
la formalitat,
eh?
Sí, una manera
de, no sé,
de que,
no sé,
és que no sé mentir,
bé, no, no, no,
a veure,
això seria
la resposta
o el missatge oficial
per quedar bé,
però la realitat
saben que és una altra.
I tant,
això ho hem parlat
una vegada.
Bé, doncs,
era això,
aquesta és la mega notícia,
i ja està,
el que passa
que sempre
per acabar
abans d'arribar
aquest viatge a vinília,
doncs,
us volem proposar
un viatge
al passat
amb tren,
sí,
perquè ho vam veure
l'altre dia,
no ens va fer
molta gràcia,
no?
Aquesta seria
la segona notícia,
no?
Sí, la segona notícia
però petitet,
petitet,
petitet,
és allò per acabar,
no?
Allò que ho ho fa,
no?
I l'any 1953
la BBC
van registrar
el primer viatge
directe
sense parades
d'un tren
entre Londres
i Bracton.
Al cap de 30 anys
van tornar a fer
la mateixa gravació
i ara 60 anys
després
l'han repetit.
El resultat,
doncs,
és un curiós muntatge
amb els tres trajectes
accelerats
i sincronitzats
que ens permet veure
com ha canviat
el peixatge
i el públic.
L'any 1953,
per exemple,
hi havia menys arbres
al costat de la via
ja que els tallaven
perquè els trens
eren de vapor
i les lligospires
podien provocar incendis
i en arribar a l'estació
podien comparar també
com ha canviat la gent.
En l'actualitat
hi ha més dones
i també més viatgers
d'origen estranger,
no?
Altres diferències
aquestes imperceptibles
en el vídeo
són la velocitat
i la durada del viatge
i el preu del bitllet.
Esclar,
l'any 1953
el tren anava
a 75 milles per hora
estem parlant
de mides britàniques
allà van per milles
i trigava una hora
per fer el trajecte
amb un cost de 75 penics
actualment el tren
viatja a 90 milles
per hora
i triga 52 minuts.
Molt ràpid, no?
Bé, molt bé.
Per què li deuen viatjar?
Sí, però
veus, només s'han reduït
això a 8 minuts
i que el bitllet costa
18,75 lliures, no?
O sigui,
puja bastant, bastant
el bitllet, no?
I el vídeo
el va penjar
a la BBC
a finals d'agost
i dura 4-20 minuts.
doncs, heu d'anar
a les pàgines
la web de la BBC
i poseu un viatge
Londres-Bragton
amb tren
1953-2003.
O sigui,
Londres-Bragton
1953-2013,
això és que volíem dir,
2013,
i podrà veure
aquests 3 vídeos
comparats
dels 53,
dels 73
i dels 2013.
Fantàstic.
I podeu veure
com anava la gent vestida,
una miqueta tot, no?
Sí, sí, sí.
És aquí la curiositat
d'aquest viatge.
Sí, sí, perquè és això,
el 53 va ser el primer any
que aquesta televisió britànica
va decidir enregistrar això,
el trajecte,
sense parades,
o sigui,
tota l'estona...
De seguida?
Sí, sí, sí.
Seguit, seguit,
sense cap tall,
sense res, no?
I al cap de 30 anys
ho van repetir,
83, no,
73, 83,
i al cap de 30 anys,
doncs 60 anys,
en aquest cas,
tornem-hi, no?
Bé, la qüestió és que,
bé,
és un vídeo
que pugui trobar a internet
i que hem pensat
que pot ser interessant.
Molt bé.
Perquè és curiós,
és allò,
com ha evolucionat també
la televisió,
la població
i tot, i tot.
Els trens,
els arbres.
Molt bé.
Recarda'm la Dereça
un altre cop, no?
Sí.
on es pot veure?
Aneu a la pàgina
de la BBC,
bbc.uk,
United Kingdom,
i barra, doncs,
Londres Blackton,
1953, 2013.
Molt bé.
I trobarà el vídeo aquest.
És fàcil, és fàcil,
és una adreça molt fàcil.
I ara el que toca
és agafar el nostre,
podríem dir,
vehicle personal
i anar cap a l'altre viatge,
a Vinília.
El viatge a Vinília,
que et plenya té imaginari,
i aquí és on vull arribar jo,
que a l'estiu ha estat perfecte,
el que passa que podria dir
que m'ha passat,
m'ha passat el mateix
que els hi va passar
als U2 el 1983,
87, 87.
Te li van passar?
Sí,
quan van editar el seu
The Joshua Tree,
un disc...
L'arbre de Joshua.
Sí,
un disc allò mític ja,
he passat a la història.
Sí, és veritat,
és veritat.
Parlem d'aquest 1987
que també ha plogut.
Sí.
I aleshores,
ells,
una cançó deien això,
I still haven't found
what I am looking for.
O sigui,
que jo encara no he trobat
el que estic buscant.
No,
i aquest estiu no...
No,
encara no.
No,
perquè mira que jo he pujat muntanyes,
he travessat rius,
he encarregut a través dels camps
i encara no he trobat
el que estic buscant.
És el que diu la cançó
i és el que m'ha passat aquest estiu.
O sigui que he tingut un bon estiu
però em queda...
em queda això,
em queda això.
Bueno,
fem una cosa,
encara et queda
tota aquesta tardor,
tot el que queda d'hivern,
la propera primavera
i part de l'estiu.
Encara tens gairebé un anyet
perquè ja comencem temporada
per a veure si ho trobes de veritat.
A veure si sou avui
el que estic buscant.
A veure, a veure.
Que no sigui humitat, eh?
Red humitat, eh?
Res.
No, no, això no.
Bé, tant,
moltes gràcies
i torneu-nos a la semana vinent, no?
Això mateix.
Mira, la comencem.
És que s'encreu de trepitjar-la, eh?
Home,
és que estem parlant...
S'en tan maca com és aquesta cançó, eh?
Estan parlant d'una gran cançó.
Doncs sí,
tornem a començar
i gaudim dels odors.
A reveure.
Adéu.
Adéu.
I have climbed highest mountains
I have run through the fields
Unlit to be with you
Unlit to be with you
I have run, I have crawled
I have scaled these city walls
These city walls
Unlit to be with you
But I still haven't found
What I'm looking for
But I still haven't found
What I'm looking for
I have kissed
Heart and lips
Felt my healing
Felt my healing
Fing the chills
It burns like fire
This burning desire
I have spoke with an eternal angel
I have held the hand of the devil
It was wild
It was wild in the night
It was wild in the night
I was cold as a sun
But I still haven't found
What I'm looking for
But I still haven't found
What I'm looking for
What I'm looking for
I believe in the kingdom come
I believe in the kingdom come
I believe in the kingdom come
I believe in the kingdom come
I believe in the kingdom come
I believe in the kingdom come
I believe in the kingdom come
I believe in the kingdom come
Fins demà!
Fins demà!