Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Escolta'm, els vostres seguidors han vist el perfil de Facebook dels Pets, que ja han anat informant, heu dit que ja el teníeu acabat, i heu penjat ara no fa gaire una portada, una portada que genera molts comentaris.
Sí, sí.
No, no, és un seguidor dels Pets que ens ho va enviar, deu ser un home que viatja per Sud-amèrica, i he trobat aquesta espècie de disc que té pinta de ser molt antic, que té una banda sud-americana que es diu Los Quatro Pets.
I heu aprofitat que, com que estem a punt de desvetllar ja com serà la portada i com serà el títol i tot, tu t'has fet una picadeta d'ull, una broma així privada, i l'hem ficada així per riure una mica.
Així que...
Soc de la broma.
Soc de la broma, eh, sí, sí, no. El EP, per tant, no es dirà Zorongo, no?
Zorongo no, però és un gran títol, eh?
Sí.
Jo li deig moltes possibilitats, eh?
Mira, hem buscat Zorongo allò de Spotify que fem tots.
I què, què?
Mira, mira que surt, mira que surt.
Sí, està guai.
No ho sé, Lluís, però sona molt bé, eh?
Doncs sonen bastant igual el disco que hem fet, eh?
Sí o no?
Jo no sé si aquí ha hagut una mica de telepatia o ens hem copiat, però el ritme aquest Zorongo és bastant, bastant, bastant proper al que estem fent.
A veure, mira, escolta, falta.
Home, una mica de 60, no?
60-70.
El tio parla del Zorongo o no?
De moment fan veuetes, eh, de moment, a veure la tornada.
El que hauríem de fer és, potser, és mirar ja directament a la wikipèdia a veure què vol dir un Zorongo.
Doncs mira, si algú ho sap, que ens truqui, eh?
Si algú sap què vol dir Zorongo, que truquin a...
Sí, sisplau, volem saber què és un Zorongo.
Qui ens ho digui, a la primera li regalem una entrada per anar a veure'ns al Camp de Mar.
A veure, torna'm a dir això, que ara tindrem una lleula de trucades, eh?
En sèrio.
Qui sap, qui ens digui què és un Zorongo, té una entrada gratuïta al concert del Camp de Mar de Tarragona.
Doncs vinga, línies obertes, aquí al 9-7-7-24-48-16.
Però que no s'ho inventi, eh?
No va alimentar-s'ho, eh?
No, no, perquè ara trucarà l'espabilat que dirà, sí, el Zorongo és un instrument de percussió de...
I diré, no.
No, no, no, ho han de dir exactament què vol dir un Zorongo, eh?
I que envien un link de la wikipèdia.
Bueno, mireu la portada aquesta que hem penjat al perfil del Facebook, perquè no té...
Es diu los cuatro pets, una és el Zorongo, l'altra hi ha també la serenata huasteca.
Home, la serenata huasteca, aquest és un clàssic.
Mira, aquest a més també l'han buscat, també.
També l'han buscat, tio, he fet feina, eh?
Quan no tenim feina...
Mira, mira, escolta, escolta, la serenata huasteca, eh?
Oh, que bonic.
Oh, lei.
Home, si feu el nou disc, una serenata huasteca, Lluís, jo crec que...
Home, doncs en aquest disc nou que hem fet, hi ha sorpreses una miqueta, jo no diria tant tirant a la serenata huasteca,
però hi ha més d'una cançó que sorprendrà perquè va cap a la música tradicional,
que passa que a més cap a la música tradicional nostrada.
Però hi ha una cançó que es diu Romanso, que per cert està cantada a duet entre el Joan Reig i la Maria Rodés,
que és ben bé un romanso tradicional ambientat a la guerra civil catalana.
Això és una primícia absoluta, eh?
Absoluta, mira.
Això és una primícia absoluta que ara mateix...
Home, que m'he fotut aquí, com que veig que tu has treballat això del forongo...
Bueno, si vols també podem posar la sola portí, no?
No, jo crec que en dues ja, tampoc no cal que estigui gaire la gent, eh?
Escolta'm, al...
Al final ens espantarem i no vindrà ningú a veure'ns al camp de mar.
No truca ningú per parlar del forongo, eh?
Això vol dir que...
Home, és que és complicat.
El camp de mar, el volver 14 a setembre, amb el Marc de l'ETC, del Festival d'Estiu de Tarragona
i de les festes, naturalment, de Santa Feigla.
Lluís, com veieu aquest concert?
Que, per cert, hi ha entrades, eh?
Vull dir que busqueu la manera d'aconseguir entrades que n'hi ha.
Sí, encara queden entrades.
Home, serà l'estrena ben bé.
L'estrena, no diria mundial, perquè hi ha part del món que no sap ni qui som.
Però serà l'estrena, de veritat, del disc.
Perquè el dia abans toquem al Mercat de Música Viva, de Vic, però fem un concert reduït.
Llavors, el primer concert en el qual hi haurà tot el disc sencer, interpretat en directe, serà aquest del Camp de Mart.
I, a més a més, per qüestions de màrqueting i de fabricacions i tal, el disc encara no estarà al carrer.
Amb la qual cosa serà la primera oportunitat que tindrà qualsevol persona d'escoltar les cançons noves del disc.
Perquè són els 12 del disc que tocarem íntegrament.
I només haurà sonat el single, que sonarà potser la setmana anterior.
Per tant, serà l'estrena total i absoluta del nou disc.
El single no és el romanço, no?
No, el single es dirà Bombolles.
Una altra primícia, eh? Molt bé.
Una altra primícia, sí. Es dirà Bombolles.
I, si Déu vol, la setmana que ve enregistrem el videoclip,
que el farem també, l'enregistrarem per Tarragona.
Carai.
Per les comarques Tarragones.
No sabem encara si hem de fer Arrabassada, Sabinosa, Platja Llarga o anar amb una piscina particular.
Lluïssa, sense rebentar cap exclusiva més, les lletres d'aquest nou disc, de què parlen?
Doncs les lletres d'aquest nou disc són com una espècie de reivindicació social i anímica a no resignar-se.
Jo crec que aquest disc és una espècie de cant a la no resignació des d'un punt de vista adult.
Què vol dir això?
Doncs que en les cançons d'aquest disc queda bastant clar que la cosa està fotuda,
en molts aspectes, sobretot en l'aspecte social i polític,
però que tot i així no ens resignem.
I hi ha un rerefons, si no optimista, sí, reivindicatiu a nivell de reivindicació anímica.
Jo crec que potser podríem dir que és un disc de reivindicació anímica i personal.
No sé si encara clar o...
Que molta falta ens fa, amb els temps que corren.
Sí, sí, sí.
És un disc que potser fràgil, el disc anterior era un disc de llepar-se les ferides,
i aquest disc ja és un disc de cicatrització i de dir vinga va, pit i collons, i anem endavant.
I esperança, eh? I esperança i endavant.
Sí, exacte.
Escolta'm, Lluís, jo recordo concerts vostres de fa alguns anys, eh?
No sé, per exemple, Festa Major d'Argilaga, o sigui, Concert de Festa Major.
Hòstia, nen.
Sí, això ha canviat, no?
Ha canviat molt el panorama, no? Des de llavors ha plogut molt, eh, també?
Sí, ha canviat molt en molts aspectes.
Musicalment hem canviat nosaltres, físicament també,
però tot això és d'aquestes coses que, si t'ho pares a pensar,
un cop te'ls sobre la nostàlgia, que és molt punyetera, la nostàlgia,
has d'estar-ne content que hagi canviat molt tot,
perquè vol dir que encara som aquí, saps?
El problema seria que no hagués canviat res i que tot continués igual.
La vida és canvi i hem d'intentar regenerar-nos.
I un dels motius pels quals hem fet aquest disc nou
és per fer una proposta nova de pets.
Jo crec que és un disc que sorprendrà molt,
perquè té sonoritats diferents, té un productor diferent,
té maneres diferents d'instrumentar-lo,
i crec que és l'obligació que tenim, de no repetir-nos.
Heu hagut de anar gaire lluny a gravar el disc o no?
No, a Barcelona, a l'AP7,
Pegant, Sant Pere Canta,
i no.
L'hem enregistrat una primera part,
l'hem fet a Vinyonet de Puigventós, a prop de Girona,
i la segona part amb uns estudis de Barcelona,
que són els que aporta el productor, el Raül Fernández Refri.
Està molt bé, perquè el concert del dia 14 al Camp de Mar,
i pensant un altre cop en aquell concert de l'Argilaga, de Festa Major,
segurament podran veure diferents generacions.
És a dir, els que llavors teníem,
llavors érem joves, que ara tenim 40, 45,
i que anàvem als concerts dels pets,
i que ara els fills nostres també poden anar als concerts dels pets.
És que més ens veuen, no?
Sí, sí, el públic nostre, a vegades ens ho pregunta gent que no ens coneix gaire,
i és difícil de dir quina és la mitjana d'edat,
perquè és molt heterogènic, pel que tu dius,
perquè hi ha molta canalla, no cal dir-ho,
i molta gent jove, que són els que tenen l'empenta i les ganes,
però també hi ha molta gent que ha crescut amb nosaltres.
I aquesta gent que ha crescut amb nosaltres,
conscient o inconscientment,
els ha anat passant el coquet dels pets dels seus fills.
I ara ens problemem amb això,
amb gent que té la nostra quinta,
i gent que s'ha apuntat potser amb el Bon Dia,
que també ara ja tenen una edat,
i gent que s'ha apuntat amb l'últim disc.
Vull dir que hi ha una barreja bastant bonica.
En el fons, no deixa de ser una cosa a reivindicar,
que hi hagi algun aspecte cultural
que no faci barreres generacionals, no?
Que ara costa tant anar a un lloc d'esbarjo cultural
i trobar gent gran i gent jove barrejada,
que val la pena, no?
Doncs el nou disc dels pets,
que el podrem escoltar el 14 de setembre al Cant de Mar...
Sí, sortirà a la venda l'1 d'octubre.
Això et volia preguntar.
L'1 d'octubre sortirà a la venda,
i 15 dies abans, per qui el vulgui sentir,
doncs el tocarem íntegrament al Camp de Mart,
aquí amb aquest concert que serà part de Santa Tecla
i part del Festival de Distil.
Després de Lluís ja marxeu cap a Sabadell,
cap a Lleida, Sant Cugat...
Sí, tenim una quinzena de concerts
de la primera part de gira,
que serà la gira de Tardó, fins al desembre.
De moment recomanem aquest concert el 14 de setembre,
això és pràcticament d'aquí a poques setmanes.
Si vols en tornem a parlar, Lluís,
perquè avui més que res volíem parlar del nou disc,
i com que allà ens ha tornat Peixet,
que tenim aquí a Peixet Boa per anar fent bullir l'olla,
Bumbolla, Romanxo, Manapetés...
Doncs en tornem a parlar quan tu vulguis.
En tornem a parlar més endavant,
i ara també, si voleu comprar entrades
per aquest concert del Can de Mar,
al perfil de Twitter de Tarragona Ràdio,
linkarem el lloc on podeu entrar
i de forma fàcil buscar la vostra localitat,
comprar-la,
i en el concert a veure i a escoltar
aquest nou disc dels Pets.
Molt bé.
Lluís Gavaldà, una forta abraçada.
Igualment.
Ens veiem aviat.
Adéu.
Portàvem gelosies
dels que no ferien la gent diferent,
estimàvem amb la força del que no,
amb les petits ferides,
amb les set insolents del que vol tot,
tot sense mençons,
el so de tantes cançons.
Són més selectius triant els objectius,
però encara tenim clar,
que pogut, fòbies i reçades,
que no es prenen vi,
es niu m'havia cridat.
Estimem...
Taurus.