Són fets de somnis i vides d'abans
que quan em s'opeia se't deixa distant
i quan en comanes et quedes igual.
Com sé que el que m'espera és menys estrany
que el que em passa quan ho veig clar
que el que a la taxa no sé més com cal
quan tot sembla cagat i sentit
quan s'opeguis el teu camí
quan et despertes d'aquest sol trac.
Són fets de tones de polsa miral
que quan les tornudes et quedes igual
i quan la mossa es fa un crid bestial.
Són tots miracles de l'esperit Cosmic
petites mostres del pànic indí
potser no escapa però sóc tan feliç.
El petit de Caleril arriba aquest diumenge a la Sala Trono.
La primera a les 7 de la tarda
entrades totalment exlaurides
la segona a partir de les 9 de la nit.
I per parlar-nos d'ells, del petit de Caleril
tenim via telefònica el Joan.
Joan, bona tarda.
Bona tarda.
El Joan Pons, que no és la primera vegada
que parlem amb tu, Joan.
No sé si te'n recordes.
Sí, que me'n recordo.
Que va ser...
Ho estava mirant per aquí i dic
que a veure, si jo amb el petit de Caleril
ja he parlat.
Sí.
I va ser a finals del 2011.
Quan devíem acabar la gira del Bolidol.
Exacte.
Que també vam venir aquí a la Sala Trono.
També, també.
Amb aquesta bona excusa, eh?
Sí.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do
com ha anat la història.
Que bé us està tractant el món de la música
i que continua així, no?
Sí, nosaltres estem molt contents
i agraïts
i res, fent això que ens agrada.
I ja està.
Sí, sí.
A més, amb nou treball,
escogràfic sota el braç,
la figura del buit.
Explica'ns com ha anat,
com s'ha fet aquesta figura del buit.
Doncs mira, s'ha fet allò granit a granit.
No sé, s'ha fet...
Tenint coses a dir
i fent cançons i gravant-les
i fent un procés molt natural
i molt lògic en el fons
i que ha tardat això.
Aquest temps que hi ha hagut
entre un i l'altre,
doncs un temps de pausa
i un temps de treballar-hi
i ara presentar-lo.
Me'n recordo que em parlaves també
d'un d'aquells treballs discogràfics perduts,
diguem-ho així, entre cometes,
això de perduts,
que era el perquè esgrinyen les patates,
que es veu que s'ha tornat a recuperar
o almenys l'hem pogut tenir a les nostres mans.
Te'n recordes que em deia,
que em comentaves en aquella entrevista,
em deies
és que aquell treball discogràfic,
que se pot considerar també treball,
el tenien els més a prop de la família i amics,
però ja està,
però ara no,
s'ha obert el ventall
i ara el podem tenir tothom, no?
Sí, això va ser una lluita ferrissada
entre la discogràfica
i jo perquè no volia que es redités,
però al final em van convèncer
perquè em van dir
que farien un vinil molt maco,
fet a mà
i llavors em van convèncer.
Però tu no volies, Joan?
No, d'entrada no,
perquè m'agradava que aquell disc,
no sé,
el tingués la gent que el tenia i ja està,
no sé.
Ah, de com...
Clar, era com un regal personal,
et refereixes, no?
No tant,
perquè ja el vam repartir
els constats que fèiem,
i hi havia gent que venia
que tampoc era només família,
però no sé,
no li veia gaire el sentit
com que ja havien fet dos discos més,
recuperar el primer
no li veia gaire la volta,
però fer-ho d'aquella manera
que respirava molt
el mateix aire
que tenia
quan vaig fer els CDs,
que era molt
tot fet així a mà
i ho estan casolà
i poques còpies,
doncs vaig pensar
que era molt respectuós
amb la manera
que s'havia fet aquell disc
i vaig pensar
que encaixava molt bé
i així ho vam fer-ho.
D'acord,
però mira,
al final
t'han pogut convèncer
i entre tu i jo,
jo me n'alegro molt, eh?
D'aquesta manera
també el podem disfrutar tots.
Sí, sí, sí,
no, ja està bé.
Ja ho trobo bé, ja.
I és una altra manera
també de coneixeu-vos
una miqueta més a prop.
Sí, sí.
Perquè dius,
a veure, a veure,
com van ser una mica
als inicis,
no, a veure,
anem a esbrinar, no?
Sí, sí,
en el fons,
vull dir,
totes aquelles cançons
surten del mateix lloc,
vull dir que ja
no hi ha més.
I per aquest treball geogràfic,
clar,
va bé segurament
que a l'impàs
del Bolidol
fins a la figura del buit,
però d'aquesta figura del buit
t'has hagut de...
allò que dius,
no sé,
per el nou treball geogràfic
m'acostava més
que sortissin
les cançons
o també ha sigut
un bufà i fer ampolles.
No,
l'entrada va ser molt difícil
i vaig passar molt temps
que no em sortia pas a res.
També llavors vaig intentar
prendre'm molta calma
i ser pacient
i no pensar-hi tant
i anar vivint coses
i al final
li va un dia
que és com
quan destapes
una ampolla
de xampany
o de cava
o què,
llavors surt tot
i en realitat
ja són coses
que tens dins el cap
però que fins que tu
t'hi poses
no surten
i bueno,
així van,
vull dir que al principi
em va costar
i després allà
passat l'estiu
del 2012
ja em van anar
sortint coses,
sortint coses
i al final
vaig fer les cançons
entre l'octubre
i el novembre
i al novembre
ja vaig gravar el disc
fins al desembre
i ja estem aquí ara.
I has anat
pim pam pim pam, eh?
És que m'ho expliques
que sembla tan fàcil
que ho has fet.
Bueno,
és que en realitat
no és que sigui difícil
ni fàcil
és que et surti
i el tema
és posar-hi
bueno,
no sé,
que et surti les coses
i llavors
quan et surten
estar atent
i posar-t'hi
a treballar.
És que hi ha un moment
que has de parar
i treballar.
no surt pas sol
i quan ha sortit
doncs
he fet fort
i hem posat molt d'esforç
i ha sortit
i ja està.
I aquí el tenim
i és el que segurament
que repassaràs
aquest diumenge
a la Sala Trono
que ens hem quedat
i estem molt contents
per la família
d'aquí de Tarragona
perquè el dia
el que és
el diumenge
la primera sessió
o el primer dels concerts
a les set
les entrades
estan totalment
exaurides
i hi havia aquesta possibilitat
d'aquest segon concert
a les nou
i que es veu
que la venda d'entrada
també va força bé.
Sí,
bueno,
ens fa molta il·lusió
perquè
clar,
estem presentant el disc
a llocs íntims,
no?,
petits,
de proximitat
i estem fent un espectacle
que no es pot fer
a tot arreu
perquè
és tot el disc sencer
i clar,
això,
a uns festivals
no es pot fer normalment
perquè no tens tanta estona,
són 17 cançons
i clar,
estem fent això
a molts llocs
i ens fa molta il·lusió
fer-ho a Tarragona
i poder-ho fer
en un lloc
com la Sala Trono
que és ideal
per aquest tipus
d'espectacle
perquè és un lloc
molt pròxim
i que,
no sé,
que crec que,
a l'hora que estem
molt despullats,
estem molt junts
també amb la gent
i, no sé,
fa que això flueixi bé,
crec,
i poder fer les sessions
doncs és una sort
si la gent té interès
en veure-ho
i que el màxim
de gent pugui veure
doncs,
si n'hem de fer 3
en faríem 3,
però ja en 2
ja crec que ja farem.
Però pel que m'estàs dient,
repasseu sense
aquest treball discogràfic?
Sí.
O sigui,
deia P a Pa,
o sigui,
de la primera
hasta la 17a.
Sí,
és que fem 17 concerts,
ara estem fent aquest,
aquest ja és el número 15
a Tarragona
i que fem les 17 cançons
que és una cosa
que només farem
durant aquestes lligres.
Farem això
perquè no ho podrem fer
perquè si toques
a festivals i això
doncs...
Has d'obrir una miqueta més.
Però ara fent tot el disc
és una cosa
que ens fa molta il·lusió
i que és molt especial
per a nosaltres
poder fer això
perquè ho podem fer habitualment,
de fer tot el disc sense
i, no sé,
és una cosa
que ens ho està passant molt bé
i ens fa il·lusió fer-la.
I com ha anat
ara per ara
com està anant el rodatge?
Estàs dient que bé, no?
Ja et dic
que és una experiència
molt nova
perquè no estem habituats
a fer-ho
i alhora
doncs perquè, no sé,
em greu que molt
poder fer totes les cançons
del disc
que és com un objevet nou ara
i res,
ho disfrutem molt.
I de cara a la gent,
la gent contentíssima,
clar,
de poder-vos sentir en directe,
de poder-vos veure
i jo no sé si una vegada,
perdona'm Joan,
una vegada que s'acabi el concert,
tant el de les set
com el de les nou,
marxeu de seguida
o us quedeu una mica
en conversa
ja amb la gent?
Què és el que feu?
No, no, no,
ens agrada
intentar xerrar
amb la gent,
això sí,
vull dir,
no s'ho pas...
Ha sortit corrent, no?
Nosaltres, no.
De clar.
Reposem uns segons
i després ja sortim allà
per a veure si hi ha algú
que té ganes de parlar
o de dir-nos
que ha semblat un desastre,
doncs que ens ho digui.
Home, jo espero que no,
perquè, a més,
ja saps,
no sé si, clar,
vosaltres ja heu tocat
a la sala de trono,
ja saps
amb quin grau d'intimitat
teniu.
Sí, sí,
i a més,
fem una cosa
que és una mica boja
però que a veure
em fa encara més especial
la il·lusió
que és tocar amb tota la banda
que això a la sala de trono,
clar,
com que és petita
sempre a costos,
bueno,
jo almenys sempre
hi havia anat tot sol
guitarra i veu.
És veritat.
Cada cop fem tota la banda
i em fa especial il·lusió
perquè,
no sé,
serà...
Joder,
serà impactant,
em sembla,
perquè no sé
si és molt habitual
veure allà
bateria a baix
i tal,
i jamos,
tota la parentela,
però bueno.
Jo crec que no, eh?
No.
Tot el contrari, eh?
Crec que normalment
sempre és petit format, eh?
farem...
Potrem un bon sidral
a la sonrèvita.
No, no,
però ja està bé, eh?
Que de tant en tant
no hi hagi una mica més
de moviment de l'habitual.
A la sala de trono.
Qui t'acompanya?
Qui estarà amb tu
sobre la sala de trono?
Doncs seran els habituals
ara mateix d'aquest disc
que és amb l'Artur Totmer,
de fons de l'onça,
i amb Dani Comas,
i jo.
I ara mateix
aquesta és la banda
que estem presentant
aquest disc.
Banda que t'ha acompanyat
ja d'altres vegades o...?
No, és una banda nova,
perquè aquest disc
ha sigut un experiment
una mica així estrambòtic
i ara tothom és nou,
el disc tothom era nou també,
i bueno,
el disc ha passat molta gent,
també els que tocaven abans
amb els altres discs,
però la banda del directe
és una banda totalment nova.
Molt bé, molt bé.
I com te l'has trobat?
eren amics que ja coneixies,
que han participat amb tu
potser d'altres vegades?
No, són gent que he conegut
durant aquest temps.
Ah, molt bé.
Sí, sí, sí.
I dius, mira,
hem compaginat bé
i ens hem comunicat bé,
dius, provem-ho
i a veure què.
I com està sortint bé,
tirem-ho endavant, no?
Sí, exacte.
Es van deixar, com ho dius.
I de cara a aquest estiu,
clar, la història canviarà,
segurament,
també el que comentàvem,
el que em deia és que, clar,
això és un format especial
per a aquests 17 concerts
i de cara a l'estiu,
jo no sé quan comença
aquesta temporada d'estiu
almenys per a vosaltres.
Doncs ja començo el maig,
o sigui, que en realitat
el 17 de maig
fem l'últim concert
de banda pleta,
o sigui,
de la gira dels 17,
i ja fem concerts
que anem amb vents, també,
i fem, bueno,
seguirem així fent,
vull dir,
que canviaràs una mica el repertori
i una mica els llocs
on toquem, no?
Que ja no seran tants llocs
tan íntims,
sinó que ja farem
escenaris grans,
el que ens toqui,
el que ens convidin.
Doncs t'he dic una cosa,
Joan,
m'encantaria que tornéssiu
una altra vegada
amb aquest format més gran,
no?
Per poder veure...
A la festa de la major de Tarragona,
que ens convidin
i vindrem allà
a fer un bon...
Un bon espectacle,
no?
Un bon espectacle, no?
Molt bé.
O sigui,
però clar,
així ja podrem veure
totes les cares
del petit de Cararel,
perquè sempre ens en vam quedar
aquell moment
que vam parlar
la darrera vegada
era més en plan íntim.
Ara estaràs acompanyat,
però no deixarà també
de ser íntim, no?
Sí, exactament.
Serà una intimitat
acompanyada, no?
Sí.
No, no,
ja ens agrada molt
de venir a Tarragona a mi,
de la forma que sigui.
D'acord,
doncs a veure
si la propera vegada
em dius
mira,
tinc tota la banda,
venim a...
Ho trencarem tot.
O sigui,
que vagin agafant
asseguradores,
perquè tot això
s'ha de trencar
d'alguna manera, no?
Bueno,
això ja ho podem fer
el diumenge,
vull dir que...
No, no,
això ja ho dono per fet,
eh?
Ja ho dono per fet.
A més, a més,
clar,
imagino,
les mides
de la sala Trono,
imaginant el que és
la bateria ja,
jo no sé si vosaltres
haureu de quedar
per la part de baix.
No ho sé,
tot ho farem,
però ja serà ben parit.
És una miqueta
en plan Tetris, eh?
Sí, bueno,
que pitjor,
pitjor,
vull dir que
escenaris més petits
ens hem trobat, eh?
Ja m'imagino, ja.
Sí,
ja ens hi encabríem, ja.
I ens queda
l'últim,
recorda'ms,
a veure,
tenim a la sala Cero
aquest diumenge,
però ens queden
dos concerts més, no?
Perquè aquest seria
el 15,
el 16 i el 17.
Ah, no,
és el 16,
és el 16.
Ah, és el 16, ja?
És el 16.
L'últim serà el 17,
a Guissona,
que és a casa,
a casa,
a casa,
a casa,
i allà farem l'últim.
Molt bé.
Serà de cara a la setmana vinent?
Exacte.
O, 17 de maig.
El 17 de maig.
El concert número 17
és el dia 17 de maig.
Que redonet, eh?
Que bo!
Molt bé.
Doncs,
Joan,
moltíssimes,
moltíssimes gràcies
per atendre la trucada
a Tarragona Ràdio.
Que vagi molt bé
a aquests dos concerts,
recordem-ho,
un a les 7 de la tarda.
Aquí ja no arribeu,
les entrades
es troben totalment
exaurides,
però sí que podeu arribar
al de les 9
i podreu aconseguir
les entrades
a Xiva Music,
a Batabat
i també a les mateixes
a la Trono.
Joan de Nou,
bon cap de setmana
i fins la propera.
Molt bé.
Gràcies.
Adeu-siau.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!