Fins demà!
Fins demà!
Ai, ai!
Clar, perquè jo volia parlar de cine, jo volia parlar de cine.
És que el cotxe no tira més, no tira més, té un cotxe petitó.
Jo queria parlar de mi, miro.
I les fa les curbes, les curbes.
Què tal?
Tenim un molt de coses que comentar, eh?
Mira que t'enyoràvem, eh, aquests dies.
Home, el Josep Eduard...
L'últim cop no va poder ser que passava alguna cosa per l'Ajuntament,
amb quantes coses que passen...
Sí, ja ho sé, ja ho sé, que va ser a culpa nostra.
És veritat que el vam trucar especialment la setmana passada
per donar-li vacances, te n'acordes?
Sí.
Que va ser la causa del plenari.
Dos setmanes feia?
Sí, que es veu que hi havia un plenari divertit.
Sí, una festa.
Que me l'expliquin, perquè a més me feia...
Sí, una festa.
Jo no he viscat de divertit a l'Ajuntament de Plenari.
Una cosa hi haurà, una cosa...
No entrem, no entrem en detalls.
Però en cine que és el nostre.
Exacte, exacte.
A més a més, hem de dir que ja estàs recuperades les dues sales
que les teníeu en procés, eh, de reformes.
Sí, a la 4 de la 9, o sigui que pots venir a veure-la com a la 3.
Igual.
Com vulguis.
Home, però a la 3 he estat.
A la 3 és millor que a la 4 de la 9, eh?
He estat a la 3.
El que passa que no he vist aquella calida,
aquella butaca que me vaig dir que portava el meu nom.
Clar.
Me vas enganyar vilment, que us afeguis.
No, perquè a la fosc no es veu.
Ah, d'acord, és això.
Perquè és fluorescent i té un color on timp
que no més es veu amb llum.
Oh, que dolent.
Que cruel i d'espia d'alda.
Que per cert, que vas venir...
Perquè et vaig acompanyar jo a la sala 3.
És veritat, és veritat.
No vulguis fer veure que has vingut a veure una pel·lícula.
Vaig a una visita de metge.
De mèrit.
Una visita de mèrit.
Una bona tarda, bona tarda.
Hola, que bonica.
Hola, bona tarda.
Vine, Sílvia, que t'ensenyé la 3 ja d'una vegada.
Ai, és preciosa, eh?
Tenies tota la raó del món, eh?
No t'ho vaig dir, no t'enganyo mai.
Sí, sí, sí, no, no, és magnífica.
A més, la pantalla és...
Ah, te deixes emportar, eh?
Te deixes emportar per la pantalla.
Val la pena.
I aquesta setmana tenim la...
Ja entro una mica amb el tema.
Tenim Hassel i Gretel en 3D.
I davant de la pel·lícula hi ha 4 minuts d'un tràiler de Gijó, en 3D.
Bastial, no?
Tela.
De Gijó, eh?
No sé si la pel·lícula serà igual de bona que el tràiler,
però el tràiler, aquests 4 minuts,
Gijó, segona part 3D.
Sí?
Que te deixa...
No, no, jo deixo aquí.
Te deixo aquí, però tela, eh?
No, no, ja m'agrada.
Ja m'agrada que me diguis aquestes coses.
A vegades val la pena estar a veure només el tràiler, no?
I després dic, mira, i de regal la pel·lícula, no?
Perquè dius que la maïnera...
A vegades les pel·lícula són un regal, no?
Però aquest tràiler us puc assegurar
que els que anem a veure a la sala 3D al Hansel i Gretel,
ho signareu.
Molt bé.
I us entreguen ganes de veure-ho en 3D, està clar.
M'imagino, m'imagino.
Que també està bé, que el 3D està tornant a pujar,
està tornant a agafar amb força perquè s'està fent el 3D
com s'havia de fer al principi.
Màquines que fan 3D.
Clar, com ha de ser, no?
Com ha de ser.
Estic malament.
Clar, quan fas coses que no són el que hem de ser,
doncs la gent s'acaba enfadant una miqueta i ho entenc, eh?
M'imagino, m'imagino.
Però que sapigueu que a partir d'ara això ja no passarà més
i totes les 3D seran de qualitat.
Clar.
És que passa això, no?
Que tu véns al 3D però després resulta que quan vas a veure-ho
te trobes que sí, que s'assembla, que s'assembla...
Sí, mig, sí, mig, no, així.
3D de les Gavarres, que és el que toca.
Molt bé.
I a la 4 i a la 9 què heu fet?
A veure, perquè a l'hora hem tingut paradetes
durant un certí uns...
Sí, a la 3D hem ficat graderies,
hem ficat butaques noves,
també hi ha butaques VIP,
que són...
Bueno, aquestes s'ha portat una mini tauleta ja,
és que són allò...
Mare meva, terribles, són terribles.
És allò que dius, no ens fa falta que ens abaniquin ja a la sala.
Cada vegada ho fiquem més fàcil, no?
Un dia la gent diu, és que a la dades m'adormo,
ho sé, em sap greu.
És que són molt còmodes.
A vegades ens passa això, no?
Si ens sap greu.
Però que...
I això, i amb el so, vull dir,
hem canviat els aplics...
Bueno, hem fet una reforma estructural de tota la sala
i llavors hem aconseguit que estigui a un nivell
que ha d'estar, no?, després de 12 anys.
I seguim amb aquesta dinàmica
i la idea és anar fent-les totes
i que estiguin totes al nivell òptim
dels moments que estem vivint.
I parlant de coses òptimes,
pel que estem passant ara mateix,
que totes les famílies anem com anem
a causa de l'economia així en general,
és que vosaltres també heu pensat en això.
Sí.
I una manera de fer-ho
és amb una targeteta que jo tinc a les meves mans
i que posa
guarda la teva entrada
i torna per només 5,50.
Sí.
O sigui, tu tens l'entrada,
tu vas a veure qualsevol de les pel·lícules
d'Ocine les Gavarres,
guardes l'entrada
i a la propera...
I abans de 20 dies...
Abans de 20 dies,
a la propera,
5,50 només et costa.
Entregant només aquesta targeteta,
et costa 5,50.
Molt bé.
Estem...
A veure, és un moment difícil,
és un moment crític,
i tots dos ho sabem,
i nosaltres apostem per una mica
contra l'està de l'IVA, no?
Que ens va fer molt de mal
i que realment està...
Bé, ara fa dos dies sortir
que el Teatre Nacional de Catalunya
havia tancat la sala de tallers,
vull dir que és una cosa
que està,
que és justament aquest diumenge,
vull dir que està la cosa molt calenta
i nosaltres considerem
que s'ha de seguir apostant
perquè la gent vingui
i recolzant que
amb preus més competitius,
sabem que això
no deixa de ser una cosa momentània,
que potser d'aquí a dos dies
ho has de deixar de fer,
però estem intentant
que la gent no perdi l'hàbit
en el cinema, no?
I si això consisteix
en rebaixar una mica
els preus d'una temporada,
en promocions,
sempre dic en promocions,
o sigui,
el que vagi al cine primer
ha de pagar la quantitat corresponent,
o sigui,
és el segon cop
que tens l'oferta,
el que vens,
vull dir,
llavors ho seguirem intentant, no?
Tot i la dificultat,
perquè hi ha molts factors
que hem de explicar,
les distribuïdores,
hi ha molts elements
que no ajuden
que això pugui ser fàcil, no?
Però intentem que la gent
segueixin al cinema,
que no perdi l'hàbit
i sobretot que
tinguin la sensació aquesta
que, bueno,
un dia vinc car,
un altre dia vinc barat, no?
Sí, sí, sí,
que hi hagi una miqueta de tot, no?
Que no s'ha ressentit a la butxaca.
I sobretot que puguin repetir,
que a vegades la gent diu,
ostres,
un cop cada tres mesos, no?
Doncs que vagis un cop,
dos cops en vint dies,
nosaltres ja seríem un èxit
i estaríem contents
que seria gràcies a l'oferta, no?
Jo també la idea és aquesta.
I aquesta targeta
que jo tinc a les meves mans
es dona a taquilla
a l'hora de comprar l'entrada?
Sí, sí, a taquilla
i si ho compra per ordinador,
o sigui, per des de casa...
Per les entrades,
a través d'internet...
Sí, anant a taquilla
i demanant-la,
l'hi donarem.
Vull dir que no...
En cap moment
no se n'hi negarà.
que tinguis una entrada física
de què has vingut al cine
pagant una entrada
al preu normal.
Ah, molt bé, molt bé.
Està, ja.
Doncs l'únic que heu de fer
és això,
anar al cinema,
que us convidem,
exacte,
i teniu l'oportunitat
de tornar a venir,
a visitar-nos
i veure una altra
d'aquestes magnífiques pel·lícules
a un preu gairebé
excepcional al mateix
per 150, no?
És un molt bon moment
perquè tenim tota la tongada
que han vingut
dels Gaudí,
Goya,
Òscars...
Dels Gaudí no en parlarem,
dels Goya tampoc.
No, no, no.
Dels Gaudí hem de fer esment.
Encara que només sigui
una miqueta.
Sí.
Perquè va ser-hi present.
Sí, haig d'estar.
No, no, no, no.
Això ho tenia guardat.
Ho tenia guardat
perquè ho expliquessis.
I diré més,
i va a dir-me,
i va a dir-me,
i va a dir-me l'any passat.
Ah!
Adiós!
Dios mío!
Dos anys seguits.
Quanta tensió.
L'any passat va estar millor
perquè estàvem en un palco,
un senyorito.
Si no sé què va passar,
has de ben equivocat.
Havíem pensat que era una cosa important,
i m'han ficat en un palquito allí
i va a ser tremendo.
I aquest any,
no, aquest any estava allí amb el galliner,
que també s'està molt bé amb el galliner,
perquè allí, mira...
Però allò amb els actors
i amb els actrius i tot això o no?
No, estàvem a la primera planta.
Ai, quina llàstima.
O sigui, el galliner de les gallines.
O sigui, tu eres aquell
que es llançava les coses...
O sigui, sóc el de la bengala,
jo, el de la bengala.
No, però la veritat és que va estar bé.
Televisióament crec que va ser molt bo.
El Buenafuente ho va fer molt bé.
Sí, home, és un crac.
Va fer que la gent s'ho mirés,
quan els Gaudí normalment
no s'ho mira ningú a la cerimònia,
bé, fins ara era un...
Feien un dilluns, imagina't, no?
I crec que això va anar molt bé.
Crec que per la gent que vam estar allí
no va ser tan impactant,
perquè l'hem passat, per exemple,
era més musical,
i llavors per la gent que està al recinte
agrada més l'espectacle.
Però televisióament crec que va estar molt bé
i com sempre,
a mi el que em va relliscar
i no diré res més,
és que la millor pel·lícula europea,
Lo imposible,
feita per un director català,
la millor pel·lícula catalana,
Blancanieves,
fet per un de Bisbal.
Bueno.
Mira, te tinc aquí el tràiler,
podríem sentir els diàlegs...
De Blancanieves en català.
Me'l poses? Gràcies.
Trobava faltar aquell moment tan brillant.
Mira, festival!
Ho veus?
A l'accent.
Jo crec que són més del Delta.
Sí.
De manera de parlar.
I ja està.
Està aquí Podolet.
És Blancanieves,
que al final en posarem un Jordi.
i després amb els Goya
vas tornar a guanyar
la pel·lícula Blancanieves en català.
Espera't, eh?
Et torna a posar en trossets, sisplau?
Tornar a posar?
A veure si ara sí.
Sí, sí.
Mira, aquí és quan s'apropa.
Aquí s'apropa.
Jo crec que aquí,
ell té un accent més de Lleida.
Es nota bastant, eh?
Ara ja està, una altra vegada.
Llavors, ja podem parlar dels Òscars,
ja podem parlar de cine, sisplau?
Sí.
De cine internacional, vull dir.
Home, ara...
De cine, que no és català, vull dir.
Ah, per treure'l una miqueta, vols dir, no?
No, no, ja m'imagino, ja m'imagino.
Bueno, la veritat és que
aquests dies us aniria molt bé la promoció
perquè, com sabeu, els Òscars...
Ja ens truquen.
Ja ens truquen.
Ai, ai, ai.
Els de Blancanieves.
Ai, ai, ai.
Que tindrem problemes.
No, bueno, digues, digues.
Bueno, doncs els Òscars
va ser...
Bueno, hi haurà grans sorpreses.
Sí.
Va ser...
Algunes van ser molt cantats i van donar,
però, per exemple, Ang Lee
va ser el millor director.
Això no estava a cap, quasi cap travessa.
I, justament, La vida de Pi,
que és la seva pel·lícula,
va aconseguir quatre Òscars,
que tu ja saps que La vida de Pi
és de les meves preferides.
O sigui que recomano a tothom
que la tornem a fer en 3D,
que val molt la pena
que tinguis de passar un bon rato
d'imatge, de filosofia
i, bueno, i entrar una mica a un mateix
i a veure si és el tigre el que se menja el llop
o el llop se menja el tigre,
doncs que sapigueu que val la pena
i que us recomano a tothom.
Curiosament, guanyeu de quatre Òscars,
va ser de millor banda sonora, original,
per tant, musicalment, molt bé.
Millor fotografia, ja ho estava comentant.
Molt bé.
El millor director.
I també va fer...
A veure, quina altra...
A veure, a veure...
Ah, efectes visuals.
Efectes visuals.
Això és on portar la vida de Pi.
Això és la vida de Pi.
Sí, sí, sí.
Efectes visuals, fotografia,
millor banda sonora i millor director.
Bueno, aprofiteu.
No, és que estaves buscant-te ara mateix,
mira, veus la banda sonora.
Ah, sí, de vida de Pi.
Sí.
Gràcies.
I també tenim per aquí preparada
la millor cançó,
ja que comentàvem els Òscars.
Molt bé.
I tinc la Michelle Obama
que ens està esperant.
La Michelle Obama.
O també, que ens dirà
qui va ser el guanyador.
Però en directe, des de Casablanca.
Home, no sé,
però li posarem alguna cosa.
Vale.
Li posarem.
Has vist, eh, com m'ho curro, eh?
Molt bé.
Que veus que t'està esperant, eh?
Cada dia.
I perquè no has dit allò de
anem als Òscars.
Doncs anem als Òscars.
Has vist, eh?
Metro Golden Maya presenta...
Veus?
El tigre de vida de Pi.
Molt bé.
Que ja sé com acaba, eh?
Ja m'ho he explicat.
Que sapiguis.
Val la pena veure-la.
El final és interpretable.
Sí.
Perquè et deixa moltes opcions.
És veritat, eh?
Jo vaig anar amb un amic
i els dos vam veure dues coses diferents.
Perquè vegis, eh?
És interessant.
És una pel·liquia que obre moltes de les respostes
i moltes incògnites i moltes preguntes.
o sigui que...
A la gent que t'hi has de passar un bon rato visual
i un bon rato espiritual,
una mica, i tu diem-ho així,
és una pel·li que és molt recomanable.
Molt bé.
Després, la gran guanyadora,
tot i que menys Òscars, va ser Argo.
Xxt!
Espera!
Que ens ho digui la Michelle.
Ai, perdó, perdó.
Michelle, endavant, sisplau.
Michelle Obama.
The winner is Michelle Obama.
And the Oscar goes to...
Argo.
Congratulations.
Congratulations per to God.
Congratulations, no?
Per Argo.
Que curiós.
Ara, puc fer-hi una pinjellada també aquí als Òscars.
Sempre m'ha agradat fer una pinjellada
als segons esdeveniments.
Digues, digues.
A veure, una pel·lícula iraní
sobre uns fets sobre l'Iran de l'any 79.
Pel·lícula prohibida al país, l'Iran.
És que els Estats Units amb l'Iran
són com germanes, saps, que s'estimen,
vull dir que tenen...
Això amb l'Irania, no?
Tenen un feeling, clar, tenen un feeling especial
amb la Casa Blanca, amb la Lladó, i clar, ostres.
I llavors surt la Michelle Obama a donar el premi.
Els diran, bé, no s'han pres.
No, i saps el que han fet, també, no?
A través d'internet i a través de les pròpies pantalles iraníes.
L'hem tapat, si no ens ha faltat posar el burka.
Tot l'escolt, sí, sí.
Tot l'escolt l'hem tapat a la senyora Michelle.
Però ja t'ho dic jo, que també, clar,
s'ha de veure una mica la història de les dues bandes.
Home, clar.
Llavors, jo crec que, a veure, aquell moment devia ser complicat,
com ho és el d'ara,
però que, a més a més, intervingui la primera dama
als Estats Units a donar el premi
i fos Argo Lincoln, saps?
Els hi anava bé, els hi anava bé,
el rotllo els hi anava bé, no?
Vull dir que, bueno, que a vegades volen fer,
dient que aquest any seria el seríment de trencadira,
que trencadira, vull que s'hi digui diferent,
que portaria coses noves,
perquè era el de la pare de família que feia tot el guió i tot això.
Bueno,
acabar sent el més institucional que puguis trobar, no?
Sí, sí, sí.
És curiós que a vegades,
quan la gent es vol renovar,
acabar sent el més poc renovador que puguis tirar encara, no?
Però bueno.
I per ser legal en si, bé, no?
Alguna com l'altra caiguda inesperada.
Sí, una empotrada.
important de la gent.
No m'ho diguis, això, d'una empotrada, pobra xica.
Em va ser d'una empotrada.
Va relliscar, es va trepitjar, el vestit...
Amb aquells vestits que porten que a vegades...
Ostres, senyoreta,
a part de qui treu-te el tot de pressa ja, eh?
M'ho dir, prendràs mal.
Que te'n torno a posar en l'enganeus, eh?
No, no, no.
A veure, eh?
No et passis, eh?
A veure, no et passis.
No, però vull dir que no,
la veritat és que va ser molt normal.
Sí.
O sigui, volíem fer una gala innovadora, progressista,
no sé, el que vulguis explicar,
i al final t'entraves una gala,
doncs, de la més normal que t'has trobat els últims anys.
Fem una cosa, sentim com anava la pel·lícula Argo.
Sí, i tant.
A més, a més, que se piva,
torna l'estat cartellera.
Bueno, ja la teníem fer a mesos,
però vull que hem anat un pas a més a les 7 de la tarda
per qui vulgui, també va agradar més aviat.
I a les 8, si no recordo malament, no?
A les 7 i a les 10.
Molt bé.
La embassade ha estat escoltada
i més de 60 cilindres americans
han continuït als hostigues.
¡Tenem que irnos ja!
¿Qué ha pasado?
Seis de los rehenes han escapado por una puerta trasera.
¿Dónde están?
En casa del embajador de Canadá.
La Guardia Revolucionaria está yendo puerta por puerta.
Si mueren, será de forma cruel.
Querríamos unas bicicletas.
O enviadles unas bicis con rodines
y esperadlos en la frontera con botellas de Gatorade.
Va a hacer falta un milagro para sacarlos de allí.
Tengo una idea.
Son parte del equipo de rodaje
de una película de ciencia ficción.
Yo vuelo a Teherán y salimos de allí
como parte del equipo de rodaje.
Tienes que ayudarme a fingir que hago una película.
¿Quieres venir a Hollywood y fingir
que eres un pez gordo sin dar un palo al agua?
Sí.
Darás el pego.
¿Necesitas un guión?
Argo.
Una aventura de ciencia ficción.
Paisaje lunar, Marte, desierto.
Necesitamos exteriores exóticos.
Necesitas un reductor.
Si voy a hacer una película falsa,
tendrá que ser un taquillazo falsa.
¿No tienen una idea menos mala?
Esta es la idea menos mala que tenemos, señor.
Con diferencia.
Tienes 72 horas para sacarlas.
Tenéis visita.
¿Han sacado a gente así antes?
No.
Nos está pidiendo que le confiemos nuestras vidas.
Es mi trabajo.
Y jamás he dejado a nadie atrás.
¿Saben quiénes son y que están escondidos?
Se acabó el Tony.
Si se quedan aquí, los cogerán.
Nos saldrán con vida.
Somos responsables de esta gente.
Yo soy responsable.
Hay que irse.
No, no, no hem marxat.
Encara estem aquí, eh, no?
Així és com sonaba aquest Argo.
Una altra de les pel·lícules.
La pel·lícula, volem dir...
La guanyadora.
La guanyadora.
Per tant, la donem per guanyadora, també va guanyar...
Però que algunes vegades, Josep Eduard coincideix, allò que dius, millor direcció, millor pel·lícula...
Aquesta vegada no, molt repartit tot, eh.
Molt repartit tot.
És que sempre, a vegades, l'Argo és una gran pel·lícula, es pot veure i us agradarà, vull dir, té tot el que ha de tenir i el xup-xup, no?
El que passa és que sempre aprofiten per donar-li el punt de vista que li van donar els yanquis, no? Vull dir, això sempre serà així i no canviarà.
Però a la peria estan molt bé.
Sí, el Ben Affleck ho fa molt bé, que és el propi protagonista.
Darrere hi ha el George Clooney, com a producció.
Vull dir que estem parlant d'una gent que es mou molt i que no els podem teixar de res.
No, no, no, fantàstic.
No els podem dir que siguin pamflatistes, no?
No, no.
Perquè no són d'aquest tipus de persones.
Però, bueno, que fa gràcia que aprofitin des de Casa Blanca, no?, per donar-li una mica encara més de més glamour al tema, no?
El que passa és que...
A la peria li val la pena i qui la vulgui veure que no es pensi que es trobarà la bandera yanqui a la primera escena.
Potser la segona sí, però no serà el principal de la pel·lícula.
Llavors, Argo, a més a més, va guanyar la millor guia adaptat i també millor muntatge.
No estava nominat per millor director.
És el que m'ha soptat, m'ha soptat, m'ha soptat, que normalment s'ho em porta tot i de carrer, eh?
Bueno, normalment les dues... Clar, ha d'anar lligat, no?
Si és la millor pel·lícula, ser millor director.
Però, bueno, no seria la primera vegada que passa ni l'última.
El que és més sorprenent és que no estigui nominat.
Això sí que no és sorprenent.
Després, el Ney Day-Lewis va guanyar per Lincoln, el millor actor protagonista.
Que ja sabeia, que era una d'aquelles travesses que ja estàvem més que segures, no?
Sí, és aquella... L'Alequid s'estava posada abans de fer la guinyela.
Doncs sí.
Després tenim la Jennifer Lawrence, que va agafar aquell salt dels tigres a les escales.
Pobre xica, pobre xica.
No t'hi fiquis amb ella, per la moda.
Va caure, pobre xiqueta.
Va caure, va estar espectacularment.
Que és la d'una de les coses, que també hi ha en cartellera.
Lincoln també hi ha en cartellena actualment.
La d'una de les coses és una pel·lícula que està agradant molt,
que el Bocabrella està fent molt de bé, a part dels premis que li puguin donar,
i que és molt divertida.
És una història molt normal, però...
Que va canviant.
Feta mancant.
Molt bé.
I crec que és una altra gran opció.
Igual que Lincoln, qui li ha de dir la història, i bueno...
O sigui que la veritat és que aquest 5,50 que hem dit de l'oferta val la pena
perquè hi ha moltes pel·lícules per veure actualment en cartellera, no?
I després el Django desencadenado, clar.
Sí, que també s'ha emportat alguna, eh?
S'ha emportat dos, amb el guió original.
Pel Quentin Tarantino, és veritat.
Això no es fa gràcia, que el guió original és molt divertit.
Una altra petita crítica.
A veure, a veure, a veure...
Aquesta és petitona.
Estàs avui que divendres, eh?
Sí, sí, es veu.
Estic de cap de setmana.
El guió original, dius, clar, està basada en una pel·li dels anys 60, no?
Bueno, vale.
Guió original, està bé.
Està bé.
Allà, a la puntilleta.
Està molt bé.
A la Quentin, a l'agafa-la.
Està basada en una altra pel·lícula, però està molt bé que sigui original, no?
Sí.
I després, com a de secundari, el Christopher Gols, que és el que fa molt bé, no?
La pel·lícula.
Aquí no tenim res.
També el Django, una pel·lícula que a mi m'ha agradat molt i que crec que és molt interessant, no?
I finalment, l'Annie Hathaway, que també va guanyar per la triu secundària de los viscerables.
I també va guanyar millor maquillatge i perruqueria.
I un dels moments estel·lars, no sé si dir-ho així, és quan van aparèixer sobre l'escenari tots els protagonistes.
Escoltarem només un extracte en directe als Òscars de Los Miserables, en pel·lícula.
Suddenly, it sparks, and two anxious hearts, it is one.
Yesterday I was alone, today you were deciding.
Suddenly I see what I could not see.
Something, suddenly, has begun.
One day more, another day, another destiny.
It's a never-ending road to Calvary.
Aquesta és la veu de l'Anne Hathaway.
No dic que això ho hem tret dins del YouTube, allò que vas buscant.
I clar, es veu que algú es va encarregar de gravar-ho directament de la tele, amb la gravadura.
O m'imagino que més o menys ha anat així, eh?
No sé com ha anat, eh?
Perquè el so, clar, deixa una miqueta que ha de sitjar, eh?
Val la pena anar a veure-la i evidentment...
I a més a més, crec que també l'he d'anar a veure jo a tot i que ara.
Sí? Encara l'has vist?
I aprofito dir que Montse, hi anirem, prometo.
Perquè l'he promès de fer un mes.
Sí, això vol dir que...
M'adona, m'hi prometo que hi anirem.
La setmana que ve no passa, hem d'anar a veure, perquè jo l'he vist prems menys, m'agrada moltíssim
i crec que és una pel·lícula que val la pena
i tinc una promesa que, mira, aprofito per dir que aquesta setmana no passa Montse.
Doncs hem de dir que la teniu, eh?
Per si de cas...
Sí, per si de cas l'he disposat, una setmana més.
A la sala 4, dos sin a les Gavarres.
No sé si ho saps.
A la 4, a la sala 9...
A la sala 9...
Una mica de carinyo.
S'ha de fer tota una mica de carinyo.
Ja he vist, ja he vist.
Però bé, a banda de...
Bueno, hi ha la millor cançó, recordem que se l'han portat l'Skyfall,
que tu i jo quedàvem així parats, perquè aquesta és la primera vegada, crec jo...
És de 50 anys.
Que els Oscars pensen en el James Bond.
No? No sé si és per la qüestió de l'Adèle.
I la tens preparada?
La tinc, la tenim per aquí.
Ah, mira, molt bé.
I si la poses, dius...
Em sona alguna cosa.
A què te refereixes?
Em sona a James Bond.
Si ho acabo de dir.
Sí, sí, però...
Que m'estàs enredant, eh?
Que després de 50 anys és la primera vegada que li donen.
I sona a James Bond, si ho acabo de dir-ho.
Però, a més, hi ha hagut bastantes versions de James Bond que s'assemblen aquestes.
Sí, i a més, a més, l'altra veu també d'unidor, eh?
Però és a dir que...
Però no era l'Adèle, que l'Adèle està de moda, que no ho saps?
Ah, és que jo et perdo.
Jo crec que va més per aquí.
A veure, no vull treure-li perquè la cançó és preciósíssima i l'Adèle canta de meravella.
Però, clar, jo crec que la combinació d'una cosa i l'altra és tot el que...
Dona més jo.
Ah, potser sí, no?
Clar, estem parlant d'una cançó que és, bueno, que dic, que és James Bond, no?
I mai li hem dalt cap premi i aquest any sigui, dona el 50 aniversari, i, bueno, potser ara hi tocava també, no?
Doncs sí, doncs sí.
Perquè musicalment el James Bond ha portat molt al cinema.
El que jo no m'esperava era la millor pel·lícula d'animació per Brave.
Jo sí.
Perquè, sí?
Sí, sí.
Ah, jo pensava que li daria al Tadeo Jones, repetint una miqueta.
Que també hi ha estat molt bé, eh?
No sé si estava anomenada al Tadeo Jones.
No, no.
Em sembla que no.
Ja l'invito jo.
Perquè, clar.
Jo l'invito.
Tadeo, vinga, vinga.
No, però ells és bonica, és bonica.
Jo crec que és preciosa i crec que és un òscar m'ha vascut com el millor pel·lícula d'animació.
Perquè jo la vaig veure i m'ho vaig passar bé, va ser divertida.
I, ostres, vaig anar amb la nena, però no sé si vaig xalar més dels dos, no?
I ja està bé, aquest cine de 10 a mi m'agrada molt.
És com romper rals, no?
Són pel·lícules que agraden, que són distretes, que la gent gran també ens ho passem bé.
Sí, és veritat.
Per un moment ens sentim adults, adults crius.
Sí, sí, sí.
Ah, la puntilla ja, l'altra vegada.
Avui estic puntillera.
Avui no sé què et passa, eh?
Que t'he donat aigua, eh?
Que de veritat que era aigua, això, eh?
Vols dir que només hi havia aigua aquí dins?
Només, només.
A part de Brave, qui hi havia més?
Te'n recordes?
Aquí estava nominat per les pel·lícules d'animació.
Estava en Romperral, estava...
Ah, Romperral també, doncs la llàstima, perquè és molt bonica.
D'on i do també, eh?
I on té Transilvània.
Ah, l'hotel Transilvània, també.
Però també és molt maca, eh?
Que per cert, ja que hi havia m'haurà d'un Transilvània, què hem de dir?
Ah, hi busquem-lo.
Jo, que m'ho lligo bé, m'ho lligo bé.
Demà, cicle cinc, hotel Transilvània a les quatre i quart.
Un quart a cinc de la tarda, sí.
En català, en català.
A la sala quinze hi ha també a la sala setze.
Sí.
És l'alternativa al partit del Barça a Madrid.
Home, no diguis això.
Ja està, ja has desmuntat la meitat de les famílies que ara mateix ens estaven sentint.
Ara, anava amb tota la família a veure la pel·lícula del Torn Transilvània i ara resulta que el pare ja s'ha quedat a casa.
Jo crec que després del partit d'aquest imatge, l'alternativa del Torn Transilvània està molt bé.
Jo després...
Però tu ja saps que ara ve la serra que es diu la revanxa.
Jo crec que hi ha molta gent que està esperant això amb candeletes.
Jo crec que...
Una cosa és la lliga i una altra cosa és la copa del rei.
Jo crec que millor que t'ho expliquin després.
Sí, també és veritat.
Per si de les coses més val la veure.
Fem una cosa, Josep Eduard, perquè també hem de parlar...
Sí, les dues últimes del cicle V, que seria el 9 de març, seria l'Origen dels Guardians,
i el 16 de març el Romper Ralf.
Que bonica és.
Vull que...
Que ho tinguem en compte que durant tres setmanes seguides seguirem tenint cicle V en català,
a les 4 i 4, els dissabtes, a 4 euros.
I es pot comprar avançada a l'entrada?
Sí, sí.
O sigui, si avui, per exemple, dius nostres...
Avui, per exemple, hi ha una sala que està quasi plena, que és la 16,
o hi ha gent que no sap que hi ha Barça-Madrid,
o gent que pensa com jo, que més val que t'ho expliquin, dissabte.
Després de què, i el com, millor que sigui així, no?
Potser he passat un bon rato i després ja m'ho diran al camarada.
S'ho diran 10 vegades.
I si no, hi haurà repetició de les jornades més interessants, no?
Ja hi haurà 200 repeticions.
Molt bé, molt bé.
Doncs encara queden entrades per el 15, no?
Per la sala 15.
Encara queden algunes entrades que es poden comprar per anar a veure a l'hotel Transilvània,
en català i dintre del cicle V.
I tant.
Òpera, abans d'anar a les novetats d'avui, que també tenim a operar per aquests dies.
A veure, busquem-la, sí.
Tenim Rigoletto de Verdi.
Molt bé, molt maco.
Que seria el 21 de març a les 8.45, a 3 quarts de 9.
El dimecres 24 d'abril tindríem Madame Butterfly, de Puccini, a 3 quarts de 9 també.
El 27 de maig, a 3 quarts de 8, tindríem La dona del lago, de Rossini.
I el 19 de juny, a 3 quarts de 9, Carmen de Viset.
Molt bé.
I finalment, el 9 de juliol, a 2 quarts de 10, Rigoletto de Verdi.
Fantàstic.
No, no, fantàstic, fantàstic.
Us esperem a tots.
La gent que tenim sé que està molt contenta i seguirem apostant perquè seguissin venint
i que les òperes els gradi, però realment és un públic molt fidel i estic molt content.
O sigui, si alguno s'està escoltant, moltes gràcies per venir, confia en nosaltres.
I que continuïn.
I que continuïn.
Que continuïn, que no perdin, que aquestes coses, una vegada que t'agrada,
jo crec que ho agafem fins i tot com una cosa que...
És com un hàbit, sí, no?
I gent que li agrada molt i, clar, sí que és un preu més elevat que el cinema, no?
Però, clar, no només és que anar a Londres, clar, és que són opcions que dones que no podries tenir, no?
Perquè aquí a Tarragona d'òperes de moment no en fem, a Reus n'en fan 4, vull dir que...
I arribarà, i arribarà.
A Barcelona, sí, bueno, a veure.
Que poquet, amb el Teat de Tarragona, jo crec que sí.
Puc dir una altra?
No, no, ja no et dic més, perquè mira a quina hora és i encara hem de donar les estrenes, eh?
És que sí, hem de...
A l'entrada està més complicat.
Bé.
Que dolent.
Bé, anem amb la pel·lícula, jo crec que una de les pel·lícules...
Tenim dos que potser siguin les que, sobretot pel públic més jove, juvenívol, diguem-ho, potser estaven esperant.
Una és la de Hansel i Gretel i l'altra, que s'ha apuntat, una altra que no l'havíem descobert fins ara, és la d'hermoses criatures.
Però anem per Pams, anem amb Hansel i Gretel, que ja l'anomenàvem abans, amb el de Jijoe 2.
G-Joe.
G-Joe.
G-Joe.
Que no es un tirla.
Puede que nos conozcáis, mi hermana y yo tenemos un pasado.
Casi la palmamos a manos de una bruja.
Y ahora, nos ganamos la vida matando brujas.
Nos voy a engañar.
Haríamos esto gratis.
En las últimas dos semanas, nos han arrebatado a cinco niños.
Una bruja no se deja ver así como así.
Aquí hay algo más.
Tenemos que encontrar a esos niños.
No permitiré que vengáis a decirme qué debo hacer.
¿Dónde estamos?
Esta era nuestra casa. Nuestros padres no nos abandonaron.
¿Los mataron?
Por fin habéis encontrado el camino de vuelta a casa.
Dios mío.
Tira todo lo que se mueva.
Si algo he aprendido en este trabajo con los años es que...
No os comáis las putas chuches.
Eso es nuevo.
Hansel y Gretel, cazadores de brujas.
¿Cuál es la mejor forma de matar a una bruja?
Cortarle la cabeza suele funcionar.
Eso lo odio.
Així és que em son a Hansel i Gretel.
Com ha canviat el cuento?
Sí, sí, és un canvi radical.
A més a més, estem parlant de dos actors, Hansel i Gretel, que són ja d'acció.
Jeremy Reiner, que va fer Legado de Burne, que va fer Los Vengadores,
que va fer l'austeritzada en Tierra Hostil, o sigui que el tema de la marxa ja li va,
o sigui, el tema de l'acció i el jaleo ja li va bé.
i després la Gemma Atherton, que va fer El Prince of Persia,
o sigui que són dos protagonistes bastant d'acció i que ja ho borden bastant bé
i és una pel·liquua per passar-s'ho bé, distreure's,
i és un canvi total de Hansel Gretel, que els deixen allà abandonats al bosc,
a casa de la bruixa, amb els caramels, la casa de la caramela i tot això.
Ara no, ara ens maten bruixes, aquest.
Ells ara mateix estan menjant d'alguna manera.
Ara menjan les bruixes ells, de la maniera.
Però bé, està bé perquè està passant que està veient una reinterpretació dels contes,
cinematogràficament parlant, i estan donant fruits,
perquè fa poc van fer Bancaní, a més la gent del Cazador,
que va funcionar molt bé i va agradar molt.
Fa dos anys van fer en Capel·lucita Roja a Quien Tienes Miedos,
i que també hi ha una altra versió de Capel·lucita Vermella.
O sigui que està bé que s'agafin coses antigues,
com els contes populars, i se'ls doni una altra versió
i que la gent els pugui veure, i en fons els contes són interpretables.
I fins i tot és una miqueta la manera de dir el que va passar a posteriori,
perquè nosaltres sabem que Hansel i Greta es van lliurar de la bruixa,
però a partir d'aquí què?
I clar, d'alguna manera aquí ens expliquen la continuació de la vida d'aquests dos germans.
Sí, està bé perquè els germans el que feien és molt endolçar els contes de tradició popular,
els ficava molt de sucre.
I les pel·lícules que estan fent és treure tota la vida de sucre i fer els adults i donar-li més canxa.
No, més canxa, i tant, i tant.
Crec que està bé, és interessant, i la gent que vulgui passar un bon rato ho podrà fer.
I a més, la tenim a la sala 3, la teva sala, en 3D, i a la sala 14 en digital.
Molt bé.
I aprofita qualsevol moment per donar la puntilleta, eh?
A la sala 3, ja saps que és molt maca.
Sí, ja ho sé, ja ho he comentat.
Vinga, és molt s'espiatures.
Això, a la sala 2, a la sala 2, i abans que m'hi diguis una altra sala,
a la sala sense trobem aquesta pel·lícula,
que no sabem si aquesta dona es convertirà en dimoni o en àngel.
Deixem-hi així, no?
Qui ho sabrà?
Odio estar escondiéndome siempre.
Siento como si todos estuvieran murmurando sobre mí.
¿Es ella?
Mi madre dice que toda la familia es satánica.
Me gustas.
No sabes nada sobre mí.
Mi familia es diferente.
Eres una bruja.
Preferimos llamarnos Caster.
Cuando cumpla 16 años,
mis poderes serán llamados por la luz o por la oscuridad.
¿Crees que Lina podrá ser tan buena e inocente?
¿Acaso no era yo igual antes de ser llamada?
Y mírame ahora.
No sé en qué me convertiré.
Solo me quedan 75 días, Iza.
Seraphine.
La maldición ya ha comenzado.
Lina no se volverá oscura.
Es demasiado fuerte.
Será más poderosa que cualquiera de nosotros.
Ella nos guiará a todos.
¿Guiarnos a dónde?
Los mortales han gobernado demasiado tiempo.
Lina acabará con ellos.
Seraphine es el Caster Oscuro vivo más poderoso.
Así que seré llamada a la oscuridad de todas formas.
No, tú puedes controlar tu naturaleza.
Pero tu amor por este chico hará que corras un grave peligro.
Harás que os maten a los dos.
Tiene que haber una forma.
¡Sal de aquí!
Ayúdame a detener a Seraphine.
Algunas cosas no pueden detenerse.
Ha comenzado.
Está más cerca de la oscuridad de lo que yo estaba.
Te quiero lejos de aquí.
Hay oscuridad en ti.
No te atrevas a nevarlo.
Acéptalo, cariño.
Quédate conmigo.
Nosotros dirigiremos un nuevo mundo.
¡Nuestro mundo!
¡Nuestro mundo!
Hemos hecho cuatro libros.
Un que se llama hermosas criaturas,
una hermosa oscuridad,
un hermoso caos
y hermosa redención.
O sea, que ahora ya tenemos la primera parte feta
y ahora pasa a ver qué es lo que sucede.
Seguramente es de este tipo de cinema
que ahora está muy de moda,
que es para los teenagers,
que nos parece muy bien,
porque al final es la franja de gente
que potser pot deixar de ir al cinema
y estamos buscando...
Que torni, ¿no?
Que torni en productos que los lleguen a ellos.
Este capúsculo ha sido un fenómeno...
Mundial.
Sí, sí, sí.
Bastional.
I ha fet que molta gent,
per exemple,
llegís,
que això ho trobo molt bé.
Sí.
Perquè els crios que venen allí
normalment ja havien llegit el llibre
i això és molt positiu.
Pot ser una lectura més fàcil
o més difícil,
però l'hàbit de llegir,
és molt important que es mantingui,
no?
I si el cinema també ajuda
a aquest punt,
doncs és molt important,
no?
i crec que trobarem aquest cinema,
no?
El cinema de juvenil,
el tinejar,
que dic,
d'un noi que,
bueno,
té uns somnis,
que veu una noia,
aquest no li apareix,
i resulta que als 16 anys
ella ha de decidir
si el seu poder va
cap al bé
o cap al mal.
A mi el que m'ha sorprès
són el pare i la mare
d'aquesta.
Bueno, el tiet.
Ah, és tiet?
El tiet,
el Jeremy Irons.
Però la mare sí que és ella,
no?
La mare?
No té la mare?
Que la mare és la que decideix
també...
Ah, no ho sé, ara.
Sí?
Espera, deixa'm que te busqui.
T'ho busco?
Busca mare.
T'ho busco, madre?
Jo me'n vaig directament
al butaca, eh?
A veure...
Home,
sí que el Jeremy Irons
és el tiet.
És el tiet.
Em va enxar que era el pare, eh?
Clar,
ara m'es confós a mi.
T'ho he deixat fora de...
Ah, jo només he llegit
les novel·les, eh?
Perdoneu,
però no m'ha de ser llegit.
La Emma Thompson.
Sí, però...
Em pensava que feia de mare ella.
Ah, no ho sé.
Veus?
Has de veure la pel·lícula.
Ah, ja està.
Ja t'he enganxat.
Ah, ja t'he enganxat.
Tots aneu a veure la pel·lícula
perquè la pròxima setmana
ens direu qui és la mare
o la tieta
perquè ara sí que estem perduts.
I ara,
la propera vegada
que estiguem aquí
que ens ho diguin.
I vam anar a veure la pel·lícula
d'hermoses criatures
i resulta que el Jeremy Irons
fa el tal.
Sí, l'abuelo.
Ei,
parlant d'avis.
Eh, que bé.
Ja saps quina és la pel·lícula
que ve també
i que hem de comentar-la, no?
Ah, vols el poder.
Que és el senyor Billy Crystal
que el vam trobar a faltar,
no?
No va estar a la gala, no?
Clar, normalment era ell
el presentador innat de la gala.
Sí, tampoc.
Bueno, vale, bé.
No passa res, no passa res.
L'any que ve tornarà.
Segur?
Sentim-ho?
Sí, i tant.
Mamá, papá,
necesitamos que alguien cuide de los niños.
Les pregunto si os apetece hacerlo.
¡Nos encantaría!
No, no me siento cómodo con esos niños.
Creo que no les caigo bien.
Pero si apenas te ven,
tienen que conocerte mejor
para caerles mal.
¿Cuánto hace que no ven a los niños?
¿Un año?
No voy a ir.
Irás.
Eso quería decir.
El abuelo os contará chistes
que no entenderéis.
Vosotros reíros.
¡Ya están aquí!
Hola, chavales.
Aún solteros.
Hablamos de cierta manera los niños.
Por ejemplo,
en lugar de no,
nosotros decimos
prueba esto otro.
Oh, vuelves supermodelo.
Si te quitas esos zapatos,
te doy un dólar.
Cinco.
Dos cincuenta.
Hecho.
¿Puedo ver una peli de miedo?
Eso no es una buena idea.
Nunca les damos nada con azúcar.
Es lo más triste que jamás he oído.
¡Me has mentido!
El yogui y el helado
no saben igual.
Vaya,
qué divertido.
Refuerza tus lazos con ellos.
¿Qué?
Salimos ya.
¿Está en el cinturón?
Vaya,
está más duro que el sujetador
de tu abuelo.
Abuelo,
no es tan difícil.
Bien.
Aquí tiene.
Vigílelo.
Corre como un rayo.
Tienes que intentarlo.
¿Sabes lo que es ser abuelo?
Tener otra oportunidad.
Eso me gusta.
Son unos niños magníficos
y tú eres la mejor madre.
¿Qué le ha pasado a tu cara?
¿Tú no te has visto por las mañanas?
La família torna una altra vegada al poder
i aquesta vegada són els avis.
I tenim uns avis que fa molt de temps
que no saben redar els seus nets
o almenys que no s'han vist.
I han de fer avis.
I aquella trucada inesperada
de tenir-se alguna cosa que fer.
I a partir d'aquí...
Anem a ajudar-me.
Socorro, socorro.
Tothom m'hi pot anar a veure-la
perquè algú trobarà
que s'identificarà amb ell, segur.
Seguríssim.
Com a pare, com a avi, com a fill.
Vull dir que tots estem allà retratats.
Una mica exagerat, com sempre,
però no gaire més de la realitat.
Molt bé.
Fins d'acordíssim.
Recordem que aquesta la trobeu a la sala 10.
Sí.
Deu-se anar a les Gavarres
i que entrar avui mateix no va de trinca.
O sigui que ho tenim fàcil, eh?
I després dicem la perla pel final.
Què és la perla?
Què és la perla?
Ai, que no la sabes.
Ah, no, no, no, un assunto real.
Sí.
Ah, pensava, eh?
A veure si s'hi ha la perla i el tinc ara.
Ah, clar, vull dir que sembla
la més cuca per del final.
Home, home...
Interessant, molt interessant.
Sentim-la?
Sí.
Anem-hi.
Si logras que el rey te visite en tu alcoba
la primera noche,
se considerará un gran triunfo.
Reina Carolina Matilde.
¿Vendrá a mis aposentos esta noche?
¿Yo, Cristian VII, rey de Dinamarca?
En el día de hoy declaro la guerra a la mierda.
Rey Cristian VII de Dinamarca.
Strunze, ¿qué le parecería un nuevo puesto?
¿A qué puesto se refiere?
Médico personal del rey.
Me gusta beber, me gustan las putas con grandes pechos
y me gusta pelear.
¿Qué tiene eso de malo?
Johan Strunze.
¿Por qué tengo que aguantar a esa vaca aburrida?
Haz que sea divertida.
¡Quiero una reina divertida!
No creo que sea usted consciente de la influencia
que ejerce sobre Cristian, Dr. Strunze.
Podría ser un rey magnífico, Cristian.
Una historia de amor y poder.
Dirigida por Nicola Arkell.
Estoy embarazada.
¿Es cierto?
No.
Está destruyendo mi país, Strunze.
Puedo hacer lo que se me antoje.
El rey se está dejando manipular por un ilustrado.
No quiero velarte junto a tu cabeza decapitada.
No es usted más que un médico de pueblo
y se ha creído que puede gobernar un país.
Sé lo que vi.
¡El rey de Prusia!
Ellos...
¡Fornicó!
Cambiaron...
¡Con mi madre!
...la nación...
¡Soy de los muestros!
¡Soy de los muestros!
...para siempre.
Un asunto real.
Un asunto real.
Que jo em pensava que tractava una miqueta de l'asunto de verdad.
No siguis tu ara.
Ara no es paguis tu la puntilla, eh?
Que no parlàveu d'en Garín.
Qui ha dit això?
Ai.
No, que jo em referia que es que juga amb la paraula real, amb la història que és de la realeza.
Ah, vale.
A veure, eh?
A veure, eh?
Sí, sí.
T'hi viscut a la cara de dir-ho amb la grossa.
No ens fiquem en altres coses, eh?
No, no, no.
No, que no.
Nos.
Que no, que no, que no.
Nos, que no, que no.
Que no, sí que nos.
Home, que no ho feu.
Aquestes cases parlàvem de...
No la liemos, no la liemos.
Mira, anem a parlar del director.
Nos.
Que no hi ha sobres pel mig.
Que no t'he de pagar res.
Que bé que ens ho passem, eh, Lídia?
A veure, estudia, aquesta policia que entra aquí amb la porta.
Hola.
Bona tarda.
No, és broma, és broma.
Bé, el director és el guionista de Millenium.
Millenium, la primera de Millenium.
Espera, torna a repetir.
Torna a repetir.
El guionista.
El guionista.
És la primera pel·lícula de Millenium.
Veus?
Fem son.
No, perdona, una piqueta d'interès...
No?
Ah, l'hi he descol·locat.
Descol·locat.
Passa tot el guion, però el prochain dia, perquè, si no, patiré molt.
D'acord, d'acord.
Digues.
És l'articula d'Arcel.
És danès.
Sí.
La pel·lícula és danesa.
I parla sobre un...
Bé, altres personatges.
El rei de Dinamarca.
Uh-huh.
Cristian VI, si no m'equivoco.
Setè.
No, presentat.
La reina d'Anglaterra, que està casada amb Cristian Setè.
És una reina que és anglesa, vull dir.
I el metge alemany.
O sigui, un danès, un anglès, un xister.
Un bon danès, un anglès i un alemany.
Doncs no, és tot un canvi social que es va produir a Dinamarca
a través d'aquest rei que tenia una enfermedet mental,
que anava degenerant,
i tots els problemes que crea això a la monarquia,
i el possible...
Bé, el possible triangle entre el metge, la reina i ell, no?
I el rei.
Un altre que ho dic.
T'estàs posant unes trampes avui,
que no sé com acabarem.
Estem ficant-nos uns jardins.
Està molt bé, la pel·lícula.
Crec que és la petita perla de la setmana,
i jo la recomano a tothom.
I una mica d'història sempre va bé.
I a més, si està feta amb gràcia,
i per un director que ha fet guions tan interessants
com el de Millennium,
que val la pena que l'anem a veure.
Molt bé.
Hem de dir que comparteix sala amb els Guns Teresquad,
que ara el fareu per aquest cap de setmana,
per avui i per demà.
Sí, per la sessió nocturna.
Per la sessió nocturna,
i que durant la resta de setmana
ja tindrem aquest assunto real, no?
Sí, sí.
Tots els passes de tarda,
perquè per horaris una mica llargues,
també us avisos,
dues hores vint,
vull dir que teneu-s'ho amb calma.
Molt bé, tranquil·litat, no?
Perquè és una pel·lícula que s'ha de digerir,
que té molta història al darrere,
i parlar de Dinamarca, no?
Que també pot ser un mirall interessant
de veure alguna vegada.
No, i també segurament per la roba,
que hi porten,
per veure una miqueta en aquell moment, no?
Com era.
Sí, sí, i tot el que significava...
No, no, que pot ser molt interessant.
No, no, la recomanem.
La recomanem.
Però...
Què, parlem de la preestrena?
Jo em pensava,
jo em pensava, com a dir...
Jo vull parlar d'una preestrena.
Exacte, quan m'he deies lo de la perleta,
jo dic, no pot ser,
ens queda lo d'un assunto real,
perquè ja sé que hi havia una pel·lícula
només arribar per la porta
i m'ha dit, prepara'm a això.
Sí.
Sí o no?
T'ho he dit.
Ho sentim?
Vinga.
Vinga, sentim-ho.
Pero yo no quiero ser un buen hombre.
Quiero ser un gran hombre.
Necesitarás esto.
Estoy soñando.
Estás en Oz.
Soy Ciodora, la bruja buena.
Es la ciudad de Esmeralda.
Por fin estás aquí.
Esta es mi hermana.
Evanora, estoy aquí para servirte.
He estado esperándote para que arregles las cosas.
A mí.
El tesoro real de Oz te pertenece a ti.
Pero solo si vences a la malvada bruja.
¿Cómo de malvada?
Los pueblos quedaron destruidos.
Los niños huérfanos.
¡Moriréis, moriréis!
Esos cuervos han dicho que vamos a morir.
Tal vez yo no sea de verdad un gran mago.
Ya, pero ellos no lo saben.
¡Socorran, por favor!
¿No eres el gran hombre que esperábamos?
Creo que podría serlo.
En tres minuts, menys, que hem de convidar del programa,
parlem una miqueta d'aquest Oz, que tornem un altre cap, no?
Sí, una mica el que estàvem comentant de fer reinversió de les històries,
de canviar-les, de modificar-les.
Doncs Oz seria una mica la novetat, no?
De la setmana que ve, que seria el 8 de març,
que és molt interessant, no?
A veure què pot sortir d'aquesta pel·lícula, aquest remake,
que tindrà sorpreses, estic convençut.
Home, d'una i d'una hora, la setmana vinent,
no sé si estaran totes les estreses que estic veient aquí,
però teniu un altre mal de cap en forma de tetris,
a l'hora de posar totes les pel·lícules,
que teniu unes que arriben noves.
És veritat.
A veure, torno a dir-m'ho,
les amantes passajeres...
Són les amantes passajeres, les flores de la guerra,
crec que també teniu...
No, les quantes, sí, sí.
A veritat és que és un mes bastant mogut
i esperem que la gent vingui al cinema a comprovar-lo, no?
Això mateix, això mateix.
I recordem importantíssim que amb la teva entrada
aturarà un tiquet, exacte,
i durant aquests 20 dies pots utilitzar-lo
i t'acostarà 5 en 50.
S'ha donat el cas de gent que ho fa servir
el següent pas, eh?
Vull que també val.
Això no?
Sí, sí.
Entra i sortir, entra i sortir.
Ja l'hem usat un... Repeteixo.
Vull dir que no hi ha limitacions en aquest sentit
i si algú la mou una miqueta
tampoc ens hi mirem gaire.
Molt bé, molt bé.
L'important és que la gent vingui al cinema
perquè també s'ha donat el cas
que algú ha vist la mateixa pel·lícula.
Per exemple?
És estrany, és estrany que...
Per veure una altra vegada els detalls o alguna cosa.
Portes l'entrada i dius el tiquet
i vas a la mateixa pel·li i dius
ui, potser...
Però ja està bé, ja està bé, que la gent vingui i que...
Tu ja saps que a mi m'ha agradat moltes vegades
el sexto sentidor.
Te'n recordes?
L'he vist tres vegades.
El sexto o el sexto?
Sexto, sexto.
Anem tancant el programa, anem tancant el programa.
Josep Eduard.
Tanquem la paradeta.
S'ha encarregat.
Gràcies per haver estat aquí amb nosaltres,
per haver compartit aquests moments de ràdio.
Molt bé, igualment.
No sé si...
Vull diràs venir l'altre dia.
Sí, ja saps que si em deixes dir guàstiesa jo sempre vinc.
Moltes gràcies, Sílvia.
Tornem la propera, no?
Sí, quan tu em diguis.
I que s'esperem allà als Gavarres,
boníssimes butaques,
pàrquing a més a més gratuït,
que sempre va bé,
i tot el que necessitin
per anar a veure una bona pel·lícula.
No necessito, ja.
I la propera, bon cap de setmana.