Una carta, un tresor
Una vida tranquil·la, una història de por
Un núvol, un astre
Una lletra, un acord
Un àlbum de cromos, fotos sense color
Una estona en silenci, fent la revolució
Pensant estratègies per estar sempre amb vos
Vos, vos, vos
Una tarda, un dibuix
Una platja, un record
Un piercing al seny, abric sense botons
Una fita, un missatge
Un viatge a un Bangkok
Una línia al mar, un planeta quadrat
Una estona en silenci, fent la revolució
Pensant estratègies per estar sempre amb vos
I amb aquestes estratègies és com s'obre el nou treball discogràfic del Fito Luri
I que ja el tenim aquí amb nosaltres
Aquest Entrepans i mandarines
Jo no sé si és més de l'Entrepà o de la Mandarina
Ara li preguntarem
Fito Luri, bona tarda, benvingut
Bona tarda
No t'ho han preguntat mai, eh, que no?
No
I a més ara amb aquest treball discogràfic segur que són aquelles preguntes constants, no?
Sí, sí, sí
Mandarina o Entrepà, no?
Què vols?
O totes dues coses
Totes dues coses, sí
Bé, una miqueta per allò que dius
Això me'n recordo que ma mare em deia
Agafa l'Entrepà però no t'oblidis la Mandarina
Aquelles coses que ens passaven de petit
Sí, sí
Bé, a més a més
És com que la Mandarina és l'àpat ideal per acabar quan se vol baranar, no?
Així, de simple, no?
Té deia aquell aroma a les mans i aquest costat a la boca fresquet
Mira, doncs sí, eh?
És una miqueta d'aquesta manera el teu treball discogràfic?
Precisament per això?
Sí, bé, de fet es diu així perquè quan el vam pensar
Estàvem fent això, estàvem menjant un Entrepà i una Mandarina
No i unes mandarines
Que ja ni, eh?
Sí, sí, era ple hivern i estàvem al far de Favarich a Menorca
Ah, sí
I vam veure que amb un Entrepà i unes mandarines
En aquell moment veient el Mediterrani aquell far tan bonic
I aquelles onades grises i negroses, no?
Amb aquell cel tapat
Vam dir, ostres, que feliços que podem arribar a ser...
Amb una poqueta cosa, no?
Amb un Entrepà i una bandarina
Sí, sí, i en els temps que corren, doncs...
Bé, hem de dir que conforme en el moment que tu has arribat per la porta
Que hem pogut parlar, el poquet que hem parlat abans d'entrar
Ha estat quan jo he començat a descobrir amb aquest primer estratègies
Aquest treball discogràfic
O sigui que l'hem de, podríem dir que l'hem de despullar, entre cometes, tu i jo
Amb aquesta entrevista
Sí, perfecte
O sigui, me l'has d'anar presentant
Perquè pel que he pogut llegir, s'ha anat enregistrant
Va ser l'any passat, el 2012
Sí
Els estudis books, no?
Sí, arreu
Arreu, s'ha d'anar
I bé, doncs, el vaig presentar al Teatre Bertrina
Sí, també
I ara començo a bellugar-lo una mica
Perquè aquest any ha sigut així, una mica caòtic, no?
I, bueno, doncs, per qüestions vàries, doncs, fins...
No hem pogut començar fins ara
Bueno, però ara ja el tenim aquí
Ja el tenim físicament, que ja l'enyoràvem, eh?
Físicament, sí, sí
Home, perquè jo me'n recordo l'altra vegada
Que precisament va ser això, arran del Teatre Bertrina
Si no, que vam parlar tu i jo
Sí
I vam dir, home, però ja has de venir
Sí, sí
Que va passar alguna cosa, no?
Sí
No explica'm el què, no?
Sí, sí, sí
Que tot va acabar bé
Perquè tenim aquí i tot això funciona bé
Sí, sí
I que ara, doncs, tenim aquest treball discogràfic
Aquest entrepans i mandarines
Que, a més a més, tenim la presentació
Sí
Aquí a Tarragona
Sí
Aquest divendres
Sí, sí, que estic contentíssim
Al Teatre Magatzem
Ahà, estic contentíssim de poder venir
Perquè, bueno, a Tarragona m'agrada molt tocar
I tinc molts amics
I a Tarragona m'hi he estat moltes tardes
Moltes estones, moltes nits
I sempre venir a tocar a Tarragona
És com que véns a casa teva a tocar, no?
Clar, és el que dius
Trucar a la porta i entrar, no?
Sí
Deixeu-me entrar que estic aquí, no?
Que porto la guitarra
Sí, sí, sí
No me la deixeu fora que també l'entraem
Jo recordo que era més o menys l'any 93
Que amb un grup que deia Cafè París
Ha plogut una mica, sí
M'assejàvem a la plaça del rei
Vull dir, i els músics tots eren de Tarragona
I de fet, el Javier Pie i...
I companyia, sí, sí
Encara fan
Llavors, clar, tinc molta relació amb aquesta ciutat
I, bueno, per tant, doncs...
I com, no t'anava a dir
Quan te vas decidir a fer-ho en solitari?
En quin moment vas donar el salt?
Però clar, tu venies també, no només al Cafè París
Si no recordo malament, també estaves en d'altres grups
Sí, amb la Padrina, per exemple
Per exemple, exacte
I d'altres, no?
I, bueno, això arriba a un punt que acabes fent el que més t'agrada
I un dia em vaig posar a escriure i m'agradava el que escrit
Et vas descobrir
I vaig dir, doncs, aviam si escric i puc posar música a les coses que escric
I realment és el que em fa més feliç, no?
És el que em fa sentir, diguem-ne, més en pau a mi mateix mentre ho faig
I al final vaig decidir no fer res més que això
Escriure i després posar música a les coses que escrivia
I potser dius, mira, això per mi mateix a l'hora de cantar-ho
Prefereixo fer-ho jo
Per allò que ho saps explicar en el moment
I dones l'entonació que convé, no?
Sí, perquè...
En cada moment
Exacte, per exemple, aquest disc és com a molt...
És molt simple de so que no vol dir fàcil
No, no, senzill seria, no?
Exacte, vaig fer uns temes i els vam produir d'una manera normal
I a partir d'aquí vam fer com la cuina
Els vam començar a desconstruir per aconseguir aquest so senzillet
Perquè em volia explicar
Tot el disc parlo de coses, diguem-ne, positives
De coses, com diria el petit príncep
De coses que no es poden veure amb els ulls
Que s'han de veure amb el cor, no?
D'acord
És un no apte per diabètics, aquest disc
És molt megadols
Sí
Home, però ja està bé, eh?
Sí, però és que això és el que passa quan escrius de dins, no?
Els u otros era un disc que explicava moltes coses quotidianes
I en aquest continuo explicant coses quotidianes
Però coses, doncs, que m'han passat
I que sense tabús i sense cap tipus de vergonya, doncs, hi he escrit
I si parlo d'amor, doncs parlo d'amor
Clar, clar
De fugint de la cursileria, si és que existeix, no?
Però, vaja
Home, però que no és tan dolent
Que ara sembla que tinguem que ser tots tan durs
I tenir tots el cor de pedra
I amb qualsevol tonteria se'ns cau la llagrimeta
Jo també estic que m'enganxo
I ara justament és quan més...
No sé per què no ens deixen demostrar el que sentim i com ho sentim
Perquè potser som febles
Ens fan fer durs
Perquè si tens cor, ets feble
Sí, però jo m'he fixat en una cosa
Ara, si fas algun acte o fas alguna acció
Dient, hòstia, doncs, ara com estic emprenyat al Facebook
Sí, sí, vas dir alguna cosa
He penjat el que penso i sobre el que penso
I a més a més, ho dic enfadat i perquè alguna cosa s'ha de fer
Te n'adones que al voltant la gent diu
Hòstia, que bé que has fet això
O si ho fa un altre dius
Hòstia, que bé aquest tio o aquesta noia
Amb un parell, no?
Ole, ole tu
I això no és res més que donar amor i donar positivitat
Clar, però no ho identifiquem d'aquesta manera
Ho veus, no?
Clar, quan més n'adonem, més n'adonem, més n'adonem
I aquest disc ha sortit així perquè ha sortit d'aquesta manera, tal qual
I tens muses al voltant?
Sí
Que també t'arriben a inspirar
Sí, clar
A l'hora de fer?
No només el mar, allò que em comentaves fa una miqueta del far
Sí, sí, clar, evidentment
Casa meva està rodejada de muses
No t'ho volia dir, eh?
Nosaltres vivim a la musara
Bé, a la plana, però molt a prop
Amb un lloc molt bonic, sí
Sí, i tenim la musara al davant
I doncs, bé, allà estic rodejat de muses tot el dia
I tot a la nit, perquè, bueno, és un paradís, no?
Home, però que et deixin dormir, no?
Sí, sí
A la nit, almenys, que es pugui descansar, si no malament
Soc poc dormidor, eh?
Què dius?
Estàs tot el dia allà treballant, treballant, treballant?
Soc massa hiperactiu
Tot i el meu posat, diguem-ne tranquil, és fals
Soc un mentider, el meu posat
Per què?
No parlo de pensar, tot el dia estic pensant
Home, però això és normal, home
Si no, diuen que es cansen
Sí, el que passa és que...
Les neuronetes aquestes que tenim per aquí
Que es cansen si no les fem utilitzar
Exacte, hi ha dies que m'agradaria dormir
Però continuo pensant
O sigui, que necessites alguna cosa
I en plan, un cop així puntual
Perquè...
Home, no, demà que ens passem
I com serà el directe?
Qui t'acompanyarà sobre l'escenari
Al teatre al magatzem?
Doncs mira, m'acompanya el Candy Álvarez
Candy Álvarez
Sí
No me'n recordo del Candy
No, mira
Que fa res que està en el món de la música
El Candy, ja que sí
Fa dos dies
Sí, sí
Que corria per allà per Terrafort i companyia
I tant
Fa res, fa res, no coneixem de res
Imagina't
Un petonàs Candy, eh
És un tipus curiós, no?
Perquè el Candy és un basc
Ha ficat aquí
Que parla el català
Que és un crac
I que el tio cantava en un grup
Que és d'episquerra
Als anys 80
Que eren uns panquis, no?
I acabat fent de cantautor també
I produint el meu disc
I altres discos, no?
I, bueno, és un tio magnífic, no?
Llavors tinc la sort també
De tenir el David Rincón a les percussions
Que era el percussionista de La Padrina
Ah, molt bé
L'has enredat?
Sí
Ah, vas, has fet l'ullet
L'has enredat
S'ha deixat enredar també, no?
El piano del Jorge Varela
Sí
Que és un...
També és un crac de les tecles
Ara tret un disc de jazz
Bueno, Jorge Varela Trio
Que és, hosti, tio
Que bo que ets, no?
I quina sort que tinc
On tu tens amagat, no?
Tu tens amagat tot això
I quina sort que tinc
Que toques amb mi
I el Javier Vier
Clar, el Javier Vier
No cal que te'l presenti
No, no, no
Ja t'he dit que no
Està t'arregunant
A més a més
El Javier qualsevol excusa que tenim
També el fem venir, eh?
Qualsevol cosa
Mira, tenc actuació a tal lloc
Javi, cap aquí
Sí, sí
Que passa que encara és hora
Jo crec que no ens ha tocat mai en directe, eh?
No
No, no
L'hem de convencer també
L'hem de camelar d'alguna manera
Per a veure si el podem tenir
Mira, jo el Javier el vaig conèixer
A la gravació del Cafè París
Ell va venir a col·laborar amb un tema
I nosaltres gravàvem uns estudis
Que no sé com es diuen ara
Però llavors es deia en Jean Cadela
I estan justament al costat
De la casa Balló
A Passeig de Gràcia
I a dalt de tot de l'àtic
Van cobrir, diem-ne, el que és el terrat
I van fer uns estudis de gravació
Anda, que pràctic, no?
Sí, sí
I la part final
Doncs van deixar una miqueta de terrasseta, no?
I jo recordo, doncs
Bueno, que ell va venir a gravar un dissabte al dematí
Vam quedar força d'hora a les 9
A l'estudi
I ella a quarts de 9 ja hi era, no?
I el tècnic no havia arribat
Tenim la porta tancada
I estàvem a la terrassa esperant
Clar, teníem al voltant la casa Balló
I ell, amb el seu saxo de brano
Diu, hòstia, és que això, això, això, això qui és?
Això ho he de tocar
I va treure el saxo
I va començar a tocar allí
I de les 9 del matí
I amb aquell sal obert
Immens, no?
De Passeig de Gràcia
Aquella mançana
Vista des de dins
Vaig veure començar
Obrir persianes
Corre cortines
Gent amb patint, mirant
Però ningú deia res
Tothom estava callat
Escoltant-lo
Aquelles notes
D'aquell tio
Que estava allí
Va ser una de les meves primeres experiències
A la majoria
I dius
Queda't, queda't
Queda't, no marxis
Ara ja està
Ja ens hem començat a conèixer
Tu i jo
Deixa, deixa
Que m'agrada com ser la història
I per cert
Va durar molt la gravació
Però tinc entès
Que més o menys el disc
Per després portar-lo a l'escenari
Aquestes coses
Uns dos o tres mesos
Més o menys
Va ser la durada
Sí, ho van fer
Perquè ho van fer a miquetes
Ho van fer així
Doncs ara quedem una setmana
Ara
Doncs
Perquè clar
Cadascú de vosaltres
Ara que hem fet la presentació
De la gent que estareu
A sobre l'escenari
Que també heu participat
Són els mateixos
Que també trobem el disc
Sí, sí
I que clar
Tot això
S'ha d'anar compaginant
Amb les vostres
Pròpies professions
Vida familiar
I a més que tinc la sort
De tocar amb grans músics
Que això
Doncs
Provoca la mala sort
O desventatge
Que sempre tindrem feina
De dir
És que demà estic a Granada
Passat demà
Toco a Madrid
I dius
Bé, doncs
Ja ho farem
La setmana que ve
I així
Diu
Hola, tres mesos gravant
Sí, però de tres mesos
Potser hem estat
Deu dies
Deu dies
Deu dies esmesclar
Deu dies
Però bé
S'ha fet realitat
Ja el tenim a les nostres mans
Per cert
A través de la web
A través d'internet
El podem sentir
Ens el podem emportar cap a casa
Què hem de fer?
Sí, sí
És entrar a fitoluri.com
Sí
I allà et descarregues tots els discos
Ah, molt bé
Aquest darrer també
Encara no està actualitzada
I posa properament
Però no, no
La gent ja se'l pot descargar
Sense cap tipus
Si busquem i rasquem una miqueta més
Amb el ratolí
Podem fer alguna cosa, no?
Sí, sí
Te'l pots descargar
Sense cap tipus de problema
Molt bé
I aquelles casualitats també de la vida
Com ja veus
El Javi estava amb el sexo allà
Allà dalt
Tu la tenim aquí ara
Amb una guitarra
Que casualitat
Sí
No?
També
Aquelles coses de la vida
Home, una cançoneta
Sí que ens has de tocar
Sí
Quin estiat
Doncs mira
La que es diu
Entrepans i mandarines
Sí, la que dona títol
Sí, sí
Que la vaig escriure allà
Ah, doncs
Jo t'ho poso una miqueta
Així com de doble veu
A veure si sona bé
I escoltem
Endavant, fita
Perfecte
Vam pujar
El tren aturat
Que no estigués enlloc
Es van treure els quants classats
Van continuar xerrant
Lluny de tot
A prop de res
Marejats
Pels tons de la vida
Duen esperats
Entrepans
I mandarines
Marejats
Marejats
Marejats
Marejats
Marejats
Marejats
Marejats
Marejats
Marejats
Marejats
Marejats
Van buscar per sol·lidats
La llum els va atrapar
Els van treure els guants classats
La llum els va atrapar
A menor que aquell hivern no va fer fred
Entre cala i cala
Van trobar tot el que cal
Només felicitat
La llum els va atrapar
La llum els va atrapar
La llum els va atrapar
La llum els va atrapar
La llum els va atrapar
La llum els va atrapar
Es tenim amagats, eh?
Sí, sí, quina sorpresa.
Estàvem tots a la taula.
Estan en tan surten
amb el bon temps, veus?
Amb una bona cançó.
Vinga, vinga cap allà, vinga.
Una festa, una festa.
I parlant de festes,
que recordem, atindrem aquest divendres.
I que hi ha sorpresa
per tota la gent que vingui,
perquè, si vol, es podran dur sota el braç
amb el preu de l'entrada
a aquest treball discogràfic.
Entre panys i mandarines.
Sí, el concert és a dos quarts d'onze
i les entrades es venen dues hores abans del concert
per això, perquè amb cada entrada
obsequarem el darrer treball,
que és aquest, entre panys i mandarines.
I, bueno, doncs,
hi ha l'oportunitat, no?
Volem tenir el gust aquest
que la gent que vingui a veure el concert
i, a més a més, se'l pugui endur a casa després, no?
I, a més, hem de dir que el preu és molt raonable,
perquè són 10 euros,
que seria 5 per l'entrada i 5 pel CD,
per dir alguna cosa, no?
I ho hauríem de repartir equitativament
ni una cosa ni l'altra, no?
Exacte, no?
Però, bueno, tenint en compte
que són 5 músics en directe...
Clar, home...
Vam dir, va, fem un preu i anem a passar-nos-ho bé
i ja està.
Recordem que serà a dos quarts de 11 de la nit,
importantíssim aquest divendres,
no a la setmana vinent, no, aquest,
el dia 19 d'abril,
al Teatre Almagatzem.
I amb nosaltres avui ha estat el Fito,
que ens has deixat dos CD's,
un d'ells ja t'he dit que és per l'emissora,
i aquests dos, si hi ha alguna cosa que els agradaria
que li fem un present,
que només ens ha de trucar aquí a Tarragona Ràdio,
ja li farem arribar o que vingui aquí a recollir-lo, no?
Molt bé, o que vingui al concert.
O millor dit.
Exacte.
Doncs mira, millor m'ho poses, eh?
Ai, ara regalo cap.
Que vagin cap allà, que vagin passant.
Mira, no ho havia pensat jo, això.
Ah, ja està, no truqueu.
A que m'escrido.
Bueno, si hi ha algú al bo,
perquè potser no pot venir tan bé, eh?
No farem un llitj ara.
Ai, veus, ja estem, ja estem.
Veus, ja ens hem anat cap a l'altra part que t'ho dèiem,
amb el que comentàvem abans.
Fint-ho, moltes gràcies.
A vosaltres.
I fins molt aviat.
Adéu-siau.
Molt bé, Silvia.
Adéu-siau, bona tarda.
I ja que escoltàvem l'entrada d'aquest treball discogràfic
que és a l'Estrategies,
que et sembla si ens anem de cara cap al final, eh?
Que dius, doncs mira, tanquem i obrim el treball discogràfic
i ho fem, doncs, des d'un barri molt especial.
Escoltem-ho.
A les parets s'hi ha empintades que ara hi vindiquen més drets.
Perruqueries obertes fins que arriba la nit.
Les veïnes fan cua per anar a la moda de París.
A la parada dels taxis sempre hi ha algú
que espera per marxar ben lluny.
El mig de la plaça en cavall llueix un antit general.
Nens juguen a sota, amb cadenes que hi ha al voltant.
Just al damunt d'un teatre, els senyors juguen al brinx.
Però sota la porxada, l'Andreu s'ha quedat a dormir.
L'acompanya a una alea amarg de vi
Des que va perdre un fill
Hi ha una floristeria
Que perfuma tot el carrer
Les dependentes comenten
Ja no passa el pintor francès
Una pensió reformada
Ningú perd la virginitat
A dalt de les balconades
Trobaràs roba, flors, ulls mirat
I si em mira la Carme de Calgeny
Pensaràs ja em puc morir