Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Però et veig posada, eh, en el tema?
Home, no, amb el guanananai l'he posat, alguna vegada l'he posat una anada més i una altra de les vegades l'hi he tret.
Hòstia!
Que això què és? Que és una mica crit de guerra vostra o què?
Doncs la veritat és que això és un... sí, podem dir que és un crit de guerra. De fet, és una sensació, és una sensació que és guanananai.
No ho sé, no ho sé, no es pot explicar, es pot ballar, però...
Sí, d'una bon rotllo, eh? Sí, d'una bon rotllo. Tu ets el ball aquest que aixeques els braços i et poses els punys a l'altura del pit, aleshores mous els braços i la cintura.
Sí.
Seria alguna cosa així, no? És que no sé, ben bé, és una sensació indefinida, però que és molt sabrosa anar.
Bé, no, no, i a més, el que passa és que aquest ball, per la música que vosaltres feu, no... no la veig. Al millor per aquesta cançó que està sonant ara sí, però potser per les altres... com que costa una miqueta més, eh?
Sí, és possible, és possible. Tot és intentar-ho. A nosaltres és el ball que ens surt.
Ah, sí o què?
Sí, sí, sí, no sé, estem comparats. Hem fet aquesta gravació d'aquest disc i quan vam sortir de la gravació ens vam adonar que hi havia com dos tipus de músiques diferents.
una música com més sabrosona, més negra, amb més baixos, pum, pum, pum, pum, pum, pum, pum, pum, pum, així.
Que guapo.
Sí, sí, sí, i després un altre més de tipus asiàtic, no sé, amb una sonoritat molt brillant, amb molta energia, però una energia com molt amplada.
Aleshores vam pensar de dir, hòstia, hem de posar un títol que ens representi alguna cosa així i aleshores amb l'edició del vinil hem fet dos vinils,
que un que es diu de sabrosura i l'altre de l'ujo asiàtic.
Fantàstic. I que a la gent que li agradi més diuen, mira, jo soc més d'asiàtic, doncs que ho agafi, jo soc més de sabrosura, que també el té.
O sigui, és allò que dius, perquè ningú es baralli i perquè tothom surti content, no?
Ah, i està, ningú s'aclararà, però almenys tindrem diversitat.
Ah, també és veritat, també és veritat. Però deu ser també un problema de cara a vosaltres el concert.
Però clar, dius, a veure, aquesta nit què fem? Sabrosura o asiàtic? Què ho feu? A cara ho creu?
Doncs la veritat és que barregem bastant les cançons. De fet, les cançons tal com les hem gravat en el disc,
no sé si ben bé les tocarem així en directe demà i passat demà i en aquesta gira,
perquè habitualment el que fem és una mica de puzzle.
Diem, vinga, farem la segona part de tal cançó i després la primera de l'altra.
I ens anem fent una mica el nostre propi ordre en funció de com ens inspira el dia.
Ah, que bo, no? Així d'aquesta manera, voldem dir que la gent queda contenta,
vosaltres també, perquè aneu investigant i aneu traient nous sons,
fins a totes les pròpies cançons que ja teniu creades.
Sí, més o menys, és una...
Quasi que et dic, no ho pensem gaire, gaire, gaire,
però és com la forma més natural que ens surt de fer uns concerts
que els puguem disfrutar i que, hòstia, que podem gaudir també amb la gent.
Us heu sorprès en algun d'aquests concerts?
Diu, ostres, grama'm això, perquè això pot ser que sigui irrepetible?
O cada concert d'alçà és així?
Doncs mira, de fet, sí que ens ha passat en un concert,
per exemple, una anècdota, aquesta cançó que està sonant ara mateix,
que es diu, subem el monitor.
Estàvem fent una prova en un concert,
però proves d'aquestes ràpides, just abans de tocar,
perquè no tens temps, perquè tal...
Aleshores, no sé com va anar que el tècnic no m'escoltava i dic,
ei, subem el monitor, i no m'escoltava.
I no sé com va ser que ja ho vaig dir com mig cantant,
en plan, conya, subem el monitor.
Vaig fer un loop, l'Edo va venir, va començar a ballar a breakdance,
no sé què, no sé quantos, i ja s'ha quedat com una cançó.
O sigui que, no sé, la veritat és que em surten cançons així
bastant com ossetes de les xurrades.
No, però pel que veig, està funcionant molt bé,
teniu molt bon humor, no?
Jo crec que la comunió dels dos components d'Azà,
pel que estic veient ara mateix,
que estic mirant més o menys com va la vostra biografia,
fa d'una mica ja, eh, que esteu junts?
Sí, sí, sí.
Fa d'una miqueta només, eh?
Sí, sí, sí, amb l'Edo fa temps,
fa temps que ens coneixem d'altres grups,
però, de fet, que abans tocava amb l'Alberto,
el primer i el segon disc, érem tres tocant,
però l'Alberto, que es diu Happy Ah, de fet,
va fer un viatge, sí, per al sud-est asiàtic,
i aleshores s'ha quedat allà a viure,
bueno, i vam haver de dir,
ei, què fem?
Sí, tirem endavant...
Pujem un baixista, no sé què, tal,
i aleshores va donar la casualitat
que teníem una gira d'un mes
i ens havíem de preparar en dues setmanes
tot el repertori allà sols.
El primer dia va ser raro, però molt energètic.
El segon dia va ser més normal
i més compacte, i joder,
i ens hem trobat amb un espai molt maco
i amb una sorpresa.
I això estàs parlant del 96 i abans, no?
Bueno, d'això t'estic parlant del 2010.
Del 2010, però ja el 96 ja teniu alguna cosa, no?
Oh, no?
Sí, sí, sí, és veritat, és veritat.
Jo estava mirant i dic,
home, ja fa temps que aneu pel món,
almenys ja m'aconsen almenys dos treballs
discogràfics abans del que m'estàs explicant.
A tu, tinc un secret?
Digues-me.
Mira, però de què dintre a nosaltres, eh?
No, no, no.
El tema és que a l'Spotify...
Sí, m'han enganyat.
Pujem...
No, no, no, no, no.
No, no, no, el secret és que a l'Spotify posa 1996,
però no és el 1996.
No, és del 2006, però ho hem posat així...
I queda ja, jo.
I queda ja de jover.
Clar, clar, queda de jover.
Sí, sí, que la sensació que tu t'has emportat,
com guala, no? Del 96, tu.
Home, ha plogut una mica, també, eh?
Les Olimpiades...
Ah, clar.
Del Naranjito, bueno, era posterior del Naranjito,
que era el 92, el Naranjito.
No, perquè ens agrada fer conyes d'aquestes, vull dir que...
No, però perquè veigis que he llegit, eh?
Que m'he intentat informar, eh?
Molt bé.
Perquè veigis.
A més a més, sé que...
Ara me farà dubtar.
M'ha posat que...
O he estat llegint que són 300 països que heu estat...
Estats i ells, a Canadà, a Rússia, a Brasil, a Alemanya, a Suïssa,
a Itàlia, a Anglaterra...
Això és veritat, això és veritat.
Això sí que és veritat, però sempre hi ha una...
Vull dir, de vegades tenim alguna nota èpica com la del 1996.
Però sí que és veritat que en els últims 3 anys
hem estat fent més de 300 concerts arreu,
clar, d'Estats Units, a Canadà, a Brasil,
vam estar a Rússia també l'any passat,
molts països de per aquí d'Europa, al Regne Unit...
Però són molts concerts, ara sí, pel temps que porteu,
perquè jo no sé si alguna vegada,
quan vau començar a veure com sortia la història,
que anava tan bé i tan positiu,
que dius, ostres, això està sortint fantàstic.
Doncs la veritat és que estem molt contents,
però no hem notat cap canvi fort mai,
perquè sempre hem anat fent concerts,
i mira, amb la mal cor t'ho dic,
el primer concert amb un magollon d'il·lusió
justament va ser al costat del local.
El segon concert va ser, doncs, mira,
a 300 metres del local.
I mica en mica la idea era fer un concert
amb el que ens trobessin més còmodes
i una miqueta més lluny.
I així hem anat fent.
I 300, i els que us queden, eh?
I els que us queden.
Home, sí, mentre ens deixin tocar, nosaltres ja anirem.
Perquè hem de dir que aquest dissabte esteu a la sala 0,
però em veies que demà mateix també teniu alguna cosa.
Sí, demà fem una presentació,
perquè es volgui venir també a la sala Polo,
començarà a les 9 i farem un concert una miqueta especial.
I és que vindran col·laboradors
que estaran tocant per una zona no usual de la sala.
Vindrà el Negro, que és un guitarrista,
que és molt conegut ja de tot el cercle de València,
també ara estàs veient discos amb la castanya.
Sí.
Després vindrà el Guillemino,
vindrà l'Esperit,
sí, sí, vindran les Mujeres.
Aleshores, farem una coseta especial
i al final de tot, doncs, nosaltres presentarem el disc,
presentem també una cervesa que hem fet,
que es diu Cerveza.
Cerveza?
Sí.
Sí, sí, sí.
Bé, no tindrem més sorpreses.
M'has explicat com és, ara que m'ha parlat d'això de Cerveza,
com és aquesta Cerveza?
Doncs, mira, és una...
Dona l'entret.
És una Cerveza artesanal que hem estat fent
durant aquest mes de febrer,
per tant, tenim la sort que un amic nostre
té una destileria per fer Cerveza.
Aleshores, és una cervesa que...
Tipus Pelein,
que és un tipus de Malta,
així com forta,
amb cos,
amb una amargura,
però que també...
Bueno, com fresca.
És una cervesa artesanal, no?
Molt bé.
I l'havíem provat
estant de Girapuray,
als Estats Units,
i vam dir, joder,
estaria molt bé fer una cervesa nostra
i un dia rient,
ja, ja, ja, sí, sí, sí.
Doncs, bueno,
el col·lega em va dir,
vamos a hacer cerveza a casa,
l'altre col·lega em diu,
yo tengo las etiquetas,
yo tengo la pono
i l'he trobat amb aquest marró a sobre,
o sigui, tampoc és que...
O sigui, que si voleu cerveza en tindreu.
Molt bé.
I a més a més,
d'alçar, eh?, directament.
Sí, sí, sí.
He de dir que m'ha semblat molt,
perquè molt simpàtic,
la posada en escena
que he posat del cartell,
en el qual presenteu precisament
aquesta actuació de la Sala Apolo.
Ara hi ha gent que es veuen
sortint de la platja, no?,
amb el cartell,
dintre del cartell
està el que seria la d'això del disc,
l'etapa del disc,
i, doncs, a ZA presenten
Guananay,
el gincana musical,
més gincana musical de convidats,
el dia 26 es recomana
a les 9 de la nit,
venir una miqueta abans
de les 9 de la nit,
a la Sala Apolo, no?
Sí, sí, sí.
Oi, doncs me'l alegro
que t'ha llegat el cartell.
Sí, mira, esteu simpàtic,
es veu la gent sortint allò fresca, no?,
o almenys refrescant-se a la platja
i dius, mira, i alzar com si fos el sol.
Sí, és maco,
és un cartell que ens va fer el Dani,
el Dani de l'11,
no sé si potser el coneixes,
de Pony Bravo.
Ostres, Pony Bravo, sí,
vam haver parlat amb ells,
és veritat,
ja fa alguns dies
que vam venir també a parlar a la Cero.
Ajà,
i aleshores, doncs, res,
li vam encarregar
que ens fes algun detall,
i, bueno, és un tio
que té un humor finíssim,
no?,
jo sempre dic que l'humor
que tenen els Pony Bravo
són com a de post-xirigotes.
Sí,
és que és la seva sang,
és la seva sang,
jo no t'ho volia dir,
però és la seva sang.
Doncs, Pau,
recordem que us tindrem
a la Sala Apolo
el dia 26,
demà mateix,
però el dissabte
els tenim a Tarragona,
per a aquells que no poden anar a Barcelona,
que es quedin aquí a casa,
i més un anys
com anirà al concert.
Teniu previst,
segurament,
que repassar aquest treball escogràfic,
però una passigadeta dels altres
també hi sortirà, no?
Sí, sí, sí, i tant.
De fet,
allà mateix,
a veure si tenim
una mica d'espai també
per trobar
el flow de la sala
i el flow de la gent,
i a veure si alguna gent
ens demana alguna cançó,
jo que sé,
del Sergio Dalma,
o alguna balada,
també la farem.
No, home,
no crec que t'ho demanin, home.
És impossible.
Han passat, eh?
Sí?
Han passat.
Sí, sí, sí.
Però això que vols dir,
algú que ha caigut per allà
sense voler i que...
que s'ha posat romàntic
i bailar pegados
i no sé què...
Però vosaltres també teníeu música
més o menys així com a romàntica.
Mira,
aquesta que està sonant ara,
mira,
et dona el seu toc,
així, no?
Sí, sí, sí.
Has vist?
Ei!
Veus,
aquí buscant,
aquí buscant el puntet,
eh?
Buscant el puntet,
que passa que després s'anima,
clar?
Home,
clar que sí.
Home,
home.
Doncs,
Pau,
gràcies,
gràcies,
gràcies per atendre
la trucada a Tarragona Ràdio.
i recordem,
importantíssim,
serà aquest dissabte,
a partir...
M'ho dius tu?
Vinga,
diga'm-ho tu.
Sí,
aquest dissabte,
a partir de les 10,
estarem amb l'espalt de maceta,
presentant el disc,
i res,
desitjar-vos que us ho passeu molt bé
fins que ens veiem el dissabte.
Organitza vòrtex,
produccions,
i el preu d'entrada oscila
entre 10 euros anticipada,
12 el dia del concert,
que està molt bé,
i que si voleu més coses del ZA,
l'únic que heu de fer
és entrar directament,
si voleu,
a Google,
poseu ZA,
amb exclamació,
i a partir d'aquí,
ja veieu que hi ha un munt de coses
d'aquesta bona gent.
Pau,
gràcies.
Molt bé,
moltes gràcies a vosaltres,
un abraçat ben forta.
El mateix també per vosaltres,
adeu-siau.
Vinga,
adeu.
Adéu.
Vissjeria.
Vissjeria.
Vissjeria.
Vissjeria.
Fins demà!
Fins demà!