Mare, m'anar.
Mare, m'anar.
Mare, m'anar.
Doncs ja la tenim aquí amb nosaltres.
Mar Pérez, bona tarda.
Molt bona tarda.
Jo no sé per què m'imaginava, Mar, que avui...
Ai, ai, ai, amb el dia que està així una mica tonto,
que està plovent, que ha plogut, i etcètera, etcètera,
dic, jo no sé si la Mar la veurà aquesta tarda,
perquè hem de dir que ahir em va trucar a la tarda
i m'ho va dir, tinc una mica cocipada.
I encara continua.
I jo dic, ai, ai, ai, a veure com està la Mar.
M'ha tenies amoïnada, eh?
N'agrafo uns quants al cap de l'any.
I la gent que ens escolta ja ho sap.
Ja ho té, ja.
Faig un mes, quatre programes bé i un amb un nas com una patata.
I aquest és el del nas com la patata.
Veus? No, però treu-t'ho.
Treu-t'ho, treu-t'ho, que no s'acostumi,
que no s'acostumi al mes d'abril.
Mira, no sé què dir-te si el cul en l'aire
o si no sé que el torno, però jo m'aixeco fatal.
Això va ser que, clar, el dia de Sant Jordi...
Va fer un sol radiant.
Clar, m'han propositat tots fins als últims moments.
I a la tarda es va aixecar una miqueta de venteta,
de cara a tarda a nit, m'enrefereixo.
I em vaig a referir.
I, clar, estàvem allà prenent una copitxuela,
aquelles coses que es fan.
Sí, sí, sí.
Arribes una mica de més tard a casa de dormir.
No, i què passa?
Que ara cap al dematí, menos avui,
cap al dematí fa solet, fa bon dia,
al migdia fa una calor que peten les pedes
i després a la tarda fa un airet.
I tu vols anar a vestir de primavera i no.
O d'estiu, directament,
hi ha molta gent que hi ha viscut amb màniga curta,
pantalocurt.
I no pot ser.
Tu has d'anar al dematí amb sandàlies,
a la tarda amb sabata tancada
i a la nit amb botes.
Ha de ser així la cosa.
Sí, la idea seria aquesta.
Per tant, o surts amb la maleta
o te'n constipes que això no l'ha passat a mi.
Veus?
Però bueno, anem per feina.
Vinga.
Perquè constipado, no?
Avui és dijous.
Això és mana, mana.
El migdia.
Ui.
Ei, barato.
Ho ha dit, eh?
Ha dit barato, eh?
Perquè, encara que sigui dijous
i diguis que és barato,
és una festa, no, això?
Oh, oh, oh, oh, oh, oh.
De qui és aquesta cançó?
Home, de tu amiga, oh?
Del Pitbull.
Del Cada Rata.
Del Pitbull.
Cada Rata.
Pitbull.
Pitbull Cada Rata.
Tja, tja, tja.
Fins demà!
I no puc durar la meitat de les notícies.
A veure, a veure, espera.
Era si una vegada hi havia una nena a la mar de maca
que anava pel bosc i portava la seva caputxeta vermella.
Bueno, escolta'm, Sílvia, atiende-me, atiende-me.
Com cada 23 d'abril, bueno, en teoria és el Dia Internacional del Llibre,
per tant, tot el món s'omple de llibres,
però Catalunya en si més que mai, no?
I a més, el Dia, per nosaltres almenys, ho tenim així sabut,
que és el Dia dels Enamorats, no?
Exacte.
Del Llibre i la Rosa.
Bé, doncs, Barcelona, perquè aquí a Tarragona la cosa es veu menys,
es veu que el centralisme funciona molt per Sant Jordi.
Barcelona es converteix en un epicentre de famosos periodistes, esportistes, cantants,
tot tipus de persones que no, en majúscules, no, són escriptors, però que escriuen llibres.
Ah, o tenen algú que els hi escriu i després posen el seu nom?
En principi, en principi...
Ah, no, no, pregunto, eh, jo no tinc ni idea, eh?
No, clar, si és així, se les coneix més tard,
però en principi hi ha gent com el Jorge Javier Márquez,
com la Vicky Martín Berrocal, Mario Maquedizo,
María Teresa Campos, Risto Mejide, Alberto Chicote...
Tots han escrit llibres.
Terce Desmilá.
També, eh?
Són periodistes, són, anava a dir cantants, són modistos, són representants, cantants, cuiners,
que per una raó o una altra decideixen, entre cometes, fer-se escriptors i escriure llibres amb més o menys èxit.
Clar, tot s'ha de dir, el dia 23 d'abril, tots tenen èxit, tots són en lista top 10 de ventes,
tots són superagraïts, perquè han rebut un munt de cues de gent perquè els insignessin els llibres.
Vale.
A veure.
A veure.
Jo que em crec... No, em crec, no.
Jo que soc, estic seguríssima que soc incapaç d'escriure un llibre, no em puc considerar escriptora.
Jo tampoc, eh?
Doncs jo recomandaria, des d'aquí, a tots aquests elements que no són escriptors,
que no es venguessin com a escriptors.
Jo soc cuiner i he escrit, doncs, bueno...
Receptes, a lo millor, o a la meva experiència de televisió, i d'aquí s'ha plasmat en aquest llibre.
Exacte, però no soc un escriptor de cuina.
D'acord, ja sé propes, eh?
Jo soc presentadora de televisió d'un programa en un format que té molt d'èxit,
fa molts anys que soc periodista, i no has escrit un llibre a Mercedes Milà.
Has agafat, tu ho escrius en un bloc a internet, has agafat aquest bloc i has fet un copiar-pegar
i ho has posat tot en pàgines de paper.
No has escrit un llibre, sinó que has copiat alguna cosa que ja havies escrit abans
en una xarxa social o on vulguis dir-li.
Per primera vegada, t'ho he de dir, jo vaig aplaudir i jo quasi saltava del sofà.
Però què va passar?
Ella, Mercedes Milà, en aquest cas, va aprofitar el seu programa, Gran Hermano,
per presentar el seu llibre i anar-lo ensenyant i anar-lo fent, no?
I ella, pel pinganillo, com solen dir-li, el micròfon aquell que porten encertat a l'orella
perquè el director que hi és, que els hi van donant instruccions del que han de fer.
Doncs ella va ensenyant el seu llibre i, clar, des de dalt li van dient,
nenes, per a mi l'ha deixat el llibre que ha de seguir conèixer el programa i aquestes històries.
Per exemple, no?
I per primera vegada ella va fer un comentari que a mi em va fer moltíssima gràcia
que va dir, després de 20 anys, voy a usar esta frase.
Me la he tenido que oír millones de veces y ahora la voy a usar yo.
He venido a hablar de mi libro.
Home, que és veritat, eh?
I si no me dejáis hablar de mi libro, me voy.
Ho va dir?
Ho va dir la tèrbica.
Que bona!
En mi tant, Gran Hermano, va ser un llibre a la mà.
Clar, jo vaig pensar, la dona no és escriptora,
però ja val la pena, la promoció aquesta va ser la millor del món, t'ho juro.
No, i per la forma, i com és ella, que resultona total, eh?
Recordem que fa 20 anys un, entre cometes, gran escriptor,
li va dir això en directe en una entrevista.
I la va tallar de quina manera?
Perquè a més va ser, jo crec que era una Mercedes Milà
que portava els seus moments de...
Menos carrera cara, claro.
Però que tenia la L de novata encara en aquell moment
i que el senyor en qüestió, doncs, jo crec que no la va deixar planxada
perquè ella ja crec que la van avisar de dir
Comte, Mercedes, que aquest segur que te forma alguna de les seves.
Bueno, no sé.
I que va tantejar el mal temps com va poder, no?
Que aquesta és una altra.
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
I hableu de su libro?
Hableu mucho tiempo y extenso?
El va ensenyar moltíssimes vegades.
Molt bé.
Però, bueno, entre d'altres,
la major part de la gent que ha escrit algun llibre
però treballa a la tele,
aprofita el seu programa o el seu espai
per presentar-lo, per ensenyar-lo, per de tot.
Vale.
Jo només recomana això, no?
Que si no ets escriptor,
perquè això és una paraula en majúscules,
més val que no diguis que has escrit un llibre.
No, va ser de cas.
Bueno, ja està.
Jo ja he fotut la mulla a tota aquesta gent.
A la fora, a la fora, a la fora tot.
Escolta'm.
Què fem ara?
Parlem de presó i de...
De presó?
Sí.
Estàs segura?
Bueno.
Perdó, segura?
Escolta'm.
Segura.
La setmana passada parlàvem, encara que no ens agradés,
de la senyora Pantoja.
Sí.
I aquesta setmana toca José Ortega Cano.
Soy un pobre presidiario,
soy un triste pajarillo que soñaba con volar.
Soy un hombre fracassado y mis sueños se ha quedado.
Home, fracassado, fracassado.
No, a veure, tampoc el pobre presidiario, eh?
El pobre presidiario.
És un parell personal, eh?
José Ortega Cano un dia es va casar amb Rocío Jurado
i des de les zones jo només li coneixo males notícies.
Pobre chico, sí.
Per tant, aquest home és gafe.
Ha sigut condensat dos anys, sis mesos i un dia
per un greu accident de tràfic el dia 28 de maig del 2011
que li va costar la vida amb una persona.
Exacte, és veritat.
Bueno, van tenir el rotllo aquest de si l'alcohol o no l'alcohol,
la sang i no la sang,
de moment ell no entrarà a presó
perquè la defensa, dirigida per un advocat
que ara mateix té molt de renom, lògicament,
ha rectificat que recurrirà a la pena
i, per tant, la sentència no estarà firma
fins que no es torni a obrir el tema
i el jutge es torni a mirar els papers i la mandanga.
Per tant, sí que de moment hauria d'entrar a la presó,
però no ho farà fins que no tornin a revisar el judici.
O sigui que durant tot aquest temps
que fins que no es torni a obrir aquest judici,
ell estarà a casa seva per entendre'n?
Sí, sí, sí.
Bueno, a veure, és que clar,
és que tot això és una miqueta,
si t'assens a la pell de la família,
que li falta un d'aquests membres
per la història de l'accident,
dius, ostres, aquest senyor tendria que estar a la presó.
Però clar, partim que també és un accident
i, va, prefereixo no ficar-me, eh?
No, no, és que clar,
és com el pes que es menja a la cua,
és a dir, de cara a aquesta família...
Exacte, sense les dues coses, no?
Aquesta família que deu pensar,
encara hi ha així, dos anys, val,
la vida del meu home,
la vida del meu pare,
la vida del meu germà...
Sí, sí, sí.
Clar, no ho sé.
Però clar, també tots agafem un cotxe
i sabem que pot passar que és un accident,
que pots anar una miqueta més ràpid de l'OQE
i...
Ja, no ho sé.
És complicat, carinyo, és complicat.
La qüestió és que, desgraciadament,
això passa moltes vegades al cap de l'any
i, de tant en tant,
la persona que ha comet la infracció és famosa
i, per tant, es fa públic.
Però, bueno...
Escolta, em parlem de persones famoses
que van pel món.
He dit jo un tristet,
ha vist?
La s'ha dit un tristet.
No, de tristet res.
Ai, que guai, eh?
Jo n'he anat.
No has anat?
Però la Mar m'ha posat les dits llargues
perquè com no sé què estàs...
Jo vaig anar amb roba, sí, sí, sí, sí.
Vaig anar amb com a un nen.
Però estava tan trencada com sempre o no?
Està igual, sí, sí.
Està tot trencat.
Està tot, jo no sé...
Per veure pedres trencades?
Ja, però, bueno...
Però quines pedres, no?
És molt roma.
Però quines pedres.
Jo vaig anar, eh?
Es va mirar, eh?
Eh, Isidro?
Eh, Isidro?
Isidro, marit de Sílvia,
porta la Sílvia a Roma.
Ja pots començar a estalviar,
que som quatre.
Home, no...
Home, clar, hem d'anar en família,
hem d'anar en família.
Si heu d'anar en família, ja la cosa...
Todos para a Roma.
Todos para a Roma.
Vinga, anem per feina.
Vinga, què ha passat a Roma?
Ha caigut a Roma?
Sí, clar, la caidita de Roma.
Ella té un esperit jove, eh?
Perquè té una actitud davant de la vida de jove,
però, en el fons, ella no ho és jove.
Recordem que ja té...
Ja tenim una edat.
Una i dos d'edats.
Tres.
Una i dos.
Bé, està ingressada a un hospital de Roma,
va agafar la tos i tos, només de pensar-hi,
perquè ha sigut operada d'una rotura de fèvor
que es va fotre de cap.
Es va fotre de lloros, mirant pedres,
mirant, mirant, badant, badant, badant,
batapaf, pap, va caure.
La dona no està per anar a mirar pedres.
No.
Has de vigilar.
O almenys que la portin en el cotxet, no?
Ella es coneix a Roma com la palma de la mà
perquè ha viatjat per tot el món
i a Roma hi ha anat vàries vegades.
Bé, a mi el que m'ha fet gràcia de tot això...
Jo tinc dos dubtes.
La primera és...
Anirà el papa a veure-la?
Perquè ja que està a Roma...
Al revés.
O sigui, que el papa surti per anar...
No, no ho crec.
Home, aquest papa és capaç d'anar a visitar...
És molt campatjant, això és veritat, eh?
Recordem que és la persona amb més títols nobelianis del món.
Per tant, és quasi més que el papa.
Bé, jo no dic res.
Vinga.
Potser li falta el títol de papa de Roma,
que aquest no el té.
Bé, doncs mira, ja que està allà, conta papa.
Doncs millor que no s'apropi el papa.
A veure si li traurà.
La qüestió és que...
Aquest és un dels dubtes que tenia, no?
Sí, Paco, Paco, Pacito.
Sí, perquè es veu que és tan planer i tant d'anar per casa
que la gent el saluda així.
Eh, Paco!
La qüestió és aquesta.
Vinga.
Que me fas...
Ara ja soc jo, ara soc jo, si ja ho sé.
Me fas convertir la mente dispersa.
Digues-me.
Anirà el papa a visitar la duquesa d'Alba?
Pot ser, eh?
Perquè seria la foto del segle.
Ara ja, amb aquests dubtes que m'has fet, segur, eh?
I la següent dubte és, li han esgarrat l'exclusiva a Ola?
Ola té unes imatges en exclusiva de la duquesa d'Alba
abans de ser operada d'urgències a Roma.
Unes exclusives d'unes fotografies d'ella passejant amb el seu marit
per tots aquests llocs encantadors de Roma.
Clar, és un final molt, molt, molt, molt...
Molt dràstic, és veritat.
Clar, no hi ha fotografies de la senyora a l'hospital,
perquè fa lleig de mirar,
però possiblement hagués hagut unes quantes més fotografies
i les han hagut d'escurçar,
perquè, clar, si la dona estava ingressada a l'hospital
no podien seguir amb el reportatge.
No, no, no, hi ha més aves, clar,
depèn de com...
T'has imaginat aquella dona sortint amb aquella cara de dolor
que li fa mal a la cama o allà on s'ha fet mal?
El fem-ho.
Per això.
Però, bueno, la qüestió és que uns fills diuen
que de seguida que puguin se la porten cap a Espanya,
però a mi em fa goig això de saber, no?
Que quants dies havien d'estar fotografiant-los a Roma,
a la revista Hola,
i si en comptes de 5.000 fotos ha hagut de triar entre 500,
perquè, clar, la dona va caure
i li va fotre l'aire a l'exclusiva.
Allà entrant a l'hospital, sortint de l'hospital...
No, aquestes coses, Hola, normalment,
si no les contactes a part, no les fa.
És veritat, és veritat, és veritat.
Per tant, és del rotllo glamourous.
Perquè és una altra exclusiva.
És del rotllo glamourous, i això, la duquesa d'Alba...
Com has dit?
Glamourous.
Glamourous.
Això, la duquesa d'Alba, no l'ho ha fet llida nunca.
Bueno, esperarem, no?
Ei, que tot arribarà, eh?
Sí, tot el seu temps.
Home.
Parlem de les xarxes socials?
Sí?
Sí.
Però anàvem amb una noia que trucava a la porta,
o no sé què, o anem al Facebook ja.
Anem a Instagram.
tic-tac o tic-toc, la cançó, i mira,
Kentri, Kentri.
I tu què creus, que és un rellotge o una porta?
Tic-toc.
Home, sembla rellotge, també.
Clar, no?
Però seria tic-tac, no?
Potser hauríem d'escoltar la lletra, a veure què diu.
Hombre, lo que dice...
Per què no la pillas, però...
Jo, perquè el meu anglès és a Cincinnati,
i clar, ella parla...
Aquest és Kentucky.
És Kentucky Fly Chica.
A veure, a veure.
Perdoneu, eh?
Don't stop.
Tic-toc, tic-toc, tic-toc.
Bueno...
Ho fas igual, ho fas igual, Sèvia.
Igual, igual.
L'he clavat.
Senyors de la voz.
Tenim aquí la campiona del món mundial de la voz.
La voz desgarrada.
La voz de su mando.
La voz de su amo.
Quixa, que és aquesta xiqueta que sona de la foto,
que jo he de reconèixer que li he dit,
mira, Sèvia, no sé qui és...
Posa'm la quixi.
Posa'm la quixa, perquè segur que sé que l'he sentit
i no sé qui és.
Ah, no.
L'he vist abans en imatges que reconeixen la música.
Quan m'ha posat aquesta cançó, dic,
ah, ve-te aquí, ja sé qui és.
Hombre, és de la de los Simpsons.
És que a molts fills m'ho diuen.
Aquest és la de los Simpsons, mama.
Perquè va sortir de los Simpsons.
Fixa't-ho.
Bé, doncs la cantant de 26 anys
ha compartit una fotografia d'ella, nueta.
Però en plan barrandingui o en plan escultural?
Allò en plan bonica o...
No, en plan amb gràcia.
En plan amb gràcia no se li veu res,
però ho insinua tot, que està molt bé.
Veus, veus.
La foto està molt cuidada, també ho he de dir.
És bonica.
Així com la setmana passada o l'altra,
que dèiem que la Xer la va cagar molt,
la quiixa, doncs surt amb gracieta i surt bé.
Com és de sucre.
Jo puc dir paraulotes, sí.
I més bé que estic encostipada i se m'ha de permetre tot.
Això sí, això sí.
Doncs la noia és coneguda ja per les seves excenticitats.
i no està disposada a que ningú li prengui el títol.
És a dir, és igual si parlen bé o malament,
l'important és que segueixin parlant de tu.
El que passa és que jo crec que estan agafant l'estela,
diguem-ho, de la Lady Gaga.
I de la Rihanna.
I jo crec que cadascú hauria de fer la seva història, no?
Bueno, això és com una moda.
La seva guerra.
És com una moda.
I la qüestió que potser tenen l'incompetència,
quants adeptes tenen a Instagram?
I si per això has d'ensenyar el cul, doncs escolta'm.
Doncs ensenyem-ho.
Si no seria la primera, eh?
Jo no, però escolta'm.
Jo perquè no hi ha pantalla per agafar el cul meu.
Benvinguda.
L'hauria de retocar molt amb l'Instagram.
Però és el que tenen les xarxes socials,
que a vegades et fan un favor i a vegades...
Oh, no!
El que passa és que la notícia aquesta me l'has explicat abans?
Sí.
I jo no me l'acabo de creure, eh?
No, ni tu ni ningú.
Explica-la, explica-la, comparteix-la,
perquè és aquelles coses que jo...
Perdoneu, eh?
Tenen vida pròpia i ara eligen qui i qui no, no?
Twitter és una meravellosa ret social
a la que molts famosos...
Estan apuntats.
Tiren d'ella per tenir-los al dia dels seus pensaments
i de les seves activitats diàries.
Que bonico, que bonico.
No sempre, no sempre és controlada la perfecció per ells.
Hi ha vegades que, t'ho he de dir, és cert,
hi ha vegades que al Twitter surt en fotos i comentaris que dius...
Ui, on estava...
Què estava pensant que ha sortit això, no?
Com pot ser que hagi penjat això?
Que no se n'adona que això ho veu tothom, tot tothom.
Però bueno.
Lindsay Lohan, que ja sabem que té pendent
a entrar no sé quantes vegades en un centre de desintoxicació,
que últimament, la setmana passada, m'està comentant
que no vol entrar, si no li deixen prendre anfetamides,
que això també, Déu-n'hi-do.
Té a la marinera.
Doncs va pujar a aquesta red social, a Twitter,
una foto amb la que apareix amb un rapero que es diu Can J. West.
Que és on posava el Can J. West, jo, no també?
Sí, posa'm el de fons.
Vinga, el Can J. West.
A més, la cançó té molta potència, eh?
Està bé, no?
Doncs jo no l'havia sentit mai, ho vaig haver de buscar a internet.
Bé, ha suscitat tot tipus de rumors.
Clar.
Com la noia s'ha adonat que l'havia pifiat,
va fer, que havia posat la pota fins a la ingle, clar.
Home, ja.
No li quedava una altra que fer-se-la boja.
Sí, sí, en plan, a més, un muntatge o, potser alguna cosa d'aquesta.
I vi que la culpa era de la seva MacBerry,
que, doncs, se li havia pagat,
i quan la va encendre, pum,
automàticament va enviar aquella foto que ella tenia a la bus,
a la seva galeria de fotografies,
però que ella no tenia cap tipus d'intenció de penjar-la
i que, vist l'error, ja l'havia esborrat automàticament.
Ja, però entre...
Que liza són la Prat Berris d'ahora, oi?
Que mola!
Entre que penges la foto i l'esborres,
milers de milers de milers de persones l'han vist.
Clar, això fa córrer tres cops al món.
Aquest senyor que està casat,
no sé quina fotografia és perquè no l'he trobat,
i t'asseguro que l'he buscat.
No l'he trobat.
Però perquè hagi creat rumors d'ella amb un senyor casat,
ha de ser una foto...
Que parli ja per si sola.
O que doni a malentesos, diguem-ho així.
No ho sé, no ho sé.
No l'he trobat, no?
No, jo no l'he trobat.
Quina necessitat té...
Ara ella la va buscar, per ser un cas.
Home, home...
Quina necessitat tindrà la Valencia i Lohan
que parlin d'ella
i quina necessitat té de posar al punt de mira
d'aquest senyor que és rapero, cantant, dissenyador,
productor musical i no sé quin munt de coses més.
En realitat, tu mai els enganxaries l'un amb l'altre
perquè possiblement no tenen res a veure.
però jo crec, Mar,
que és allò de l'última publicitat
que sempre rebem d'ella
és la que has dit al principi.
Dius, vinga, anem a obrir potser un altre ventall
que no coneixien, de mi.
El que passa que cada vegada va pitjor.
Tots de mi i jo.
A veure si s'oblida un de la pífia anterior.
Una pífia tapa una altra pífia.
Jo crec que va per aquí, eh?
Que ella ho té entès així.
Clar, ella a lo millor està una mica com tocadeta
d'alguna cosa.
Del bolet.
Del bolet, directament.
Per no dir-ho d'una altra manera, xati,
per no dir-ho d'una altra manera.
No sabem, no sabem si aquest senyor s'ha passat o no, però...
No ho sé, marxa a la muntanya.
Saps què que vols?
Fes una mica de renovació mental.
Bona el teu perfil de Twitter.
Això no és normal.
Perquè, a més a més,
jo sí que això ho he llegit i és cert.
Un dia d'aquests,
obre el dematí el Twitter
i saluda
amb el salut que podria fer amb un Facebook.
Benvenides a mi Facebook.
Este és mi perfil de...
Ah, però ho faig sempre així?
Clar, i tu dius,
però nena, que estàs escrivint el Twitter.
això no ho faig de fer.
Saps allò que dius?
Què t'ha passat?
Què t'ha passat?
No coma xurros con chocolate por la mañana.
Oh sí, però mastegue'ls.
Mastegue'ls, perquè si no...
Pobre xica, eh?
És que no dóna una, eh?
És que està tocada i hondida.
Està que se sale, eh?
Està tocada i hondida.
Que se veia a la muntanya.
Anem a la muntanya.
Que li toqui l'aire.
Això, això.
A ver, novia amante
i blanca i radiante.
Jo no sé si blanca o radiante.
Home, jo crec que sí, no.
Cada dos per tres surten notícies
de futuribles bodes.
Sí, és veritat.
Aquesta va fer gràcia
per qui són
i per què ens queda a prop.
Que si ens volen convidar
a mi, a la una,
ja saps que se me'n fot.
Però pels convidats
potser sí que m'agradaria.
Home, a veure si també...
No s'haurà de gastar per aquí,
per Tamarit i companyia, no?
No, no, no, no.
Home, però estaria bé, eh?
A veure, ahir,
o abans d'ahir,
no recordo perquè no tinc noció del temps
perquè els mocs no em deixen pensar.
Ai, que bonic.
City, perquè jo el veig, sí.
Jo també, jo també.
Van comentar
que el 17 de juliol
podria ser la data
de la boda
de Shakira i Piqué.
Ai, molt bé, no?
Ara que s'ha rapat.
Home,
que li posen una perruquilla,
d'aquella...
Home, d'aquí el 17 de juliol
ja li haurà crescut.
Això espero, això espero.
Bé, doncs, és...
Hi ha una pluja de dates.
És a dir, tothom pensa
que es casaran en guany,
però es veu que per donar
una data concreta
és perquè ho han de tenir...
Claríssim.
Vale.
No vull dir-te si és cert o no,
només dic que s'han arriscat
moltíssim en donar una data.
L'equació és que el programa
a l'Aurocitis va llançar
a la piscina desvalant
que Shakira i Piqué
Piqué i Shakira
es casaven el 17 de juliol
i inclús van dir la ciutat.
No te la diré
perquè no me l'he apuntat
i no me'n recordo.
Però era per aquí a propet?
Era a Catalunya, sí, sí.
Ah, a Catalunya, d'acord.
Per tant, jo trobo
que ens queda a prop.
Ja et dic,
jo pels novis se me'n fot,
però pels convidats
per part d'ella i d'ell
que no siguin futbolistes
sí que m'interessaria.
Clar, no, i per dir almenys...
Els hi diem que ens convidin, o què?
Piqué, no, o sigui,
família Piqué, que venim.
Vale.
No?
No que ens convidin.
No havíem pensat que venim.
Va, vinga, que sí que vindrem,
que sí que vindrem,
li diré.
Vinga, que sí que vindrem.
Abans de que arribi l'invita així i tot.
Em fa banda,
perquè en juliol fa molta calor
per la gauda, eh?
Bueno, però ho te passa
aquell vestidet,
aquell que tenies, guardadet?
No m'entra, no m'entra.
Que sí, dona.
I tant, i tant.
Que m'han crescut les orelles,
no m'entra.
Que no, que no, ja ho veuràs.
Prova't el que fa temps que no.
És que m'apreta el nas.
Deixem-ho.
És un vestit que m'apreta el nas.
T'apreta, t'apreta.
Oh, mare, ja s'ha acabat.
No, home, ja s'ha acabat,
és que ja s'hauríem...
Jo m'estaria aquí sentada tota la tarda.
No t'he vallat tot aviat,
no t'he vallat, per favor.
Però t'he de dir,
em toca la pastilla perquè estic fatal.
Se m'ha acabat el cafè calent.
Jo ja aquí ja no faig res, m'entens?
Bueno, vinga,
que no sigui per mi.
Vinga.
És que de veritat, de veritat.
Nicholson, sí.
76.
Està gran a ETA, eh?
Jo n'hi posava més.
Sí?
Sí.
Però bueno, que està bé.
Clar, que se'm manté també l'home dintre del que...
Però jo no sé si és el maquillatge.
Un dia es va fer jaio
i ja està jaio tota la vida.
Ja no se'n velleix més.
Bueno, i maquillatge, i maquillatge.
Home, quan va...
Maquillatge...
Maquillatge, el maquillatge.
A cinc quilos de maquillatge.
La Shirley Temple...
La Shirley, sí.
85.
Home, també...
Veus, jo pensava que...
De la mateixa quinta.
Clar.
Doncs claro.
I la Shirley MacLean, 79.
Però és que Déu-n'hi-do, eh?
Claro.
He passat el temps, eh?
Sí, claro.
Jean Paul Gaultier, 61.
Que jo el...
No ho sé.
Ho vols posar més, també, eh?
Sí, doncs jo menys.
Jean Paul Gaultier.
Ah, sí, què dius?
Pel seu tarant d'any, jo què sé.
Ah, deu ser això.
La Carmen Cervera, que en fa 70, però que diu...
La tica, no?
Sí.
Però que ella diu que fa molts anys que només bufa 18 espelmes i punto.
Mira, digue-li tonta.
Eh?
Es va parar els 18...
Jo em vaig plantar els 18 i jo des de les hores cada 18.
I 20.
I com a molt alguna vegada 20.
No, 18.
No, 18 només.
Que 18, 18.
Molt bé, molt bé.
El Patxino, 73.
Molt bé.
I a més a més que està en el Candelabro.
El Candelabro.
Perquè té el Tipos Illegales, que és l'última pel·lícula que podem veure'l.
Molt bé.
L'Himalol L'Himalol, 57.
L'Himalol, que continua con l'atún.
Con l'atún i con les oídos sordos.
Què m'has dit?
Oídos sordos.
De car.
Oídos sordos.
Eh?
La Marujita Díaz, 81.
Ai, que portava el disgust, pobre, que la vaig veure les fotografies, eh?
Sí, sí, no es podien veure, però ara que s'ha mort...
Veus?
És el que passa.
És el que té.
És el que té.
I per acabar, perquè m'agradaria que em posessis una cançó de la seva banda sonora.
Sí.
No de la seva.
De la banda sonora de la pel·lícula primera, en la que jo la vaig reconèixer, la Renée Selwager,
que en fa 44.
44?
44.
És una història que jo la vaig llegir i vaig riure, fins a plorar, quan la llegia,
i que quan vaig veure la pel·lícula vaig pensar, està tan encertada.
És que és tan bona.
He rigut tan.
Llegir-la com mirar la pel·lícula.
Ai, m'agrada, i a més a més la tinc clavada quan va baixar per aquell tub, de bomberos.
De bomberos amb la...
Jo, per mi, l'escena de la conilleta, anava vestida de conilleta amb una festa d'aquelles.
Revestirada.
Jo, per mi, clar, és que trobo que en un moment o altre d'aquella novel·la, tu t'has de sentir reflectida.
Doncs sí, doncs sí.
Tots portem una Bridget Jones a dintre.
Com ho saps?
Doncs, Mar, millor et parlaves a la mar vinent.
Això espero.
Vinga, fes-me aquest favor, dona.
Això espero.
Però una miqueta, eh?
Més.
Una miqueta més.
No, no puc sorrir més dels mots perquè ja no...
A més, és un problema, perquè he de parlar, respirar i menjar pel mateix forat.
I clar, tota la mateixa vegada no es pot.
Em costa molt, Sílvia.
No es pot, no es pot.
Ara que prenem un cafetinyo i agafem força, eh?
Un cafè ben calent, un cafè ben calent.
Vinga, vinga.
Les galetes no, que no m'entren.
Mira com estic jo de malament, que no m'entren les galetes.
Ui, fatal.
Ja guardo jo, ara te'ls guardo jo.
Queda-te-la, Sílvia.
Gràcies, guapa.
Ai, bon dijous.
Vinga, cap de setmana.
I ens veiem on sentim la setmana que ve.
Gràcies.
A tú.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!