Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I via telefònica per poder comentar-nos aquesta actuació amb ell mateix, en Roger Mas, bona tarda.
Bona tarda, com estem?
Molt bé, i tu?
Bé, molt bé, a punt de venir cap a la regola.
Estava pensant, Roger, quan va ser la darrera vegada que vam parlar tu i jo face to face,
i jo que dius cara a cara, i va ser, si no recordo malament, dels primers àlbums, ja.
Déu-n'hi-do, si ha plogut.
Sí, uns quants anys.
Uns quants. I com canvia la vida, eh, Roger?
Sí, sí, que va bé.
No, no, això sempre, això sempre.
A més a més, amb nous treballs discogràfics, ara sembla que tinc almenys jo la sensació que dius,
ostres, que ara es necessita el Roger Mas, què passava? T'hem descobert de cop i volta?
Ah, no ho sé.
No ho sé.
No ho sé, jo vaig fent el meu trinquet i llavors les coses van passant.
I aquí ja tenim a Tarragona, no sé si presentant-nos,
perquè no sé si vam tenir l'oportunitat ja de sentir en concert aquest Roger Mas i les flors.
Et sona?
Sí, d'això ja fa temps, i la casa d'enlloc també, també ho vam poder presentar.
És veritat, és veritat.
Sí, sí, el que faré és vindre jo sol amb la guitarra.
Sí?
Que és un concert molt diferent de, diguéssim, dels habituals, amb molt de músics,
o aquesta història amb la cobla.
Perquè quan un bassor amb la guitarra puc anar fent el reparatòri sobre la marxa,
puc allargar o es cursa les cançons,
i la manera d'interpretar-les la decideixes al moment en funció de l'estat d'ànic,
perquè tot queda molt més obert.
I més íntim també, no?
I fa molt bé.
Sí, també.
També el que passa és que hi ha intimitats que poden ser molt intenses.
A vegades la gent per íntim en ten tranquil,
i sí, no, necessàriament.
També ho serà tranquil.
Seguríssim.
I com és això, que aquesta vegada no t'acompanya ningú?
Home, sí, de la teva guitarra.
És una cosa que ja tenies tu planejada,
de dir, doncs mira, farem aquest àndem de tant en tant?
Em ve molt de gust, de tant en tant,
de poder estar sol a l'escenari i fer el que em ve de gust a cada moment.
I de tant en tant, doncs miro de fer-ho.
O sigui, també, al ser d'aquesta manera,
ser en qüestió acústica, segurament, Roger,
que moltes de les cançons, o potser no totes,
però algunes d'elles, no es podran tocar, o sí?
Bueno, n'hi ha alguna que no, esclar.
Clar.
Alguna que no.
Però la immensa majoria,
el que són cançons, cançons, es poden cantar totes.
Perquè d'alguna manera és com van néixer, no?
Com les vas fer criar tu, o com van sortir, no?
Però he de fer, hi ha revolucionat molt,
perquè, de fet, no tenen res a veure com les toques,
quan les fas, que quan fa temps que estan fetes, no?
Clar.
Tenen vida pròpia.
Jo moltes vegades ho comento aquí a la ràdio,
perquè sembla que hi ha cançons en si que es vesteixen
i es despullen elles mateixes.
I fins i tot el propi creador, que en aquest cas és tu,
dius, ostres, però aquesta cançó, què li ha passat?
Que metamorfosi ha pogut arribar a fer, no?
Això és el que fa que la gent puguem escoltar la mateixa cançó
repetides vegades, no?
Sí.
Perquè fins i tot sense que la cançó es modifiqui,
o sigui, fins i tot la mateixa gravació d'una cançó
permet d'escoltar-la moltes vegades,
això és una de les màgies dels llibres,
rarament es llegeixen més d'una vegada,
les pel·lícules rarament també es miren més d'una vegada,
tot i que potser més.
Sí.
I en canvi les cançons les escoltem repetidament.
Quan ens agrada una cançó l'escoltem repetidament.
i això és molt curiós, això.
I a més, a l'hora de cantar-la en directe també,
segurament que et deu passar, no?
Dius, ostres, potser notes en aquell moment un toc diferent,
i dius, a veure si quan arribi a l'estudi tranquil·lament
ho puc tornar a repetir i a veure si la puc, no ho sé,
modificar d'aquesta petita manera que en aquest moment en directe ha sortit.
Exacte.
I fins i tot a l'hora de cantar poemes que he musicat
de la Maria Mercè Marçal o de...
o d'en Verdaguer o tot això,
que fa molt temps que els canto,
fins i tot em trobo que de cop,
després de molt cantar-los,
un dia el cantaré a l'escenari
i enténs un nou significat pel mateix poema.
Aquesta també és la poesia, no?
Que et va acompanyant amb el temps
i a mesura que t'ho vas canviant,
ell es va bastant a la vora, no?
Has descobert algun nou poeta que t'agradaria cantar-li les seves poesies?
T'has trobat...
No.
No?
No ho dic perquè moltes vegades, clar,
jo sé que tu ets, em perdó amb l'expressió,
una mica col inquiet en aquest aspecte.
Sí.
I sempre t'agrada anar absorbint
i anar empapant-te de moltes de les coses que hi ha al teu voltant, no?
I potser dius, ostres, mira, m'he sorprès
amb aquest nou poeta que he descobert
i de cara a un futur, mira,
no trobo el moment de poder començar, no?
A musicar-ho.
Mira, de moment no,
perquè ara com que sortim d'aquest treballar amb el Cople Sant Jordi,
que ha sigut un treball molt gros i això,
ara el que em ve de gust és treballar sol a casa,
que una mica és la línia del concert que faré a Tarragona, no?
Que és tancar-me, treballar sol a casa
i veure com a cantautor que tinc a dir a sol, no?
Després d'estar amb 15 persones a l'escenari
i de durar tant de temps treballant amb tanta gent
i d'anar buscant a fora,
doncs tornar a buscar a dins, a veure què.
Explica'm, com va anar la relació amb la Cople?
Com va ser que un dia, doncs,
es va decidir de tirar endavant aquest a la casa d'enlloc?
Jo des de petit que tenia una fixació per aquests instruments,
perquè el meu avi tocava tenora una Cople
i em va ensenyar a tocar el sacs al clarinet
i des de petit que tenia aquesta fixació.
Llavors ja, en el Mística Domèstica
ja apareix a la tenora el Jordi Molina.
Sí, és veritat.
I en el disc següent, a les cançons talúriques,
ja apareix a la tenora el Jordi Molina
el fiscorn d'en Pep Moliner,
que és un dels fiscorns de la Cople Sant Jordi.
I després en els directes de les cançons talúriques
venien els dos fiscorns de la Sant Jordi,
el Pep Moliner i el Miquel Aigel López.
I ens ho passàvem molt bé
i deien, hòstia, això ho hem de fer més gros,
hem de fer que sigui tota la Cople,
ha de fer alguna cosa.
I amb el temps i una canya vam estar temps treballant
i al final, al final ho vam fer.
I bé, i encara ho fem perquè aquest actiu
ho portem a Roders, a França,
i seguirem rodant
i crec que l'any que ve encara hi serem amb la Cople, també.
Però això és moviment de molta gent, no?
Sí, sí, sí, són 15 a l'escenari
i en total són 20 persones que ens movem
quan s'ha de fer un concert.
No, no, m'imagino.
I clar, jo també penso,
ostres, haver de coordinar tot això amb tanta gent,
al principi segur que va ser una miqueta un trasbals,
per no dir un petit mal de cap, no?
Sí, però hi ha molt de cap que són molt divertits.
Ah, bé, això també és veritat.
I això passa que quan les coses fan molta il·lusió
no acabes de patir els inconvenients del tot.
I a l'hora d'aquestes cançons
les vas fer ja pensant-te,
o pensant, millor dit,
el que venia, precisament a fer-ho amb la Cople,
o vas dir, ostres,
tinc petites coses o petites cançons
que podien adequar-s'hi a el que volem fer?
Sí, hi havia un terç de material
que jo ja tenia,
de la meva discografia,
que sempre havia pensat
que li estaria bé un vestit més gros.
Sí.
Llavors hi havia un terç de material inèdit
que es va fer especialment per l'ocasió,
ja pensant en la Cople,
i llavors hi ha aquell terç de versions
que eren, bueno,
versions de grans cançons,
de les tradicions de cançor veïnes,
que sempre havia tingut ganes de cantar.
i que em semblava un exercici fantàstic,
el fet d'anar cap a fora,
d'anar a mirar què es fa fora d'aquí
i ensenyar-ho des d'aquí,
o sigui, des de la Cople,
que és una formació molt nostra.
I a mi aquestes dinàmiques de dins i a fora
sempre m'han agradat molt.
Trobo que si vaig a buscar una cosa molt tradicional,
m'interessa compaginar-ho amb algú que sigui molt de fora
i dissenyar-se.
Perquè si no, m'avorreixo.
T'has adonat que a partir d'aquesta,
podríem dir, incursió dintre del món de la Cople,
amb la veu del Roger Mas,
com que s'hagin obert moltes portes,
fins i tot la gent,
el que et deia jo una miqueta abans,
que sembla que ara no puguem estar sense el Roger.
Te n'adones del canvi que hi ha hagut?
No m'he adonat, no.
No?
Jo ho comentava aquí amb els companys,
jo ho comentava aquí amb els companys
i diu, sembla que hi hagi un abans i un després
a partir d'aquest treball discogràfic, no?
Que hem tornat a redescobrir
el que seria el món de la Cople en si
i la música d'autor, que seria la teva, no?
Sí, bé, és que la cançó d'autor encara...
Costa una miqueta.
Havia sigut el més important en aquest país, no?
Sí.
de música popular.
I d'alguna manera, doncs,
fa molts i molts anys que no...
que no torna a ocupar un lloc permanent, no ho sé.
Però a veritat, poc és...
les coses van i venen i tampoc no.
Això és veritat.
No ho ocupa massa, això.
A poc a poc, no?
S'aniran tornant a posar cadascú al seu lloc, Roger.
No, és igual.
Hem de dir que tenim a Tarragona,
recordem-me, aquest divendres,
però després tens, déu ni d'una,
de concerts que han sortit i que tens per davant.
Te'n vas també cap a Sant Pere de Palau Tordera.
El dia següent...
Sí.
No? El dia següent?
Sí.
A la carpa del Circ Cric.
Ai, molt bé.
Com que a la carpa del Circ Cric?
Explica'm, explica'm.
Sí, sí, a dins del Circ, a dins del Circ.
A dins mateix del Circ?
Sí, sí, sí.
I com ha estat això?
És un cicle de concerts que organitzen,
és el Circ Cric,
i doncs anem allà i ens posem a dins de la seva carpa
i fem un concert a dins del Circ,
a l'escenari que hi haurà,
amb tota la gent al voltant.
Una cosa molt divertida.
I també molt curiosa, no?
Crec que doncs és la primera vegada que t'ha passat, això.
Sí, sí, no l'he tocat mai en un Circ.
De fet, fa molts anys que vaig en un Circ fins a dins.
Doncs n'hi ha una manera de tornar a la infantesa,
diguem-ho així, no?
Llàstima que era una mica lluny, eh, de Tarragona.
Sí.
Llàstima, perquè a més a més és el dia següent.
Com ho faràs?
Però per això ja hi som a Tarragona.
Ja som el dia abans a Tarragona i ja està bé.
No ho dic perquè un és el dia set, l'altre és el dia vuit.
O sigui, et trobo de carretera gairebé tot el dia vuit o més o menys, no?
Sí, sí, sí.
Ja m'agrada coneguir.
Sí, no?
Després, el dia vint...
Anem a dir-te que el dia vint et trobo a Barcelona.
Després a Sant Cugat del Vallès amb la Cobla a Sant Jordi.
A Rodès, el que comentàvem fa una mica, el dia vint i tres.
I també, de cara i al mes d'agost, ja et trobem a Arenys de Munt.
Per aquell que vulguis seguir.
I si volen més informació que tenen a la pàgina web,
a rogermas.cat, també al Twitter, al Facebook, al MySpace.
No t'estàs de res, eh?
Estan progressivament els concerts, eh?
No, ja m'imagino.
No, estan tots posats, de cop.
Més o menys hi ha els del mes.
De car, de car.
Tot i que els de la Copla sí que hi són tots.
S'ha d'actualitzar els de juliol, també.
Molt bé.
O sigui que, a part d'aquests que he comentat,
hi ha un altre mes que aniran sortint.
De juny hi són tots, però al juliol falta actualitzar-ho, sí.
Molt bé, molt bé.
Doncs, Roger, jo amb el teu permís acabo amb la cançó
que més m'agrada d'aquesta, A casa, d'enlloc,
que m'has d'explicar com va néixer aquest,
El dolor de la bellesa,
perquè cada vegada que l'escolto,
em posa la cara de gallina.
Com va néixer aquesta, El dolor de la bellesa?
Doncs és d'aquestes cançons llargues, llargues de fer.
Jo recordo que les melodies,
els temes musicals els vaig...
Em van anar venint conduint amb el cotxe per la muntanya.
Ah, company.
I els vaig grabar amb el mòbil.
Mentre es conduïa, els vaig grabar amb el mòbil.
Vaig anar-ho treballant i vaig estar dos o tres anys,
jo quatre, no em recordo,
treballant l'estructura amb una lletra provisional
que no em convencié.
De cap.
I ja quan el disc ja s'acostava,
pensava, hòstia, aquesta música m'agrada molt,
i la lletra no, no li fa justícia.
I un dia doncs em vaig dedicar a...
Bueno, em vaig tancar, literalment,
i vaig dir fins que no surti una lletra aquí que em convenci
i una història per explicar,
doncs no surto i no vaig sortir fins que ho hem tingut.
Doncs te dic una cosa,
fes-ho, eh?
Fes-ho de tant en tant, això de tancar-te,
perquè si han de sortir més cançons com aquesta,
ara signo, eh?
Però és difícil, eh?
No, no, ja m'imagino.
Segurament ha estat allò que diu,
fins i tot una analització pròpia, no?
De dir, ostres, això ha de sortir-ne, no?
Ho vaig passar molt bé perquè va sortir bé.
Però també et pots tancar i que no surti bé o que no surti.
I llavors això és molt de primera, eh?
Això sí que...
És allò que deia,
esprimir-te al cervell fins que no acabi de ser com a tu t'agrada, no?
Com donar-li el cos que necessita aquesta cançó, no?
Doncs xapó, eh?
De veritat, sé que ho vas passar malament pel que m'estàs explicant,
però fantàstica aquesta, eh?
Però moltes coses, no?
Sempre hi ha la part d'inspiració,
que és aquella que sembla que surt sola,
com si no hagués fet res.
Sí.
Que també és mentida,
perquè s'ha fet en un procés inconscient, això.
I després hi ha la part de treballar.
Sempre hi ha d'haver,
en major o menor mesura,
però la part de treballar és inevitable.
Sobretot quan hi ha portes vuit discos,
com porto jo,
que ja he dit tot el que podia dir,
i si hi ha de dir alguna cosa nova,
m'hi ha esforçat una mica més.
Ja no potser jo.
No, home, tens moltes...
És el primer que surti.
Ruggi, jo crec que tens ara mateix
moltes coses al voltant que poden arribar a inspirar, eh?
Home, Déu-n'hi-do.
No?
Déu-n'hi-do.
Vivim en un món on havíem somiat
que certes injustícies
doncs s'hagin esveïnt
i en canvi estan hores al dia
i assistim uns espectacles.
Lamentables, sí.
Sí.
Lamentables que són prou inspiradors,
encara que sigui per coses tristes
i per seguir-li tant pels coses.
I per altra banda,
també passen coses boniques
que també val la pena de...
doncs de cantar.
Jo, amb el teu permís,
tirava més per aquesta segona banda, eh?
Totes dues, sí.
De cara de dolentes
que ja ens la trobem gairebé cada dia,
donem una miqueta de llum
i d'esperança a tothom, no?
I si pot ser a través de la música
que és el que més ens agrada...
Perquè amb les coses dolentes
hi ha gent que es torna dolenta.
Doncs sí, doncs sí.
I no pot ser.
I això no pot ser.
No, no, no.
Tot al contrari, tot al contrari.
Doncs Roger, benvingut a casa teva.
Ja ho saps,
que t'esperem aquí en Candeletes
per poder sentir-te a sobre de l'escenari.
Recordem de l'espai Jove la Palmera,
que està aquí,
a costat d'aquí de la ràdio
i que esperem que la propera vegada
pugui ser aquí als estudis de la nostra emissora.
A veure si...
I ben acompanyat també, eh?
Amb la guitarra.
No te la deixis, sisplau.
Sí, l'estic.
Roger, gràcies.
A vosaltres.
Un petonàs.
Un petonàs.
Gràcies.
La nena està corrent pel camp
La porta oberta bat a bat
I ja ho sabia d'altres cops
Que quan l'obres ets un
I ja ho sabia d'altres cops
Que qui torna ja no ets tu
En temps dels tripis,
quan els hippies eren hippies
Algú va veure un cel espaterrant
Com un ramat d'ovelles
Que han mort el pastor
Un paradís
Borratxo de dolor
Ben catabàtic
Mirall del fotre
Les fronteres
Som cul de mal seient
He deixat sol la meva nina
I ara no sé on és la meva nina
La meva nina on és
T'he deixat sol la meva nina
I ara no sé on és la meva nina
La meva nina on és
He deixat sol aquella pàmfila
I on s'haurà ficat
Gata Maula
Ets un xai
En pell de lloc
La nena està corrent pel camp
La porta oberta
Bat a bat
I ja ho sabia d'altres cops
Que quan l'obres ets un
I ja ho sabia d'altres cops
Que qui torna ja no ets tu
I ja ho sabia d'altres
Fins demà!
Fins demà!