Música
Doncs vinga, anem amb l'Andrés i Andrés i aquest cicle que estem dedicant els nens a través de les zones de Tarragona Ràdio.
Andrés ja començava amb la setmana passada i dèiem allò de Quiero ser como tú del libro de la selva.
Sí.
La que no me recordo de la primera. Mira que ho vaig voler dir també l'altre dia i no em va sortir.
Aquesta va ser.
No, aquesta va ser la segona. La primera cançó que vam posar...
Quiero ser como tú.
Va ser aquesta, no. Mira-ho, mira-ho, mira-ho, mira-ho, que no m'enredes, a mi també.
La primera no va ser la de Quiero ser como tú.
Sí, la primera va ser Quiero ser como tú.
I la segona llavors?
Bueno, em sembla que del libro de la selva no en vam posar cap més, eh.
No, però vam posar una pel·lícula primer...
Ah, bueno, la segona sí, la segona va ser de Pinotxo.
Ah, això, me referia a això.
Sí, la segona sí, la segona va ser...
Veus, després me'n recordava.
D'Ami un silvidito.
Ai, és veritat.
El petito grillo.
És cert.
Però només, no sé per què, només me venia present el Quiero ser como tú i em pensava que havia estat la segona cançó.
No, no, havia estat la primera.
Exacte.
Doncs, vinga, anem per feina?
Anem per feina.
Mira, farem una miqueta de cada i farem igual que la passada setmana.
Explicarem algunes curiositats i anècdotes del propi Walt Disney.
Doncs, vinga, som-hi.
Sí.
Diu que existeix una llegenda que explica que Walt Disney va preparar abans de morir una sèrie d'ordres
que tenien que complir els directius després que ell ho hagués mort, per preservar l'èxit de la companyia.
El seu germà, Roy Disney, l'heretà de la companyia, va resultar que no va haver de fer res especial
degut a que Walt Disney no havia preparat res per després de la seva mort.
Bé, llavors resulta que aquesta llegenda se suposa que està alimentada per un petit vídeo promocional
que Walt Disney havia rodat poquet abans de morir i que tractava sobre diversos conceptes
per a les dues empreses, una és Disney World i l'altra Epcot.
I se suposa que, esclar, d'aquí ve que ell ho ha deixat moltes ordres, bueno, en fi, coses d'aquestes.
Llavors, una altra anècdota molt bona, que és un fotograma d'una noia despullada.
Un fotograma d'una noia despullada.
Exacte, sí.
Estem parlant de Walt Disney, estàs segur?
Sí, sí, sí, ara t'explicaré.
Digues.
Walt Disney tenia una visió prodigiosa, era un home que es fixava en tots els detalls,
era un home molt meticulós, però, esclar, les pel·lícules sortien tan bé
perquè la seva mentalitat i la seva visió era fantàstica.
Era molt oberta, sí, cert.
I més d'una vegada havia deixat, escolta, assombrats amb els seus empleats,
descobrint fins als més petits errors de les animacions, o sigui, els dibuixos realitzats.
Una vegada, els seus empleats van posar capacitat, la seva capacitat a prova,
i van introduir dins d'una animació, dins d'un fragment d'una pel·lícula,
un fotograma d'una noia despullada, per veure si es donava compte.
Per a veure si l'arribava a veure.
Tu imagina't que en 24 segons, ai, en un segon, passen 24 fotogrames.
I dintre d'aquests 24 hi havia aquella noia despullada.
Exacte. Llavors, s'ha de dir que els estudis d'animació de Walt Disney,
el que t'acabo de dir, treballen 24 fotogrames per segon,
per el que ser capaç de descobrir una imatge mostrada durant aproximadament 4 centèsimes de segon,
era tot un repte, i encara més, sense que en vell l'avisessin.
Clar, que és allò que dius, s'ho trobes de sorpresa.
Sortirà això, aviam si ho veus aquí.
Entén-me, però ell no sabia res, va ser una prova que li van fer.
I segur que la va trobar.
Durant el visionat de l'animació, va arribar el moment en què es mostrava el fotograma.
Igual Disney no va dir absolutament res,
però una vegada acabada la pel·lícula, es va girar cap als seus empleats i els va dir,
a qui se li ha ocorregut la idea de posar una noia despullada?
Ah!
A aquest punt, la història agafa dos camins diferents, segons les fonts, segons que ho explica.
O algú li va dir...
Uns diuen que amb el primer d'aquests moments,
expliquen que un dels empleats presents va respondre,
ho vam posar per veure si et donaves compte.
El que Walt Disney va contestar,
l'haig vist, esteu tots despedits.
Sí o no?
Això és un.
I llavors la segona versió de la història és que
Walt Disney va comentar amb Tom Morissi
que si la noia hagués estat vestida,
segur que se l'havies passat per alt.
Home, és lògic.
Clar, perquè en aquest cas ho trobes.
És lògic.
Però home, és que pensem que 24, el que deies, Andrés,
i al mig d'aquests 24, un...
No, no, era un home...
Jo tinc moltes referències d'ell, de la seva capacitat.
Ara aquí jo t'obro una altra finestra
que potser no hi està dintre d'aquestes memòries
o d'aquestes històries que m'estàs comentant, Andrés.
I és que potser algú l'hi havia xivat.
No, no, no, no, no, perquè va ser una cosa íntima entre ells.
Ah, de car, de car.
Bé, ara tornem una altra vegada,
com vam acabar la passada setmana.
Tornem amb Pinocho.
Ah.
Sí, bé.
Llavors, hi ha una altra cosa
que l'autor del conte Pinocho
era Carlos Collodi.
Realment, Carlos Collodi es deia Carlo Lorenzini.
Per què es va posar Collodi?
Ah, t'ho diré.
Collodi és un poble de la Toscana
que s'ha fet famós precisament amb el món
gràcies a l'autor de les aventures de Pinocho.
D'entre els llibres que no traten de religió,
que no traten de religió,
Pinocho ha sigut sempre el més conegut
i imprès amb el món.
Aquest Carlo Lorenzini,
o Carlo Collodi,
com ell va posar per signar els llibres,
va triar aquest nom artístic de Collodi
pel poblet amb el que la seva mare
havia nascut i havia crescut.
I on el fill,
si en aquest cas, Carlo,
va passar part de la seva infància.
S'ha de dir que Collodi
és un poble medieval de la Toscana,
de la regió toscana d'Itàlia,
i l'antic burgo de Collodi Castello
ha mantingut des de llavors
el seu aspecte medieval,
m'estic referent des de llavors,
des que es va construir en aquella època,
han mantingut el seu aspecte medieval
de poble fortificat
i encara avui es pot passejar
solament a peu.
Visitar aquest poble
és com viatjar dins d'una fàbula.
És una cosa meravellosa
passejar per allà.
És tot un somni.
Sí, Collodi es troba
en la província de Pistoia,
prop de la ciutat de Pèstia,
i els seus orins es remunten
cap allà al segle XII,
o sigui que ja són uns quants anyets.
Doncs sí, doncs sí.
Al poble hi ha algun romàntic
que diu que sembla
una cascada de petites cases de pedra
construïdes sobre la vertent,
o sigui cap a un dels costats,
com et diria jo,
més inclinats d'una muntanya que hi ha,
una colina.
La part més alta del poble
està dominada per una antiga roca
i per la iglesia de Sant Bartolomeu,
que amb el seu interior
hi ha un valiós orga
que data del segle XVIII.
Amb la base d'aquest poble
està a la seva vegada
la Villa Garzoni,
que és una casa meravellosa,
amb un jardí barroc del segle XVII.
aquest majestuós jardí,
es pot dir que potser,
és un dels més bonics
i millor conservats en Europa.
I junt al parc de Pinotxo,
hi ha un parc de Pinotxo,
localitzat en aquesta ciutat,
fan únic aquest rincó,
aquest racó,
que realment té una atmosfera de compte.
És una cosa preciosa perquè sí.
I ara estic veient
que l'Andrés està posant
ja la seva senyal de torn
perquè això va dir que era la música.
Ara pararem i si l'altre dia,
perquè esclar,
si estem parlant de Pinotxo,
podríem posar una altra cançó
de Pinotxo,
que és quan amb ell el rapten,
el posen en un senyor
que es diu Stromboli,
que té un teatre de marionetes
i ell molt hàbilment
les fa anar amb els seus cordills,
però carai,
tindre un nino de fusta
i que vagi sol,
escolta,
això és una gran troballa.
És un luxe.
Exacte.
Anem a sentir la peça aquesta
que el títol és
Cin hilos,
sense cordills.
Andrés, aquest no és, eh?
A veure, no, digue'm-ho, digue'm-ho.
La 16.
Ah, la 16, d'acord, d'acord.
Espera, que llavors m'he equivocat jo, eh?
Jo confiava que era la 15,
doncs canviem-ho.
Ara sí, eh?
Anem-hi.
Lí, lú, lú, lú.
Tí, lú, lú, lú, lú, lú.
Lí, lú, lú, lú, lú, lú, lú, lú.
Tí, lú, lú, lú.
Yo puedo andar,
y hasta correr.
Lo tení y lo perdí.
Tení, ven, soy feliz.
Tí, lú, la, lú, lú.
Nadie me maneja a mí.
Viva la libertad.
¡Esto se llama Vivir!
¡Es un fenómeno!
¿Qué les dije, eh?
Ellos tienen y yo no,
no hay uno como yo.
Si no te gustarán a mí,
yo quiero a ti, yo quiero a ti.
Ya, ya, ya.
Si yo no contigo me voy yo.
No tienes hilos, cosí, cosá,
sus abajeros, ¡oh la la!
No tengo yo pero hambre,
no, yo quiero ir con vos.
No tienes hilos, cosí, cosá,
sus abajeros, ¡oh la la!
No tengo yo pero hambre,
no, yo quiero ir con vos.
El volgobstino yo, de la Reusia noble soy,
un zar quererme a mí, pero yo querer a ti.
El volgobstino yo, de la Reusia noble soy,
de febrer de 1940, amb el Central Teatre de Nueva York,
i, a pesar de la seva gran qualitat,
va ser un fracàs econòmic en els seus moments inicials.
Navarra de gens?
Va ser un fracàs econòmic.
Què en dius?
La pel·lícula després va ser estrenada el 17 de juliol,
d'aquest any 1940, a Argentina,
i el mateix any 1940, el 10 d'octubre, a Uruguay,
i el 7 de febrer de 1944 va ser estrenada a Espanya.
S'ha de dir que l'any 1999, o sigui que fa 14 anys,
va sortir una edició limitada, en DVD,
sense material extra ni remasterització de la pel·lícula,
que va estar en circulació només per dos mesos.
Llavors, l'any següent, l'any 2000,
es va canviar el nom de l'edició,
com part de la col·lecció endorada,
però era igual que l'anterior edició,
i aquesta edició també va sortir de circulació
molt poquet temps, i així va anar.
Però va haver-hi una bona promoció, potser, de la pel·lícula,
van deixar de fer segons quines coses...
O la gent s'ha d'entirar tard, també, saps?
També, també, també.
Una edició platino dels dos discos amb DVD i amb Blu-ray,
amb la pel·lícula remasteritzada
i gran quantitat de material extra,
va sortir el 10 de març de 2009,
commemorant el 70 aniversari de la pel·lícula.
El Blu-ray també inclueix el disc, un de DVD,
com si fos...
Bueno, no com si fos...
És un bònus que hi ha.
Pinocho va tindre una resposta positiva
per part de la crítica cinematogràfica,
i la pel·lícula té un 100% de comentaris positius
amb el lloc web,
que és Rotten Tomatoes.
Això està basat en un total de 39 crítiques,
i l'any 1994 es va estar seleccionada
junt amb altres cintes
per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units
per ser part del Nacional Film Registri,
un arxiu cinematogràfic encarregat de conservar
aquelles pel·lícules cultural, històrica
o estèticament significatives.
L'any 2001, a través d'un article del T Guardian,
el director del cine Terry Gilliam
la va incloure dins de les 10 millors pel·lícules animades
de tots els temps.
La revista Time la va afegir
en una llista de les 25 millors pel·lícules d'animació.
Per la seva part,
el diari The New York Times
la va incloure també
dintre de les 1.000 millors pel·lícules de la història.
Bé, en fi,
hi ha una sèrie de coses que són fantàstiques.
Això del poblet aquest,
que és una cosa molt curiosa,
en fi,
molta gent ho ignora.
Hi ha molta gent que ignora
que Col·lí sigui un poblet tan bonic i tan maco
i que a més a més està dedicat,
esclar, per mèrits propis,
a Pinotxo.
No, però pensem, Andrés,
perdona,
però clar,
pensem que moltes de les coses
que veiem dins dels dibuixos animats
és una invenció,
gairebé tot és invenció.
Clar, no podem imaginar
que potser sí,
que darrere hi ha una documentació
i fins i tot un poble que existeix de veritat,
no?
I que li dona una miqueta més de color a la història.
Sí, sí, sí.
Bé, llavors aquí una de les coses
de la banda sonora
que va ser premiada amb un Òscar
amb la cançó
L'estrella azul
i és una història plena d'aventures
que recobre vida
com mai s'havia fet abans.
A més,
amb increïbles continguts extres,
està en aquest últim DVD
o Blu-ray
que, bueno,
et porta al fantàstic món
de Pinotxo.
Bé,
motiu del 50 aniversari,
estem parlant una miqueta
més enrere,
durant un any
es van estar reparant
minuciosament
tots els negatius originals
de la pel·lícula.
es van estar eliminant
esgarrapades
i extorsions
esgarrapades
de la pel·lícula,
de la imatge
i després
distorsions
de la banda sonora
i es va tornar
a revitalitzar
els colors
per reeditar-la
l'any 1992.
Hi ha una cosa curiosa,
mira,
hi ha alguns fallos,
algunes curiositats,
per exemple,
en la pel·lícula
quan Pinotxo
va rescatar
a Gepetto
de la ballena,
aquesta,
la ballena,
té la forma
d'un cas
de soldat
nazi.
Si la veus,
fixa-t'hi.
Però això per què?
No,
casualitat,
casualitat.
No,
casualitat.
Que hauríem de fer referència
millor.
No, no, no,
casualitat.
Una altra cosa curiosa,
el dit
que se li crema
a Pinotxo
al principi de la pel·lícula,
saps que ell està fet
de fusta,
i se li crema el dit,
doncs està
en una mà
diferent
minuts després
quan posa el dit
a la peixera
per apagar el foc.
Però això
s'hauria de donar
al senyor Disney,
no?
Bueno,
doncs mira,
ell donava confiança
a tothom,
saps?
I l'epifiaven.
Mentre a Pinotxo
se li crema el dit,
seguim la mateixa escena,
Gepetto,
el fuster,
o sigui,
l'artista
que l'ha creat,
busca una galleda
desesperadament
per recollir aigua.
Amb aquesta escena,
Gepetto porta
el gorro de dormir
de color vermell.
doncs comença
la seva boja carrera
amb el gorro posat
i a la següent escena
no porta el gorro.
Anda.
I quan posa
el dit
que no és precisament
el cremat
de Pinotxo
a dins de la galleda,
porta una altra vegada
el gorro.
Anda.
I sort que
Walt Disney
revisava
d'una manera minuciosa.
És el que t'anava a dir,
que si no arribava
a fer-ho, què?
Imagina't.
Bueno,
anem a posar
l'altre tema
que és el que
va rebre l'Òscar,
que és
el que li ateneix
amb l'Ada,
que, bueno,
li fa
la meravella
de transformar-lo
després
en nen
de carn i os.
El tema
del títol
de la pel·lícula
és
La estrella azul.
Y en la nocturna
alquietud
d'estritar
la estrella azul,
todo lo que pida
se realizarà.
Si és muy grande
tu ilusión,
lidera de corazón
y la estrella
te sabrá
así escuchar.
Al seguir
tu sino volverán
las horas que hablarán
de tiempos
de tiempos
idos.
En un rango
de ilusión
viene a ti
la estrella azul.
y la estrella azul.
y la estrella azul.
la estrella azul.
Sí, pero si estiguessis
al jardín
que te he dit
abans
del poblet
de Colodi.
Mira,
ja per acabar
et diré
algunes coses.
Tres obres
contemporànies
estan caracteritzant
Colodi
el poblet
com a lloc
de Pinotxo.
Sí, sí, sí, sí.
Bé,
respectant lògicament
la seva historiositat
i el seu aspecte típic,
les pintures murals
dedicades
amb aquest personatge,
Pinotxo,
van ser realitzades
pel concurs
Colodi
un pueblo pintado.
Això va ser
l'any 2006.
El monument
a Carlo
Colodi,
que va ser
l'autor del llibre,
que va morir
l'any 1890,
el monument
va ser guanyador
del concurs
per
Liceos Artísticos
e Institutos
d'Arte,
convocat
per la Fundación
en el Centenario
de la Muerte
de Carlos
Colodi,
això va ser
l'any 1990,
va fer 100 anys
que havia mort,
i el simpàtic
impressionant
Pinotxo
de Fusta,
més alt del món,
que va ser
encarregat
per la Fundació
Áviles Carpinteros,
imagina tu
si estan parlant
ja de...
Fa temps, eh?
De personatges.
especials.
Aquests fusters
eren de la Suïssa
francesa
i està col·locat
en el centre
d'un petit jardí
que permet
que el visitant
rebi
l'esperit
del lloc.
El parc
es diu
Parco di Pinotxo,
Parc de Pinotxo.
L'any 1953,
per iniciativa
del professor
Rolando Anzilotti,
llavors era
alcalde de Pèstia,
es va proclamar
un concurs nacional
per la construcció
d'un monument
a Pinotxo
amb el seu
70è aniversari
de la publicació
del primer episodi
de la història
del Buratino.
El concurs
va consistir
amb la combinació
dels arquitectes
i escultors
i d'entre els 165 projectes
examinats
per una comissió especial
va resultar
guanyador
conjunt
un grup d'estàtues
de Pinotxo
i de l'Ada
d'Emilio Greco
i la Piazza
del Mosaici
dissenyada
per l'escultor
Venturino Venturí
junt amb els arquitectes
Renato Baldi
i Lionelo
de Luigi.
L'any 1956
es construeix
un parc memorial
composat
d'un bosc
de robles
que es troben
al voltant
d'una plaça
pavimentada
i delimitada
per murs
de pedra.
Podríem anar
dient moltes coses
perquè les parets
estan decorades
amb mosaics
que representen
escenes de la història
de Pinotxo
les d'Aventurini
i Venturi
inclús el Terra
també obra
d'Aventurini
vist des de dalt
és una obra abstracta
jo seguiria parlant
parlant
i ara per acabar
fem una cosa
que busquin
un fragment
de què?
que el busquin
aquest poble
a través d'internet
i que podran veure
tot això
que els estem dient
Andrés
i que ja ho trobaran
tal com
collodi
o collodi
com ho diem nosaltres
amb dos il·les
molt bé
collodi
anem a escoltar un abstracte
de la pel·lícula
anem a sentir aquest fragmentet
demasiado
es demasiado
no dic que
és el moment
precisament
en el qual
doncs
Pinotxo
se transforma
en nen
la de blava
el transforma en nen
nen de carn i os
exacte
exacte
aquí s'està veient
nosaltres perquè
ho estem veient
la finestra
la qual
doncs
entra
aquella llum
segadora
no?
exacte
hey
què passa aquí?
lo veo
i no lo creo
nada
mmm
mmm
mmm
bien
Gepetto
has dado
tanta felicidad
a otros
mereces
que tu deseo
se cumpla
lindo muñeco
de pino
despiércate
a la vida
de los tíos
mmm
lo que es el progreso
lo que es el progreso
Andrés
me muevo
nosaltres
hem de deixar-ho aquí
si et sembla
fins la setmana vinent
que tornarem
no?
la setmana que ve
seguirem parlant
de personatges
de pel·lícules
de dibuixos animats
de Walt Disney
i no sé si
m'has avançat
que seria Bambi
potser
Bambi
Bambi
serà la primera
que parlarem
primer farem
el que hem fet
fins ara
unes petites
semblances
de Walt Disney
curiositat
i després
parlarem de Bambi
molt bé
i nosaltres
amb l'Andrés
el que dèiem
fins la setmana vinent
que tornem
Andrés
gràcies
de res
a manar
adeu-siau
adeu-siau