Fins demà!
Fins demà!
Un dels organitzadors va estar aquí i la Sílvia el va entrevistar, segur que superprofessionalment, però nosaltres volem explicar la nostra versió.
Fins demà!

Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!









Fins demà!
Fins demà!
Doncs aquest és Guillem Roma, com dèiem, va actuar en el festival de Vilaseca, la Fira, que no festival, d'aquest passat cap de setmana.
I una altra proposta que va ser molt interessant és la del tripartit aquest estrany que s'han muntat la Maria Rodés, el Ramon Rodríguez i el Martí Sales, que han fet un disc que es diu Convergència i Unió.
Sentim d'aquest disc recopilatori del film Vilaseca, 14a edició, el tema Nusus.
Condúcia i Birrar.
I dia 1...
Podríem agafis problemes...
Enlloc de tantes virtuts...
Cambies-hi, no es faria tant doig.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Així les gasta el tal José Domingo.
També han passat pel festival a Núria Graham, com ja ens deien en el comunicat oficial, que per cert torna per aquí la setmana que ve.
també els univers ens van cridar l'atenció, sonaven a Jo la tengo, aquelles distorsions, i finalment quan vam descobrir o ens va semblar que cantaven en català van dir, ah!
Doncs són els Jo la tinc!
I també l'Adrià Puntí, que va combinar peces clàssiques i noves amb fragments del seu llibre, Incompletament Puntí.
Deu ser perquè no hi és tot, l'home.
També la Colònia, també els Tigger Menges Ebre, que és una proposta arriscada que ja ha sonat per aquí.
I, per exemple, uns Consolidats Egon Soda, que també fan goig, encara.
I seguint una miqueta el repàs superràpid en aquest recopilatori que ens van facilitar des de la Fira, escoltarem l'Orquestra Fideluche.
En aquest cas, interpreten El viatjant de la maleta de Quincalla, i allà, al Festival de Vilaseca, van comptar amb la col·laboració a l'escenari primer del Joan Colomo i després del superivan de Simón i Telefunken, que van cantar un tema cadascun.
Som-hi, doncs, Orquestra Fideluche, El viatjant de la maleta de Quincalla.
Aquesta és la història del viatjant de la maleta de Quincalla.
Voici l'histoire de l'home a la malice plena de bavioles.
Avui, el viatjant de la maleta de Quincalla, atura els seus records a tabaretet.
Empren la marxa pel dies de Grisalla, caminet pulsós a pom de veinet.
Ballant amb les Deux-Mazelles de Vignon, el piano clàssic fa presentació.
Bon dia.
Bon dia.
C'est trop mignon.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Et...
On connaît la chanson.
Bonjour.
Bonjour, monsieur.
Ça va, hein?
Mieux qu'hier, madame, et pire que demain.
Oh la la, quelle chance.
Laissez-moi vous montrer ce que vos yeux vont adorer.
La vora d'un rierol per l'esperit, miques de pa i formatge, ben de mitjorn.
A migdia fa parada i del seient un llit.
Petit son entre Toulouse i Carcassonne.
La provènça esclata d'Osès Arlès.
Els arbres florits s'emmirallen al cel.
Queda lluny el temps de Sant Pol Quinorès.
El mar segueix el blau i el viatjeant no perd el cel.
Bonjour.
Bonjour, monsieur.
Ça va.
Mieux qu'hier, madame, et pire que demain.
Oh la la, quelle chance.
Laissez-moi vous montrer ce que vos yeux vont adorer.
C'est fou ça.
C'est un problème magique.
C'est impossible de choisir.
C'est l'homme tuer qui travaille.
C'est l'homme-enfant qui travaille en toi.
C'est l'homme-enfant qui travaille en toi.
Et voilà.
Bonne nuit, mes chers amis.
Le petit homme de métal.
La famille de canard.
Poisson et poissonneur.
Les petites airlandes.
La doupie.
Le train qui siffle.
La doupie qui siffle encore.
Le bilboquet.
Les petites poignettes à découper.
Yvonne.
Marie.
Émilie.
Annette.
Et ses cifres.
La calculatrice tout seul savantre.
Toujours à fini, mes amis.
De demain, il y en aura encore un avantage.
Prenez.
Prenez.
de demain, puis à voilà.
Le bilboquet.
Petit poignel d'écouper.
Petit poignel d'écouper.
En fi, és l'hora d'un bon got de vi,
de buscar un plat i un jazz veí,
per menjar sol i sol dormir.
N'ha trobat un a la...
Place de la Comité.
Doncs això era l'orquestra Fira Lutxe,
un dels altres grups que van passar per la fira de música al carrer de Vilaseca.
Hem començat el programa llegint el comunicat oficial
que emetien els organitzadors l'endemà
i volem parlar també dels comentaris extraoficials
que circulaven pel festival amb diversa gent que van parlar
i curiosament l'endemà em va arribar un escrit d'una persona
que també hi havia estat, que és tècnic de so,
que és un dels millors tècnics que circulen per aquí
i que ho deia bastant clar i català.
Deia, vaig estar Vilaseca i em vaig entristir molt
que es retallessin tant en recursos tècnics.
Cap dels escenaris, entre cometes, que vaig escoltar sonava acceptable
i repeteix amb un renec pel mig.
Ho considero molt greu i m'entristia molt.
Una mostra de música i no sona.
Insistia amb qui parlava que el tema era molt greu,
no com a crítica, sinó com a dolència.
I ho lamentem, però sembla ser que és veritat.
Parlaves amb músics, parlaves amb gent de per allà,
que, ostres, que xulo, però és que no acaba de sonar,
no acaba de sonar i no sonava enlloc, ni dins, ni fora.
I sembla ser que era per escatimar en els temes tècnics.
Potser ens ho hauríem de plantejar
i tot plegat s'hauria de cuidar més.
I si no poden ser tants artistes que no siguin,
ni tants concerts, ni tants professionals acreditats,
ni tants escenaris, no ho sé, potser reflexionem tots plegats.
I per treure una mica de ferro a la qüestió,
anem a escoltar la perla, el que ens va semblar més xulo,
tot i que ja ho coneixíem.
I són d'aquí, són un altre grup d'aquí,
els Harrison Ford Fiesta.
El que destaca més, el que destaca tothom d'aquest grup,
és la veu del Romain,
que per cert és un nou fitxatge de Don Simone Telefunken,
també, ara en absència del Bobby,
que ens ha marxat de Berlín.
I Harrison Ford Fiesta van tocar a ple dia,
a les 4 de la tarda, que era,
amb el sol a la cara, suant pobres,
i en directe us direm que sonen molt més potents,
quan sonen, i fosquets.
Però vaja, anem a escoltar una mostra del que fan.
Ens van deixar un CD sense títol,
amb 6 cançons sense títol.
O sigui que aquí va la número 1 d'aquest disc.
de Virginie, Jean-Luc a fait très fort cette fois,
en inversant sur sa souris le bouton gauche et le bouton droit.
Ah, ah, ah, ah, ah, ah.
Des fois, quand Patrick est en forme,
il nous fait sa blague préférée.
Ah, ah, ah, ah, ah, ah.
Il imite la voix des patrons
et appelle Claudine pour l'enguler.
Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah.
On peut s'amuser et en même temps
être à l'écoute des clients.
Ah, ah, ah, ah, ah, ah.
Qu'est-ce qu'on rigole ?
Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah.
Au crédit agricole.
Humour et convivialité
au service de la qualité.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Avant-hier, fou rire général
Quand le stagiaire, un petit jeune homme
S'est pris les pieds dans le tapis
Et s'est raccroché au bureau.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Monsieur Moret, le directeur
Pour ce qui est de l'humour, ne se prive pas.
Il a une tasse sur son bureau
Avec écrit, le bas, c'est moi.
Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah.
On peut s'amuser et en même temps
être à l'écoute des clients.
Ah, ah, ah, ah, ah.
Qu'est-ce qu'on rigole ?
Ah, ah, ah, ah, ah, ah.
Au crédit agricole.
Humour et convivialité
Au service de la qualité
On peut s'amuser et en même temps
Au cours d'enses sur internet
Fins demà!
Fins demà!
Doncs això són els Harrison for Fiesta, un grup d'aquí de Tarragona, que a veure què fan, estem a l'expectativa.
I dit això, acabem el tràfic d'abstraccions, ens ha passat la mitja hora superràpida,
i ja ho sabeu, com cada dimecres, tothom cap al Metropol, que allà hi passen coses.
Avui Ben Brux presenta el llibre, segur que estarà a tope.
Fins la propera, si així ho voleu, més tràfic d'abstraccions aquí a Tarragona Ràdio.
Fins demà!