Fins demà!
Ella no sempre està tot sola,
ella passa sa tarda amb un home
i no en queda altra opció
que escoltar sa ràdio.
Paciència, paciència, amic,
sempre passa lo mateix.
Sa pregunta és angoniosa
perquè passa lo mateix.
Aquesta és una de les cançons
que es troben dins del darrer treball escogràfic,
segon treball escogràfic dels projectes MUT.
Ells els vindran a poder presentar
dins de la sala cau demà mateix.
I per parlar-nos tenim a l'altre costat
del fil telefònic el Joan Barber,
al qual saludem.
Joan, bona tarda.
Molt bona tarda, què tal?
Has vist com som la gent de la ràdio, eh?
Sou molt de ràdio, eh?
Però has vist, dius, a veure,
hi ha un munt de cançons per poder triar
perquè són 16 les que trobem en aquest
corda i poal
i nosaltres anem cap a...
Que dius, ens mirem el melic.
Teniu una cançó que es diu sa ràdio
i por que no comença l'entrevista amb ella, no?
Està molt bé, clar que sí.
Sí, d'això tracta.
Bueno, la gent que escolti sa cançó
ja veurà exactament per què es diu sa ràdio
i quina funció és sa ràdio
dins la història de sa cançó.
Home, ja m'agrada, eh?
Entre tu i jo, ja m'agrada que la gent s'avorreixi,
que no li passin coses
i que l'únic que pugui fer és escoltar la ràdio, eh?
Bueno, exactament.
I tot el què?
A més, si uns som dins més dins la lletra,
realment, per parlar clarament,
el que li passa a l'estió de sa cançó
és que sa dona li posa sa banyes
i ell, doncs, diu, bueno,
si no puc fer res, doncs escoltaré sa ràdio.
Exacte, exacte.
La llàstima és que, clar,
que ha d'escoltar la ràdio
perquè la dona li posa...
Bueno, ja m'entens, no?
Exactament.
És una llàstima, és una llàstima.
No tots els que escoltem sa ràdio
no ens passa això, esperem.
Exacte.
Per cert, explica'm qui són
la gent de Project Amut
que podrem veure demà
sobre l'escenari del cau.
Qui sou?
Bueno, a vores,
amb poques caps visibles
sempre estan un poc per mig
el meu company, en David,
que és el cantant del grup
i jo mateix,
però hi ha que dir
que en directe
som més persones.
En aquesta ocasió
del escenari a Tarragona
sirem cinc,
o sigui que dorem
tres magnífics músics més.
Sí.
i, bueno,
com sempre,
intentarem donar
tot el que
us agrada donar
durant un concert,
presentar aquestes cançons
de cordipual,
tocar-ne també
del primer disc,
poèsica,
i, bueno,
donar molta energia,
portar molta energia
des d'Ibissa cap a Tarragona.
Home, aquí ja no s'agradaria
que també anessin
cap allà de tant en tant,
que també la vostra terra
és magnífica, eh?
No, escolta, mira,
i a Tarragona,
bueno,
ja tenim moltes ganes
d'anar.
A més,
us va passar una cosa
molt curiosa,
perquè vam començar
aquesta primera,
bueno,
aquesta miniguira
per Catalunya,
vam estar a Lleida,
i una de ses,
de ses,
l'altre que vam venir,
bueno,
una no,
aniria com a quatre o cinc,
veníem a Tarragona.
Què dius!
Sí, sí,
a Tarragona,
i de seguida
vam pensar,
bueno,
potser són,
jo què sé,
potser són i mixanques
i estan per allà a Lleida,
i hem vingut,
no, no,
érem de Tarragona
i diuen totes que a mi aposta,
i quan els jo van dir
que teníem que tocar allà,
bueno,
estaven com a locos,
que, mira,
només que aquí,
ja,
aquest parell de fans
ja els tenim
quan anava a Tarragona.
No, no,
ja ens agrada,
eh,
ja ens agrada
que tingueu,
doncs,
aquest punt
a través de la nostra ciutat,
no?,
i a través d'aquestes noies.
Per cert,
que presenteu
aquest treball discogràfic,
un treball discogràfic
que ja vau fer
a la presentació
a Luz de Gas
a Barcelona,
aquest mes
d'octubre passat,
i com anà?
Va,
ja fa alguns mesets,
però, bueno,
encara el regust de boca
segur que queda,
no?,
és allò que dius,
ostres,
Luz de Gas
és Luz de Gas.
Sí,
home,
la veritat
és que ens va anar
molt més bé
del que ens esperàvem,
no?,
perquè sí que és veritat
que l'Eau
va,
bueno,
molt d'inicent,
a Catalunya
i sobretot a Barcelona,
i, home,
sempre tenim
el nostre públic
per allà,
però la veritat
és que,
bueno,
s'ha de estar
allò de plena,
per almenys sa part de sa part de davant,
i va fer un concert de puta ous,
i, per fer,
van tenir,
doncs,
molt bones quítiques,
de gent que hi havia per allà,
de promotors,
del públic,
sobretot,
de sa gent de sa sola,
i, bueno,
teníem ganes
de poder esportar
aquest espectacle
nostre en directe,
doncs,
també a tot arreu de Catalunya,
no?,
com estem passant per Lleida,
ara anem a Tarragona,
i, bueno,
després,
la setmana vinent,
anem cap a Andorra,
després passarem per Girona,
i que, bueno,
a part de tocar per aquí
a les villes,
doncs,
també, bueno,
m'encanta,
no?,
anar a Terres Catalanes
i poder descobrir altres llocs,
altres temps,
i intentar enamorar-vos
amb la nostra música,
de tot el que es pugui.
Ja ho vau intentar
amb aquest primer treball
histogràfic,
com molt bé deies,
i ara ho intentem
amb aquest segon,
que, com hem comentat,
va sortir a finals
d'aquest 2011,
però que,
jo em pensava
que portàveu ja
la tira d'anys
dintre del món
de la música,
i he vist que,
que,
set,
vuit anys,
des del 2005,
que va començar
aquesta història
de Projecte MUT,
i que ha anat
bastant bé,
no?
Sí,
la veritat
és que el que és
el Projecte MUT
sí que van començar
al 2005,
que, bueno,
ja fa,
quasi,
o vuit anys,
ho he fet ara.
Déu-n'hi-do.
Sí, exactament.
El que passa és que,
sí que és veritat
que tant en David
com jo,
ja ens coneixíem d'abans
amb una banda de rock
cantant en castellà,
que es diu
Estatuts de salt.
Sí, és veritat?
i, exacte, sí.
I, bueno,
Estatuts sí que dur més temps,
van començar
a principis del 90,
i, bueno,
un poc arrel
d'inquietuds
musicals
i llingüístiques,
doncs ens,
no sé,
en David
em va comentar,
no?,
de buscar altres coses,
de fer un altre projecte,
diferent,
i, bueno,
de fet,
ens hi vàrem posar,
vàrem començar
a fer temes,
a fer demos,
a fer maquetes,
i, bueno,
doncs vàrem anar tocant,
vàrem anar tocant,
fins que vàrem gravar
el primer disc
i, bueno,
aquí estem presentant el segon,
o sigui que ens ha anat
bastant bé,
de veritat.
I, a més,
un treball discogràfic
que hem de dir
que és molt especial
per a vosaltres,
pel títol,
per tots els instruments
que també hi trobem dins
i per tota,
podríem dir,
la història
que envolta
aquest treball discogràfic,
no?,
segueix la seva,
no sé si digui,
història normal,
no?,
d'allò que composes,
fas i desfàs,
no?,
a sobre de l'escenari
una vegada
que ja està fet,
aquest té una miqueta
de contingut
encara més emocional
si es pot,
no?
Sí,
hi ha que dir
que el títol
Cordy Pual
és una expressió,
i Vicenca,
sobretot,
que ve a dir
com si em permet
l'expressió
com a culi merda,
de car,
com un night partner,
un night car,
no?,
m'agradaria molt,
Antoni Atverbé,
que era el meu padrí,
el meu tio,
i bueno,
ell va morir d'un càncer
fa un any i mig,
aproximadament,
i era una persona
que, bueno,
era músic,
promotor musical,
va ajudar molts
de grups
aquí a Eivissa
amb els seus començaments,
i bé,
com una espècie
de mini-homenatge,
ja no per part meua
com a família,
sinó com en altres,
com a agrupació musical,
doncs,
vàrem pensar que
quin millor
homenatge
que posar-li
es titulant el disc,
a més,
després,
ens hem donat compte
que a partir d'aquest títol
han desenvolupat
tot el de més,
no?,
el que és el design gràfic,
la portada,
que està feta
per en Víctor Escandell,
meravellosa,
que té tots els dibuixos
amb els dinomis,
aquestes parelles
que hi ha per allí.
Sí,
és una meravella,
eh?,
t'haurà de dir que bé.
Sí,
sí,
amb molt de colors,
i...
Sí,
així com el primer disc
era molt més sobri,
no?,
era una portada
molt en blanc,
ja que el títol del disc
era poèsica,
era poesia i música,
llavors,
el que volíem potenciar
era sobretot
més contingut,
i aquesta vegada,
doncs,
hem fet tant
amb el design gràfic
com amb el so,
en sa producció,
hem fet un disc
més colorista,
buscant més,
doncs això,
més colors,
més diferències,
més coses,
no?,
més coses a dir,
i bueno,
doncs,
aquí hi ha
aquesta petita història
que, bueno,
a nosaltres
ho fa
molta il·lusió,
no?,
que aquest disc
vagi tan bé
com està anant.
Sí, sí,
a més,
em dedica la portada,
si no l'heu vist,
us recomano que ho feu,
si trobem amb un indi,
amb un bequer,
no?,
amb un cavall així
una mica enorme,
que gairebé és el protagonista
que veig
de tota la portada,
i després per allà
es van trobant petites cosetes,
que no desvallaré que són
i que la gent
que n'estigui sentint
que ho faci,
no?
Sí,
a més,
amb en Víctor
vàrem trobar aquest punt,
no?,
de fet,
com entèria,
el projecte ha mutut
un poc
que se'ls han de fer,
que les ànimes,
perquè jo i el marit
també som dos,
és un duet,
són dos maneres
de veure sa música,
dos maneres de pensar,
i tot es va començar
a treballar
a partir d'aquests dinònis,
d'aquestes parelles
que hi ha llibres que serien inseparables, indivisibles.
Llavors ell va tenir la genial idea de planar tot el discrening gràfic.
De fet, a la portala hi ha parelles.
Com dius que un fin dies vaquer, la que potser tenia el llop...
Però després, diguem que estan com a separades,
i després quan entres tens el llibret,
xiques de totes juntes.
Un peticostes que un pot descobrir una volta que obre.
Ens va encantar.
No, no.
el vaquer o ets a l'indi?
Què fas més?
Què fas més a l'indi, tu?
Més d'una vegada. Som els dos
que feien bastants cindies, doncs.
Ah, d'acord. Sí, jo tenc que dir
que, home, normalment el vaquer
que un poc es cadona
més d'imatge
de seriositat, no?,
d'interesa. Doncs potser
podria ser en David, que és el cantant,
que és la cara del projecte
i demés, però la veritat és que
feien els dos molt cindies, o sigui que
no m'importa ser qualsevol dels dos.
De car, de car. I també
heu utilitzat, hem de dir, que
d'altres instruments que fins ara
no... no sé si no havien sortit
el cas, però per aquest treball
histogràfic, dius, anem a fer,
anem a veure què és el que... i com surt, no?
Sí, a nosaltres sempre
ens ha interessat molt. De fet,
una de les primeres coses que ens van proposar
en Projecte MUT era que la única norma
era que no hi havia normes, no? Ah, d'acord.
I en aquest sentit,
a l'hora d'aplicar-ho a...
doncs això, a la sonoritat,
a les grups, a les instruments que havíem d'utilitzar,
des dels primers disc sempre hem utilitzat
a part dels instruments, diguem, típics
d'una banda de rock, bateria, bass,
guitarra elèctrica, guitarra acústica,
doncs sempre hem afegit
mandolines, hem afegit fins i tot
instruments folklòrics pitiusos,
d'aquí de les Illes, Balears,
i bé, en aquest segon disc
sí que és veritat que hem ficat més
instruments que no havíem treballat fins ara, com Sukelele,
com Sacordió, fins i tot hi ha una col·laboració
d'un trio de Benmetall,
una lira...
No sé, ens agrada molt buscar colors,
no? Per l'altre, cada cançó és un món
i cada instrument ens ajuda, no?
a poder trobar aquest món intern
dins cada tema.
T'anava a comentar, precisament, ha estat una mica
això, cada cançó us demanava
un d'aquests instruments, perquè moltes vegades
dius, ostres, l'acabes de confeccionar,
l'acabes de fer i dius, falta
alguna coseta que li doni un altre color
i potser dius, ostres,
aquí un acordió quedaria
clavat. Anem a provar-ho.
Sí, la veritat és que sí,
treballem molt a colp,
a colp de cor, no? És a dir, si
el cos i el cor ens demana
un instrument,
no ens tallem mica a provar-ho.
De fet, haurem provat
molts més instruments que no
surten al disc, però
només per assegurar-nos que no era el que
buscàvem, per provar no és per res,
no? I, a més, ens agrada i
ens diverteix molt i crec que és una
d'aquestes virtuts
o efectes o el que sigui, però sí que és una
característica de projecte MUT, no?
Aquesta pèrdua deixa por
a provar coses noves, a mesclar coses noves
o fusionar estils o fusionar instruments
i d'una manera molt natural
sempre ens amb això
característic nostre, no? Que sobretot
és la vó d'en David i la nostra
manera de fer música i
de veure sa música, no?
Però, Joan, són instruments que vosaltres toqueu
també?
o ho heu hagut de demanar, oi, trucar alguna porta?
Home, m'he hagut de demanar alguna porta, tot i que la majoria dels instruments del disc els toca amb l'altre, jo mateix faig un poc el que és la base rítmica, bateria, baix, guitarres, en David després fiques totes ses veus, guitarres acústiques, percussió...
Vull dir que normalment ens apanyem bastant bé entre els dos, però sí, clar que tenim col·laboracions,
diguem, tots els músics que portem en directe, en Franco Gollosa en el violí, en David Adán a sa bateria, en Toni Amores en el baix, en Chico Bufí amb els instruments tradicionals,
han participat en el disc, a part d'estrió de Ben Metall i més gent, no? O sigui que també està bé, no? Aquesta petita família que han fet en projecte MUT,
doncs que poguessin participar, no?, d'alguna manera en el disc i per naltros és un gust.
T'ho anava a preguntar, m'ho has tret ara, eh?, perquè pensava, això està dins del disc, després s'ha de portar a sobre de l'escenari,
devia ser tot un mal de cap, però no, si ja m'hi dius que són els músics que ja toquen amb vosaltres, el problema està més que solucionat.
Sí, a més que portem treballant junts bastant de temps i, com t'ho dic, moltes voltes, doncs, els caps visibles són només dos,
però naltros dos sense els nostres músics en directe no som gairebé res, no?, ni el 10% del que és la banda.
De fet, hem estat fent una sèrie de concerts acústics, a duo, a trio, diguem, un poc adaptant-nos segons la sala, segons el lloc,
perdona, i a Tarragona sí que ens ha pateixit venir en format de banda, no?
A banda, molt bé. I com ha funcionat, així, el que es diu a pelo, no?, guitarra i veu, com ha anat l'experiència?
No, ens ha anat molt bé, la veritat. Ens ha anat molt bé perquè, saps què passa?, que són cançons que han nascut així.
D'acord. És a dir, és un poc com despullar-se, no?, potser et sents un poc nu, però realment vares néixer així, no?,
doncs aquestes cançons jo crec que els hi passa un poc el mateix. Els hi pots llevar, diguem-ne, la vestimenta del grup, dels instruments en directe,
però són cançons que tocades amb veu i guitarra acústica ja, bueno, sonen bé o en altres ens pareix que ja tenen prou color, no?
No oblidem també que les lletres tenen una part bastant important dins del que és el projecte, i per això et dic, només amb guitarra acústica i veu
ja són cançons prou contundents musicalment parlant com a per poder-les tocar, a més que sempre que anem amb acústic
mirem de portar dos o tres instruments, violí, guitarra acústica, fins i tot un baix. O sigui, que molt bé, ens hem apanyat molt bé, de veritat.
Hem de dir que moltes de les cançons que trobem en aquest treball histogràfic són poemes de Joan Ferrer, d'Esteve Portets, etcètera, etcètera, etcètera.
Totes són estretes de poemes o també hi ha d'altre tant alguna d'aquestes cançons que són d'acollita pròpia?
Hi ha un poc de tot. Jo sempre dic que realment són tot poemes, perquè diguem que n'hi ha, no sabria dir-te, 5, 6, 7 temes que dins cada disc són estret de poesies, de poetes,
però bé, que són, com dius tu, d'acollita pròpia, jo també els ho considero poesies, encara que siguin pròpies.
En David, ara que no ho sent, que fa molt bones lletres, també.
Ara li passo, eh? Ara el trucaré, Joan, el trucaré per dir-li...
Exacte, per confirmar-ho, no?
Exacte, perquè ho sàpigui, ho sàpigui.
Sí, no, però molt bé, també és una cosa que va ajudar a néixer, no?, el Proyecte Mut.
De fet, la primera cançó que va fer el grup va ser a través d'una poesia d'en Pau Serradell, un amic nostru,
i, bueno, la poesia també forma part, no?, molt de Proyecte Mut.
Com et deia, aquestes lletres són una part bastant important dins de cada cançó.
Doncs podrem sentir-vos en directe demà mateix a l'Alcau, recordem, a partir de les 10 de la nit,
l'entrada és de 5 euros, jo crec que molt bé i molt assequible per a tothom que ens estigui sentint,
però també demà estareu de promoció per la ciutat i estareu cap al món i cap avall, eh?
Demà tindreu un bon mal de cap.
Sí, com que n'ha tot...
I ho sí, has sospirat i tot.
Sí, no, a més, supos que ja se me nota en sa veu, que estic en un refredat d'aquestos monumentals.
Important, sí.
Important, important.
Però bé, això és el que té...
A veure, nosaltres vivim aquí a Eivissa,
llavors quan partim cap a Catalunya,
intentem aprofitar el temps el màxim possible, no?,
en quant a promoció, entrevistes, actuacions, fins i tot.
O sigui que, bueno, és feina, però bueno, per això estem, no?
D'això van fer el projecte per treballar i, a més, si vols que la resposta dels mitjans
i sobretot de sa gent és bona, doncs et dona ànims per seguir treballant encara més
i tot el que m'agí falta.
Parlant de mitjans, segur que us tenim a Twitter, segur que us tenim a Facebook,
també podrem trobar aquests treballs discogràfics dels projectes MUT a través de l'Spot,
i, etcètera, etcètera.
Si busquem i rasquem una miqueta a través de la xarxa, segur que us trobem, no?, i ràpidament.
Sí, sí, sí, com bé dius, tenim Facebook, tenim Twitter, estem a Spotify i demà estem a Tarragona.
O sigui que ja no podem estar a més bandes ja.
Però sí, sí, estem, estem, estem.
Joan, i el que convingui, eh?, el que sigui, el que sigui.
Que això no pari ara, eh?, que no pari.
Això es tracta, això es tracta, de no parar la maquinària i, com et dic,
mentre la resposta de sa gent segueixi sent tan bona com fins ara,
doncs estar a més bandes millor i, bueno, seguir treballant.
Doncs, per la part que ens toca, gràcies per haver-nos atès.
Bueno, moltes gràcies.
Abans de tot el corregut turístic que tindreu demà per la nostra ciutat i voltants.
Sí, senyor.
Que vagi molt bé demà l'actuació, recordem, a les 10 de la nit del cau,
i que, res, que a partir del cau, a veure si anar proliferant,
anar fent més concerts per aquí, per la nostra ciutat,
i que no sigui un segon, ni un tercer, i el quart, i el que convingui, eh?
Sí, senyor.
Que per a nosaltres que no s'aturi.
Quantes més voltes millor.
Moltes gràcies a valtros, convidats a estar, i, bueno, ens veiem aviat, segur.
Gràcies, Joan, bona tarda.
Gràcies, bona tarda.
Adéu-siau, gràcies.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.

Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Fins demà!