A vi, avui t'has, quina mala sort, a vi.
A vi, avui t'has, tot va de tot.
A vi, avui t'has, tot va de tot.
No volia parar la cançó, almenys, amb la intenció de saludar-te.
Primer l'escoltem gairebé sencera, perquè a més a més em sembla preciosa
i crec, no sé si pel que expliques, és un petit homenatge al teu avi.
Sí, la veritat que aquesta cançó va sortir, per desgràcia, per casualitat,
quan es va morir el meu avi.
Jo tenia un bòlu, al festival Canteu tot, de Reus, això era el 2006, dos dies després.
I llavors vaig agafar un violi, que era l'instrument que ell tocava,
que era el primer instrument amb el que vaig tenir relació,
que és el que tocava el meu avi, que era autodidacta i això.
i només sabia tocar les cordes a l'aire,
que són el sol relà, que és l'emotiv, el riff d'aquesta cançó, no?
I com a petit homenatge, com que ell també feia concerts xiulant,
perquè xiulava molt bé,
doncs vaig fer-li aquesta cançó.
I la veritat que és una cançó que sempre que la toco
o quan algú l'escolta, la gravació que acabem d'escoltar,
doncs a tothom li agrada molt,
suposo perquè és una cançó molt senzilla
i que en poca cosa explica molt, no?
Hi ha aquesta rima silenciosa,
hi ha aquest joc musical de la confrontació amb la por de mort, no?
De no dir mort fins al final, però paraules que rimen amb mort.
Llavors, crec, aquesta sensació, no?,
que ens passa a tots quan perdem algú, no?
que ens costa molt poc parlar dels naixements, no?
Però al contrari, que és la mort,
ens costa com a molt dir aquest concepte
i està explicat així, d'aquesta manera musical, amb els silencis,
i jo crec que la gent se sent molt identificada.
És que ens han acostumat a...
o ens han educat per la vida, però no per la mort, no?
A l'hora de tractar-la no sabem com enfocar-ho,
segons quines coses i...
Exacte, sí.
I a part va ser la primera vegada que vaig col·laborar
amb el Jorge Varela, que ara ja és oximorònic
i que treballem plegats en moltes coses,
i un gran pianista, amb el seu projecte Jorge Varela Trio,
que a part acaba de treure el seu primer CD,
que està molt bé, us ho recomano a tots.
Doncs digue-li, Roger, quan el veigis, perdona'm,
digue-li que passi per aquí per la ràdio.
I tant.
I que farem la presentació del CD.
Demà, que no se n'estigui.
Segur, espero veure-ho demà.
Tu digue-li, mira, que m'ha dit la Sílvia,
però així, enmig de l'entrevista,
que no te n'estiguis i que la truquis.
I que passi un dia per aquí per l'emissora.
Doncs va ser la primera vegada que vam treballar junts,
perquè ell té un estudi a casa.
Sí.
I llavors, doncs, vam fer aquest arranjament de corda,
perquè la cançó en directe només es toca amb un violí,
però com que estàvem plantejant-la una mica a l'estudi,
que només s'escolta, no es veu, no?
Llavors vam voler donar-li aquest punt més arreglat,
més arranjat, no?, amb el quartet de corda.
I una mica d'aquí és el punt de partida, no?
Ja fa temps, no?
La cançó es va fer el 2006.
La gravació em sembla que és del 2008 o 2009.
ara ha sortit a l'últim servei multimèdia de l'AMT,
com a cançó en tota la resta de cançons de la resta de grups d'aquest any.
El d'un munt d'idees, 2012.
Sí, exacte.
I, bueno, a partir d'aquí una mica,
aquesta idea de fer un directe amb violins,
bé, un quartet de corda,
amb dos violins, una viola i un cello,
el quartet de corda clàssic,
doncs al cap d'uns quants anys,
però al final, com que hi ha hagut més cançons
on hi ha posat arranjaments de corda,
doncs, mira, al final,
després d'aquest concert, no?,
que serà una mica portar això en directe, no?,
que sempre és com una cosa que és difícil, no?,
de fer.
Com que impressiona més, no?
Sí.
Com?
Dic que impressiona més, no?
Bueno, ja ho veurem,
però sí, sí, bueno, no sé,
vull dir, al corret de corda
es veu una formació que existeix
i que es veu sovint...
Sí, sí, sí, però...
Són ser més enfocats a música clàssica, no?,
però acompanyant, doncs, un cant d'autor,
doncs, és més difícil, no?
I llavors, doncs, bueno,
amb moltes ganes,
espero que sí,
que sigui impressionant,
i jo què sé,
i que agradi, que sí, sí.
Però la mateixa solidaritat del quartet
ja és molt impactant, no?,
i les cordes tenen aquest punt de fricció, no?,
que crec que una cosa física, no?,
que ja arriba, no?,
en directe les vibracions, no?,
que emet ja és una cosa molt...
biològica, no?
Però pel que m'estàs dient, Roger,
el que podem veure demà al teatre al magatzem
no és el mateix que estàs preparant,
perquè estàs preparant una Òpera Rock.
Sí, l'Òpera Rock...
A veure, a veure,
explica'm-ho,
perquè jo crec que, pel que m'han dit,
ho tinc una miqueta mal enfocat,
i així ho podem desvetllar de cara a tota l'audiència.
Però la veritat que és una mica caòtic seguir-me,
t'explico per què.
Digues.
M'explicaré perquè sempre és una cosa
que queda com bastant dispersa.
jo vaig tenir idees, no?,
és a dir,
jo sempre penso en espectacles, no?,
quan penso en concerts i això, no?
Sí.
I llavors, clar,
jo vaig pensant i vaig pensant que van sortint cançons,
les vaig juntant totes en un fet el mateix concepte,
no?,
com va passar al primer disc,
que estaven totes englobades dins del concepte
d'oxímor,
en aquesta figura literària que junta dos mots oposats
i totes les cançons parlàvem de situacions
molt contradictòries,
molt paradoxals,
molt oxímoròniques, no?
I llavors d'aquí va sorgir el primer espectacle
i el primer disc, no?
Exacte.
Però després hi ha hagut altres espectacles,
com Tretja,
que són Tretja cançons d'amor directes al fetge,
que és l'espectacle on vaig jo sol,
amb Tretja guitarres,
que el vaig fer el 2009,
però que no he pogut fer el disc
per qüestions de temps i de diners, no?,
perquè no tots els que ens dediquem
a això de la música
tenim les possibilitats de fer disc, gira, disc, gira,
en un ordre natural, no?
D'acord, sí.
I després,
sempre t'havia tingut al cap fer una òpera rock,
i fa dos anys i mig,
doncs m'hi vaig posar,
em vaig tancar a l'estudi,
vaig dir, pues ha arribat el moment d'explicar més,
també perquè era una òpera rock que parla
de com la societat ens influeix,
en la història d'una persona
que arriba a una gran ciutat
i com busca inputs fora
i al final es troba amb la seva personalitat,
amb les seves coses des de dins,
i creia que era un tema molt vigent,
sobretot en aquesta època
que vivim de crisi econòmica,
però també de crisi de valors,
llavors vaig dir fa dos anys i mig,
però ha arribat el moment de fer l'Òpera rock,
però clar,
m'ha costat dos anys i mig
d'enregistrar el disc,
perquè com tinc la sort
de poder treballar de músic,
doncs m'han sortit gires
i m'han sortit coses
i no he pogut fer-ho tot,
diguéssim, d'una tirada, no?
I llavors això,
sempre penso en espectacles,
però clar,
per dur a terme,
l'Òpera rock,
doncs la vull portar a terme
d'una manera correcta, no?
És a dir,
doncs amb un teatre,
amb totes les projeccions,
amb tot l'atretzo,
o si hi ha de actors amb actors,
llavors és una producció
molt gran,
que ara estic,
doncs fent gestions
per dur a terme en directe,
doncs cap a finals d'aquest any,
i llavors coincidiria
amb la sortida del CD,
que sí que està l'àudio,
però clar,
el que és l'espectacle,
diguéssim,
l'Òpera rock,
no?
Encara,
doncs,
s'està treballant,
no?
Llavors, clar,
a mi m'agrada fer concerts,
no?
Mentrestant.
Clar.
I si ja ens demostraves
que en són noves,
i llavors quan surt una oportunitat,
com que la productora Vortex
em proposa fer un concert,
l'he enfocat d'aquesta manera,
on sí,
ja tocarem
cinc o sis cançons
de l'Òpera rock,
amb aquest format,
amb els arranjaments de corda.
Alguns que ja estan al disc,
però alguns específics
i escrits única i exclusivament
per a aquest concert,
no?
Ah, molt bé.
Llavors sí que en aquest concert
sonaran cançons de Ciutòpolis,
la majoria,
sí.
El primer cop,
en directe,
sonaran un parell de cançons
del primer disc,
sonaran tres cançons
de l'espectacle aquest que et deia,
de 13,
també algunes amb arranjaments de corda,
que no n'han tingut,
estan fets específics
per a aquest concert,
i alguna també,
una,
especialment una cançó nova,
que diria que vindria després,
pel disc de després,
que ja estic començant a maquinar,
no?
Llavors...
Tu no t'avorreixes, eh, Roger?
Tu no t'apots avorrir
amb tu mateix, eh?
És impossible.
Bueno...
No, no, perquè és que...
A Tarraona tens molt de temps
per pensar, no?
Per pensar, sí.
És que estava pensant,
el que m'estaves comentant ara,
dic, a veure,
com és possible?
Encara no ha tret tant si
el que és l'òpera roca,
segur que la té ja més que quadrada i feta.
Encara està fent arranjaments
pel que serà,
especialment,
aquest concert de demà.
Però és que, a més a més,
m'estàs dient que ja tens
almenys una primera cançó,
perquè ell serà...
Unes quantes, sí.
Ah, unes quantes.
No només una,
unes quantes,
pel que serà,
no aquesta òpera,
la que vindrà.
Sí, però el problema també
és que no s'ha d'entendre,
diguéssim,
la creativitat
o la...
el composar,
no?
Com el produir un disc.
És a dir,
no va relacionat,
saps?
A mi m'agrada gravar
perquè m'agrada l'estudi,
perquè m'ho passo bé,
perquè tot seria un engany
dir-te que no tinguis
que quedi constància
en un format físic
de les cançons que faig,
perquè m'agrada
que la gent les pugui escoltar
quan vulgui,
i jo també,
doncs,
doncs,
que no s'ha de fer cançons,
que no s'ha de fer cançons,
que no s'ha de fer cançons,
no és una cosa
que fem cançons per fer discs,
almenys no és el meu objectiu,
jo les faig perquè,
de manera natural,
em surt una cançó,
em passa alguna cosa,
penso sobre alguna cosa,
i tot i que m'he explorat
amb altres mitjans,
com el fotogràfic,
com el visual,
amb el que em sento més còmode,
que em surt d'una manera més natural,
és fer cançons,
llavors,
les faig perquè sí,
no?
I llavors,
jo el que no puc és esperar
treure un disc
per dur en directe
les cançons d'aquell disc,
que potser ja,
m'entens?
Si jo estic pensant
que estarien situades
en un quart disc,
no?
Però les estic fent ara
que no puc és esperar-me
10 anys
fins que pugui treure el disc
per temps,
per diners,
o pel que sigui,
per recursos,
per tot en general,
llavors,
clar,
aquí també hi ha un error
igual de concepte,
que ja m'agradaria,
que tenir la possibilitat
d'anar al mateix temps
fent els discs
al mateix temps
que composo les cançons,
no?
I les englobo
dins d'un mateix
espectacle o concepte,
però no és així,
però això no em frena
a seguir fent cançons,
no?
Llavors,
m'agrada fer les cançons
noves,
no les antigues.
I segurament
que no t'has de dir
a tu mateix,
a veure,
Roger,
això ara no ho pensis
perquè no toca,
no?
No pots dir,
quan estàs en plena inspiració,
ara no toca,
no, no, no,
no puc escriure aquesta cançó
perquè ara no tinc els diners
per poder,
després que surtin.
Clar, exacte,
sí, sí.
És que a més,
és difícil,
és molt difícil,
una vegada,
que a més a més segur,
m'imagino,
s'ha agafat carrilla
que ja ho tens allà,
que ja està tot apamat,
dir,
ara això no toca,
no, no, no,
tirem-ho cap endavant
i cap allà on arribi,
no?
M'imagino.
Sí,
les cançons de fet,
jo per exemple,
l'any passat vaig estar
a la fresca,
diguéssim,
l'extensió
que fem a Trupol,
aquí al Camp de Mar,
no?
Una mica fent aquest experiment,
no?,
d'anar tocant
cançons
que no estaven
incloses
en cap CD,
de fet,
només tinc el primer,
no?
I en molts formats diferents,
amb només bateria,
amb cello,
amb piano,
no?
I una mica
per veure la reacció,
que és el que al final
tu vols viure,
no?
Com el feedback
d'aquestes cançons
amb el públic,
no?
que de fet és també
lo interessant,
que tu facis una cançó
i que hi hagi empatia,
no?,
amb la temàtica
que tu expreses
a través del mitjà musical,
no?
Vull dir que per mi
això és el més important,
tocar, no?
I quan no ho he pogut fer,
quan no he pogut tocar
les meves cançons,
doncs,
perquè he estat enfeinat
amb altres produccions,
doncs ho he trobat a faltar,
no?,
perquè la veritat
el que t'agrada
és poder dur
les teves cançons
en directe,
no?
I que la gent
doncs escolti,
les comparteixi
i fes-hi tot allò
que dius,
ostres,
doncs han sentit
el mateix
que jo estic sentint ara,
no?
Quan les vaig composar
o almenys
si sembla,
no?,
en el moment
que em va sortir
aquella cançó.
Sí,
és el que a mi m'agrada
quan vaig a un concert,
no?,
que a part de,
si em pot interessar
més o menys
el tipus de música,
que això ja seria
un altre tema,
no?,
és si realment,
doncs...
Comuniques,
no?
Sí,
et comunica
i empatia,
l'artista o el músic
o el creador
o com li vulguis dir
o el comunicador
amb tu, no?
Jo trobo que és
el més interessant,
no?
I, de fet,
per aquest dissabte,
sí,
doncs,
qui m'ajudarà
a dur això terme
digues.
És una banda
que m'agradaria
per parlar-te
de la banda
que hi haurà
perquè crec
que són persones
que no només
són molt interessants
com a músics
sinó com a comunicadors,
no?,
a través del seu instrument
i que això és una cosa
que sempre intento buscar,
no?,
treballar o col·laborar
amb gent
que s'estimi molt,
diguéssim...
El que fa
i com ho fa,
no?
Sí, exacte.
I aquest dissabte,
doncs,
hi haurà
a la bateria
el Xavi Reixa,
que és el primer cop
que treballem junts
i és una sort,
la veritat,
perquè és
un dels bateries
referents
d'aquí a Espanya
i la veritat
que és una sort
que hagi volgut
col·laborar,
diguéssim,
aquest dissabte
amb aquest concert
tan especial.
Sí.
Després hi haurà
el baix,
el loti,
que ja és
un oximorònica habitual
des de fa
bastants anys,
també tocarà
la guitarra,
bueno,
tots faran veus,
el Jorge Varela,
que ja t'he dit
que és el pianista
amb el que ja fa
tres anys i mig
que col·laborem.
Que treballa,
sí, sí,
Jordi.
i la veritat
que és un gust
treballar amb ell
perquè ens entenem
superbé
i ho fa tot
molt fàcil
i llavors
hi haurà
un quartet
de corda
que hi haurà
la Peles Carot
que és el violinista
de la Cirque,
potser...
De casualitat,
això de la Cirque no...
és broma, eh?
És broma.
Una perla de grup
d'aquí,
de la Cita de Ràdio.
La Peles,
que és un violinista
molt jove
però molt talentós,
ja no només
interpretant,
diguéssim,
en llenguatge més clàssic
sinó amb el violí modern.
El Tomàs Alcaide,
que és un gran violinista
del clàssic,
amb el que vaig treballar
amb l'espectacle
amb Concha Velasco,
ell era el violinista
i teclista,
també molt jove,
de Sabadell.
La Eura Fortuny,
que és una viola
de Menorca
i la Roser Àvila,
que és Txelo
d'aquí de...
de Cambrils.
Ah, de Cambrils, sí.
I...
No, perdó,
m'he equivocat.
A veure,
tornem.
De Cambrils és la Peles,
perdó,
ella és de Riudoms,
perdó.
De Riudoms,
molt bé.
I que també ha col·laborat
amb el disc de la Cirque
i estava amb els Ego
tocant també el Txelo abans.
Molt bé.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do la companyia
que t'has buscat
per demà mateix, eh?
Sí, sí, sí.
O sigui,
has començat,
no sé si has començat
a trucar a portes,
sinó si te'ls vas anar
trobant pel camí
i dius...
Sí, són gent que...
Anem afegint,
anem afegint, no?
Sí,
amb aquesta professió
vas coneixent gent
i la veritat que...
doncs això,
és molt maca
perquè pots compartir
d'una manera molt especial
el teu treball, no?,
que és interpretant música
i vas coneixent gent
i, doncs,
si pots treballar junts
amb algú que penses
que estàs còmode
o que parles el mateix llenguatge,
doncs perfecte.
També hi haurà un mica,
l'Àngel Barberà,
de tècnic de so,
que sempre es tenen una mica...
Un altre crac, eh?
A part, no,
però vull dir que és molt important
que hi hagi un bon tècnic de so
perquè serà el nou bé músic, no?,
el que farà que tot soni
en un espai tan especial
com és el magatzem.
Recordem que el magatzem,
el teatre del magatzem,
es troba al carrer d'edic número 14,
que el preu d'entrada anticipada,
que jo crec que encara arriben,
és de 8 euros,
10 el dia del concert a taquilla
i que podeu trobar a Tiquetea
i a Xiva Music.
Allò se'n poden trobar
a l'entrada anticipada
i, si no,
podeu esperar directament
que perdeu euros.
Jo crec que està molt bé
tot alcançar preparat
el Roger Benet,
que jo no sé quant de temps
hi ha per tancar, Roger.
Quant de temps fa
que estàs preparant aquest concert?
Perquè, pel que m'estàs dient,
això és molta feina, eh?
Sí, hi ha hagut, finalment,
un arranjament,
la corda,
que ja estava fet pel disc,
l'ha fet el Vicenç Martín,
que és el cap del Departament
d'Harmònia del Taller de Músics
i arrenquista
de l'original jana orquestra
del Taller de Músics,
que m'ha ajudat
en aquest sentit,
en aquest arranjament.
Després,
l'Òscar Fernández Pacheco,
que és un pianista
i arreglista d'aquí a Tarragona,
que també m'ha ajudat
en un arranjament.
Però, diguéssim,
que tota la resta
d'arrenjaments
que ja estaven fets,
alguns,
n'hi havia tres,
que ja estaven fets,
però, clar,
igual només
de cara a la gravació
estaven enfocats
en una part de la cançó,
no?
I en aquest concert,
com que faltaran instruments
que no hi ha a la gravació,
s'ha hagut de donar
un altre enfocat,
l'arranjament,
o sigui,
s'ha hagut de rearranjar,
diguéssim, no?
De clar.
Llavors, clar,
entre assajos,
perquè, clar,
anirem en format trio,
a la base, no?
Diguéssim,
bateria,
baix i piano.
Llavors,
també has d'enfocar
les cançons
d'una altra manera,
perquè no és el mateix,
anem dues guitares elèctriques,
tot el pitote,
teclats,
mils,
i disparar samples
que anem en un format
molt natural,
no?
De piano net,
baix i bateria,
no?
Llavors,
entre assajos
i arranjaments,
doncs,
deu fer un mes
i poc
que ens hem posat
un mes i mig,
sí,
entre començar
a coordinar-ho tot
i quadrar horaris,
escriure els arranjaments,
assajar,
i...
Doncs, sí,
sí.
Déu-n'hi-do.
Fa temps,
sí, sí.
Doncs, Roger,
esperem que demà
sorti tot un gran concert,
un concert molt,
però que molt rodó,
i que jo no sé
si heu pensat
en gravar-ho,
en registrar-ho,
en vídeo,
en...
Sí?
La idea la teniu?
Sí,
la veritat que també
he tingut molta son
en aquest sentit,
perquè hi ha una nova
productora
de sis alumnes
que han sortit
de l'SCAC,
de l'Escola Superior
de Cinema de Catalunya,
es diuen
la Família Ventura,
un dels quals
conec en Tomàs,
que és a Terres de l'Ebre,
i que ha guanyat un premi
també que li hem donat
per fer un...
Ara farà un curt,
i la veritat que,
bé,
també serà la primera
col·laboració
que farem junts,
i...
i se'n registrarà
en vídeo,
i també serà una mica,
diguéssim,
enregistrar un vídeo,
una mica per poder
mostrar una mica
això que et deia,
no?,
perquè tot el que hi ha
a nivell de web,
d'imatge,
de Roger Manet,
és una mica antic,
està basat tot
amb els directes
del primer disc,
o coses antigues,
i llavors,
una mica per acabar
també de...
d'acabar de produir
l'òpera rock,
m'interessa tenir
material audiovisual nou
per poder ensenyar
la gent,
perquè...
Ah, per poder mostrar-ho,
sí,
algun possible
crowdfunding
d'aquests micromecenatges,
doncs,
poder ensenyar
a què va destinat,
no?,
diguéssim,
de cada l'òpera rock,
doncs,
enregistrar
dels cinc temes
que farem
de o sis
de l'òpera rock,
doncs,
tenir-los enregistrats
i poder mostrar,
doncs,
mira,
necessitem col·laboració
i és per això,
no?,
O sigui,
pel que m'estàs dient,
perdona'm,
no descartes
d'entrar
al sistema
Barcami
per poder fer
aquesta òpera rock,
no?
Sí,
és una opció
de cara
a el que seria,
més que per la producció
en directe,
és a dir,
per preparar
el que seria
l'òpera rock,
diguéssim,
en un teatre,
no?,
més que res
pel format,
diguéssim,
del que seria el disc,
no?,
per acabar
de redonir-ho tot
en un format físic
com un disc,
no?
Roger,
no ens queda més temps.
Fem una cosa,
quan ja tinguis
el sistema
Barcami
potser en marxa,
quan ja tinguis
tots aquests projectes
que ara mateix
podríem dir
que es troben en un núvol,
quan ja els tinguis
ja apamedets
i ben posats,
que no crec que tinguis
gaire la manera
que treballes,
et tornem a convidar,
véns aquí a la ràdio
i ho parlem face to face,
cara a cara,
i a més a més,
segurament que podrem
posar més
d'altres cançons
d'aquest
Ciutòpolis,
d'aquesta òpera rock
la qual estàs maquinant,
què et sembla?
Em sembla perfecte,
quan la cosa
estigui més avançada.
Agafa'm la paraula,
agafa'm-la,
eh?
Sí,
i tant i tant.
A més,
això queda enregistrat,
o sigui que no me'n llibro,
eh?
Que us apiguis.
Sí, sí,
no,
jo encantat de venir
i ensenyar les cançons
o presentar-les
si finalment
es tu el tema
d'aquest projecte
de Micromecenatge
o el que sigui,
i tant.
Doncs aquí t'esperem
i jo recordo
tota la gent
que n'estigui sentint ara
que demà
tindrem el Roger Benet
a partir de dos quarts
de deu de la nit
al Teatre Almagatzem.
De nou gràcies
i fins la propera.
Gràcies a tu.
Adéu-siau,
bona tarda.
Gràcies a tu.
Avui t'es...
Faig el cor fort
i avui...
I és que avui t'es mort...
Gràcies per tot.