El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El meu avi va anar a Cuba, a d'or del català.
I ja el tenim aquí amb nosaltres, saludem-lo, avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal, com està?
Doncs mira, quan anem el temps, anem seguint, anem venint, a veure si d'això...
A més, aquest diumenge tenim, és un diumenge especial, perquè és el diumenge de Ram, la setmana vinent, la setmana santa.
Hi ha totes les criatures de festa que no aniran al col·legi.
O sigui, hi ha tots els nets avi revolucionats de cara a la setmana vinent, eh?
La revolució dels nets de l'avi Ramon.
No, el que passa, el que passa és que la història se repeteix.
Sempre, sempre.
Se repeteix i llavors el que passa durant l'any, passa la platja, passa això, passa allò.
recordes aquí, recordes allà, ho dic d'aquesta manera per no concretar res.
D'acord.
Si cadascú es pensa, doncs, li recordes uns moments de la seva vida, que un perquè ha fet un dinar, l'altre perquè ha fet el futbol, l'altre...
O sigui que durant l'any hi ha una sèrie de coses que després...
Que tot és cíclic, tot és cíclic.
No, no, que llavors amb el temps tens raó.
Sí, i quan se comenta alguna cosa, jo me'n recordo quan...
Saps? I també va bé la memòria.
Per això, avui, jo quasi, quasi, que hasta me feia gràcia recordar una trobada que vam tindre aquí.
Ah, molt bé. Quina avi.
Ja que estem... I esclar, més que res perquè on que ve el Rams, i un dia vam poder sequestrar a mossèn Figueres, del parròquia de Sant Joan,
perquè ens expliqués, doncs, això dels Rams.
Ah, és veritat, és veritat que me'n recordo, que ho vam dir amb ell.
M'entens com ho dir?
I hasta casi, hasta casi que em faria gràcia, eh, recordar si ho tens a mà...
Que casualitat, avi, si ho tinc a mà.
No es nota que està preparat, eh, no es nota gens ni mica, eh.
No, no, no ho faig perquè ara a ella li dono feia que està per aquí remenant, a veure si ho troba, no?
O sigui que de quan també l'he de molestar, la Sílvia.
Sí, sí, ja veig, que sempre me vol enganxar.
Perquè ella s'ho pren i així, rient, rient, però de quan en quan, i així ara, veus que...
Mollent-se, mollent-se.
Si la magia sigui ara, perquè buscant per aquí, per a buscar el d'això, però bé.
Mira què és, eh, mira què és.
Me faria gràcia, doncs, tornar a sentir, a veure, això del...
Quan va passar això dels Rams, per què, per què se celebra el diumenge dels Rams, a veure si pots trobar això.
És a dir, jo l'hi trobo i l'hi poso, si volen ara mateix.
Sí.
Què li sembla?
Escoltem les seves paraules i després les comentem, avi.
Sí, sí, i d'això, i els que s'escolten potser no ho van sentir, però si ho van sentir, doncs sempre és bonic.
sentir, perquè repetir alguna cosa, que també és agradable, perquè sents tants discursos que te'ls repeteixen, repeteixen,
doncs alguna cosa de la ser, de la Bíblia, o el que sigui, doncs, ja que mossèn Figueres es va oferir, doncs, escoltem-ho.
Doncs vinga, sentim-ho ara mateix, i aquest és un extracte que hem tret d'aquella entrevista que vam fer,
i que ens explicava, això va ser el 19 de febrer, que teníem aquí amb nosaltres, en mossèn Figueres,
que ens va parlar una mica, li vam preguntar, sobre la història del diumenge de Rams.
Això és el que ens deia.
Amb això que dèiem ara del Rams, l'altre dia preguntava...
Sí, jo ho vull preguntar.
No, no, si hi havia alguna pregunta o concreta...
No, no, sí, no, no, volia preguntar això, però una mica per, clar, tots més o menys
podem arribar a conèixer la història a través de la Bíblia d'aquell dia en qüestió, no?,
però recordar-la en veu encara potser més emocionant, no?
Sí, al Rams va passar una cosa inaudita a Jerusalem aquell dia, no?,
aquell matí, que diu sis dies abans de Pasqua,
llavors què va passar els sis dies abans de Pasqua?
Que Pasqua era el dissabte, no?
No era el diumenge com ho tenim nosaltres, sinó que els llueus ho feien
i ho continuen fent en dissabte.
Doncs aquests sis dies, doncs, Jesús entra...
I es va formar una manifestació espontània, no estava preparat,
però allà es va ajuntar totes les ganes que tenia el poble de llibrars dels romans.
El poble vivia oprimit, el poble vivia, doncs, no diríem esclaritzat,
però pràcticament cas i vint de pagar uns impostos fabulosos
i per això els cobradors d'impostos eren tan mal vistos
i quan Jesús anava a casa seva a dinar, perquè surt l'Evangeli que havia passat,
els fariseus ho criticaven perquè resulta que ell anava a dinar a casa d'uns
que robaven el poble, perquè no només cobraven l'impost que havien de cobrar,
sinó que agafaven més diners dels que havien d'agafar, no?
Vull dir que era una situació realment greu.
Llavors, què va passar?
I es va formar una manifestació, Jesús tenia una nomenada,
entra a Jerusalem i llavors, doncs, el poble senzill el va aclamar
com a fill de David, com el rei d'Israel.
Per tant, aquella idea mítica, aquella imatge mítica
d'una reialesa que havien tingut fer mil anys,
que es va extingir amb la caiguda de Jerusalem per part de Babilònia
i tots uns fets, uns 300 o 400 anys abans,
ara no ho recordo exactament,
doncs llavors allà es va ajuntar, era l'alliberament.
I clar, Jesús, aquest alliberament, diguéssim, polític,
no el portava, tot i que va morir,
recordem l'escena de Pilat,
va morir, els jueus el van condemnar
com si ell s'hagués fet rei dels jueus,
per tant, com amb un càrrec polític,
quan ells no era, no s'havia fet rei de res,
perquè alguna vegada, quan havia donat,
havia fet la multiplicació dels pans,
diu que el buscaven per fer-lo rei
i ell es va escapar, va marxar,
o sigui que llavors els rams van sortir amb palmes,
van posar els vestits al davant
i van treure amb un ruquet,
perquè precisament el ruc, el pollí,
era un símbol, per una banda, d'humilitat,
però per una banda de reialesa,
perquè també els reis havien entrat amb un pollí,
o sigui que aquí hi ha també una mica...
També una mica de riquesa,
perquè tothom tampoc no tenia, potser un pollí, no?
No, no, és...
És una cosa extraordinària que tinguessis, no?
Exacte, també el van anar a buscar,
el van anar a buscar, que li van deixar,
i llavors va entrar a Jerusalem.
I aquesta representació es feia a Jerusalem
i aquí ha esdevingut a tot el món
i és una de les festes aquí a les nostres contrades
més popular, sense cap mena de dubte,
la festa del diumenge de rams amb els infants,
amb el començament de la primavera,
amb les palmes...
Llavors aquestes palmes que es posen als balcons,
es posaven, ara exactament tampoc no ho sé,
però que es posaven molt als balcons com a signe...
Abans sí, abans sí, posaven.
Que era un signe que allà hi havia un nen
i més hi havia un cristià,
llavors en aquestes palmes seques ja es creven,
cremava una palma, uns petits brins,
esclar, tampoc no totes unes petites fulles,
es cremaven i es feia la cendra del dimecres de cendra.
Per tant, per això aquesta cendra és tan finíssima.
És finíssima perquè no és d'uns troncs normals i corrents
que un ha fet foc allí a la vora del foc que diem
i cremat uns troncs,
sinó que ve d'aquesta palma tan fina
i llavors és la palma que fem servir,
que després amb cendra fem servir el dimecres de cendra de l'any.
De l'any vinent.
Això no ho sabia.
No sabia d'on...
Són aquelles coses que...
Per això et dic, a vegades...
Veies com...
Sí, exacte.
Et posen la creu de la cendra al front,
però que no saps ben bé precisament,
no et preguntes d'on ve aquella cendra.
Doncs ve d'això.
Són aquestes coses que, mira, són curioses,
a la vida poder saber, no?
Per això et dic...
I no només per la gent gran,
sinó també jo crec que pels més petits,
pels joves i per tothom que ara mateix
ens estigui sentint coses curioses
que potser passen desapercebudes, no?
Però a més a més de la palma també portaven llorença,
no?
Sí, sí, sí.
També un altre símbol...
Palma, llorer, branques d'olivera,
o sigui, l'Evangeli ens diu que traien palmes d'olivera
perquè, clar, baixava Jesús,
si ens féssim una situació,
hi ha una petita muntanyeta davant de Jerusalem,
que és la muntanya de les Oliveres.
Per tant, hi ha Oliveres
i van arrencar aquelles branques
i baixaven en aquell camí
de Batfeguer fins a Jerusalem,
passen pel Torrer Sadró
i entren a la ciutat
i llavors és quan els fariseus li diuen
que faci el favor de fer callar la gent
i Jesús diu,
si callen, cantaran les pedres.
Avi, doncs aquest era l'extracte?
No callava, jo tampoc, eh, Avi?
S'ha d'anar compte, eh?
No ho sé, m'estranya, tu,
que no parlessis, no?
Perquè, escolta, m'estranya, no, no, ja.
Que dolent, que dolent.
No, però sempre es vol recordar, m'entens?
Perquè, clar, això ho haurien de sentir molts,
però altres no ho van sentir,
però a vegades també llavors,
tens raó, doncs mira,
no hi vaig pensar en això.
I llavors, quan...
Perquè, clar, quan estudis una lliçola
has d'anar...
M'entens?
Jo crec que sempre és convenient
de quan en quan hi ha més,
explicat, també n'ha explicat com ho ha explicat,
que veus coses que a vegades sí que llegeixes la Bíblia,
vas a una missa,
et fan un sermó, et fan d'allò,
però a vegades s'allarguen
i la finalitat no l'agafes de captar
perquè allarguen moltes coses
que a vegades, doncs, ja ho saps
o ja t'ho esperes, el que sigui.
Però em va fer gràcia,
per això dic,
doncs ja que ve el temps aquest adequat...
Aquest diumenge?
Aquest diumenge?
Doncs recordem-ho una mica, eh?
I a més, avi, que no s'escapa, eh?
Perquè li he de preguntar
què farà el diumenge de Rams al matí?
Anirà a beneir la palma?
Portarà lleurea a la mà?
Li agafarà un altre caramel amb algun nen?
No?
Avi?
Ja no.
Ja no, ja no.
Home, amb algun nen?
El que passa és que, clar, doncs,
veus...
No sé com dir-t'ho, no?
Veus que hi ha palmes d'aquestes i coses
que n'hi es cremen.
Perquè abans encara, me'n recordo jo,
que les palmes se posaven al balcó.
Es posaven al balcó.
Certo.
Però ara quin balcó ho poses?
A quina finestra ho poses?
On t'ho poses?
No m'entens com vull dir.
Perquè, clar, els balcons,
això són petits,
i hi ha palmes que agafen una...
Que són de dos metres,
perquè són d'aquelles altes, altíssimes,
que, a veure, jo crec que el padrí queda molt satisfet
a l'hora de comprar-la i de regarrar-li, no?
Perquè, normalment, la tradició marca això, no?
Que li ha de comprar al padrí i a la marina...
Sí, però potser també hi ha una miqueta d'ostentació,
no m'entens com vull dir.
Perquè, a última hora,
mira, pensa que no faig propaganda ni res d'això,
però fins ara, a Sant Agustí,
allà en un racó,
hi havia trossos de llorer,
trossos d'olivera,
i la gent, quan anaven,
doncs agafaven una branqueta,
la venien,
i a casa hi era un símbol,
ja hi era.
Pogaves a la cuina,
pogaves on t'assemblava,
amb un alt d'aixòs,
i ho veies, i ho tenies.
A l'inclusió, si un dies a fer llenties,
alguna cosa,
una fulla d'aquest llorer,
donava aquell gustet,
que d'aixòs.
Ara ja em diràs tu una palma d'aquesta,
de dos metres,
quan hi has passat.
Perquè si ara,
si ara,
passa Reis,
i a cada dos dies veus joguets
al carrer,
i són coses de jugar,
o el que sigui,
i em diràs tu una palma,
que n'has de fer, clar,
on la poses.
És a dir, defències molt grans.
No, no, que n'has de fer,
on la poses.
Home, jo he vist,
i hi ha ara també palmes,
que són autèntiques obres d'art.
Això, sí, sí.
Que són allò,
fetes artesanalment,
i buscant...
Però jo, dient que sí,
que són petites,
que allò pot ser un motiu d'adorno
de la casa.
Perquè llavors veus aquella cosa d'artecania,
i després sempre hi ha un raconet
per lluir aquella cosa,
però tu ja miràs una palma
on la poses de dos metres.
Com no la vagis tallant.
Perquè,
perquè la posa el rebador,
quan ens deia,
que no caigui.
O que compres tres o quatre
i fas allà...
Alguna cosa de bioperfecta.
O sigui que a vegades,
a vegades és tradició,
no, és la festa.
Aquell dia es fa,
oh, una festa,
altres festes que hi ha a l'any,
aquell dia, oh,
i després dius,
bueno, i què?
Sí.
M'entens com ho dius?
Sí.
Home, és un motiu de celebració,
perquè no deixa de ser el dia de la Palma.
I parlant del dia de la Palma,
avi, jo me'n recordo,
no sé si vostè també,
que normalment,
després de venir a la Palma,
almenys això ho fèiem aquí a la part alta,
a l'església de la Trinitat,
una vegada que després fèiem això,
baixàvem amb tota la família al complet
i part de la resta,
baixàvem cap a la platja del Miracle,
que allà hi havia la fira,
que només venia per Setmana Santa,
almenys la fira de la platja, no?
Sí, sí.
I que era una cosa d'aquelles...
La fira ha estat tants puestos,
ha estat tants puestos,
un dia en parlarem de la fira,
els puestos que ha arribat a estar,
de la manera que han fet i com han fet,
i pensa que una vegada,
ja que dius la fira,
pensa que s'havia inaugurat,
estava a la Rambla tot preparat,
i va anunciar
que aquell diumenge
s'inauguraria a la fira.
I la van suspendre,
saps per què?
No, per què?
Perquè era el 14 d'abril,
i com el 14 d'abril
va ser la proclamació de la República,
llavors els franquistes
se m'han adonat,
i vaig dir,
parem-ho aquí,
parem-ho,
a veure si pensaran que ho estem celebrant.
M'entens?
Sí.
I es va suprimir
la inauguració de la fira
aquell 14 d'abril.
És que estan canviant
la Setmana Santa,
avi.
A veure,
me refereixo en dates,
no en les coses que es fan,
ni les litúrgies,
ni els viacrus,
no,
me refereixo en que
enguany,
per exemple,
cau a finals de març,
altres vegades
a mitjans d'abril,
altres vegades
a principis d'abril,
és allò que dius,
a veure si és clar,
ja sé que tot depèn de números,
eh?
Abans no,
abans se celebrava
quan era,
perquè,
per exemple,
si era entre setmana,
se feia,
i era,
si era festa,
era festa recuperable,
per exemple.
Per exemple.
Havies de recuperar,
però bueno,
hi era una festa,
ara no,
si cau entre setmana
se celebra el diumenge,
si...
però això no passa
amb la setmana santa,
normalment sempre és
el diumenge de rams,
el dilluns de pasqua,
divendres sant,
no?
Sí,
però hi ha actes litúrgics,
per exemple,
que són,
de celebrar-se,
santa tecla,
se'm agir mateix.
Hi ha una sèrie d'actes
que,
no sé,
jo trobo,
doncs que,
quan és,
és,
llavors si vols
celebrar la festa
un altre dia,
molt bé,
però el dia és el dia,
no m'entens com ho dic.
Imagina't tu
que el teu sant
caigui entre setmana
i diguin,
bueno,
mira,
que serà el diumenge,
molt bé.
O a l'inrevés.
Sí.
Anem a celebrar,
però el teu sant
o la teva festa,
el que sigui,
és aquell dia.
És aquell dia
que t'han de felicitar,
és aquell dia
que t'han de donar
la satisfacció.
No el diumenge
quan celebres la festa
i el dinar i tot.
No,
però aquí,
avi,
normalment acostuma
a passar al revés.
Normalment,
quan cau un diumenge,
dius,
mira,
passem aquella festa
de cara dilluns.
Jo crec que ho fan més
perquè no s'arribi a perdre.
No ho creu.
No ho sé.
A vostè s'imagina
que tenim Sant Magí
i Santa Tecla
que cauen
o en dissabte
o en diumenge.
Clar,
la gent que el dissabte
i el diumenge
ja té festa,
perfecta,
però els que continuïn treballant,
aquell dia
no li surt gratificant
poder festejar la santa,
no?
O el sant.
I ja que són de casa...
Tots són conveniències,
tots són ja avui dia,
tot s'arregla
de la manera
com li convé
i com te convé.
No m'entens?
És veritat,
avi.
Hi ha un moment
que dins,
bueno,
i dins,
també,
et convencen
aparentment
i dins,
bueno,
també.
Però avi,
quan es parla de festes,
digui que quan es parla de festes
que tothom s'hi apunta al carro.
Bueno,
eh?
Perquè nosaltres
som així com molt romans
en aquest aspecte.
Ens agrada molt la festa.
Quan has de treballar,
també ens agrada,
també,
també ens agrada,
també.
Potser una miqueta menys,
però també ens agrada.
Però saps què passa?
que avui en dia
aquí treballa molt
és el cervell.
El cap.
Sí,
el cap a la vera
com ens podem
ensenyiurar
i fer segons les coses.
Avui,
el que treballa més que res
és el cap,
a veure,
el que esquives
i el que aconsegueixes.
M'entens?
A veure com tu ho arregles.
Però bueno.
Bueno,
està molt bé, eh?
Mira,
premso així
perquè ho hem creat
nosaltres aquest sistema
que de manera de ser...
O hem ajudat
a que no canviï.
Aquesta també és una altra...
Però no,
el que hem de fer sobretot
és ser oberts,
cadascú ser com és,
que coneixis la gent
com són.
Sí.
No com bon aparentar
que són.
Com són.
Sí,
amb la naturalitat,
que siguin espontanis.
Sí.
A veure,
això no significa
que siguin tontos, eh?
A veure,
no ens equivoquem.
Perquè llavors,
saps què passa?
Amb la gent passa com el temps,
que no saps com agafar-lo.
Perquè t'aixeques
i no saps el temps,
que a vegades t'estàs dient
oh, t'aixeques...
Oh,
si està núvol,
si està plovent,
m'entén com vull dir.
Oh, i tant.
A l'hivern,
més,
perquè a l'estiu,
com que normalment
les finestres estan mig obertes,
estàs dormint i ja és de dia
i a veure si fa sol,
si plou o no plou.
Però a l'hivern,
com que estàs més arreconadet,
quan t'aixeques,
ostres,
però està plovent
o ha plogut.
Vull dir que
les circumstàncies
les he agafat tal com són.
És veritat.
Avi,
que per cert,
no sé si demà
o demà passat
ja arriba la primavera,
que ja la tenim aquí a sobre
i de cara...
Només és un kit-kat
que volia fer,
un aclariment.
De cara a la setmana vinent,
què fem?
Tenim programa?
Sí.
Nosaltres ho farem.
Però clar,
hi ha molta gent,
molts dels nostres col·laboradors
que diuen
oi,
és que potser estaré de festa,
marxarem amb la família...
Què fem,
avi?
Compto amb vostè
de cara a la setmana vinent?
Que s'ho passi
el bé possible.
Però vindrà no?
Sí, dona.
Que la setmana vinent
hem de parlar ja
de la setmana sant en sí,
del divendres sant,
clar,
que el tindrem més apropet,
parlarem del dia de la mona...
Vaja.
Ostres, avi.
La prima.
Ja està, eh?
La prima,
la prima...
No sabria
que parlaria de la prima.
La prima.
La cosina,
la cosina.
La prima.
La prima que esperen tothom.
La prima que te la rima.
A veure,
a veure,
a veure,
d'on ve que ta prima.
A veure,
a veure què hem de fer.
Les veus se la treuen.
Bueno,
deixem-ho,
deixem-ho.
Avi,
que tornem la setmana vinent,
sí?
D'acord,
d'acord.
Gràcies.
Molt bé.
I que vagi molt bé la setmana.
Molt bé.
Tinc la setmana vinent.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Abouj-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-u-siau.
Mal résister.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit