Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.
Ara, a Tarragona Ràdio, es parla de moda.
Jessy's Weekend, bona tarda, benvinguda.
Bona tarda, Sílvia.
Què tal, com estàs? Com ha anat la setmana?
Molt bé. Escolta, puntualitat britànica, eh?
Home, s'ha de fer així, no?
M'ha agradat molt, molt bé, molt bé.
I la setmana passada jo amb els nervis del primer dia vam anar tots una miqueta de bòlit, però avui no.
Avui estem aquí i volem precisament això, que els nostres oients se'n vagin acostumant a escoltar aquesta sintonia a les set de la tarda.
Exacte, exacte. Que sàpig que parlarem de moda.
Doncs, Sílvia, avui jo t'aportava un programa ple de rebaixes encara, amb accessoris, bosses, bolsos...
joies, sabates, de tot.
Però dimarts passat, no sé si ho saps o ho saben els oients,
que va morir el dissenyador de vestits de novia, Manuel Mota.
Era director creatiu de Pronòvies.
I, bueno, ens va deixar molt jove.
Avui no penso parlar ni tractar cap tipus d'història que ha sortit a la premsa i últimament a la televisió sobre la seva mort.
Parlarem de la seva trajectòria, de la seva feina i de com va revolucionar i com va canviar el disseny dels vestits de núvia.
Perquè amb 23 anys de Pronòvies va fer un canvi total amb el que se suposa que era abans el disseny de portar...
Bueno, portar un vestit de núvia.
Sí, sí, sí.
I, bueno, a veure si us agrada el programa d'avui.
Doncs sí, Sílvia, el Manuel Mota va ser enterrat la setmana passada a Reus, no sé si ho saps.
Sí, sí, sí.
I, bueno, ens va deixar d'una manera molt discreta.
Tothom que el va conèixer deia d'ell que era una persona molt treballadora, molt discret i molt sensible.
Per tant, entenem que la seva feina era així.
I veient...
Imaginem, vestits de núvia en si, no?
S'ha de tenir molta psicologia, segurament també, per arribar a la dona, no?
Sí, sí, sí. Feia unes col·leccions que va portar la dona i els vestits de núvia en si a diferents àmbits,
des de les nòvies més clàssiques a les nòvies més romàntiques i les més sexis.
Vull dir, ho va canviar.
És a dir, va portar tot el que era les tendències de la passarel·la fins al que eren els vestits de núvia.
Jo no sé si tu, quan et vas casar, portaves aquell típic vestit de...
Doncs mira, m'agrada que vos facis aquesta pregunta perquè no, perquè vam anar precisament a Pronòvies.
Ah, molt bé.
I allà va ser on es va fer la tria.
Molt bé.
L'heu vestit, estil romà, amb una capa romana.
Molt baco.
I a més, no tenia ni paraula d'honor, no era res, sinó tancat a dalt, no sé com es diu.
Tancat de tirants?
Sí.
De tirants normals o anodat a coll?
No, no, tirants així com...
Amples.
Bastant amples.
Molt bé.
Amb el que serien les mànigues, semitransparets.
Molt bé.
I de la part del mig cap a fora sortia...
Una petita o una obertura.
No, no, una obertura total que baixava...
I una gran màniga.
Exacte.
I de cos?
I de cos.
Sense tuls, sense recarregamentes...
No, no, només l'havia la part de dalt, podíem dir, amb una miqueta de petites fritures, seria així,
i després la part de baix, com si fossin capes, capes i capes de roba.
De seda, probablement.
Sí, crec que sí.
Molt, molt... Segur que era un vestit que volava.
Passava molt.
Bueno, ja m'ho imagino.
Tenia tantes capes que passava molt. Això sí que m'ho recordo.
Sí que ho tenen tots, eh? Jo crec que molts dels que pesen tant són perquè tenen uns ferros metàl·lics per aguantar-te el cos, sobretot els que són paraula d'honor.
òbviament, com no tens cap tirant ni cap res, pesen molt.
I sí, però bueno, abans, jo crec que els vestits d'abans eren molt més recarregats, molt més pesats i molt més, podríem dir, no lletjos, però com a més d'emperifollados, com si diguéssim.
Sí, sí, sí.
Sí, no sé com explicar-ho, però jo crec que m'enteneu tots.
Sí, sí.
I, clar, i ell va canviar aquesta concepció. Tot el que eren noves teixits, nous talls, noves maneres de vestir una dona en el dia suposament més important de la seva vida, que es diu molt, això.
Diguem-ho que sí, diguem-ho que sí.
Vinga, va.
Diguem-ho que sí, diguem-ho que sí.
A més, tenint en compte que ell segurament ha donat totes les seves il·lusions i tot el que sabia el seu bon afer, que es diu, no?
Exacte.
En aquests anys s'han dedicat present a la dona, no?
I tota la delicadesa i romanticisme que portava ell amb la seva feina i sobretot la manera d'autoperfeccionar-se que tenia.
Avui, com que veiem que si no era fill de Tarragona, era fill del Camp de Tarragona, he decidit parlar amb experts en el Camp de les Bodes i les Núvies d'aquí del Camp de Tarragona.
He contactat amb la Raquel i l'Helena, de Talier de la Nòvia.
Elles, bueno, ens ho explicaran després, però elles són organitzadores de bodes i personalitzen les bodes 100%.
Això és maco, eh?
Això és una cosa que, podríem dir que és de recent adquisició.
Sí.
Potser als Estats Units estan més acostumats...
Això ho fan molt als Estats Units.
A més a més hi ha pel·lícules...
Aquí estem acostumats a fer-t'ho tu i a dir, bueno, em tornaré boig, però d'esta me la hago jo.
Sí, sí, no, no, hi ha més, hi ha pel·lícules, i no una ni dues, hi ha moltes pel·lícules que estan dedicades íntegrament a la persona que organitza la boda i que moltes vegades coincideix o que s'acaben enamorant del núvi o resulta que, sí, no, alguna cosa d'aquestes, a veure...
Aquesta pel·li concretament...
Ja saps per on vaig, no?
És mala, eh?
Escolta.
Bueno, però són aquelles...
No, però d'aquestes de moque o a sofà de diumenge a la tarda, sí.
Jo aquestes he de dir les de crispetes, són de crispetiles.
Així.
Pel·lícules crispetiles, que és que me donen igual el que diguin, perquè fas soroll amb les crispetes i ningú s'entera.
Però te n'enteraràs del que passa igual, tot i que fes soroll amb les crispetes és igual.
Agafes la idea, agafes la idea.
I a més a més de les noies de Talies de la nòvia, he parlat, bueno, parlarem amb Ramon Herreries,
que són dissenyadors de vestits de nòvia d'aquí de Tarragona i, bueno, també ens explicaran què és el que fan ells i com treballen.
Però com que són d'aquí de Tarragona i es dediquen específicament a això,
volia parlar amb ells i veure la seva opinió, bueno, tractar una mica el tema
i saber quines creuen que són les aportacions més grans que ha fet Manuel Mota
al món del disseny dels vestits de nòvia, que jo crec que han estat moltes.
Tinc unes quantes, tinc un llistadet aquí que em sembla que ens anirà molt bé.
Doncs anem.
Anem.
Com estàvem dient, tinc un petit llistadet de coses, de punts que vull comentar
sobre què és el que trobo que Manuel Mota va revolucionar en el disseny,
perquè 23 anys de director creatiu a Pronòvies donen per molt,
des de canviar la manera de veure com has de portar o què portes en un vestit de nòvia
el dia de la teva boda, a obrir una botiga a Nova York de 7 plantes de Pronòvies,
que és una firma que és de Barcelona.
I triomfar, que aquesta també és una altra de les claus.
Molt bé, molt bé.
I triomfar.
I ser, bueno, ser dit que és el dissenyador que més núvies ha vestit del món.
Jo no les he comptat, però vaja, des de totes les famosilles que veiem,
amb models i amigues, en fi.
I també imagino que moltes firmes d'aquestes, ja em dic autoritzades o molt conegudes,
també han volgut treballar amb ell, no?
Probablement, precisament per això.
I potser ell, per fidelitat a la marca, s'ha quedat a Pronòvies sempre.
i la majoria de les col·leccions, clar, ell era qui prenia les últimes decisions en totes les col·leccions, per tant.
Segurament que hi hauria un grup de gent al seu voltant que, des de la seva batuta, treballaven al seu comandament, no?
Exacte.
I com a director creatiu ell prenia totes les decisions de totes les col·leccions, per tant.
El Segell Manuel Mota, aquí hi està.
Mira, jo crec que una de les coses molt importants que va fer van ser que va canviar les fronteres dels dissenys dels vestits de núvia.
És a dir, el que et deia abans, que ha passat, jo he vist vestits de les seves col·leccions que són curts.
Un vestit de núvia curt.
Clar, no t'ho pots imaginar, o potser fins i tot amb colors, depèn de com.
Amb colors, exacte.
Que no sigui el típic blanc, no?
Amb colors pastel, amb tonalitats pastel, també els va treure.
Va fer servir materials d'avantguarda, materials poc utilitzats, com les pedreries.
A veure, pedreries, entenem-nos, pedreries com tot el vestit fet de pedreries,
no un corset i una faldilla d'atul i ben pomposa.
No, no, el vestit de pedreria i que es noti que, bueno, a vegades aquests vestits pedreries no.
Dibuix, fent petits dibuixos a través del propi cos de la núvia, no?
Inclús, a més a més de les pedreries, les plomes, coses així que podries veure en un vestit de nit o de passarela.
Ell ho va posar en un vestit de núvia.
I clar, hi ha hagut núvies que s'han posat aquest vestit i han estat les núvies més felices del món, entenc.
Doncs sí, doncs sí, doncs sí.
A més a més, segurament que continuava precisament estant a la part alta,
era perquè les recomanacions, no?
Potser la millor publicitat que tenen és quan vas amb el teu vestit de núvia,
estàs molt feliç de portar-lo perquè et sents còmode aquell mateix dia,
que jo crec que no, però el dia següent ho recomanes a tothom
perquè tothom et pregunta per aquell vestit que has portat.
I a partir d'aquí tens una cadena...
Conegudes i alienes, eh?
Vull dir, totes, perquè hi ha moltes dones que sé que es casen amb un vestit de pronòvies.
Per tant, bueno, la primera tu.
Per exemple?
No?
Sí.
Ja estima que ja no estigui a la botiga Tarragona, eh?
Almenys al lloc on nosaltres anàvem.
Sí, dona, sí, que n'hi ha un altre.
Sí, hi ha un altre?
Un centre comercial.
Ah, d'acord.
Però on ja t'ho dic jo que no hi és, eh?
On jo el vaig agafant al seu moment no hi és, eh?
Bé, ja m'ho diràs després.
Ja t'ho explicaré.
Ell mateix va treure la seva pròpia col·lecció el 2008.
Eren vestits senzills, com ell, funcionals, i sobretot molt, molt, molt femenins,
que anaven, bueno, anaven en consonància amb el que era ell
i la seva concepció de la núvia i de la dona en aquest aspecte.
i, bueno, sobretot el que dèiem abans, va trencar amb els dissenys pesats, grandiloquents,
que eren els vestits, bueno, que hi ha encara alguns vestits de núvia.
Mira, faré referència...
Els vestits sí-sí són...
Exacte, aquest tipus de vestits, sí.
Aquells que són remombants...
I a més a més de fer de sí-sí, és que eren de teixits lletjos,
és a dir, que eren com el teixit brilla d'una manera estranya
i a mi em sembla el més lletj del món.
Perquè et facis una idea, hi ha un programa...
Respecte perquè els hi agradi, a veure, entenem-nos.
Per suposat, a mi no m'agrada, clar.
Perquè hi ha molta gent que els hi encanta, no?, el vestit princesa, per entendre's, no?
Però el vestit princesa pot tenir moltes diferents, moltes connotacions diferents.
És a dir, pots portar un vestit princesa de tul, preciós, amb seda,
que et pot quedar meravellós,
però pots portar un vestit de sí-sí o de princesa Disney
que amb una anau a sota...
De ras, de brillant.
Exacte.
I potser no cal.
Encara estic buscant anau a sota en català, eh?
T'ho trobaré.
Tu ho busco per la setmana que ve, t'ho busco.
Busquem-ho, busquem-ho.
Deures per la setmana, mirem, com es diu?
Anau a sota en català.
És allò que quan s'aixecava les faldilles es veia en sota, no?
Mil milions de capes.
Doncs perquè et facis una idea, hi ha un programa a la televisió
que, no sé si saps quin és,
que van les núvies, és un reality, d'aquests importats dels Estats Units,
de veure a migdia, els caps de setmana,
que estàs fent zàping i dius
mira aquestes nenes que estan aquí emprovant-se vestits
i veus que la majoria s'emproven uns vestits
com els que t'estic dient
i acaben plorant.
La majoria, estic parlant del profundo Estados Unidos
que s'estan emprovant vestits de núvia
en una botiga de tota la vida que està allà
i que ho posen com la tienda meravillosa
de nòvies de la ciutat
i en realitat no ho és.
I les veus, que jo les...
A mi no m'agrada aquest vestit.
Després de sis hores d'estar emprovant-se aquell vestit,
l'amiga de torn, quan totes ja estan d'acord,
diu, a mi no m'agrada aquest vestit.
I la novia, la majoria d'elles...
Cara de pòquer, eh?
I rendeixen molt aviat, penso, eh?
I, de fet, totes ploren
en el moment que es veuen amb un vestit
i la majoria de vestits són iguals.
O molt semblants, si és veritat.
Almenys el tall i la forma de...
I els teixits, en realitat,
no són vestits que diguis
és que et cau, aquest vestit cau,
té un caient que t'enamora.
Em hem de dir, a la seva defensa,
que algun, eh?
Algun sí, però...
Algun sí, però potser d'altres no tant, no?
Òbviament, també són vestits de potser 600 dòlars,
que és algo barato, eh?
Jo vaig veure un, diguem, que era enorme,
era d'aquests que comentàvem abans.
A veure, jo, perdó,
eren llets com una pedrada.
De veritat.
I a més, era el més car de tota la botiga.
Perquè a més, no era blanc,
sinó era d'un color així com blau, cel...
Bueno, era molt estrany, era un blau molt estrany.
A més, a més, portava la seva pedreria,
i també la seva...
Molta pedreria.
Bastant pedreria, era per bala d'honor,
però així, estil cor, per entendre'ns.
Sí.
Al final, segur que...
Era el més car.
Era un vestit Disney, princesa Disney, segur.
Sí, sí, sí, no, no, ja t'he dit que sí.
I era el més car.
I era el més car.
No sé si oscil·lava,
no sé si va dir el preu, eh?
Un cent...
150.000 dòlars?
No sé, potser ho estic passant, eh?
Però, compte que...
Una barbaritat.
Se disparava, comparat amb tots els altres, se disparava.
Sí, sí, sí.
Ei, que no me'n recordo en aquell episodi,
però crec que s'ho va endur, eh?
Bueno.
Que era aquell moment el que li agradava.
Doncs, escolta, que si es va casar a gust...
Justes colors, eh?
I contenta amb aquest vestit,
ole totes les que es casin a gust
i contentes amb tots els vestits del món.
Què vols que et diguin?
Com si et vols casar amb un pareo.
Per això mateix.
I a la platja.
I a la platja, just a la fusta.
No, aquí al costat.
M'alibro.
Fem una cosa.
Dígame.
Què et sembla si parlem amb l'Helena,
d'Atelier de la nòvia?
Doncs vinga.
Estem parlant amb l'Helena,
d'Atelier de l'Atelier de l'Atelier de l'Atelier de la nòvia.
Ella i la Raquel formen part d'un tàndem d'organització de noces,
però deixarem l'Helena que ens expliqui millor com funciona això d'Atelier de la nòvia.
Hola, bon dia.
Nosaltres el que fem és organitzar tot tipus de bodes i events, compleans, batejos, etc.
Nosaltres el que fem és personalitzar-ho tot al màxim.
Nosaltres el que intentem és parlar amb els nubis i sobre els seus gustos, idees i tot el relacionat amb ells.
A partir d'aquí creiem tota la resta, per tal que cada bode sigui única i personalitzada.
Molt bé.
I en quant a això de les bodes, ara estem parlant durant el programa d'avui sobre la mort d'Emmanuel Mota.
Era fill al Camp de Tarragona, era de Reus.
I ens agradaria saber, la vostra opinió professional, quantes nòvies heu vist que s'han agafat un vestit de pronòvies?
Quantes nòvies heu vist que els encantava els dissenys d'ell? No sé, explica'm una mica.
Nosaltres n'hem tingut unes quantes, però bé, només cal veure la quantitat de famoses que ell ha vestit en un dia així, no?
Era un dissenyador que es basava molt en la silueta de cada persona, vull dir, era igual el tipus de forma.
Ell intentava, doncs, marcar el màxim i treure el màxim per cert.
I, bé, doncs, ell l'utilitzava, la veritat és que va ser, a veure, bastant innovador perquè, bé, va començar a utilitzar les transferències, vidres de Swarovski.
Ara, també, amb la seva última col·lecció també s'ha pogut veure aplicacions amb macas i, bé, doncs, realment és una gran pèrdua.
Però, bé, suposo que servirà d'inspiració per molts altres joves dissenyadors que el tindran molt en compte.
Doncs sí, esperem. Ell deia moltes vegades que cada núvia, quan trobava el vestit, sabia quin era el seu vestit.
Us ha passat? Us passa a vosaltres amb les vostres núvies?
Sí, això passa, això és així. Cada núvia té una reacció diferent, però realment sí, sí, és així.
Vull dir, una núvia, quan es posa el seu vestit, normalment se sent. És una cosa que se sent.
I, bé, doncs, ell era una persona, doncs, que ho intentava al màxim, no?
Vull dir, pel que sabem, perquè, no ho coneixem personalment, encara que ens hagués encantat,
però, pel que sabem, era una persona molt propera, que, bé, era molt millimètric i vull dir,
que a la seva feina li encantava, realment li encantava.
Sí, i es notaven totes les col·leccions que feia i en els seus dissenys.
Doncs, Helena, moltíssimes gràcies per atendre la trucada del programa Gessis Weekend.
Gràcies a vosaltres.
I esperem que la propera vegada que parlem no sigui per aquest tipus de motiu.
Esperem, esperem que sigui així.
Però bé, que el recordarem en cada un dels seus vestits.
I tant, sempre ens quedarà ell i la seva feina i els seus meravellosos dissenys, que eren preciosos.
Doncs, moltes gràcies, Helena.
A vosaltres.
Doncs, continuem amb el programa, Sílvia, i què et sembla si saludem el Ramon, del Ramon Herreries?
Bona tarda.
Hola, Jessi.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Què tal? Bona tarda, Ramon.
Molt bé.
Què t'anava a comentar?
Moltes gràcies per contestar la nostra trucada.
I, bé, per començar l'entrevista, m'agradaria que ens expliquéssiu una mica a mi, a la Sílvia i als oients què és el que feu.
Bé, nosaltres portem ja uns anys.
Bàsicament, el que fem és vestits personalitzats.
Hacem coleccions, però el que realment, o sigui, per la que nostres noies viennent a nosaltres és perquè fem vestits únicos per a cada noia.
Aja.
Bé, i...
Bé, i suposo que cada una traerà una idea o algo muy específico a la hora de deciros, és que jo me vull casar i me vull casar així.
Más que una idea, o sea, lo que tienen pensado es una idea de cómo quieren que sea su boda y cómo quieren verse ellas ese día.
Pero un vestido en concreto, no, sí que por lo general no quieren llevar el típico uniforme de novia.
ni ir un poco como marcan las modas, sino que quieren ser un poco, o sea, sentirse ellas especiales y únicas, sí.
Bueno, entiendo que, bueno, supongo que conocíais el trabajo de Manuel Mota.
Sí, por supuesto.
Y, bueno, me gustaría un poco que comentaseis desde vuestra perspectiva y desde si vosotros os sentís inspirados por su trabajo a la hora de diseñar o...
Sí, a veces sí, pero, o sea, Manuel Mota, nosotros, bueno, él y otros muchos diseñadores, Vítor y Luquino, Jesús del Pozo,
Sí que hace unos años aportaron mucho y abrieron muchas puertas al mundo de la moda noxial.
O sea, hicieron que las mujeres se sintieran más sexys, más femeninas, las desprendieron un poco del hábito del traje de novia que hasta entonces más o menos existía.
Un traje de novia supuestamente virginal.
Sí, entonces Manuel Mota fue uno de los que más potenció las cinturas, aparte de innovar en tejidos y otras muchas cosas, potenció las cinturas y, sobre todo, realzó mucho los escotes.
Entonces, o sea, hizo que las mujeres ese día, aparte de llevar un traje que representa algo tradicional y que tiene que cumplir una serie de normas,
sobre todo fueran muy femeninas y se sintieran guapas ese día.
Guapas y diferentes como vosotros decíais.
Según vosotros creéis que la diferenciación de la novia a mujer, dijésemos, ha sido una de las mayores aportaciones de él como diseñador.
Yo creo que es lo más importante que ha hecho, porque luego como diseñador y como creador ha hecho cosas muy especiales y muy buenas.
Pero un poco, yo ahora últimamente, o sea, en los últimos años, los diseños de Manuel, bueno, de Pronovias,
porque Manuel Mota supongo que era el director creativo, pero estaba muy condicionado por todo lo que representa la marca Pronovias,
que tiene que vender, o sea, a mí me aburrió un poco ya.
O sea, el Manuel Mota es el Manuel Mota, pero por muchas cosas que hizo antes, en los cuatro o cinco últimos años,
Pronovias, no él, porque él supongo que quería hacer más cosas, ha repetido un año tras otro la misma línea,
ha cambiado pequeños detalles, pero han ido a puestas seguras, a cosas que ya saben que han vendido otros años
y han ido a vender, y entonces sí que había cosas que se veía y que podían tener algo,
pero yo creo que como creadora ahí estaba un poco, digamos, capado.
O sea, no era el Manuel Mota de otros años.
Quizá por eso sacó su colección en 2008.
Quizá por eso también, pero también estaba un poco condicionado, o sea, tampoco se veía el Manuel Mota de hace diez años, por ejemplo,
que se comía todo, que era genial, o sea, era diferente, era arriesgado, se atrevía con los colores,
se atrevía con toda una serie de cosas que hasta entonces estaban vetadas en un vestido de novia,
y entonces lo hacía de tal forma que encajaba dentro de la ceremonia, encajaba dentro de todo lo que representa un traje de novia
y además le las hacía, o sea, sus novias eran muy femeninas y estaban muy guapas.
Vamos, abrió muchas puertas, está claro.
Sí, sí, sí.
Bueno, hay una cita que dicen, que él decía mucho, que ellas saben cuál es su vestido en el momento en que se lo ponen.
¿Os pasa a vosotros también?
Sí, no, o sea, su vestido es, más que su vestido es cuando ves que una novia se siente guapa delante del espejo.
El vestido en sí sí que tiene que tener unas ciertas características para que cumpla los requisitos que ella tiene en mente,
pero sobre todo lo que cuando ella encuentra su vestido es cuando se siente guapa y ese vestido la acompaña, se siente cómoda, se siente especial.
Claro, porque claro, vuestro proceso, como es un poco más diferente que el irte a una tienda y probarte 50 vestidos de una tangada...
Sí, si vas viéndolo todo blanco y ya no sabes ni que tienes que volver al día siguiente para...
Supongo que vas un poco loca.
Sí, no, nosotros también, o sea, tenemos nuestra colección que tiene unos 30 vestidos y también probamos vestidos.
Y sí que a veces notas que es su vestido, pero nosotros sabemos que su vestido todavía puede mejorar, o sea,
aunque ella se sienta guapa sabemos que se la puede potenciar de muchas otras maneras.
Entonces...
No os quedáis ahí, vais más allá y vais a la personalización total.
Sí, y a medida que se va probando y la vas conociendo, ella misma va aportando cosas y va haciendo lo suyo y se siente más segura,
más... lo hace más... o sea, lo hace más suyo el vestido.
Exacto. Pues muchas gracias Ramón por atender la llamada de Tarragona Radio y el programa Yes Is We Can.
Muy bien.
Y espero que, como le decía Elena, que la próxima vez que hablemos no sea para recordar tristemente a Manuel Mota,
sino que sea por algo mucho mejor.
Pues nada, muchas gracias a ti.
Muchas gracias.
Hasta luego.
Hasta luego.
Doncs bé, Sílvia,
fins aquí ha estat la part que volia dedicar a Manuel Mota
d'aquest programa d'avui i a la seva trajectòria.
I abans d'acabar, vols que canviem una miqueta de tema?
Vinga, Sòmia, acabem una miqueta més alegres, no?
Vinga, va.
Sí.
Doncs ahir a la nit es van entregar els globus d'or a Los Ángeles.
Estic cansada de sentir a la televisió que són l'antesala de los Òscar.
Jo me pensava que m'arribas a parlar de si Milán, que si l'home, que si la moda...
Trobes?
No ho sé, com deies, coses alegres i ja està.
No, home, són coses alegres, mira.
Cullons, anem cap a Milán.
Ara anem.
No, no, és que clar, els globus d'or ja no arribem tu i jo.
Ja s'han donat, no?
Ja, però podem comentar a l'alfonga roja.
Tota la red carpet que...
Em sembla que ahir a la nit van haver-hi algunes que no,
que no hay, que no muy mal, que...
Això ho hauríem de gravar, això i posar les...
Les no, no muy mal.
Les no muy mal, i això serien diferents formes de posar nota a les senyores i senyors de...
Podrien ser cares, cares rient, somrient, cares tristes, cares indignades,
de dir no cal que et posis això.
La majoria de les convidades he de dir que es van posar vestits llargs de nit
i les úniques que he trobat, que m'han agradat i que van cridar l'atenció per l'elegància
i per anar ben vestides, haver escollit un bon vestit, són la Marion Cotillard,
que en realitat anava amb un vestit, però era curt, amb unes asimetries,
el vestit era de Dior, era paraula d'honor i era taronja, preciós, molt bonic,
amb un cinturó daurat, i una de les presentadores de la gala, que era l'Amy Poller,
anava amb un vestit de jaqueta-pantaló d'Estela McCartney, negra, escotat,
amb unes sandàlies ben altes, i el pantaló era tall capri,
aquell que vam dir la setmana passada, que és tall just pel turmell,
i eren les úniques que he trobat que he dit, anaven a neu diferents,
no, no, ja no és la qüestió d'anar elegant, perquè hi havia algunes que també anaven molt guapes,
però alguna que trenqui amb el vestit llarg de nit, que anem a una alfombra roja
i hem de posar així amb la mano en jarra aquí a la cintura i l'altra...
Exacte, tu ja m'entens.
Mira, acabo de trobar ara mateix a la...
Sí, sí, a la Juliana Margiles, precisament amb aquesta pose, en jarra i saludar.
Sí, sí, sí, i quan no saluden deixen una de les mans a baix i es tomben de mig costat.
I jarra, i jarra, de mig costat.
És veritat.
Exacte, si és que he estat a pensar.
Una altra, la Hayden, bueno, coneguda arreu del món, la Hayden,
de Hayden.
Quina Hayden?
No, una altra actriu que es diu Hayden, que també ha la mateixa postura que m'estàs explicant.
Exacte, que portava un vestit, que és rosa i porta un vestit blanc.
Per exemple.
De Paraula d'Honor.
Exacte, exacte.
Els colors que més es van portar ahir a la nit van ser el vermell,
amb moltes diferències i moltes tonalitats de vermell,
i el blanc, o el nude, que el nude seria com el color maquillatge,
que no és blanc, no és marfil, però és un color així com de la carn.
I els que més m'han agradat en vermell van ser els de la Jennifer Garner,
que era de Vivian Westwood, era un vestit llarg de pedreria,
amb escot de Paraula d'Honor, però escot així de cor,
i la Naomi Watts, que anava de Sackposen,
que portava un vestit de màniga llarga, de coll alt,
però era tan elegant, tenia una cua a més a més.
Bé, no sé si les estàs veient.
Fantàstic.
Sí, sí, a més a més, és més que vermell,
podríem dir que és més fosc.
Ah, sí, més fosc.
El de la Jennifer Garner era més vermell,
i el de la Naomi Watts era una mica més granatós, diguéssim.
Exacte, exacte.
Seria aquesta la seva història.
I en els blancs tenim l'Anne Hathaway,
que a mi m'agrada molt, de Chanel.
La trobo, aquest blanc li fa molt més prima,
potser, del que de veritat és, que ja està prima.
Està molt prima, aquesta noia, ja.
Per això, per això, a més, porta Paraula d'Honor,
pel que estic veient.
Sí, i els volants Pèplum.
Però què és d'acord, sembla, no?
Sembla que només sigui un cuerpinyo.
No, no, és vestit.
I després faldilla.
És vestit, és vestit.
Doncs a la fotografia dóna aquest parer, si és veritat.
Però sembla un dos peces pel volant Pèplum, que dèiem.
Aquest volant li diuen Pèplum
perquè recorda els romans
que portaven aquest tipus de faldilleta
com a sobre de la túnica, diguéssim.
A més a més, la Helen Hunt,
que portava un de Dolce & Gabbana,
i la Megan Fox, també, de Dolce & Gabbana.
Sembla que la Dolce & Gabbana ahir va ser...
Es van trucar abans, anem de compres, anem de compres,
van passar per la casa dels senyors Gabbana
i van entrar a comprar, ja està.
I la Amy Adams...
Tu i jo no ho farem mai, crec.
Jo no.
Ara per ara no ho farem.
Està clar que no.
Amb elles van, els de Dolce & Gabbana es diuen
«Por favor, te poses el meu vestit?»
Però després me'l tornes, intacte.
No, no t'hi crees, eh?
Sí, depèn de com, potser li donen.
Guarda-ho pels Òscars, guarda pels Òscars,
que ja farem feina, no?
Ui, les estilistes,
totes les estilistes de Hollywood
tenen uns mals de cap.
A l'hora, quan arriben els Òscars,
que ja t'hi contaré.
I perquè no coincideixi vestit.
Això deu ser...
Això...
Va haver-hi uns Òscars que van haver-hi
una gala, una red carpet,
que van coincidir dues dones
amb el mateix vestit
i no...
No era...
No estava moviment.
Ni s'han de trobar a la passarel·la,
allò que dius,
a la zona roja,
per entendre'ns,
ni tampoc una vegada a dins.
Allò que la seguin més o menys
s'apropa una de l'altra, no?
Més una en un costat i una de l'altra.
Lejos.
Que no es noti que repeteixen vestit.
Que no portem el mateix vestit,
i si no, com que se canvien 20 vegades,
escolta, canvia't,
que segur que tens un canvi allà guardat por ahí.
Mira que t'ho dic, Jessi,
que jo crec que més d'una
haurà entrat al bany
una vegada que ha vist que han repetit
i haurà fet una estripada
una mica especial al vestit.
Com la Sofía Bergar.
Per exemple, per exemple,
l'estripada...
Home, no, dona,
que la Sofía Bergar la va trencar...
Allà on no era,
allà es va trencar de pobra.
Pobre.
Bueno, i les que més m'han agradat...
Que no deixo parlar, diga.
Ja tanquem per acabar el programa d'avui.
Sí.
Les que més, més, més m'han agradat...
Vinga, qui són?
Han estat la Julian Moore,
que portava un vestit de tom fort,
negre i blanc,
amb l'esquena...
amb l'esquena...
d'escutada.
Però és que anava super elegant.
I aquesta senyora,
hi ha moltes vegades que l'he vista
i que no encertava
i que em semblava que l'estàs liant, Julian.
A mi jo no tenia algú que li donés...
La bona estilista...
Un dia parlarem de les estilistes de Hollywood,
perquè aquestes noies guanyen uns dinerals...
En blanc i negre, que bonic.
Què t'agrada, no?
Sí, fantàstic.
Meravellós.
Te l'anava a comentar, eh?
Aquest vestit, precisament,
una franja aquí...
Una franja...
A l'alçada de la cintura, fantàstic.
Sí, a l'alçada de la cintura i després...
Com has notat que ho estic creient, eh?
Exacte.
T'està encantant, eh?
Sí, sí, sí.
I la segona que m'ha agradat,
i són les dues senyores
amb els seus 40, eh?
Entrats.
I la Helen Mirren,
que portava un vestit de Batli Misha,
negre, de tall sirena,
amb aplicacions daurades.
El tinc, el tinc.
Maco.
Però una mica atrevit,
per la seva edat, diguem-ho així, eh?
Per què, eh?
No, no, no.
No, no, el trobo així com atrevit.
Però sí, està meravellosa,
estupenda,
amb l'edat que tingui la Helen Mirren,
i penso que...
O menys.
O menys.
O menys.
Què vols que et digui?
No, perquè s'hi posa.
Jo crec que per anar a aquestes coses,
s'hi posa, aquesta dona.
I tant.
Però ella i la Glenn Close,
les millors, jo crec que anaven molt maques,
les dues,
i inclús anaven millor.
Mira, et diré una cosa,
la Jessica Chestein,
que ha guanyat el Globo d'Or a millor actriu,
per drama,
me parece que no.
No?
Que Calvin Klein no.
Bueno, pues que truqui al senyor Klein,
senyor Klein,
que aquest vestit no m'aguardi més.
I mira que he sentit,
he llegit i he escoltat aquest matí
amb estilistes i demés,
molt bé,
la Jessica Chestein,
no sé jo,
no la tengo muy claro,
això.
No la trobo,
però mira,
després del que m'estàs dient,
tampoc la buscaré,
tampoc la buscaré.
Bueno, busca-la,
perquè és per veure-la ell.
Sí?
Ja farem, ja farem.
Tornem la setmana vinent, no?
La setmana que ve més.
amb més de moda
i a més del que convinc.
I si voleu qualsevol cosa,
on podem trobar
a la Jessy's Weekend?
Jessy, on te podem trobar?
On podem seguir-te una miqueta més?
Ens podeu seguir
al blog
Jessy's Weekend.com,
a més a més
a Tarragona Ràdio
i al Facebook
de Tarragona Ràdio
a la web
i a Facebook meu,
Jessy's Weekend
i al Twitter,
on vulgueu.
Com un bé llocs, eh?
I a més a més,
d'aquí a aproximadament
d'una o en quart d'hora
podreu tornar a sentir
aquest espai
a través de la pàgina
d'internet
de Tarragona Ràdio.
Exacte.
Fins la setmana vinent.
Fins la setmana que ve.
Gràcies.
Adéu.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Es worden de Tarragona Ràdio.
iren
en