Sin palmas, ¿vale? Primero es, dice así.
Dice así, dice.
Me encanta, os quiero.
Vamos a probar el otro con palmas, ahora sí.
One, two, three, sí.
Ahora sí, Andorra, os quiero.
Somidós.
One, two, three.
Hay luz de que al brillar a su paso van dejando su rastro ahí detrás de una estrella fugaz.
Segundo un corazón marcado por el fuego.
Hay fuego que son así, imposible de apagar.
Brasas que quemarán durante la eternidad.
Y con tu aliento es suficiente para encenderla.
¡Vámonos, estribillo, como dice!
Y moriré de tanto amor como un amante y religiosa, buscando en el fondo del mar mi caracola.
Si tú te vas, si tú te vas, si no estás tú, me perderé.
Como una gota de sudor entre tu escote, caminaré por tus montañas cerca de noche.
¡Vámonos!
Buscándote.
Buscándote.
Ahora sí.
Me perderé.
Y ese público como hace palma.
¡Qué tumba!
Le, le, le, le, le, le, le, le.
Ahora sí.
Le, le, le, le, le, le, le.
Buenísimo.
Le, le, le, le, le, le, le.
Le, le, le, le, le.
Y ese solo de saxo como entra a llorar.
Tenim una cita amb ell, sí, sí, amb el Pachi Leiva.
Serà el 7 de juny a la sala mítica de Reus.
Pachi, bona tarda.
Què tal, maca? Bon dia.
Com estàs?
Bé.
Bona nit, però aquí cadascú.
Ai, bona tarda.
No passa res.
M'acabo d'aixecar, perdó.
T'acabes d'aixecar?
Sí.
Què fas aquestes hores?
Les leganyes...
Ai, dona, s'ha de preparar tot això.
Això és la migdiada.
Sí.
Això és la migdiada.
M'ha costum que tenim de fer la migdiada.
Jo penso que sí.
I que algun dia te sona molt bé i et dius, ostres, m'he aixecat com nou.
I d'altres que és millor que dius, m'ho puc gastar tota la tarda?
Clar, i ahir la nit entre...
I acabem, no?
Entre cubatilla i cubatilla, anàvem preparant una cançó.
Allò que passa.
Està fatal, eh?
No, què tal? Com anem?
Pachi, que te tenim a casa, com aquell que diu, no?
Sí, com aquell que diu, no? A casa, a cases.
Ah, tabaco, sí, clar.
Un maté aquí ja.
És a casa, no?
I tant, estem allà a casa.
Però tu ho deixis a Reus.
Sí, jo soc de Reus, del carrer de la Muralla 21 segona, tu.
Encara tens allà tons pares o no?
No, els pares ara viven a l'Alforja.
D'acord.
Van marxar tenint un terreny allà, un terreny.
Oh, sí.
Van fer una casseta.
A la vida salvatge d'Alforja.
Sí, al sí.
Van marxar una mica de la ciutat, no?
No, l'alegra.
Però bé, la família, doncs sempre hem estat allà vivint a Reus.
i que trobem, bueno, una sensació una mica rara.
Estava, comentava que estava una mica nerviós allò de què passarà, no?
A casa teva.
No sé, em fa una mica de respecte.
Ah, no, i a més, és el que dèiem, no?
No és la primera vegada que ja hauràs tocat aquí, no?
No, van començar a tocar.
M'he posat una cara com dient...
Sí, no vam tocar i tant.
Sí, però que ara fa...
Bueno, l'any passat, fa dos anys, van tocar lo que antigament era la missió.
Sí.
I, bueno, aquell volum, me'n recordo que no anava gaire bé, el son no era molt propici.
Allà diuen que a Métiqui hi ha un bon son, hi ha un bon rider.
Bueno, no sempre, pel que vas dir, no?
Sí, sí, això, perquè tant en passa.
No, però ara venim també amb la banda de disfrutar de Madrid i de Moscú.
Ah!
A fer allà una minigina.
Deixa'm-ho que veure, deixa'm-ho que veure de Moscú, eh?
De Moscú!
Priviet!
De Moscú!
Hola, què tal?
Bé, bé, bé, a fer.
Sí, res, anem viatjant, anem tocant, anem presentant mi cabeza desordenada allà on toca.
Sí.
I, bueno, nosaltres, és la nostra passió, és el que fem, vull dir, fem la nostra vocació d'alguna manera, no?
I, per cert, quan et va venir a tu la vocació de començar a cantar?
Després parlarem de Moscú, eh?
Jo, quan em vaig...
O sigui, tu vas néixer ja amb la guitarra posada.
Abans, sí, sí, abans de néixer ja, suposo.
Abans de donar-te els copets al culet per començar a ploure.
Aquí hi ha gent que et canta, normalment, quan estàs embarassada, hi ha gent que et canta.
Jo ell sí que cantava, aprofitava.
Què dius?
Sí, quan sentia algú que ficava a l'orella de...
Iep, vaya a començar.
Pásame la guitarra.
Sí, toma, toma.
No, cantàvem, des de petit, la meva iaia em ficava del costat.
La nena canta una cancion del Fari.
Què dius?
Sí, els meus pares són andalusos, són d'Almaria i de Granada.
I soc xarnego, soc allò.
Ara tens un cubatillà, no?
Tens un cubatillà sanguini, la mar de Bacu.
I tant, i tant.
Clar que sí.
Bueno, doncs venien allà i deien, eh, què pots cantar això o allò altre?
I trobava que tenia una certa facilitat per, bueno, per cantar i per memoritzar lletres.
I també eren xorreros després, doncs seguirem viatjant i sentint estils i cançons de...
Tot barrejat, no?
Coses molt disperses entre si.
Però notava que era la meva devoció, que m'encantava, vull dir que feia tota música, tot.
I clar, això ha de sortir per alguna banda.
La vena aquesta, sí.
Això ha de fer, no?
Ha de brutar.
Ha de brutar, sí, sí.
Vull dir que vam començar amb la música molt jovenet, vaig anar al Carrefour, al Prica del seu temps.
Sí, a Prisca.
Ara.
A Prisca.
Ara, que ja no hi és.
A Prisca Lidat, vam anar allà a comprar una guitarra, que era tan dolenta que es va desfer, es va despegar.
Què dius.
Sí, a Madinxina, i quan li picava el sol es va despegar tota, perquè era com una cosa rara.
Oh, quin xasco, no? Que t'havies portat.
Sí, sí, sí. De veritat, xinguíssim. Lo pas que vaig començar amb el teclat i vaig passar-me la guitarra, perquè el teclat era un rotllo. Quan anaves por ahí de cachondeo, no hi havia llum.
Ah, ah, problema.
No, anem al pantano de... Vale, no hi ha llum. I al mig del bosc, no hi ha llum. I n'hi ha un generador, i sí que no.
Vaig a un generador perquè tu suenes aquí. Ah, vale, ok.
Home, seria el seu, home, seria el seu, a veure.
Sí, sí, sí. I tant.
Almenys la dignitat del músic, que no s'ho trenguin, no?
Sí. No, però vam agafar la guitarra i va decidir, doncs, jo sempre he tocat oïda, no tinc connexements.
Ets autodidacta.
Sempre, sí.
Que és ben millor.
Sí, ah, sí.
Soc autodidacta de la música, no?
Quina més xulo.
Igual sí, però jo penso que sóc un pringat. Quan toco amb molta gent, penso, hòstia, quina enveja, com m'agradaria saber de música, tio.
Home, encara tens molt de temps per aprendre, eh?
No, de veritat, quan acabem, i algun cop ens ha passat, quan acabem un concert de dues hores, d'aquells, dels bons, i hem acabat, i dic, tio, que guai, deuria ser saber música, després de tocar tota la que està acabat reventada.
Si de fer música seria una mà guai, no?
No me lo creo, eh?
No me lo creo, no me lo creo.
Tu prometo?
No m'ho crec, no m'ho crec.
Estàs enredant.
O després de tot el que tens musicalment parlant, i tot el que ja s'han registrat, i tots els anys que portes al món de la música...
Enredo, això és passió. Tot el que faig, ho faig amb el cor a la mà.
Llavors és millor, potser, que aprendre música.
Sí, et diria...
Perquè aprendre música, moltes vegades, és per obligació, més que la devoció que tu tens.
Sí, la gent que ve amb mi, per exemple, gairebé tots en saben, i l'únic que no en sap sóc jo.
Sóc jo. Ara jo tinc clar com...
Igual jo dius, jo això ho vull fer així, no?
I t'hi pixes quan els explico com ho vull, no sé.
Això és una sincopà, diu, no?
Això és un pam, patapapam.
Ah, vale, ok, ja si no quines pas.
Sí, ja està.
Vull dir, el primer dia riuen, i el tercer entenen que és el llenguatge.
Sí, sí, que al final és una manera de... la música no deixa de ser una manera de comunicar-se entre gent, no?
Claro.
Vull dir que nosaltres, els components, ens comuniquem mitjançant l'instrument.
I al final, l'espiritim patapam, bueno, doncs és rotllo, ho provem, i quan veus que surt, és que ho han entès, ja està, no passa res.
La qüestió és la comunicació.
Sí, sí.
Al final hem anat a Rússia i no sabem rús.
Molta gent diu, i com t'ho feies?
Ah, és veritat?
Per cantar a Rússia, diu, no sé, quan ve aquí algú de Polònia,
et canta amb espanyol? No, normalment canta amb el seu idioma.
Bueno, però alguna parauleta, encara que només digui bona tarda o bona nit o alguna cosa de bienvenidos, no?
Sí, al final de la cançó vam a D'Aleo, justament aquesta que et sona de fons.
Sí.
I aquesta frase que està sonant, justament, que és... està en diversos idiomes.
A l'eusquera, jo, deixa'm viure en llibertat.
Sí.
I vam dir, hòstia, com podem fer-ho, això, amb Rússia, amb el traductor que portava,
i va dir, això és molt complicat.
I quan ens ho va dir, va dir, ten rau, és complicat.
No ho direm.
I diu, però alguna cosa similar, alguna cosa que no té gaire a veure, que està de moda.
I em diu ell, tictotacoi, navai d'esvidani.
Digo, ah, vale.
I ja us deia, tictotacoi, navai d'esvidani.
Digo, vale.
Que bonic.
A què mola?
És xulíssim, no sé què estàs dient, però queda molt bravo.
Ara, jo me pensé la mateixa.
Digo, que xulo, eh?
Digo, sí, què vull dir?
Digo, tu, quin eres largo d'aquí?
Digo, ah, vale, ok.
Que guai.
No te'n res a veure, digo.
Això per començar el concert, ideal, eh?
Sí, no, per acabar-ho, més bé.
Per això deia, que t'equivoques, ho fas jo per pensant-te que eres una cosa de...
Eee, que guai.
La gent es trunchava, perquè aquesta frase la va ficar de moda algú d'allà.
I té una certa conya, vull dir, que d'alguna manera amb un polític,
que van dir, tu qui ets, se'n fotien perquè és com a...
Per què no te calles del rei espanyol?
Val, val.
Fes una mica de frase que es va ficar de moda, rient.
Sí, sí, sí.
Llavors deia, i ara cantarem en rus.
I llavors, quan sortia aquesta frase, tothom començava a riure i a aplaudir.
Que, per cert, la gent no ho està veient, però els nostres aplaudiments
són més ací de fer palmetes.
Ah, mal.
I els seus són ací.
Aquest tios!
Sí, amarquen 180 graus, tot l'aire,
i necessiten que hi hagi molta gent al costat, foten unes hòsties, tu.
Gent supermaca.
Espacio, espacio, entre un i l'altre, perquè no arribi la sang al riu, sisplau.
Però, sincerament, la gent...
Metre 80, entre metre 80.
Hola, vinga.
La gent és molt maca, entre sí.
Sí, sincerament, els van tractar molt bé.
I com vas...
Perdona, com vas aparèixer per allà?
Com va ser que vau decidir anar cap a Moscú?
Doncs tocar en un hotel.
Amb el hotel res a veure, que estàs tocant en un hotel,
estan fent un baix i una guitarra,
estan fent un repertori una mica raro,
perquè en l'hotel hi havia gent de Rússia,
hi havia gent d'Anglaterra, francesa.
Vull dir, tenim...
Jo vaig agafar aquella feina, no per passió,
sinó perquè penso és una bona manera de fer un tester,
de posar a provar les temes pròpies cançons,
de veure si funcionen o no funcionen.
I entre versions i versions fem alguna cançó nostra
i no li diem a ningú que és nostra.
Sí, sí.
Llavors, quan veiem que la gent es mou, veiem que alguna cosa passa.
Llavors, entenem que aquella...
Hem de fer el triatge, hòstia, aquesta funciona, aquesta no funciona,
aquí ningú s'ha enterat,
i no justament per la que la lletra vulgui dir,
perquè el sigui el missatge maco.
Clar, no, perquè la lletra...
I el llenguatge, el que et deia abans,
justament venim al llenguatge musical, no?
Sí.
És el que al final ens connecta, vull dir,
al damunt d'un escenari.
Total, que algú va venir i va dir,
ei, podíeu fer el mateix allà a Rússia?
Sí, sí, i tant.
Hem fet a Argentina, a Rússia, a França...
Sí, sí, no hi ha cap problema.
No, no, no.
Que ens fiquin un micro, si pot ser,
i un altre...
I que hi hagi llum, si plau.
Ja està, una mica de llum per nosaltres.
Ja està.
Si un general a la llenguatge del campo,
que se'n falta.
I tabaco, bocados rubí, por favor.
Això, debò té.
Doncs això que...
M'està provocant, és un provocador.
No, no.
És que és un provocador.
No se li pot dir res.
No, perdó, perdó.
No se li pot dir res.
No, perdó.
Volia dir manteiga i formatge de bol.
Això que he vist d'Andorra, està fatal, eh?
No riguis, que això no s'acabarà l'entrevista.
Així no ho sap, però d'entrava a dir...
Pats, que m'has portat el formatge que t'allà manant.
Primer que li he dit, eh?
Sí, clar.
Ni bon dia, ni bona tarda, ni bona nit.
Ja directament.
On està el formatge?
T'he encantat, potser que són dos discos.
Ai, i no ho saps, que abans de sortir per la porta et requiso.
A veure si ho portes i m'estàs enganyant.
Vinga, tu diràs.
Que t'atrec el gos, eh?
Eh, home, que bueno, sí senyor.
Ai, ai, mordiendo.
Molt bé, molt bé.
Has dit que sí que t'escolto quan parles, eh?
I tant, i tant.
Què ho he dit, ja?
I sembla que no hi som, eh?
A veure, a veure, si vens al divendres, escoltant-se.
A veure, a veure, si m'ho puc escapar.
És que ho tinc una mica complicat.
Per què?
Ah, perquè ara hi ha dues cosetes.
Vale.
I clar, ara que ocupen no el 100% del meu temps,
però l'altre 60 i...
Tens, perdó.
Per això, per això.
Intentarem, doncs, de gravar-ho amb un móvil i ja.
La meva excusa ara mateix és aquesta.
Que si no, anirem un dia tocant-li als nens, vull dir que...
Oh, si no, aquí hi ha un dia en directe, eh?
Sí, i tant.
Avui has de portar la guitarra.
Sí, llastro, sempre la porto...
Ai, corre, vas buscant.
Chau, va, corre, chau, tú.
Bé, en 5 uretos torno.
Ara estàs aparcada, ara estàs aparcada.
En 5 uretos estic aquí.
Ostres, en 5 uretos estan.
Sí, en 5 uretos.
¿No tens el cotxe o no has de deixar el cotxe?
No, no estan cotxe.
Diu, normalment la porto al cotxe, però avui no la porto.
A veure.
De veritat, dama la portaré.
Venga, ho deixarem per demà.
Venga, vale.
Venga, ja està.
Fet.
Bueno, continuem a Andorra.
Venga, a Rússia.
A Rússia.
Veus, sempre vols passar per Andorra, eh?
Sempre.
Quina obsessió amb els fumatges de bola, eh?
Istanbul, lo que té Istanbul.
És cruel i desquadado, eh?
No.
Porre, vam marxar cap allà i, bueno, ja et dic, els va veure algú, li va agradar la música.
Que guai.
El directe, normalment, varia molt dels CDs.
Vull dir, reconec que el directe hi ha una part passional, que no vam ser capaços de gravar-la amb un CD.
És la part més difícil.
I quan és novato, quan no has fet mai un CD, et penses que tot s'ha de gravar a dalt, a dalt, tot.
I veus, quan madures una miqueta més, musicalment parlant, veus que no és potser la millor manera.
I el directe, bueno, és el que ningú et pot treure, no?
Això sempre.
I nosaltres sempre tenim més per nosaltres.
i la manera d'enfocar-ho, vull dir, que és molt, bueno, molt, no sé, tranquil·leta.
Al swing, doncs, fem que camini, que hi hagi grup, que la gent s'ho passi bé, que faci palmes, que cridi, que...
Si no se sabrà d'estil, no, és que aquesta no me la sé.
Doncs que aparem la cançó i li expliquem com s'ha de fer i tots junts, vull dir que no...
Que guai.
Sí, és una mica... És interactiu amb el públic.
Vull dir, el nostre directe no és...
Vine i escolta'ns, que nosaltres som els millors, tu escolta...
No, no, no, per res.
Vosaltres som gent com tu, senzillament estem a l'altra banda de l'espectacle,
que han d'haver-hi dos parts, nosaltres som la segona.
I la part important potser és la teva, saps?
L'altre dia, començant amb un teatre que vam fer,
deien, hòstia, potser penseu-vos que jo vinc aquí a cantar,
però no és veritat, jo he vingut a escoltar-vos cantar.
Fem-ho recíproc, no? Fem-ho recíproc.
Sí, sí, nosaltres ens emocionem i tirem cap endavant
quan veiem que la gent s'ho passa bé.
És un feedback.
Jo m'imagino, a sobre de l'escenari,
intentant donar tota l'alegria del món amb la música
i si hi ha indiferència,
jo crec que és el pitjor que pot haver pel músic, no?
Per nosaltres, sí.
Que te deus sentir, dius, home, ja que estàs aquí,
participa de l'espectacle.
A això nosaltres li diem l'aplauso zero.
Exacte.
Aún començava pasada, jo era un puest que era una persona
i, bueno, sempre hi ha un xiste que ho definís una mica.
Ah, bueno.
No sé si feia la l'évalo, que deia...
Sí.
I hi havia un músic que estava tocant
i hi ha estat emocionant,
i hi havia només al públic una persona.
El tío estava llegint al diari.
Sí.
I el tío acaba la cançó
i l'altra, pues, continua llegint al diari.
I diu el músic,
jefe, disculpe, perdó,
sí, dígame, dice, ¿le gusta la música?
I dice el tío, sí, sí, pero no importa, continúe.
Què vol dir, que de tant en tant...
Passa que tot el contrari,
que tu em veus que vols connectar amb algú,
el concepte del que et ve a escoltar,
per més que tu facis un esforç,
sempre hi ha un contacte entre dues parts, no?
Una d'haveria amb ganes de cantar
i l'altra amb ganes d'escoltar.
Exacte.
Jo sempre dic que m'estimo més
que hi hagi deu persones amb ganes d'escoltar,
que avui et sents,
que vinguin per casualitat...
I que s'hagin trobat, no?
Sí, sí, perquè algun cop també...
Perquè és molt cruel, jo crec que és molt cruel.
Sí, hem tocat, nosaltres de directes hem fet...
Jo m'imagino.
Bueno, el record va ser en un any,
en un duet que deiem Zipi Zap,
que era un saxo i una guitarra.
Sí.
Va fer 154 concerts en un any,
que era més d'un cop cada tres dies.
I anàvem tocant por ahí
i entre d'altres vam anar a un pub a Barcelona
i hi havia 800 persones.
I nosaltres hi havia 800 persones,
pensa, i la promoció, el no sé què.
T'agrada.
Vam malpagar i vam anar a tres músics.
I, bueno, recordo que de les 800
ens volien escoltar 150,
que és molta gent que volia escoltar.
però el soroll que feien,
la resta, 60-50 persones parlant,
vull dir, era superior
i llavors no deixava escoltar ni concentrar.
Ostres.
Per això vull dir que vestir més que hi hagi...
O sigui, la gent, quan et parla de gent,
no sortiràs 1.000, 2.000...
Això m'importa gens.
Vull gent que em vulgui escoltar.
Que vulgui sentir, que sàpigui, no?
Sí, sí, ja està.
Vull dir, que vingui amb aquesta actitud, no?
Una persona amb un gran sí al damunt
que no amb un gran no,
perquè per més que sigui professional,
si té un gran no al damunt...
No farà res, no?
No, no, no.
Sí, sí, sí.
Bueno, tu ja hauràs trucat a la meitat de la família,
tots els músics...
Sí, tinc la mami a l'hospital.
Oh!
Ostres, que es millori.
Sí, que es va trencar la cama
i segurament...
M'acratxin.
La meva mare és la primera fan.
Ja m'imagino per això,
que jo he pensat que tota la família,
tots els amics...
Sempre estan en primera fila, ja.
Els músics col·legues,
que segur que hauràs trucat de part aquí,
que també et coneixen...
Sí, sí, sí, sí.
Dic, home, el Facebook teu i això...
Està allà de la taula en funde.
Bullim, bullim.
Sí, sí, que la gent hi entri, eh?
Vull dir que et busquen al Facebook i a la web,
vull dir que hi ha el patxileva.com
o el patxileva al Facebook,
que entrin, que demanin si tenen curiositat,
si, bueno, si volem venir,
de què fem o qualsevol cosa,
crítica constructiva,
que la facin i que vinguin.
Home, jo he dit que t'en teníem el mític de Reus
el dia 7 de juny,
però no he dit l'hora.
A quina hora puntualment començareu?
Sí, puntualment no som.
O sigui, 11 i mitja,
diuen, jo penso que serà 12 i menys quart, segur.
Bueno, ja està bé, eh?
Jo que la gent acabi d'arribar,
agafi la copeta,
es vagin posicionant, no?
Vam plantejar tot després d'un sopar,
vull dir que la gent sopés
i pogués anar-hi al concert.
Ah, molt bé.
Aquí també va ser sopar una mica més tard.
Allà en d'Orabre sempre és una mica més nòrdic,
més francès.
Llavors, la gent, els horaris,
això ho notem,
depèn d'allà on anem,
ens amoldem una mica,
amb els cúperes sempre es tocava,
no sé, a les 7 de la tarda
i si no t'havies de tocar,
no sé, 12 o a la una,
que llavors era un altre ambient, no?
Ballar on vas,
bé, depèn.
L'altre dia vam anar a Madrid,
a fi em passa a les 7
i l'altre a la una de la nit.
D'acord que...
Això era l'horari de tocar...
El que convingui,
el que convingui,
ara mateix el que convingui.
Sí.
I jo no sé si en aquest concert
tindrem algun regalet.
Teníem algunes cançons noves?
Sí, tenim alguna novetat.
Que poden sonar?
Justament els ensenyarem
en diverses cançons.
Entre l'altre hi ha una nova
que no sé si...
M'havia semblat sentir-ne un trosset
al principi.
Quina?
Quina?
De fet encara no tenim clar el títol,
però sí que...
Bé, jo l'havia registrat
perquè l'havia registrat
amb algun nom.
I està com...
Mantis religiosa.
Ah, mantis...
No, me sona, eh?
Sí, pues una fa...
Bueno, fa...
Ule, l'ere, l'ere, l'ere...
És facilíssim.
Ule, l'ere...
No me viene na'.
No me viene na'.
Ahí, fa por favor.
No me viene na'.
Llama otra vez, que no me viene.
Llama otra vez, Quillo.
Pues no, pues...
Vam fer...
Algo així,
l'estrenarem aquí a Reu,
justament,
que aquesta no l'hem fet encara.
Al ritmo,
també el tocarem.
Viu dir que és el avanço
aquesta de Leo,
que van col·laborar
gent del Barça,
el Tiago,
el Valdés,
i els catarres,
i els gossos,
que molta gent, no, per l'amor de Déu
ja els podia organitzar
i tant
un darrere l'altre
algú demanava organització
a veure, no organitzamos todos
però un darrere l'altre, fila índia
i anar fent-ho
després de l'1 al 2
jo havia trobat
quina me deia?
era alguna cosa com això
no ho sé
aquesta, aquesta, potser
me encanta, os quiero
gracias, jo també
que això no, la gent no ho diu
però també
contactos
contactos, contacto
això era un programa, no?
de la tele
contacto, contacto, vien ara
i l'ho presentava el verdí de los bornes
que fuert
al jamón
al jamón
y a los bornes, tú, al soberano
tráeme argo, tráeme argo
que fort
que chula és aquesta cançó de fonda
és que sona fantàstica
no dic que les altres no sonin bé
però aquesta té
el calor d'estiu
té la cançó
que en si és xula
la lletra i la música
jo la trobo
que és una cançó fàcil d'escoltar
d'entendre
però té una altra part
que també és el directe
és la gràcia justament
que el que et deia
que els discos
no sabem fer-ho
això de gravar
com un directe
així és veritat
ho hem fet com
jo crec que allà
no ho vam fer bé del tot
vull dir que
vam fer la intenció
és molt bona
però el directe
quan ho ve
i ho sens
i ho graves una mica
que ho graves
i t'ho ensenya
dius
hosti, tio
és ben diferent
que bé t'ho hauràs passat
a sobre l'escenari
la energia que
que despremen
en algun escenari
penso que val la pena
que la gent vingui
només per això
què et sembla
si acabem d'escoltar la cançó
tanquem aquí l'entrevista
ok
i que la propera vegada
guitarra en mag
si no no t'heixut drà
això està fet
i després altres comandes més
serà un plaer
gràcies
a tu, Mantella
a tu, Mantella
i aquest solo de sax
com ho entra a llorar
i aquest excellent
altres comits
i hated
s'ama
name
el sert
a vuestro
Going up
i
hay viento
que
te traía
a
lo recuerdo
que un pasado
no supo borrar
aer
que ventilarán la habitación donde se guardan.
Tú te quiero.
Hay sueño que compartir, almohadas que abrazar,
noche fría, asintí, lágrimas que derramar
para que entiendas que no he dejado de quererte.
¡Vámonos, como dice!
No, no, no, no, y moriré.
¡Vámonos, esa palma!
De tanto amor como un amante irreligioso.
Buscando en el fondo del mar mi carapola.
Si tú te vas, si no estás tú.
¡Qué bueno, vámonos!
Me perderé como una gota de sudor entre tu escote.
Caminaré por tus montañas esta noche.
¿Cómo dice?
Buscándote.
Me perderé.
¡Y ese público! ¡Para arriba!
¡Oh, qué bonito, por favor!
¡Oh, qué bonito, por favor!
¡Oh, qué bonito, por favor!
¡Oh, sí!
¡Oh, qué bonito, por favor!
¡Oh, qué bonito, por favor!
Y moriré de tanto amor como una amante irreligiosa
Buscando en el fondo del mar mi caracola
Si tú te vas, si no estás tú
¡Qué chulo, por favor!
¡La segunda con palma!
Me perderé, ¡vámonos!
Como una gota de sudor entre tu escote
Caminaré por tus montañas esta noche
Y buscándote me perderé
¡Vámonos, chicos!
¡Ey!
Paso a mí que es la última, palmas
Como me gusta, por favor
¡A capela, a capela!
¡One, Two, Three, Six!
Fins demà!